Activitats d´oci i de cultura

Tertulies, cinema, teatre, viatges, rutes…

Archive for the ‘Teatre’ Category


06_afterplay2

AIXOPLUC

Afterplay

de BRIAN FRIEL direcció IMMA COLOMER

Montjuïc

del 30 d’octubre al 17 de novembre

.
Aquesta obra és la dissecció subtil i profunda de la coincidència de dos personatges en un espai i el seu viatge interior.
Quantes vegades hem desaprofitat les oportunitats d’una ocasió inesperada? Quantes coses deixem de dir en els silencis d’una conversa? Quantes coses ens passen pel pensament? L’eufòria que la trobada ens aporta, els hàbits de defensa que inconscientment utilitzem per amagar les nostres pors que paralitzen la comunicació. La por a mostrar-se, a sincerar-se, a reconèixer els nostres fracassos i les nostres petites ficcions de cada dia per sobreviure.

intèrprets
Fina Rius i Toni Sevilla

traducció de l’anglès Jordi Fité / espai escènic Enric Planas i Imma Colomer / il·luminació Enric Planas / so Damien Bazin

coproducció Mola Produccions i CAET – Centre d’Arts Escèniques de Terrassa

espectacle en català

durada 1h. sense pausa


MALPEL~1

 

 

Continua el festival SÂLMON, mostra de talents europeus, al Mercat de les Flors, amb 4 espectacles que tindran lloc aquesta setmana. Destaquem la companyia grega AERITES, dirigida per la coreògrafa Patricia Apergi, amb una dansa molt física que l’està situant al nivell de companyies consolidades a Europa.

El seu espectacle, interpretat per 5 homes, reflexa la societat grega actual. Serà dissabte 2 i diumenge 3 a les 21 hores. Abans, a les 19 h, podrem veure a Eugénie Rebetez, que presenta una particular performance interpretada per ella mateixa.
Pots veure aquí vídeos de les peces:

AERITES DANCE COMPANY: http://mercatflors.cat/espectacle/planites-viators-errants/
EUGÉNIE REBETEZ: http://mercatflors.cat/espectacle/encore/

 

Dimarts 30 i dimecres 31 d’octubre / 21 h

JURIJ KONKAR I MARTIN KILVADY
Still

Amb Still, Jurij Konjar continua investigant el moment present, un procés que també s’entén com una recerca sobre la immobilitat i es pregunta, entre moltes d’altres, com observem el canvi? Com l’habitem? Què és una partitura útil? Quines instruccions dicta l’espai entre dos intèrprets? Quina inspiració ofereix una partitura a dos intèrprets que actuen plegats per primer cop? Pot ser un espai de trobada? Quin diàleg es pot observar en temps real?

Martin Kilvady, membre del col·lectiu d’Eslovàquia Les Slovaks va formar part de la companyia d’Anne Teresa de Keersmaeker Rosas i va col·laborar a la creació de moltes de les seves peces. També ha ballat amb Roberto Olivan i és membre de la companyia Zoo de Thomas Hauert, a més a més del ja mencionat col·lectiu Les Slovaks.
Jurij Konjar va estudiar a P.A.R.T.S, l’escola d’Anne Teresa de Keersmaeker. Ha treballat amb Les Ballets C de la B, Maja Delak o Janez Janša, entre d’altres. El 2007 va patir una lesió cranial que el va fer canviar el rumb de la seva obra, desenvolupant una pràctica d’improvisació personal. En els darrers anys també ha treballat en comunitats aïllades o amb problemes, on la creativitat és un element de màxima necessitat.

Investigació i interpretació Martin Kilvady, Jurij Konjar
Concepte Jurij Konjar
Partners modul dance del projecte Still Mercat de les Flors/Graner, Dance Gate Lefkosia, Duncan Dance Research Centre, CND Paris, Dansehallerne Copenhagen, Kino Šiška, Art Stations Foundation Poznan
Creat en el marc del projecte europeu modul-dance amb el suport del Programa Cultura de la UE

 

1 de novembre / 19 h al GRANER

JURIJ KONKAR I DANI ESPASA
Les Variaciones Goldberg de J.S. Bach

El 2007 Jurij Konjar va començar a fixar-se en el treball de vídeo de Walter Verdinas de les Variacions Goldberg, basades en la performance de Steve Paxton Les Variaciones Goldberg de J.S. Bach, interpretades per Glen Gould, improvisades per Steve Paxton. El 2009, per un seguit d’esdeveniments, Konjar va començar a assajar regularment, ballant la peça sencera cada dia de l’any següent. L’estrena de Les Variacions Goldberg va tenir lloc a Viena l’octubre de 2010.

En aquesta ocasió podrem gaudir de la trobada entre e Jurij Konjar i clavicemvalista Dani Espasa. D’aquest encontre surt una nova lectura de Les Variacions Goldberg. Tindrem la oportunitat de gaudir d’aquest diàleg amb la interpretació en directe de la peça fruit d’uns dies de trobada entre el Dani i en Jurij.

Dansa Jurij Konjar
Músic performance Dani Espasa
Musica Goldberg Variations BWV988, per Johann Sebastian Bach
Producció Ministeri de Cultura Eslovè
Coproducció Tanzquartuer Wien
Aquest espectacle tindrà lloc al Graner fàbrica de creació

 

2 i 3 de novembre / 19 h
EUGÉNIE REBETEZ
Encore

En la seva segona obra, Encore, la ballarina i coreògrafa Eugénie Rebetez, àlies Gina, presenta de nou un espectacle unipersonal. A mig camí entre la pallassada còmica i la lúgubre realitat d’una diva fracassada, la seva brillant sublimació del gènere es tradueix en una exuberant sensualitat, un moviment poderós i una visió seriosa, fins i tot patètica, de la condició humana.

Fins que s’abaixa el teló al final de l’obra, Encore segueix la mateixa línia que el seu espectacle predecessor, Gina (2010), que va ser àmpliament elogiat tant pel públic com per la crítica. I també aquest cop Rebetez ens obsequia amb una veu meravellosa que canta a l’amor i la pèrdua.

La coreògrafa i ballarina suïssa Eugénie Rebetez va estudiar dansa a Bèlgica abans de matricular-se a l’Institut de les Arts ArtEZ (Països Baixos), on va llicenciar-se en dansa i coreografia el 2005. Posteriorment va començar a treballar amb David Zambrano a Brussel·les i Amsterdam, i amb Zimmermann i De Perrot a Zuric. El 2008 es va establir a Suïssa. Des d’aleshores ha creat dos espectacles unipersonals: Gina (2010) i Encore (2013).

Coreografia, textos i interpretació Eugénie Rebetez
Música Kitty Daisy & Lewis, Henry Purcell, Eugénie Rebetez, Pascale Schaer, Johann Strauss, Antonio Vivaldi
Dramatúrgia Tanya Beyeler
Producció Verein Eugénie Rebetez
Coproducció Gessnerallee Zürich; Les Théâtres de la Ville de Luxembourg; Maison de la Danse de Lyon; ADC – association pour la danse contemporaine Genève; Schlachthaus Theater Bern; Festival éviDanse
Creat en el marc del projecte europeu modul-dance amb el suport del Programa Cultura de la UE

2 i 3 de novembre / 21 h
AERITES DANCE COMPANY
Planites (viators-errants)

L’última obra d’Aerites, una de les companyies gregues que més interès està despertant, manté viu l’esperit de passejar a la deriva pel laberint urbà. La ment col·lectiva i el cos de la ciutat són les matèries primeres en les quals es basa el treball de la companyia. Ara, aquests elements es tornen a avaluar de manera que el concepte de passejar sense rumb pel carrer (la dérive) abasta també el foraster, l’immigrant, la persona que viatja per gust o per obligació. Una dansa molt física i plena d’emoció.

Nascuda a Atenas, la directora de la companyia Patricia Apergi es proposa investigar la integració de la dansa contemporània amb els diferents tipus de dansa, expressió corporal, moviment i música que han sorgit a partir de la interrelació d’ingredients que pertanyen a civilitzacions diverses. Les seves peces comencen a representar-se a festivals de tota Europa.

Coreografia Patricia Apergi
Composició musical Vasilis Mantzoukis
Intèrprets, col·laboradors creatius Ilias Chatzigeorgiou, Nontas Damopoulos, Konstantinos Papanikolaou, Konstantinos Rizos, Dimokritos Sifakis
Assessorament dramatúrgic Roberto Fratini
Coproducció i residències Mercat de les Flors/Graner – Barcelona; Maison de la Danse- Lió; Hellerau Europäisches Zentrum der Künste – Dresden; Tanzhaus NRW – Düsseldorf; DanceIreland – Dublín; Duncan Dance Research Centre – Atenes
Amb el suport Centre Chorégraphique National Rillieux-la-Pape

Creat en el marc del projecte europeu modul-dance amb el suport del Programa Cultura de la UE


LACAPITANA_imatgedescripcio

La Capitana
Homenatge a Carmen Amaya

Sala Gran
Del 30 d’octubre al 10 de novembre de 2013
Si Catalunya ha donat un grapat d’artistes universals inqüestionables, entre aquests s’hi ha de comptar Carmen Amaya, que va aconseguir situar el seu nom al costat dels creadors més importants del segle XX. La Capitana és un viatge a través de diferents disciplines artístiques, que vol beure del dinamisme amb què l’art del flamenc ha ultrapassat tota mena de fronteres creatives, per acostar-nos a aquesta extraordinària dona, gitana, universal.

En ocasió de l’Any Amaya, el TNC ha reunit noms tan destacats de la dansa com Ramon Oller, de la música com Joan Guinjoan, o del flamenc com Rocío Molina, Jesús Carmona o Mayte Martín, en un espectacle que, més que homenatjar Carmen Amaya, el que pretén és descobrir-ne la petja en la nostra creació contemporània, explorant l’imaginari d’aquesta bailaora de personalitat magnètica que arribaria a situar el flamenc a la primera línia artística internacional

Coordinació
Equips artístics del Teatre Nacional de Catalunya

Il·luminació
David Bofarull

So
Jordi Bonet

Producció executiva
ETERI (Montse Prat i Txell Felip)

Producció
Teatre Nacional de Catalunya

Espectacle inclòs dins dels actes de celebració de l’Any Carmen Amaya

Programa

1.
Ramon Oller, coreògraf
Maricarmen García, ballarina

Cor de castanyoles de Barcelona
Raquel Alonso
Fátima Durán
Mónica García
Andrea Jiménez
Adriana Lázaro
Jeanine Mercader
Esther Peig
Vanessa Tello
Directora: Mar Bezana

Escuela de Flamenco La Tani
Sara Domínguez
Sandra López «La Canastera»
Dani Lara
Carlos Martín
Isabel Santiago
Ángel Segura «Ángel el niño»

2. Mandato
Rocío Molina, bailaora i coreògrafa
Eduardo Trassierra, guitarra
José Manuel Ramos «Oruco», palmes
José Vicente Ortega «Cuco», trombó 1
Agustín Orozco, trombó 2

Coreografia i idea original
Rocío Molina

Direcció musical
Rocío Molina
Rosario La Tremendita

Composició per a peça de trombons
David Dorantes

Composició per a guitarra i arranjament de trombons per a soleá
Eduardo Trassierra

Disseny i confecció de vestuari
Rosalía Zahiño

So
Javier Álvarez

Road manager
Gloria Medina

Producció
Compañía Rocío Molina

3.
Grup instrumental Barcelona 216
Interpreta Homenatge a Carmen Amaya, de Joan Guinjoan

Ferran Armengol
Robert Armengol
Sebastià Bel
Ferran Carceller
Ramon Torramilans

4.
Mayte Martín, cantaora
Juan Ramón Caro, guitarra

5. Tres adjetivos a la Capitana
Jesús Carmona, bailaor
Kike Terrón, percussió


foto_nedant

LA LENGUA ATOLONDRADA

DEL 30 D’OCTUBRE AL 10 DE NOVEMBRE DE 2013
Espectacle en castellà
Durada: 65′
De dimecres a dissabte a les 21h. Diumenge a les 19h

L’Ana és una professora universitària que viu amb la seva filla Helena, una jove de dinou anys a qui ha educat amb tot el seu afecte i la seva atenció. La seva relació és aparentment feliç i equilibrada fins que un intrús s’instal·la amb elles a la casa: el nou company de la noia.

Ara es veu obligada a mantenir-los als dos, i a més, la seva filla cada vegada es distancia més d’ella. Ni l’Helena ni la seva parella tenen ocupació alguna. Passen la major part del temps tancats a l’habitació. D’altra banda, Fernando (l’exmarit d’Ana i pare d’Helena) volgués ajudar a resoldre la situació. A pesar que l’Ana s’oposa, ell aconsegueix tirar-ho al carrer amb un cert grau de violència. El noi desapareix. Helena es pregunta on està, però l’Ana guarda silenci. Què ha de fer? Revelar la veritat o fer com si res? Les conseqüències d’aquest fet resultaran perilloses pels tres.

FITXA TÈCNICq

Cia. Niederungen (Catalunya)

Dramatúrgia i direcció: Ricard Gázquez

Intèrprets:
Anabel Moreno ANA
Ferran Lahoz FERNANDO
Lucía Torres HELENA

Equip de producció
Il·luminació: Sylvia Kuchinow
Espai sonor: Laura Teruel
Fotografies: David Airob
Vestuari: Georgina Viñolo
Assessorament moviment: Ada Vilaró
Vídeo de l’espectacle: Francesc Cases

Amb la col·laboració de Nunart, Teatre del Repartidor, Sala Beckett, Fabra i Coat.


foto_nedant

Nedant cap a la mar de la Xina

del 30 d’octubre fins al 17 de novembre

Direcció i dramatúrgia Paul Berrondo

Interpretació
Maria Ribera
Borja Espinosa
Jordi Busquets

Escenografia, vestuari i ajudant de direcció Jose Novoa
Il·luminació Danuta Beleuchtung
Música Bárbara Granados Simón, Jordi Busquets
Audiovisuals Armando Gascón i Curra Martín
Ajudant de dramatúrgia, assistent de direcció Carla Fajardo
Producció executiva Valenti Closas
Producció Mesteatre

SINOPSI

La Maria és una actriu a l’atur amb tota la fam de triomfar. Al càsting de “La nit de la iguana” es trobarà amb el Borja, un actor reconegut i prestigiós que l’ajudarà a donar sentit i rumb a la seva carrera, mentre que ell, es deixarà portar per la decadència vital que l’abocarà al camí de l’autodestrucció. Dues ànimes que, estimant-se profundament, mai es podran trobar.

“Ens trobem
Ens estimem
Però no et tinc
Perquè no et tens
I sense tu Jo no sóc.”

https://www.facebook.com/mesteatre

El intérprete (Lliure Montjuïc) 28 d´octubre

Posted by Catacultural On octubre - 28 - 2013


33_interprete

El intérprete

dramatúrgia ÁLVARO TATO
direcció ÁLVARO TATO, LAUTARO PEROTTI i SANTIAGO MARÍN
direcció musical TAO GUTIÉRREZ

Montjuïc

28 d’octubre

Temporada 2013 – 2014
.

.

La trobada entre Asier Etxeandia i Tao Gutiérrez ha fet néixer El Intérprete, un viatge musical a través d’aquelles cançons i intèrprets dramàtics i solitaris que avui formen part de les nostres vides, i de les de molts altres abans de nosaltres. Kurt Weill, Héctor Lavoe, Lucho Gatica, Chavela Vargas, La Lupe, Gardel, Talking Heads, David Bowie, Rolling Stones…

intèrpret Asier Etxeandia / percussió i electrònica Tao Gutiérrez / piano Guillermo González / contrabaix Enrico Barbaro / veu en off Ramón Langa

producció Factoría Madre Constriktor

espectacle en castellà

durada aproximada 1h. 50′ sense pausa

dramatúrgia ÁLVARO TATO
direcció ÁLVARO TATO, LAUTARO PEROTTI i SANTIAGO MARÍN
direcció musical TAO GUTIÉRREZ

Montjuïc

28 d’octubre

Temporada 2013 – 2014
.

.

La trobada entre Asier Etxeandia i Tao Gutiérrez ha fet néixer El Intérprete, un viatge musical a través d’aquelles cançons i intèrprets dramàtics i solitaris que avui formen part de les nostres vides, i de les de molts altres abans de nosaltres. Kurt Weill, Héctor Lavoe, Lucho Gatica, Chavela Vargas, La Lupe, Gardel, Talking Heads, David Bowie, Rolling Stones…

intèrpret Asier Etxeandia / percussió i electrònica Tao Gutiérrez / piano Guillermo González / contrabaix Enrico Barbaro / veu en off Ramón Langa

producció Factoría Madre Constriktor

espectacle en castellà

durada aproximada 1h. 50′ sense pausa


23939_533820176647252_274849792_n

ENTRADES EXHAURIDES

 

Fins el 27 d’octubre (Improrrogable)

Data: Diumenge 27 d´octubre
Teatre: Aquitania (Av Sarrià 33)
Hora:19:30 hores
Preu 5 preus : € 0 – 5 € – 10 € – 15 € -20 €
El preu s’aplicarà a la sortida del teatre en format de taquilla inversa , hauràs de pagar en finalitzar l’espectacle la quantitat que et sembli justa .

Reserves: enviar un mail a info@catacultural.com ( el més aviat posible)
Punt de trobada: 19:00 hores (teatre Aquitania)

Un recorregut per les sensacions humanes : recorre un espai i troba’t amb representacions d’obres de petit format que et deixaran bocabadat . Tot això dins del nou Teatre Aquitània . Pentateatre 5 obres , 5 gèneres , 5 espais -

Una experiència única i inoblidable que et farà volar , Pentateatre Atomic Vol III en el nou Aquitània Teatre. Pentateatre canvia la forma de veure el teatre i també vol canviar la forma de consumir . És el moment de canviar les coses i només tu com a espectador ets qui ha de decidir quina cultura vols. Per això Amaga.

Potser creguis que no val res o que valgui una fortuna . No importa, el que importa és que seràs lliure per decidir-ho. Nosaltres només podem actuar i fer-te viure una magnífica vetllada . I d’això estem segurs que no et penediràs .

Pentateatre no és un espectacle com la resta . D’entrada , no ofereix una obra de teatre , sinó que ofereix cinc . ( abans l’antiga Filmoteca de Catalunya ) . S’ha acabat això d’actuar sobre d’un escenari .

El públic pujarà a la sala de projeccions , al terrat , s’endinsarà en les oficines i es plantarà al hall ia l’entrada del teatre . 5 gèneres : ciència – ficció , tragicomèdia , monòleg , drama i atenció … un documental polític ! Amaga.

Amaga Seràs tu qui posi el preu a aquest espectacle ! Així tot és més sincer , més honest . Honest amb tu com a espectador i amb els actors com artistes . El teu gest final farà que es tanqui el cercle d’una nova manera de viure el teatre i la cultura .

TONI XUCLÀ I ÀNGELS GONYALONS: L’Auditori 25 de novembre

Posted by Catacultural On octubre - 24 - 2013


1376576_545627858847515_117000899_n

Divendres 25/10/2013
21:00
L’Auditori

TONI XUCLÀ I ÀNGELS GONYALONS

Brasil.cat

.
Programació: Temporada L’Auditori Més .Sala:Sala 3 Tete Montoliu.

La música brasilera barreja estils diferents amb una creativitat sorprenent. L’Àngels Gonyalons ens porta petites joies en un recital senzill i directe acompanyada del guitarrista Toni Xuclà. Cançons brasileres que han fet seves, amb el seu toc personal i que ara interpreten junts a l’escenari.

Intèrprets.

Toni Xucla, guitarra
Àngels Gonyalons, veu

Montse Tixé posada en escena-direcció
Ferran González adaptació de les lletres

Obres.

Els seus cabells (Xuclà / Gonyalons)
Rosa (Pixinguinha)
Dansa de soledat (Paulinho Da Viola)
La senyora (Chico Buarque / Joao Bosco
Conversa de bar (Noël Rosa)
poema + instrumental (mús.: Xuclà / poema: Vinicius de Moraes)
Sense ni adonar-me’n (Lenine)
Jocs de foguera (Antonio Barros)
M’enyoro (Peninha)
Carinyós (Pixinguinha)
La teva presència (Caetano Veloso)
Xotis de les nenes (Luis Gonzaga)
Diana dels teus ulls (Adoniran Barbosa)
Mama Àfrica (Chico Cèsar)
Per contemplar les nenes (Paulinho Da Viola)
Gangós enamorat (Noël Rosa)

Més inf o a http://www.auditori.cat/ct/programacio/llistat_ampliat.aspx?proxims=1


untitled

L’HONOR ÉS NOSTRE, SR. ESPRIU!
Antics alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual
Biblioteca de Catalunya
25, 26 i 27 d’octubre

Organitza:
la perla 29
Amb la col·laboració de:

FITXA ARTÍSTICA
Sota la direcció de Jordi Dodero i Ernest Serrahima
Equip d’ex-alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual: Maria Jesús Andany; Pilar Aymerich; Montserrat Castellvell; Joan Cirera; Josep A. Codina, Jordi Dodero; Francesc Estévez; Carme Fortuny; Anna Frigola; Saskia Giró; Julià de Jòdar; Maria Jesús Lleonart; Maite Lorés; Josep Minguell; Margarida Neyra; Montserrat Ramos; Carme Sansa; Ernest Serrahima; Isabel Torras; i Joan Vallès.

LA PERLA 29 I L’EADAG
Resulta evident que un parla perquè altres han estat “salvant els mots”. I quan un fa teatre avui en dia a Barcelona ha de sentir-se d’alguna manera hereu i descendent de molta gent que porta anys lluitant i treballant. Per a nosaltres el pes d’aquesta història no és gens feixuc, sinó que se’ns fa alegre i necessari. És un honor per La Perla 29, acollir al nostre espai, als antics alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que tantes batalles porten a l’esquena i al cor. I a través d’ells, tot allò que es va fer i que es continua fent amb un autor com Espriu. Tots ells, uns i altres, són els nostres mestres. Oriol Broggi, director de La Perla 29

ON NEIX AQUEST PROJECTE?
Eren els primers anys seixanta. A la Cúpula del teatre / cine Coliseum de la Gran Via de Barcelona hi havia instal·lat el FAD (Foment de les Arts Decoratives), que es composava de diverses seccions. Però, de molt, la més activa va ser una escola d’Art Dramàtic que presidia un director teatral jove, Ricard Salvat, amb l’ajut indispensable de la novel·lista Maria Aurèlia Capmany. I el de la senyora Carme Serrallonga. I encara amb d’altres. Però no tan inoblidables, cadascun a la seva manera, com els tres pilars que acabo de dir. Pel jovent que volia aprendre a fer teatre, principalment com a actors / actrius, però no únicament, a Barcelona ja existia un Institut del Teatre, aleshores, amb perdó, tan ple de teranyines com ho estaven aleshores els teatres de la ciutat, a no ser que vingués des de Madrid alguna representació mig decent. Compte, quan Herman Bonnin, anys més tard, va ser nomenat director de l’Institut del Teatre, tot va canviar-hi, i per bé.

Però tornem on érem. No sé com va córrer la veu, però l’EADAG (Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual) va rebre de seguida una munió d’alumnes que somiava certa mena de teatre diferent del que agonitzava, literalment agonitzava, als pocs teatres de la ciutat que, com deia, encara subsistien. I en aquella Cúpula, no n’hi havia cap, de teranyina. Perquè a la Cúpula (quan ens referíem a l’Escola dèiem la Cúpula i ja està) es van viure uns aires diferents, oberts, moderns, algun cop una mica complicats, sempre plens d’energia, de descobriments, de vida diferent de la que es vivia al carrer. Tots els que vam ser-hi més o menys temps, recordarem sempre vivències de tot ordre, centrades en el teatre, però no únicament, dins d’aquell sorprenent paradís noucentista, d’aquells locals bellíssims i avui, què hi farem, abandonadíssims.

Ser allà dintre era, entre altres coses, viure com si estíguéssim instal·lats en algun lloc
lluny del franquisme. Salvat era més seriós i més cautelós, però arraulits al voltant de la Maria Aurèlia Capmany, o fins de la Carme Serrallonga, amb llibertat, el món se’ns va obrir una mica, el suficient per poder sortir a buscar ja pel nostre compte. Per anar a veure món. Molts de nosaltres, dins dels àmbits teatrals, però també fora d’ells. Perquè sí, perquè era inevitable, perquè després les coses, almenys aquells primers anys seixanta, van canviar de manera inevitable, i tota aquella gent jove vam anar a altres bandes i, és clar, vam viure altres històries. Ara bé, darrere nostre, a la Cúpula, hi va arribar un nou, inquiet jovent. Una nova experiència.
Però mai, mai més, amb el pas dels anys, cap de nosaltres, els dels primers temps, vam poder oblidar aquells dies, aquells moments, aquelles experiències. Mai.

Han passat molts i molts anys des d’aleshores. I ara, Jordi Dodero, un de la nostra colla, de sobte, va tenir el bon acudit de reunir-nos a tots en un dinar. I en Julià de Jòdar, un altre de la nostra colla, va suggerir de participar en les celebracions del centenari de Salvador Espriu oferint al públic un recital dels antics alumnes de l’EADAG que ha rebut l’ajuda del comissariat de l’Any Espriu i l’acollida de Oriol Broggi i la seva companyia de La Perla 29 en aquest Teatre de la Biblioteca. La idea és reviure, d’alguna manera, almenys per un instant, l’olor d’un temps i d’un lloc, la Cúpula. Potser farem una mica el ridícul, però si, en algun instant, el féssim, tant se’ns en dóna. El possible ridícul d’algun moment no tindrà res a fer davant els nostres riures, la nostra alegria, la recuperació de la memòria, potser amb alguna llàgrima inevitable, però mai, en cap cas, amb tristesa. I què farem, exactament? Que ho expliqui, si vol, Jordi Dodero.
Josep Maria Benet i Jornet

QUÈ VEUREM?
Mare meva! En quin embolic m’has posat, Josep Maria.
Aquí va, doncs, aquesta petita sinopsi del que serà l’espectacle que els antics alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) estrenarem al Teatre de la Biblioteca de Catalunya per celebrar, a la nostra manera, el centenari del naixement de Salvador Espriu i contribuir a la difusió de la seva obra.
L’honor és nostre, Sr. Espriu

Aquest títol el suggerí en Pere Salabert per a un projecte de muntatge sobre un argument d’ell que, tard o d’hora, voldríem representar. Era pels volts de març d’aquest any, quan començàvem a posar fil a l’agulla per embastar aquest espectacle.
Dels diversos treballs que vàrem dur a terme de l’obra de Salvador Espriu, a la Cúpula, n’hem fet una tria per donar pas a la dramatització de poemes, algunes proses i monòlegs, tot amanit amb dades històriques i moments que vàrem viure i gaudir al seu costat. Aquest treball s’alimenta d´un altre, que, amb aquest títol, va presentar Ernest Serrahima el 1996.
Una hora amb Salvador Espriu

A la segona part, presentarem un dels sainets d’Espriu més divertits i més representats arreu dels teatres del país.
Conversió i mort de Quim Federal

Una peça que varen estrenar Maria Aurèlia Capmany en el paper de Rosenda; Julià Navarro, en el de Quim Federal; Manel Trilla, que va donar vida al Sagristà; i Lluís Quinquer, que hi feia d’ataconador.
I això és tot. El millor que podem fer és recomanar-vos la vostra assistència, si voleu ser espectadors d’un fet únic. Els antics alumnes tenim l’honor d’haver viscut i après al costat d’un gran poeta i servidor de la llengua dels Països Catalans.

Jordi Dodero i Rodés

Más sofocos (Teatre Condal) del 23 d´octubre al 17 de novembre”

Posted by Catacultural On octubre - 20 - 2013


list

Más sofocos

del 23 d’octubre al 17 de novembre de 2013
AUTORS: Isabel Arranz, Màxim Huerta, Juan Luis Iborra, Antonio Albert i Sonia Gómez
DIRECTOR: Juan Luis Iborra

 

 

Sinopsi

Desprès de l’èxit aclaparador de la comèdia “Sofocos”, que durant més de vuit mesos ha aconseguit fer riure a més de 80.000 persones als escenaris de tota Espanya, arriba al Teatre Condal la nova obra MÁS SOFOCOS.

Les actrius Lolita Flores, Loles León, Fabiola Toledo i Alicia Orozco s’encarregaran de demostrar que a partir dels cinquanta les dones no entren a l’ocàs de la seva vida ni molt menys, sinó tot el contrari, d’una manera ben divertida mostraran la part més tendra i a la vegada més sibil·lina d’una dona forta i que ja n’ha vist de tots colors, deixant clar que la menopausa té el seu costat divertit.

Les actrius comptaran amb la inestimable col·laboració de María Teresa Campos, que compartirà escenari d’una manera molt especial. Agatha Ruíz de la Prada i la seva innovadora concepció d’escenografia i vestuari aportarà un contrapunt colorista als enginyosos textos d’Isabel Arranz, Maxim Huerta, Juan Luis Iborra, Albert i Sonia Gómez. Una monja, dones de la neteja, mestresses de casa, veïnes envejoses…, són alguns dels personatges que ens trobarem a MÁS SOFOCOS, junt amb altres personatges de la història com ara Coco Chanel, Juana la Loca o La Gioconda. Una comèdia dirigida per Juan Luis Iborra que promet deslliurar les dones del fals mite de la histèria hormonal un cop arribat el mig segle i que convertirà els homes en els seus còmplices.

Fitxa artística

AUTORS: Isabel Arranz, Màxim Huerta, Juan Luis Iborra, Antonio Albert i Sonia Gómez
DIRECTOR: Juan Luis Iborra

INTÈRPRETS: Lolita Flores, Loles León, Fabiola Toledo i Alicia Orozco
COL·LABORACIÓ ESPECIAL: María Teresa Campos

ESCENOGRAFIA: Ágatha Ruíz de la Prada / Estudio ARP
VESTUARI: Ágatha Ruíz de la Prada / Estudio ARP
MÚSICA ORIGINAL: Isabel Arranz, José María Guzmán i Toni Flores
COMUNICACIÓ I PREMSA: Carlos Calero
FOTOGRAFÍES: David Ruano
DISSENY GRÀFIC: David Sueiro
PRODUCTORS EXECUTIUS: Manel Torrents i Jesús Cimarro
PRODUCCIÓ: Javier Campillo
GERENT REGIDOR: Germán Arjona

UNA PRODUCCIÓ DE Himan TV i Sí Teatro
DISTRIBUCIÓ: Pentación Espectáculos


DidoAeneas-FB-rojo

Dido & Aeneas Reloaded

Estrena absoluta.

El proper 23 d’octubre del 2013 s’estrena “Dido & Aeneas Reloaded” a l’Amfiteatre Anatòmic de la RAMC, a Barcelona.

Es tracta d’una “òpera líquida de cambra” on quatre compositors han col·laborat amb una dramaturga i un director d’escena per re-versionar el clàssic “Dido & Aeneas” de H. Purcell. Una funció única en un emplaçament també únic: la Sala Gimbernat, en mig del Raval, és un dels amfiteatres anatòmics més antics i ben conservats d’Europa, construït al 1762.

Dos magnífiques intèrprets, la soprano María Hinojosa i la mezzo Anna Alàs i Jové, acompanyades del clarinetista Víctor de la Rosa i la violoncel·lista Cèlia Torres, interpretaran la peça creada per l’ocasió, que també incorpora molta música electrònica.

Aquest projecte d’Òpera de Butxaca i Nova Creació busca oferir a compositors, llibretistes i directors d’escena emergents un espai per experimentar al món de l’òpera i evolucionar els formats. Dividida en quatre passos, en aquesta història clàssica re-visitada (o “reloaded”), també hi ressonen molts ecos actuals i s’entreveu un paral·lelisme amb l’Europa contemporània i la seva lluita entre la sobirania i la identitat o la inclusió econòmica i social.

Musicalment, oblidarem el barroc (exceptuant alguna velada referència!) per apropar-nos a sonoritats més arriscades però que es barrejaran excepcionalment amb els segles d’història de la sala.

La peça viatjarà després fins a Madrid per participar a la Semana de la Ópera Actual organitzada per Fundación Autor a la Sala Berlanga, el dia 25 d’octubre.

23 d’octubre 2013 a les 21h, a l’Antic Amfiteatre Anatòmic – Reial Acadèmia de Medicina (Barcelona)

Dido & Aeneas Reloaded
Òpera líquida de cambra

Música: Raquel García Tomás, Octavi Rumbau, Xavier Bonfill i Joan Magrané
Llibret: Cristina Cordero

Direcció musical: Joan Magrané
Direcció escènica: Jordi Pérez Solé
Figurinisme: Isabel Velasco
Il·luminació: Sylvia Kuchinow
Moviment: Anna Romaní

Intèrprets:
Dido: Maria Hinojosa, soprano
Belinda: Anna Alàs i Jové, mezzo

Instrumentistes:
Clarinet: Víctor de la Rosa
Cello: Cèlia Torres

Comunicació: Neus Purtí

Producció : Dietrich Grosse

Producció de: OBNC Barcelona

Cooperació amb: BCN216 i Mondigromax

Idioma: anglès i català
Durada: aprox. 60 minuts.

Amb l’ajut de: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura / OSIC, Ajuntament de Barcelona, SGAE – Fundación Autor, SGAE Barcelona, Institut del Teatre (Servei de graduats)”

Saló primavera (Sala Beckett – Gràcia) del 23/10/13 al 03/11/13

Posted by Catacultural On octubre - 20 - 2013


saloprimavera

Saló primavera
de Lluïsa Cunillé y Paco Zarzoso
Dirección: Lola López

Sala Beckett – Gràcia

del 23/10/13 al 03/11/13

PRESENTACIÓ

En Salón Primavera cinco náufragos se encuentran en un viejo salón de baile, también a punto del naufragio… Un salón que en su historia por el siglo XX albergó un cine, un burdel de altos vuelos, un hospital de guerra, una cárcel de represión franquista, la Casa de Aragón, un bingo setentero y un atelier de pintores post-impresionista.
La Dueña de este decadente salón es el alma de este espacio, que albergó los más glamourosos sueños; también está la Camarera, escudera y contramaestre fiel, pero con un pie hundido en la realidad; la Clienta es capaz de matar por bailar un tango con cualquiera en la penumbra rojiza del salón; el Alcalde Santos Santos es el representante político del solar ibérico, y el Portero llega buscando desesperadamente un trabajo… Estos cinco personajes, en su naufragio, se transmutan y encarnan distintos personajes que ocuparon en otro tiempo este hábitat, este salón donde se oyen voces y ecos y la ruleta de la fortuna y el infortunio.

Autors: Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso
Direcció: Lola López

Repartiment:

Clienta: Mafalda Bellido

Dueña: Lola López

Camarera: Blanca Martínez

Alcalde Santos Santos: Toni Sancho

Portero: Paco Zarzoso

Escenografia i cartell: Juanvi Monzó

Vestuari: Josán Carbonell

Direcció artística i il·luminació: Damián Gonçalves

Espai Sonor: Miguel Alarcón i Damián Gonçalves

Disseny de cartell: Juanvi Monzó

Perruqueria i maquillatge: Josán Carbonell

Modistes: Paquita Torresilla i Pilar Ruiz

Fotografies de l’espectacle: Jordi Pla

Fotografia promocional: Mafalda Bellido

Comunicació i distribució: Paula Esquembre

Durada: 1h 20m

Una coproducció de la Companyia Hongaresa de Teatre i La perrica de Jerez

VIDEO

SUMARI

Activate the Wp-cumulus plugin to see the flash tag clouds!

Col.laboradors


Facebook de Catacultural