| El Museu Egipci de Barcelona obre de nou les seves portes després de la seva clausura temporal per causa de la COVID-19 La institució obre de nou les seves portes el proper 1 de juliol presentant noves peces i reprèn part de la seva l’activitat cultural Barcelona, 26 de juny. – Aquests dimecres 1 de juliol el Museu Egipci de Barcelona torna a obrir les seves instal·lacions seguint totes les mesures necessàries perquè la visita sigui segura per a tothom. Amb la reobertura el museu presenta noves peces a les sales d’exhibició i un nou servei d’atenció al visitant. Al museu hi haurà un egiptòleg que atendran als usuaris i proporcionaran informació de les noves peces que s’exhibeixen. NOUS HORARIS DE VISITA AL MUSEU: De dilluns a dissabte, d’11.00 a 19.00 DIUMENGES TANCAT PECES NOVES EN LES SALES D’EXHIBICIÓ: Durant aquest mesos de confinament i d’aturada de l’activitat el Museu ha estat tancat, però no del tot. Durant les darreres setmanes i amb el propòsit de dotar la reobertura amb importants novetats, el Museu Egipci de Barcelona ha incorporat a l’exposició permanent un bon i variat grapat de peces mai exposades o que eren en exposicions itinerants.  E-687 a E-690 Conjunt de vasos cànops. Pedra calcària. Dinastia XXVI (664-525 aC). Els vasos cànops es van utilitzar per a contenir les vísceres dels difunts extretes durant el procés de momificació. Representaven als quatre fills d’Horus i estaven associats amb un òrgan, una divinitat protectora i un punt cardinal concrets. Tornen al Museu després d’un llarg pelegrinatge que els ha portat per diferents exposicions durant aquests últims anys.  E-1126 Martell. Fusta. Regnes Mig-Nou (2040-1070 aC). Eina utilitzada normalment per a colpejar sobre un cisell o una escarpa de coure o bronze, tant per al treball de la fusta com el de la pedres més toves.  E-1143 Sandàlies realitzades amb fulles de palmera. Regne Nou (1550-1070 aC). Aquestes delicades obres mostren un acurat treball de la fibra vegetal. En l’antic Egipte les sandàlies de cuir o de fibra vegetal eren considerades com un objecte de luxe. Una interessant fórmula religiosa diu així: “Agafa el teu bastó, el teu vestit i les teves sandàlies i presenta’t davant del tribunal a fi de ser justificat contra els teus enemics”.  E-1161 Placa en forma de sistre amb el cap de la deessa Hathor. Bronze. Període Ptolemaic (304-30 aC). El nom d’Hathor significa “la casa d’Horus”; és la deessa que alleta al faraó. Divinitat molt popular, representativa dels valors femenins i associada a l’amor, l’alegria, la música, el sexe o l’embriaguesa.  E-1167 Relleu parietal amb el nom d’Horus (Semen-Maat) i el nom de coronació (Khnum-ib-Re) del faraó Amasis. Dinastia XXVI, regnat d’Amasis (570-526 aC). El nom d’Horus està coronat per una imatge del déu falcó; a l’esquerra s’aprecia part del nom de coronació, concretament l’expressió Nesut bity (el de la canya i l’abella = rei d’Egipte). Els signes de la dreta esmenten el toro Apis.  E-1202 Columna amb el nom d’Horus del faraó Ramsès II. Granit. Dinastia XIX, regnat de Ramsès II (1290-1222 aC). El nom d’Horus és el primer dels cinc noms que formen la titulatura d’un faraó. Consisteix en un serekh (motiu que representa el palau real o una tomba, rematat pel déu falcó Horus amb la corona doble de l’Alt i el Baix Egipte; el nom està escrit a l’interior de l’edifici). En el cas de Ramsès II el nom d’Horus és “L’Horus Toro poderós, estimat de Maat”.  E-1207 Ungüentari de terracota amb la representació del déu Harpòcrates (Horus nen). Període Ptolemaic-romà (Segles II aC-II dC). Contenidors com aquest eren utilitzats en les festivitats religioses per portar aigües lustrals. E-1208 Reposacaps. Alabastre. Regne Antic (2649-2134 aC). Malgrat la seva aparent incomoditat, diverses cultures antigues i actuals ho han utilitzat com a coixí. Incorporat en l’equipament funerari el reposacaps havia d’aixecar el cap del difunt per a facilitar la seva resurrecció, de la mateixa manera que el sol s’aixeca cada matí per sobre de l’horitzó oriental. |