Els Joglars tornen a Barcelona set anys després amb El coloquio de los perros (del 16 d´abril al 4 de maig) Teatre Poliorama


cartell-coloquio512-437

La companyia presenta una nova adaptació de Cervantes dirigida per Ramon Fontserè

L’espectacle es podrà veure del 16 d’abril al 4 de maig al Poliorama, després d’estrenar-se a Madrid i presentar-se a Cataunya dins del festival Temporada Alta

La companyia Joglars, dirigida per Ramon Fontserè, torna a Barcelona després de més de set anys d’absència. Amb una coproducció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico de Madrid, els Joglars arriben al Poliorama per presentar la seva darrera producció, El coloquio de los perros, una adaptació de Cervantes que es podrà veure a Barcelona del 16 d’abril al 4 de maig.

Després d’El retablo de las maravillas i d’En un lugar de Manhattan, Joglars refermen la seva admiració intacta vers Cervantes, convertint-lo així en un excel·lent company de viatge en aquest nou projecte que arriba a Barcelona.

Els dos protagonistes de la novel·la El coloquio de los perros són els discrets gossos de carrer Cipión i Berganza, beneïts amb el do de la parla durant una nit. Els vells gossos, han observat durant tota
la vida, des de la seva mudesa, la condició humana, la misèria, tot el ridícul dels bípedes i, abans que acabi la nit i els desaparegui el do de la parla, expliquen l’autèntica realitat. El muntatge, que manté el tot el cinisme de la companyia combinat amb la ironia de Cervantes, compta amb la interpretació del mateix director Ramon Fontserè acompanyat per Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Xavi Sais i Xevi Vilà.

En aquesta adaptació de la novel·la exemplar de Cervantes, Berganza és femella, i germana de Cipión. Els dos gossos, bastant vells ja, són en una gossera veient passar els seus últims dies. Una nit, sense saber per què, Cipión i Berganza adquireixen de forma sobrenatural el do del parla. Amb la seva xerrada, primer sorprenen i després interessen a Manolo, el guarda de la gossera on estan tancats. Les seves paraules, en un llenguatge molt elaborat i una mica “antic” (donat que en una altra vida van ser poetes), ens van explicant els detalls de les seves vides i les de les persones a les quals han acompanyat.

Els vells gossos Cipión i Berganza al llarg del seu periple observen des de la seva mudesa tota la condició humana, tota la misèria, tot el ridícul dels bípedes, i abans que se’ls acabi la nit i els desaparegui el do del parla expliquen la realitat autèntica: que els llops són els pastors, que la defensa ofèn, que les sentinelles dormen, que la confiança roba i el que ens allibera ens mata.