Festes de Sant Josep Oriol (21 de març)

10993422_773354519422120_7753625584806675672_n-760x428

 

 

 

 

 

 

 

Amb aquestes Festes pretenem continuar amb una de les tradicions més populars del nostre barri, ja que Sant Josep Oriol va ser un personatge molt lligat a la Parròquia del Pi des del segle XVII, arribant a tenir una plaça i una placeta que porten el nom del Sant barceloní.

Les Festes compten amb múltiples activitats, que fan participar a veïns, comerciants i entitats, veritables agents coesionadors del nucli antic de Barcelona.

Les Festes inclouen actes de tot tipus, sempre amb la cultura popular i tradicional com a element indispensable; des de la tradicional sortida dels quatre Gegants originals del Pi (peces del s. XVIII que només apareixen un dia a l’any al carrer) fins a l’esperada Cercavila de Festa Major en honor a Sant Josep Oriol.

Els actes més destacats i els elements singulars són:

Retaule de Sant Josep Oriol.

 

Inici de les Festes.

La tarda del divendres de Festa Major, cap a les 19h, té lloc el Pregó de les Festes a la plaça de Sant Josep Oriol a càrrec d’un veí destacat o personatge il·lustre relacionat amb el barri, amb la presència dels quatre Gegants originals del Pi, que en tot l’any només surten aquest dia a ballar.

En acabar, es fa la Remembrança del miracle de les monedes amb el llançament de monedes de xocolata fetes expressament per les Festes. Aquestes monedes, han esdevingut un dels elements més singulars de les Festes.

A continuació, per inaugurar oficialment les Festes té lloc a la plaça el Ball dels Gegants del Pi originals, acompanyats pels músics del Pi.

Per acabar, cap a les 20h, es fa una Cercavila anunciant l’inici de les Festes, a càrrec dels Gegants petits originals del Pi pels següents carrers: Cardenal Casañas, Boqueria, Palla, Pi, Portaferrissa, Petritxol i plaça del Pi on tenen lloc les balladetes finals abans de guardar-los dins la Basílica fins l’any vunent.

La Passejada dels Oriols.

Així com per Santa Eulàlia són les dones les que surten a celebrar la diada, per Sant Josep Oriol són els homes els que desfilen per fer honor al Sant.

Cap a les 11h el gegant petit del Pi, en Josep Oriol, va rebent a la plaça de Sant Josep Oriol a la resta de gegants del Districte de Ciutat Vella, que aquest dia deixen les seves parelles a casa. Hi participen doncs, els gegants, gegantons i nans de la Plaça Nova, el Raval, la Barceloneta, el Casc Antic, Santa Maria del Mar, Sant Pere de les Puel·les, Sant Jaume Apòstol, Carrer Princesa, la Casa de la Caritat i l’escola Sant Felip Neri, a més d’en Perot lo Lladre, en Mustafà petit i en Mustafà del Pi.

A continuació té lloc la Passejada dels Oriols per anar a buscar l’ofrena floral, que passa pels carrers de la Palla, Banys Nous, Boqueria i La Rambla. A la Rambla, les floristes ofereixen la garlanda floral que duran a coll-i-be els nens de les colles convidades per fer l’ofrena al Sant. El recorregut de tornada passa per Portaferrissa, Pi i la plaça de Sant Josep Oriol.

Un cop a plaça, tots els gegants es situen al fons, on hi ha la imatge del Sant. Quan tothom està a lloc, i amb el gegant Josep Oriol al mig de la façana on hi ha el Sant, els veïns eleven la garlanda floral al so de la melodia d’El Gegant del Pi fins a l’alçada del Sant. Per acabar l’acte, els veïns llancen des dels balcons les monedes de xocolata amb la imatge dels raves i el Gegant del Pi, menja típica de les Festes.

Els Atracaments d’en Perot lo Lladre.

Per la tarda del dissabte de les Festes i després dels tallers infantils i la xocolatada per la mainada, tenen lloc els Atracaments d’en Perot, que simulen un robatori a diferents botigues del barri que col·laboren amb les Festes i amb les quals s’ha pactat anteriorment el furt.

El recorregut l’encapçala el gegantet Perot lo Lladre acompanyat pels músics del Pi, recorrent els carrers del barri.

Quan s’arriba a la botiga, els membres de l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi, que van degudament disfressats de camperols o personatges relacionats amb la vida d’en Perot lo Lladre, inicien un ritual per atracar els comerciants que acaba amb els nens fent el crit: “Perot, Perot, Perot. El nostre llagregot!”, seguit per la melodia pròpia del Gegantet: “Passejant per Ciutat Vella vaig conèixer un bandoler, que Perot lo Lladre es deia, Perot lo Lladre, el bandoler!”. Tot plegat finalitza amb el repartiment del motí, amb el llançament de monedes de xocolata i caramels entre tots els presents, que continuen la passejada fins la següent botiga.

Per iniciar i finalitzar l’acte, a la plaça de Sant Josep Oriol té lloc la representació de la vida d’en Perot lo Lladre a càrrec dels membres de l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi, en el que es coneix com les Històries d’en Perot.

Cercavila de Festa Major.

Diumenge de les Festes a primera hora del matí tenen lloc les Matinades amb grallers i músics de totes les colles convidades al so del “Toc de Matinades”, pels carrers del barri. Es comença i s’acaba a la plaça de Sant Josep Oriol.

Cap a les 10h a la plaça de Sant Josep Oriol té lloc l’arribada de tots els elements convidats: gegants, capgrossos, bèsties i altres elements de la cultura popular i tradicional vinguts del Districte de Ciutat Vella, de diferents barris de la Ciutat i de ciutats d’arreu de Catalunya. En la majoria d’edicions fins i tot hi participen colles d’altres comunitats o països.

Passades les 11h té lloc la cercavila que segueix el següent recorregut: plaça del Pi, Cardenal Casañas, pla de l’Ós, la Rambla, Ferran, plaça de Sant Jaume, Bisbe, plaça Nova, Portal de l’Àngel, Cucurulla, Pi i plaça de Sant Josep Oriol.

Un cop arribats a la plaça, els participants es situen en el seu lloc inicial i té lloc una petita mostra de balls dels convidats més destacats o singulars. L’acte finalitza amb el repartiment de records als convidats i el ball final de totes les figures presents.

Les monedes de Sant Josep Oriol.

on hi participen elements festius convidats escollits per la seva història, la seva trajectòria o el seu interès, amb els quals els Gegants del Pi hi forgen un intercanvi d’experiències culturals, esdevenint tota una efemèride la seva participació.