| Estrenem «Kiss Me Love», el retorn als escenaris de Les Antonietes. Una obra de teatre amb música en directe interpretada per Pep Ferrer, Annabel Castan, Jorge Cabrera i Ignasi Guasch El títol de la peça és un petit homenatge a una de les cançons més conegudes de John Lennon i Yoko Ono Oriol Tarrasón signa el text i la direcció de l’obra i Ferran González ha compost la música per a l’ocasió foto : Jorge Cabrera, Annabel Castan, Pep Ferrer i Ignasi Guasch © Maria Bertran La peça està interpretada per Jorge Cabrera, Annabel Castan, Pep Ferrer iIgnasi Guasch, i inclou música en directe composta especialment per a l’ocasió per Ferran González (responsable d’èxits com «Pegados», amb lletres d’Oriol Tarrasón i arranjaments de Jorge Cabrera. Kiss Me Love parteix de l’experiència real viscuda pel pare d’Oriol Tarrasón, que fa deu anys va perdre la memòria del present. A partir d’aquest fet, l’autor i director ha creat una comèdia emotiva i vitalista, que tracta temes com la dependència o la realització personal a través de l’art. Qui és més dependent, aquell que necessita ajuda o aquell que la vol donar buscant alguna cosa a canvi? El pròxim 2 de març es realitzarà un col·loqui postfunció amb la companyia de l’espectacle i la participació de la Núria Escudé, psicòloga, musicoterapeuta i directora del Màster en Musicoteràpia de la UB. La peça és una producció de Les Antonietes i es podrà veure al Teatre Akadèmia de l’1 al 19 de març. Sinopsi Aquesta història passa en un de tants barris del nostre país, continent, món, on les coses sempre són més complicades del que caldria. On falta llum al carrer i la gent té massa pressa, on es parla per no escoltar i on no s’escolta massa per no haver de dir res. Des del carrer se sent la televisió dels veïns, els autobusos arriben amb retard i la gent ensopega amb la seva vida i cau un cop i un altre. I si no cau més avall, és perquè més avall no hi ha res. Kiss Me Love forma part de la trilogia sobre la família d’Oriol Tarrasón que comença amb Un dia qualsevol que parla de la seva àvia, continua amb Kiss Me Love que parla del seu pare i acabarà amb Un ocell sobre la pluja que parla sobre ell mateix. Qui és qui a Kiss Me Love  Pep Ferrer és… Ataulfo És el propietari del magatzem de fruita i espera ser-ho per poc temps. És conscient que ja ho ha donat tot en aquesta vida i ara només pensa en gaudir-la.  Annabel Castan és… Marina Treballa al magatzem de fruita i també espera ser-hi allà poc temps. És una noia alegre, optimista i decidida a viure intensament.  Jorge Cabrara és… Marc Toca la guitarra i aquesta és la seva salvació, però la vocació comença a abandonar-lo i ell ho nota.  Ignasi Guasch és… Lenon Aquest personatge sempre porta ulleres rodones. És viu i això ja és més del que molts podrien dir. L’obra en paraules de l’autor i director «Com a director el que més m’interessa de la feina que fem amb Les Antonietes és la possibilitat de fer comprendre al públic que el teatre és un art necessari. Crec que a més d’entretenir, ha de servir perquè la societat expressi els seus conflictes i les seves pors i ajudar-nos a avançar tots junts cap a una vida més equilibrada Kiss Me Love m’ofereix la mateixa possibilitat afegint-hi la música. Ja no és només recordar que el teatre és necessari sinó recordar a l’espectador que l’ART és necessari. Perquè la cultura justament serveix per això. Per posar-nos a la pell dels altres de manera que puguem entendre’ns tots. La cultura genera empatia. I l’empatia és el que ens pot salvar com a societat. Qualsevol persona pot identificar-se amb els personatges de l’obra. Qui no se sent a vegades atrapat en una realitat professional, social, o emocional i no sap com sortir-se’n. I la música, potser és l’eina de comunicació més directa que hi ha. Connecta amb els racons més amagats de nosaltres mateixos.» Oriol Tarrasón Annabel Castan: «Ens allunyem dels clàssics i tornem a aquestes petites coses que passen al costat de casa. En aquest món on tot va tan de pressa, està bé parar i veure qui tinc de veí al costat. Aquestes petites històries que passen i ens toquen de prop.» Ignasi Guasch: «Poder tornar a tocar en directe és literalment un somni fet realitat. L’Oriol t’impulsa cada dia un graó més amunt d’allà on eres. I això és meravellós perquè et fa creure que et menjaràs el món. És com fer esport, que acabes exhaust però amb una sensació de fortalesa i de vitalitat il·limitades. Tant de bo el país estigui ple d’Antonietes.» Jorge Cabrera: «Una cosa que té l’Oriol com a director és que realment té molt clara la història que vol explicar i com la vol explicar. Aporta moltes solucions a l’actor. D’altra banda, és molt exigent i procura que no estiguis massa instal·lat en la comoditat. I això està molt bé. A mi em fa créixer com a actor una barbaritat.» Pep Ferrer: «L’Ataulfo és una barreja de mi mateix, el meu físic, l’experiència personal, d’observar a la gent, de provar, equivocar-me i tornar a provar, d’escoltar al director i de teixir amb la companyia una funció. Per mi és un honor tornar a fer un «concert» de percussió, després del meu últim concert fa 49 o 50 anys.» «Pel mar salvatge», videoclip del primer «single» de Kiss Me Love © Mar Orfila (Mürfila») L’espectacle és una obra de teatre i un concert al mateix temps. Compta amb quatre cançons escrites especialment per a l’ocasió per Ferran González (música), Oriol Tarrasón (lletres) i Jorge Cabrera (arranjaments). Tracklist de l’espectacle: Kiss Me Love Pel mar salvatge No cal dir res Quan sents la música dins teu Videoclip «Kiss Me Love» © Mar Orfila (Mürfila) Oriol Tarrason: «És una obra de teatre vitalista, i aquí entra l’element musical. Al mateix temps que veiem l’obra de teatre veiem un concert i arribem a aquest sí: val la pena seguir fent teatre, val la pena ajudar, val la pena dependre l’un de l’altre. Per això el títol és Kiss Me Love, perquè val la pena estimar-se. I d’això tracta l’obra.» | |