La producció del Rigoletto de Verdi de la directora d’escena holandesa Monique Wagemakersarriba al Gran Teatre del Liceu del 21 de març al 6 d’abril sota la direcció musical del mestre italiàRiccardo Frizza. Aquesta coproducció del Liceu i el Teatro Real suposarà el debut mundial dels tenors Javier Camarena i Antonino Siragusa
Una de les marques distintives d’aquesta producció és sens dubte el seu vestuari venecià renaixentista, obra de la dissenyadora Sandy Powell, guanyadora de 3 Òscars, i que ha comptat amb l’assistència del també dissenyador Lorenzo Caprile. A aquest espectacular vestuari vermell s’hi suma la complexitat tècnica de la producció, que ha necessitat tres setmanes de premuntatge per perfeccionar el funcionament d’una gran plataforma en moviment. Un sistema d’elevadors i pistons hidràulics que suposarà un autèntic repte pel Cor del Liceu dirigit per Conxita Garcia i pels intèrprets, que tenen diverses entrades i sortides en aquest intricat escenari.
Rigoletto és una peça essencial del repertori operístic basada en un drama de Victor Hugo, Le roi s’amuse, i va ser censurada abans de l’estrena per la seva crítica a la monarquia de l’època. Aquest fet va comportar que l’immoral personatge concebut pel sobirà es convertís finalment en el de duc de Màntua. El resultat és un melodrama en tres actes i llibret de Francesco Maria Piave que ens situa a Màntua, Itàlia. Rigoletto, bufó del duc de Màntua, té una filla secreta que és seduïda pel duc. Els cortesans la rapten i la porten a palau creient que és l’amant de Rigoletto, que els insulta i els reclama la seva filla. Després de fer veure a la filla que el duc no l’estima, Rigoletto planeja la seva venjança.
Una de les àries més famoses de la lírica universal, La donna è mobile, representa un dels moments més brillants de l’òpera de Verdi i recau sobre el tenor que interpreta el duc de Màntua, un gran moment de lluïment del tercer i últim acte. Rigoletto es va estrenar el 2 de març de 1851 al Teatro La Fenice de Venècia i no va ser fins dos anys i mig més tard, el 3 de desembre de 1853, que arribava al Liceu. El darrer cop que es va poder veure a Barcelona va ser el 5 de gener de 2005 i al Gran Teatre s’ha representat un total de 360 vegades.