LE NOZZE DI FIGARO’ TORNA AL LICEU DE LA MÀ DE JOSEP PONS I LLUÍS PASQUAL (del 7 al 20 de novembre)

 

‘LE NOZZE DI FIGARO’ TORNA AL LICEU DE LA MÀ DE JOSEP PONS I LLUÍS PASQUAL

 

La versió del director del Lliure està ambientada en els anys trenta i atorga un especial protagonisme a les trames amoroses de l’òpera de Mozart

 

 

 

 

 

 

Una de les obres mestres de l’òpera bufa, Le nozze di Figaro de Mozart, torna al Liceu del 7 al 20 de novembre de la mà del director musical Josep Pons i el director d’escena Lluís Pasqual. Aquesta aplaudida versió, que es va estrenar l’any 2008, s’ambienta en els anys trenta, atorgant un paper preponderant a les trames amoroses que s’amaguen en l’òpera del geni de Salzburg.

 

Aquesta coproducció entre el Liceu i la Welsh National Opera de Cardiff comptarà amb un repartiment de luxe: el baix baríton Kyle Ketelsen en el rol de Figaro –que ja va interpretar l’any 2008- i la soprano Mojca Erdmann, que debuta al Liceu i que s’alternarà en el rol de Susanna amb Elena Copons. Els papers de Comte i Comtessa d’Almaviva recauran sobre el baríton Gyula Orendt i la soprano Olga Mykytenko, mentre que Gemma Coma-Alabert s’alternarà en el paper de Cherubino amb la debutant al Liceu Anna Bonitatibus. El repartiment el completaran Valeriano Lanchas en el rol de Bartolo, Maria Riccarda Wesseling, que debuta al Liceu com a Marcellina, José Manuel Zapata (Basilio), Rocío Martínez (Barbarina), Vicenç Esteve Madrid (Don Curzio) i Roberto Accurso (Antonio).

 

Le nozze di Figaro és la segona part de la trilogia que va escriure Pierre-Augustin de Beaumarchais, iniciada amb Il barbiere di Siviglia i conclosa amb La madre colpevole. La trama d’aquesta òpera bufa ens situa anys després de la primera part, a Sevilla, on som testimonis del desig que sent el Comte d’Almaviva per Susanna, cambrera de la Comtessa i promesa de Figaro. Un amor que el jove Figaro impedirà astutament amb la complicitat de Susanna i la Comtessa i que deixarà en evidència al Comte davant els seus servents. Una veritable comèdia d’embolics que va captivar Lorenzo Da Ponte –que la va definir com a commedia per musica- i va permetre que el poeta i Mozart col·laboressin per primer cop. Després arribarien altres brillants col·laboracions entre tots dos com Don Giovanni (1787) i Così fan tutte (1790).  

 

L’òpera de Mozart conté moments brillants com el del duettino “Sull’aria”, en el qual la Comtessa d’Almaviva dicta a Susanna la invitació a una cita, dirigida al seu marit -el Comte-, com a trampa per exposar la seva infidelitat. Le nozze di Figaro es va estrenar per primer cop l’1 de maig de 1786 al Burgtheater de Viena, però no va arribar al Gran Teatre del Liceu fins 130 anys més tard, el 2 de febrer de 1916, gràcies a l’empenta de l’empresari Joan Mestres Calvet, gran amant de Mozart. La darrera representació va ser el 3 de febrer de 2012 i s’ha pogut veure al Gran Teatre 90 vegades.