SÒNIA SÁNCHEZ LE ÇA. EL ELLO (Mercat de les Flors( Del 14 al 16 de març de 2014 )


Sonia_Sanchez_Foto Manuel Visozo_5

Del 14 al 16 de març de 2014
Horari 20:30 h (diumenge 18 h)
Preu 12€

“No renuncio a unir el meu horitzó amb la subjectivitat de la meva època” Jacques Lacan
L’art és un bitllet d’anada a l’inconscient, a la part més profunda. L’obra, el retorn al conscient i l’artista, el pont que uneix a ambdós. El ball, el meu mitjà.
Cal evolucionar de Velázquez a Motherwell; de Miguel Ángel a Marcel Duchamp; de Platón a Sigmund Freud.
Deixem que flueixin els desitjos, els instints i els records. El Ello. Sense escenografia a ser possible, ni vestuaris grandiloqüents. Urgeix recuperar l’essència d’antany, quan no calia engalanar-se amb dissenys coreogràfics tècnicament perfectes.

El sentiment resideix en accidents i en successos improvisats com la vida mateixa.
Aquí resideix la poètica de la bailaora: en trobar, malgrat la dificultat, aquest pont a allò jondo, a allò propi, a l’inconscient individual.

METODOLOGIA
Inspirant-me en un desig que va reflectir Vicente Escudero en el seu llibre Mi Baile: “En aquesta etapa de la meva vida prefereixo ballar com un inconscient que com un intel·ligent; com davant d’una orquestra que hagués perdut les seves partitures. I és en aquest punt on vull oblidar tot menys la tècnica, dirigir des del meu ball aquesta orquestra de ritmes, música, sonoritats i formes.”

A través de la fórmula de “laboratoris compositius”, em vaig proposar plantejar unes circumstàncies des de les quals deixar-me influir per les percepcions, els arguments, els llenguatges i els punts de vista d’altres subjectes, i per tant que influïssin des dels seus desitjos particulars i interessos en el meu ball.
Els laboratoris s’han plantejat tots ells amb la mateixa estructura: 1. Improvisació pactada 2. Composició dels materials obtinguts 3. Per últim, oblidar tot el que s’ha compost per acompanyar-nos des de la part més inconscient, sense oblidar la tècnica.

Em sembla molt interessant compondre amb altres persones per a després oblidar la composició i acompanyar-nos en la improvisació inconscient.
En qualsevol cas el registre de les experiències es realitza des de allò subjectiu, allò individual, allò propi, allò diferent de l’altre. Una mateixa experiència viscuda per persones diferents adquireix valors únics en cadascú. La càrrega emocional adjudicada és donada per qui ho viu i només és compresa per ell.
Els materials obtinguts d’aquests laboratoris m’han aproximat a aquesta època i m’uneixen a l’horitzó.
Sento que és el moment d’aprofundir en quatre aspectes de la creació: la sonoritat, la forma, la musicalitat i els ritmes.

La sonoritat del meu ball
“Es senzill buscar correspondències entre tipus de societat i tipus de màquines, no perquè les màquines siguin determinants, sinó perquè expressen les formacions socials que les han originat i que les utilitzen. Les antigues societats de sobirania operaven amb màquines simples, palanques, politges, rellotges; les societats disciplinàries posteriors es van equipar amb màquines energètiques, amb el risc passiu de l’entropia i el risc actiu del sabotatge; les societats de control actuen mitjançant màquines d’un tercer tipus, màquines informàtiques i ordinadors el risc passiu de les quals són les interferències i el risc actiu són la pirateria i la inoculació de virus. No és només una evolució tecnològica, és una profunda mutació del capitalisme”.

Gilles Deleuze. Post-scriptum sobre les societats del control
Vaig començar la meva recerca investigant el so de les sabates i de les diferents fustes. Després els vaig filtrar amb diferents micròfons. Més tard vaig abandonar la tecnologia, i van arribar els sons del bosc, els de la foscor, els del dolor, els de l’alegria… que em van acompanyar durant molts anys…
Ara vull ballar tots els sons que sigui capaç de recordar…
Col·laboradors en aquesta etapa: Ander Agudo, tècnic de so David Soler, guitarra i sons
Musicalitat del meu ball Penso en melodies, en compartir la musicalitat amb altres individus. Col·laboradors en aquesta etapa: Julián Sánchez, trompeta Miguel Angel Soto Peña El Londro, cantaor

Ritmes del meu ball
He treballat de manera independent alguns ritmes compostos, 7×8 i 11×8. Són ritmes que no es treballen en el flamenc i no són gaire usuals en la resta de música. Col·laboradors en aquesta etapa: Ivo Sans, bateria
Formes en el meu ball Col·laboradors en aquesta etapa: Patricia Caballero, coreografia

POSADA EN ESCENA
La posada en escena plantejada és de una bailaora y dos músics a l’escenari, amb els seus instruments i una escenografia mínima. No hi ha dramatúrgia. Es tracta d’improvisacions pactades, on a partir d’oblidar la tècnica, es deixi fluir l’inconscient, sense filtrar-lo a través de la composició pautada. Trencar les partitures, i reconstruir-les per el moment, buscant sonoritats noves amb el taconeo en la seva relació amb la música.
Per arribar a això hem explorat nous ritmes, diverses textures, diferents maneres de compondre, perquè això és el que ens durà a interpretar el ball i la música d’una altra manera, d’una manera inconscient i original.

FITXA ARTÍSTICA
Creació, direcció i interpretació Sònia Sánchez
Músics David Soler (Guitarra eléctrica), Miguel Angel Soto Peña “El Londro” (cantaor)
Disseny so Ander Agudo
Disseny llums Albert Barberà
Vestuari Jordina Isant
Producció Marcela Imazio
Coproducció Mercat de les Flors, Rencontres chorégraphiques internationales de Seine-Saint-Denis
Agraïments Agustí Fernandez, Manel Vizoso, Joan Cortès, Menkes pel seu amor al flamenc, Patricia Caballero, Alberto Hurtado, Graner fàbrica de creació, Ok Corral, a la família i els amics