WATCHING PEEPING TOM (del 9 al 27 de març del 2016) Sala Joan Brossa de La Seca – Espai Brossa


986cec15-c266-4269-b084-c67ba7763eb6

WATCHING PEEPING TOM

Conferenciant: Àlex Gorina
Intèrpret: Patrícia Mendoza / Alba Pujol
Dramatúrgia: Ferran Dordal
Creació visual i vestuari: Silvia Delagneau
Il·luminació: Raimon Rius
Direcció escènica: Alícia Gorina
Producció: Associació Artística Indi Gest

 

Del 9 al 27 de març del 2016

“Qui sabrà diferenciar si el que està veient
és una obra de teatre o la vida mateixa?

SOBRE L’ESPECATCLE
“Algunes persones de la comissió de lectura van dir que no els agradava el teu text, que era massa terapèutic i això els tirava enrera.” Des de que em van fer aquest comentari sobre un text meu, un altre, que vaig presentar a la comissió de lectura d’un important teatre del país, he estat intentant trobar una obra artística que no sigui d’alguna manera terapèutica per l’artista que l’ha realitzada, que no provingui d’un impuls personal, d’una obsessió compulsiva, d’un tema autorecurrent, d’un element autobiogràfic… Una obra d’art sincera, per descomptat. He estat reflexionant i no n’he trobat cap. Cap que no sigui prou rellevant per mi al menys. Fins i tot vaig estar mirant la biografia dels membres de la comissió de lectura i tampoc n’he trobat cap en ells. Per què els tirava enrera doncs el meu text? Perquè era massa sincer? Perquè deia sense vergonya estic parlant de mi mateixa?

“Ets molt atrevida”, és un altre dels comentaris típics dels espectacles que faig. Doncs no, no tinc cap intenció de ser atrevida, però sí sincera i compromesa. Així que intentaré anar a fons destapant la suposada convenció teatral. Posant en evidència que la ficció neix de la vida, que a vegades el teatre és més real que la realitat, i la vida més teatral que el teatre, que la ficció traspassa els límits, que la vida també entra a l’escenari, que la realitat també és subjectiva, que la maleïda quarta paret només és un mur de protecció que no té cap sentit ja avui en dia.

Quan dirigeixo un espectacle la ficció de l’obra de teatre entra per la porta de casa meva sense trucar, sense demanar permís, destructivament s’instal·la al meu sofà, sopa amb nosaltres a taula, dorm entre jo i el meu marit. Aquesta vegada vull fer el viatge a l’inversa, vull que sigui la meva vida real que entri a l’escenari sense demanar permís. Sóc filla d’un home addicte al cinema i addicte a mirar, i visc obsessionada en crear espectacles que cridin l’atenció d’aquesta mirada. És això justament el que vull reconèixer utilitzant aquest gran referent que és Peeping Tom, perquè cal morir per tornar a néixer com a espectadora i com a creadora, per reflexionar sobre com la nostra obra som nosaltres i com nosaltres som la nostra obra. Qui sabrà diferenciar si el que està veient és una obra de teatre o la vida mateixa?”
Alícia Gorina

WATCHING PEEPING TOM a la sala Joan Brossa de La Seca – Espai Brossa el dimecres 9 de març a les 21:00h., i estarà en cartell fins al 27 de març de 2016.

Horaris: de dimecres a dissabte 21:00h. – diumenge 19:00h.
Preu: Dimecres i dijous: 9€ | Divendres, dissabte i diumenge: 18€