Archivo por meses: noviembre 2013

Germans de sang (del 16/01/2014 al 16/02/2014) Teatre del Raval


Germans-de-Sang-portada-0011-590x802

Germans de sang

Germans de Sang narra la història de dos germans bessons que en néixer són separats i educats en dues famílies diferents. Tot i els intents de les respectives mares per impedir-ho, es fan amics i s’acaben enamorant de la mateixa noia.

L’obra va ser escrita el 1981 per Willy Russell com una peça de teatre per a escoles. Amb el temps va continuar treballant en el text fins a convertir-lo en un musical que l’any 1983 va estrenar-se a Liverpool. L’obra és un dels tres musicals que han superat les 10.000 representacions

Idioma:
Català

Direcció:
Ricard Reguant

Repartiment:

Mickey Johnstone: Roger Pera
Edward Lyons: Sergi Zamora
Sra. Johnstone: Virgínia Martínez
Narrador: Xavier Ribera-Vall
Sammy Johnstone: Eduard Doncos
Linda: Lucía Torres
Sra. Lyons: Isa Mateu
Miss Jones: Ariadna Suñé (cover: Linda, Sra.Johnstone i Sra.Lyons)
Sr. Lyons: Benjamí Conesa
Irene Gil: Cover
Albert Estengre: Cover

 

Dirigida per Ricard Reguant

Direcció Musical

Dani Campos

Coreografia

Marisa Gerardi

Vestuari

Aitziber Sanz

Il.luminació

Pol Turrents

Escenografia

Cata Munar

Cap Tècnic

Dani Alonso

Producció

Jordina Blanch Itxart

 

LA UTILITAT DE L’INÚTIL ORDINE, NUCCIO editorial: QUADERNS CREMA


untitled

LA UTILITAT DE L’INÚTILORDINE, NUCCIO editorial: QUADERNS CREMA
año de edición:2013
páginas:168
formato:RÚSTICA
ISBN: 978-84-7727-553-4materia:filosofía moderna y contemporánea
idioma:CATALA

«Un llibre necessari ? una guia en aquesta vida rosegada per la crisi, per l?ànsia d?eficiència, per les fallides».
Roberto Saviano

«Enmig d?aquest panorama resulta oportú que Nuccio
Ordine hagi publicat un llibre en què fa lloança dels sabers tradicionalment considerats ?inútils? i arribi, fins i tot, a capgirar els conceptes, considerant que els sabers humanístics són, comptat i debatut, més útils que els suposats sabers econòmics».
jordi llovet, El País

«La literatura i les idees, com més insignificants semblen, més fecundes són. És la seva mateixa gratuïtat qui dóna valor a la nostra existència».
Le Monde.

«Alguns impenitents agraïm a Nuccio Ordine el seu manifest
La utilitat de l?inútil on repassa les opinions de filòsofs
i escriptors sobre la importància de seguir tutelant
en escoles i universitats aquest afany de saber i d?indagar sense objectiu immediat pràctic en què tradicionalment s?ha basat la dignitas hominis».
Fernando Savater

«Aquest breu manifest servirà per a donar sentit a tot el nostre temps perdut i al nostre treball».
Corriere della Sera

NEIX EL PREMI GAC AL MILLOR GUIÓ DE L’ALTERNATIVA


GACpremsa

image004

Guionistes Associats de Catalunya atorgarà el Premi GAC al millor de guió de l’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona. En aquesta vintena edició del certamen, hi haurà per primera vegada, un premi al millor guió, que estarà dotat en 900 €, pels llargmetratges, i en 400 € pels curtmetratges. Fruit de la col·laboració entre GAC i l’organització de l’Alternativa, el jurat del premi estarà format per tres membres de GAC. La Junta Directiva de l’associació ha pogut confirmar aquesta bona notícia d’última hora, gràcies al finançament del Consell Territorial de la SGAE a Catalunya.

<wlmailhtml:www.facebook.com/guionistesassociatscatalunya> www.facebook.com/guionistesassociatscatalunya

<wlmailhtml:www.twitter.com/GACSiGC> www.twitter.com/GACSiGC

 

Més info http://www.guionistes.cat/

L’Ésser del Mil·lenni donarà la benvinguda al 2014 a Barcelona (31 de desembre)


images

Una gran celebració amb aigua, foc i l’aparició de la figura de l’Ésser del Mil·lenni, tindrà lloc a l’avinguda de la Reina Maria Cristina i a les fonts de Montjuïc per donar la benvinguda a l’Any Nou. Promoguda per Turisme de Barcelona i conduïda per la Fura dels Baus, pretén ser un punt de trobada per als ciutadans i una nova manera de projectar la marca Barcelona.

Una figura humana de ferro de 15 metres d’alçada, l’Ésser del Mil·lenni, serà l’encarregat d’acomiadar el 2013 i donar la benvinguda a l’Any Nou. Ho farà a l’avinguda de la Reina Maria Cristina, davant la Font Màgica de Montjuïc, en l’esdeveniment que prepara Barcelona per celebrar el canvi d’any.

Aquesta celebració, promoguda per Turisme de Barcelona, porta el segell de la Fura dels Baus i combinarà l’aigua, la pirotècnia i la música en un espectacle que vol ser «viu, familiar i obert a tothom», en paraules de l’alcalde, Xavier Trias.

Per començar, els Castellers de Sants faran una actuació en què jugaran amb l’espectacle d’aigua de les fonts de Montjuïc. Com ha explicat Carles Padrissa, director artístic de la Fura dels Baus, després serà el moment en què l’Ésser del Mil·lenni, «que representa l’esperit d’aquesta ciutat», prengui vida. I és que un centenar d’actors l’ompliran per esperar l’arribada del 2014.

Les campanades, que en el quarts retran homenatge a Parsifal, de Wagner, aniran acompanyades de volcans de foc i d’una gran explosió darrere de la Font Màgica. Tot seguit, l’acte culminarà amb un espectacle de pirotècnia combinada amb les fonts.

I tot plegat, «en aquest espai, amb les fonts de Buïgas, les quatre barres, les torres venecianes… És un punt quasi matemàtic per trobar-nos i representar el més profund de la nostra cultura, que és el sentit col·lectiu», ha declarat Padrissa.

Celebració familiar

En aquest sentit, el que es pretén és que aquesta sigui una celebració familiar. Així ho ha declarat l’alcalde, que ha repetit que «no es vol fer una gran revetlla, sinó un esdeveniment puntual», que el que vol és «crear un ambient d’empenta, d’il·lusió i de confiança en el futur».

L’esdeveniment, que tindrà una durada d’uns 45 minuts, ha de servir també per promoure la marca Barcelona, projectar-la al món i passar a formar part del grup de grans ciutats amb celebracions de Cap d’Any que es veuen a les televisions d’arreu.

Segons Joan Gaspart, president de Turisme de Barcelona, la ciutat «es mereix que l’últim dia de l’any tinguem un acte important, com tenen algunes ciutats del món, i que cada any, el dia 1, les veiem per la televisió i ens vénen ganes de visitar-les».

L’Ésser del Mil·lenni donarà la benvinguda al 2014 a Barcelona

El grup suec Abba valora tornar als escenaris el 2014 en motiu del 40è aniversari de l’èxit de «Waterloo».


ABBA pensa en el retorn als escenaris el 2014
1384179501197

El grup suec Abba valora tornar als escenaris el 2014 en motiu del 40è aniversari de l’èxit de «Waterloo».

Amb motiu del 40è aniversari de l’èxit de «Waterloo», un dels temes més populars d’Abba, la banda es planteja el retorn als escenaris.

Agnetha Fältskog, una de les vocalistes del grup, ha fet aquestes declaracions al diari alemany «Welt am Sonntag».

L’última ocasió en què es va poder veure tota la banda als escenaris va ser l’any 1982 durant una aparició a la televisió.

«A l’abril del 2014 farà 40 anys des que vam guanyar el festival d’Eurovisió amb ‘Waterloo’, i hi ha bons plans per fer alguna cosa especial per celebrar aquest aniversari», ha dit Fältskog durant l’entrevista. De tota manera la vocalista, de 63 anys, explica que encara no sap si d’aquests bons propòsits en podrà sortir alguna cosa en ferm.

Fältskog, la rossa del grup, va formar part del quartet escandinau juntament amb Björn Ulvaeus, Benny Andersson i Anni-Frid Lynsgatd (més coneguda amb el nom de Frida) durant onze anys.

Comptant singles i àlbums, han venut gairebé 400.000 milions de còpies dels seus discos. És un dels grups amb més èxits comercials de la dècada dels 70, amb cançons tan conegudes com «Mamma Mia», «Dancing Queen», «Thank you for the music» o la mateixa «Waterloo».

El grup es va dissoldre l’any 1982 a causa del divorci de les dues parelles que formaven el quartet: Benny Andersson amb Anni-Frid Lyngstad i Björn Ulvaeus amb Agnetha Fältskog.

Fältskog, que és qui ha parlat del possible retorn del grup, ha publicat a l’abril d’aquest any el seu 5è àlbum en solitari: «A».

Doctor Sueño , La esperada continuación de El resplandor Stephen King


9788401354809

Doctor Sueño , La esperada continuación de El resplandor Stephen King

Publicado en 11/2013

Llega la esperada continuación de El Resplandor.

Danny Torrance, aquel niño que recorría en triciclo las siniestras habitaciones del Hotel Overlook, es ahora un adulto con muchos problemas. Ha aprendido a controlar en parte sus visiones y trabaja en un asilo de ancianos donde los ayuda a morir en paz cuando llega el momento. Por eso le llaman Doctor Sueño.

Pero su don le pone en contacto con otros que comparten «el resplandor» y para salvar a una niña, tendrá que luchar contra los seres malignos más repugnantes.

El juego de Ripper Isabel Allende ( a principios de enero de 2014)


Isabel Allende vuelve con El juego de Ripper

id-22710-rip

El juego de Ripper es la nueva novela de Isabel Allende, que verá la luz a principios de 2014 de la mano de Plaza y Janés. Tras La isla bajo el mar (2009) una novela histórica situada en el Haití del XVIII y El cuaderno de Maya, una historia de superación y adicción a las drogas, Allende nos sorprende al presentar una historia de suspense e intriga criminal.

Ambientada en el San Francisco de 2012, El juego de Ripper nació tras ver jugar a su nieta y a sus amigos a un juego de rol llamado Ripper y así, en la ficción, es como empieza el libro. La protagonista del libro, Amanda, es la nieta del inspector jefe de la policía de San Francisco y suele jugar con su abuelo a descifrar crímenes reales, pero un día se ven atrapados en el maquiavélico plan de un asesino en serie.

Con El juego de Ripper, Isabel Allende se aleja de sus personajes más tradicionales y de la historia de su propia familia para construir un thriller tradicional en el que, como es marca de la casa, es capaz de construir protagonistas detallados y con una gran fuerza. Sin embargo, ¿afectará este giro a sus lectores habituales? Desde luego, no es el estilo de novela por el que Allende se ha hecho famosa.

El Liceu impulsa els primers canvis organitzatius


El Liceu impulsa els primers canvis organitzatius

com a base del nou pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017

LICEUF~1

El Gran Teatre del Liceu ha realitzat els primers canvis en la seva organització interna com a base del nou Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017, que té com a objectiu garantir el model artístic, la sostenibilitat econòmica del teatre i salvaguardar en el màxim possible els llocs de treball.

Els canvis els ha anunciat el director general, Roger Guasch, just un mes després del seu nomenament i d’haver rebut per part del Patronat del Liceu, i més concretament del seu president, Joaquim Molins, l’encàrrec de tenir llest en tres mesos el citat Pla Estratègic i de Viabilitat.

La reestructuració inicial afecta al Departament de Màrqueting i Comercial, que s’orientaran exclusivament a la venda d’entrades i abonaments, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima ocupació del teatre i augmentar els ingressos per aquests concepte.

Es potencia també l’àrea de Patrocinis i Mecenatge –fins ara a Màrqueting i que passa a dependre directament del Director General– amb l’objectiu de duplicar en cinc anys els ingressos per aquest concepte. Aquesta àrea incorpora l’explotació d’espais per a tercers, amb l’objectiu de generar recursos econòmics addicionals.
D’altra banda, es crea el Departament de Comunicació i Relacions Institucionals amb la finalitat de donar major transparència a l’activitat del teatre, tant institucional com artística, així com per donar resposta al futur projecte social mitjançant la incorporació de les relacions institucionals en aquesta àrea.

Aquesta àrea englobarà els serveis de premsa, relacions institucionals, RRPP i protocol, publicitat, web, xarxes socials i el projecte social. Al capdavant d’aquesta àrea s’incorpora el fins ara responsable de Comunicació de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Corbera, que va ser director general del Grup BPMO i anteriorment d’Europa Press a Catalunya.
El Liceu està estudiant nous canvis organitzatius i d’operativa interna amb l’objectiu d’evitar en la mesura del possible l’ERO previst per al mes de juliol del 2014, i salvaguardar en el màxim possible el nombre de llocs de treball.

Els serveis jurídics del teatre i la direcció de Recursos Humans estan duent a terme gestions amb la Direcció Provincial de la Seguretat Social perquè resolgui favorablement la prestació per desocupació a la plantilla per l’ERO temporal de setembre, amb la major celeritat.

Així mateix, es treballa amb l’àrea artística i producció per optimitzar el cost de les produccions ja contractades amb l’objectiu de minimitzar les pèrdues previstes d’alguna d’elles, de forma que es pugui equilibrar la temporada artística amb la disponibilitat econòmica.

Fum de Josep Maria Miró i Coromina (Sala petita TNC) del 18 de desembre al 26 de gener)


FUM_imatgedescripcio

Fum

Josep Maria Miró i Coromina

Direcció: Josep Maria Miró i Coromina

Sala Petita

Del 18 de desembre de 2013 al 26 de gener de 2014
Dues parelles –una de jove i una que ja no ho és tant– coincideixen a l’hotel d’un país estranger, en el qual hi ha hagut un esclat de violència. Durant tres dies, es veuran obligades a estar-s’hi recloses, ja que s’han extremat les mesures de seguretat a la zona. L’Àlex i l’Eva acaben d’arribar al país, il·lusionats pel que els hi espera. En Jaume i la Laura fa anys que hi viuen confortablement i ara els han recomanat que és millor allotjar-se en un lloc segur i agafar el primer vol quan es torni a obrir l’aeroport.

Aquesta trobada posarà de manifest els fràgils equilibris de quatre existències que es veuen abocades a una espiral de mentides i traïcions. El conflicte de l’exterior acaba semblant una anècdota circumstancial que tanmateix pesa com una llosa indefugible sobre aquestes identitats empeses a redefinir-se durant tres dies i dues nits. Cap d’ells té gaire clar cap on anirà la revolta que hi ha a fora, però tampoc la que ha començat dins seu.

Josep Maria Miró és l’autor d’obres com Gang Bang, El principi d’Arquimedes o Nerium Park. La capacitat d’aquest dramaturg per generar viatges emocionals de gran intensitat poètica i ideològica respon a un ineludible compromís amb el seu temps.

I al mig, sense poder-me moure, el meu front fregava la cara d’un d’aquells homes. Amuntegats, era impossible fer ni un moviment. No li veia la cara. Sentia el meu cap contra la seva galta. També el seu cos. M’estaven esclafant i era com si el meu cap reposés sobre la seva espatlla i el seu cos em protegís. Potser era jo qui el protegia. No sé quanta estona vam estar així. No en tinc ni idea. No sabria explicar què em va passar. Aquell home va dir alguna cosa en la seva llengua i… em va tranquil·litzar. No entenia el que m’estava dient però em va tranquil·litzar. Vaig sentir una… (Pausa.) Admiració. Sí, admiració. Admiració per aquell home que havia sortit al carrer i s’havia quedat enganxat a mi… Em convidaria a un cigarro?

(Josep Maria Miró, Fum)

Amb
Joan Carreras, Carme Elias, Lluís Marco, Anna Sahun

DON JUAN TENORIO, ara musical (Teatre Apolo) del 18 de desembre al 6 de gener


image006

La nova versió que acabarà de trencar els esquemes de la comèdia

3 úniques setmanes al Teatre Apolo!

Aquest Nadal, les peripècies de Don Juan i Doña Inés arriben al Teatre Apolo amb el show més esbojarrat

Un espectacle de format únic a la cartellera barcelonina amb renovada diversió musical

Joan Pera i Lloll Bertran tornen amb la seva nova, particular i divertida versió de Don Juan Tenorio, que ja ha fet riure a milers d’espectadors, a partir del proper dimecres 18 de desembre al Teatre Apolo.

Seran 3 úniques setmanes, coincidint amb les dates nadalenques, durant les que el gran binomi de la comèdia catalana comptarà amb la col·laboració especial de Deparamo i el seu inseparable piano, que es sumarà a la festa del “divertimento” aportant la seva música i versions de cançons populars.

L’espectacle… Nou teatre, noves dates, nova versió: ara musical. La producció de Focus protagonitzada pels dos mestres de la comèdia catalana i puntals del panorama teatral dels últims anys: Joan Pera i Lloll Bertran.

Deparamo es suma en l’apartat musical amb versions de cançons populars que el Pera i la Lloll introduiran a l’espectacle aportant-li encara més dinamisme i diversió. Un músic amb show propi que no descansa en el seu camí per triomfar en la música, guardonat amb el premi a emprenedors del Fòrum Impulsa 2013.

La parella… Seguint la històrica estela d’humor de Joan Capri i Mary Santpere dels anys 70, Joan Pera ha fet la seva particular adaptació del Tenorio i també n’assumeix la direcció, a part de formar binomi artístic amb la Lloll. Ambdós pretenen conferir frescor i actualitat a l’espectacle així com donar vida a una de les obres d’amor més impactants del teatre.

Tot i que ambdós actors han compartit escenari en nombroses ocasions, “Don Juan Tenorio” és el primer espectacle en el que formen binomi els dos sols. Un còctel explosiu amb Pera i Bertran en estat pur que garanteix rialles en aquesta comèdia d’alta volada que s’instal·la de nou a Barcelona. Deparamo en serà la novetat aquestes 3 setmanes nadalenques al Teatre Apolo.

Antecedents… Aquesta nova versió suposa l’evolució natural de l’espectacle després de l’increïble resposta del públic. Don Juan Tenorio, una versió molt zorrilla va tancar la temporada 2012/2013 del Teatre Condal reunint a 15.000 espectadors i ha estat de gira per Catalunya omplint totes la places on han actuat.

DON JUAN TENORIO

Del 18 de desembre al 6 de gener

Teatre Apolo / Barcelona

(Av. Paral·lel 59)

Waris Dirie


5248b7f755857s15646_p

Waris Dirie

Waris Dirie (n. 1965 en la región de Gallacio, Somalia) top model, escritora y activista en la lucha contra la mutilación genital femenina.

De 1997 a 2003 fue embajadora especial de la ONU contra la mutilación genital femenina (MGF).

En 2002 fundó su propia organización, la Fundación Waris Dirie para luchar contra la MGF (mutilación genital femenina).

Waris Dirie nació en el seno de una familia nómada musulmana somalí del clan de Darod. Waris significa “Flor del desierto”. Su fecha de nacimiento exacta es desconocida.

Nació en 1965. Cuando tenía tres años fue mutilada genitalmente. A la edad de trece años fue entregada a un hombre mucho mayor que ella en un matrimonio arreglado, algo a lo que se oponía, y huyo a través del desierto a la capital de Somalia, Mogadiscio a la casa de su hermana, viviendo más tarde con su tía.

En 1981 se traslada a vivir a Londres, a casa de su tío, que entonces era embajador de Somalia en Londres, donde trabajó en el servicio de la casa.

Cuando su tío tuvo que abandonar Londres, por la guerra civil en Somalia, Waris estuvo viviendo en las calles londinenses y más tarde en una MICA. Trabajó en esa época como empleada de la limpieza en Mc Donald’s, donde, por casualidad, fue descubierta por el fotógrafo inglés Terence Donovan cuando tenía 18 años de edad, que la fotografió, con la entonces desconocida modelo Naomi Campbell para la portada del calendario Pirelli de 1987.

Poco después fue la primera mujer de color que apareció en la portada de Vogue en Europa. Trabajó para Chanel, L’Oréal, Revlon, Versace, Cartier, para la marca Levi’s y muchas otras marcas de ropa.

En 1987 aparece en la película de James Bond Alta tensión, con Timothy Dalton.

Continuamente aparece en las pasarelas de moda de Londres, Milán, París y Nueva York.

En 1995 la cadena de televisión BBC realiza un documental sobre su vida, Una nómada en Nueva York.

En el año 1997, en la cumbre de su carrera como modelo, en una entrevista con la columnista de la revista Marie Claire Laura Ziv, habla por primera vez sobre su mutilación genital, lo cual recibe la atención de los medios de comunicación de todo el mundo.

Ese mismo año fue nombrada Embajadora especial de la ONU contra la mutilación genital femenina. Viaja a Somalia a visitar a su familia en 1997 y 2000 que sufría la guerra civil. En 1998 salió a la venta su libro Flor del Desierto en cual habla, entre otras cosas, de su mutilación. Gracias a que es una persona muy conocida, consigue dar a conocer el problema de la MGF a la luz pública.

En 1998 las lectoras americanas de la revista Glamour Magazine la eligen Mujer del año.

En 1998 Waris Dirie recibe el premio África del gobierno alemán por su trabajo a favor de los derechos de las mujeres africanas.

En 2001 publica su segundo libro, Amanecer en el Desierto, (Título original: Desert Dawn), por el cual recibe, junto a Paulo Coelho el premio Corine Award por el libro más vendido del año 2002. En 2005 publica Niñas del Desierto para el cual Waris Dirie investiga durante dos años en las principales ciudades europeas la mutilación genital entre las comunidades africanas. Con este libro comienza una campaña a nivel europeo contra la Mutilación Genital Femenina. En 2007 publica Cartas a mi madre que se convertirá en un nuevo éxito de ventas.

En el año 2002 crea la fundación Waris Dirie Foundation en Viena, la cual recolecta dinero para luchar contra la Mutilación Genital, y ayudar a sus víctimas. En 2004 Mijaíl Gorbachov le entrega el premio Women’s World Award creado ese mismo año.

Waris abre la conferencia mundial contra la MGF que tiene lugar en Nairobi, donde da a conocer por primera vez el Waris Dirie Manifesto contra la MGF. El presidente de la República de Austria, Heinz Fischer le entregó el premio Arzobispo-Oscar-Romero. En marzo de 2000 recibe la nacionalidad austriaca.

El 25 de enero de 2006, Waris Dirie habló en Bruselas con todos los ministros de los estados miembros de la Unión Europea, tras lo cual la Unión europea introduce el tema de la MGF en la Agenda Europea.

Después de esto se introdujeron en numerosos países europeos medidas contra la mutilación y la prevención de la misma. En 2007 comenzó Waris Dirie una campaña contra la Mutilación Genital junto a Scotland Yard y la BBC in Inglaterra.

El 12 de julio de 2007 el presidente francés, Nicolas Sarkozy condecora a Waris Dirie, y por primera vez a una mujer por su lucha por los derechos de las mujeres con el Chevalier de la Légion d’Honneur.

En septiembre de 2007 Waris Dirie recibe de la mano de Christine Egerszegi-Obrist, del parlamento suizo, el galardón Prix des Générations de la World Demographic Association.

La cadena de televisión árabe Al Jazeera invitó a Waris Dirie al popular programa con Riz Khan. En este programa, habla, por primera vez, ante una audiencia árabe de más de 100 millones de espectadores sobre el tema tabú de la Mutilación Genital Femenina. A esto le siguió el programa sobre la MGF con Waris Dirie del canal para jóvenes Pan Arabic Youth Channel

En marzo de 2008 la UE invitó a Waris al parlamento en Bruselas a un encuentro con la Ministra de Asuntos Exteriores norteamericana Condoleezza Rice. La noche anterior de este encuentro, Waris Dirie desapareció sin dejar rastro, lo que motivó una gran movilización de la policía belga. En la noche del 7 de marzo, un policía la reconoció en las cercanías del Grote Markt en Bruselas. Primeramente declaró no haber encontrado el hotel. Pero el 10 de marzo, su abogado dio a conocer que había sido retenida por un taxista durante los días de su desaparición, el cual la intentó agredir sexualmente.

Más tarde recibe en Holanda el premio Martin-Buber-Plakette en Kerkade, Holanda.

En abril de 2008 comenzó el rodaje de la película basada en su libro Flor del Desierto en Djibuti. El rodaje también tuvo lugar a cabo en Nueva York, Berlín y Londres. La película está producida por el ganador del Oscar Peter Herrmann. Waris Dirie es coproductora y su papel lo interpreta la modelo etíope Liya Kebede. Otros de los protagonistas de la película son la ganadora del Globo de Oro Sally Hawkins, Timothy Spall, Meera Syal, Juliet Stevenson y Craig Parkinson. La película se estrenó en otoño de 2009.

Waris viajó durante el rodaje de la película a Djibuti, invitada por el presidente del país, donde habló con los ministros y el presidente sobre la MGF.13

En enero de 2009, Waris fue una de las fundadoras de la fundación PPR Foundation for Women’s Dignity and Rights, junto al icono de los negocios François-Henri Pinault y su mujer Salma Hayek, fundación que recolecta dinero para escuelas y clínicas en Somalia.
Cartas a mi madre. Ullstein, Berlin 2007

Waris Dirie dice que “Este es mi libro más intimista. Hay heridas que tardan en cicatrizar. El deseo de ver a mi madre de nuevo, olvidarla, fue intenso. Tuve que darme cuenta que el amor y el sufrimiento están muchas veces conectados. Trabajar en este libro fue doloroso, pero una experiencia realmente necesaria para mí”

Galardones

Premio de África del gobierno alemán 1999
Women of the year Award de la revista Glamour Magazine 2000
Corine 2002 por Amanecer en el Desierto
World Social Award de la Women’s World Award 2004
Premio Arzobispo-Oscar-Romero 2004
Prix des Générations 2007 de la World Demographic Association15
Chevalier de la Légion d’Honneur entregada por el presidente francés Nicolas Sarkozy 2007
Martin-Buber-Plakette der Stichting Euriade 2008

Películas
The Living Daylights (película) (1987)

Libros

Flor del Desierto (1998)
Amanecer en el Desierto (2004)
Hijos del Desierto (2005)
Carta a mi Madre (2007)
Schwarze Frau, weißes Land (2010)

Toni Bentley


1358357766_929721_1358361339_sumario_normal

Toni Bentley

Toni Bentley (australiana de nacimiento) tomó su primera clase de ballet a los cuatro años. Entró en la Escuela de Ballet Americano a los diez años y estudió allí durante ocho años. A la edad de dieciocho años se unió al New York City Ballet de George Balanchine y bailó allí durante diez años. Ella es la autora de Winter Season: A Dancer’s Journal,; Holding On to the Air: The Autobiography of Suzanne Farrell (coautora con Farrell), Costumes by Karinska, and Sisters of Salome.

Ha escrito artículos y reseñas para el New York Times, Book Review, New York Newsday, Los Angeles Times, Arte y Antigüedades, Rolling Stone, Smithsonian, Revista de Ballet, Dance Magazine, Allure, la Nueva República, Bookforum, y el New York Review de los Libros. Ha dado conferencias en la Universidad de Harvard, la Sociedad de Oscar Wilde en Londres, el Museo de Arte de Filadelfia, el Museo de Arte Zimmerli en Rutgers University, la University of North Florida y la Sociedad Filoctetes en Nueva York.

images

En 2004 publicó su quinto libro, The Surrender. An Erotic Memoir, (La rendición), que fue nombrado uno de los 100 libros notables del 2004 por el New York Times, y uno de los mejores libros del año por Publishers Weekly. Ha sido traducido a dieciocho idiomas. Se le concedió una beca Guggenheim en el 2008 y su historia ‘The Lion Bad’, originalmente publicado en el New York Review of Books, fue seleccionado como ‘Mejor Ensayo Americano 2010’.

Sitio web oficial: http://www.tonibentley.com/