Archivo por meses: marzo 2014

CAMILO TANGO SHOW ( del 3 al 13 d´abril) Teatre del Raval


CAMILO TANGO SHOW
4

Idea i direcció general: Veronica Palacios i Omar Quiroga

Coreografies grupals i solistes: Veronica Palacios i Omar Quiroga

Llibret: Veronica Palacios

Subdirector: Jorge Pahl

Ballarins: Veronica Palacios, Omar Quiroga, Jorge Pahl, Anabel Gutierrez Otero, David Samaniego, Maria José González Prado, Clara Vieira Silveira.

Actor: Juan Aparicio “Camilo”

Artista convidada: Luna Palacios

Verónica Palacios y Omar Quiroga, reconocidos bailarines de tango en el panorama internacional, presentan su última creación “Camilo Tango Show” un espectáculo donde amor, talento, locura, libertad y glamour se fusionan en una historia que termina por enamorar al espectador y transportarlo mágicamente al fantástico mundo del Tango Argentino, en el que el placer del baile nos transporta a conocer la intimidad de una polémica historia.

Camilo es un solitario escritor que tras una crisis de inspiración recibe el presagio de un pájaro negro, que le trae a su escritorio tres mujeres, quienes simbólicamente representarán la piel (pluma), el cuerpo de deseo (el papel) y la tinta (la sangre).Con estos elementos el escritor se inspira dando vida a una historia donde el deseo femenino será el impulso de toda la obra.

Los directores, guiados por su vasta experiencia en el mundo del tango salón y fantasía, idearon coreografías dinámicas con la fuerza escénica y la sensualidad que el tango argentino trae en su esencia desde su génesis.

Las mas secretas fantasías femeninas se desarrollan ante nuestros ojos durante una hora y quince minutos, donde el poderoso masculino es capaz de contenerlas, acompañándolas con arte y pasión.

Espectacle de ball

Teatre del Raval

C/ Sant Antoni Abat, 12

08001 Barcelona

INFECTE (del 3 d´abril al 4 de maig) Teatre Versus


infecte_imatge

INFECTE

Teatre Versus
DEL 3 D’ABRIL AL 4 DE MAIG
Horari: de dijous a dissabte a les 22:00h.
Diumenge a les 20:00h
Espectacle en català.
Durada: 90 minuts.

Text Alberto Ramos
Direcció Iban Beltran

Intèrprets
Clara Moliné
Dani Ledesma
Rafa Delacroix
Cristina Serrano
Rocío Arbona
Georgina Latre

Sinopsi
Hi ha moltes classes de virus. Alguns estan formats per proteïnes i àcids nucleics. D’altres, per codis informàtics. També n’hi ha de més complexos: s’anomenen persones. Persones com el Víctor, que ha envaït el pis del Martí, s’ha apoderat del seu ordinador i ha seduït la Sandra, la seva ex.

Ja només falta que el Víctor contregui un virus informàtic perquè la infecció sigui absoluta i devastadora.

Productora executiva
Cristina Ferrer
Disseny d’il·luminació i so
Rubén Taltavull
Escenògraf
Sebastià Brosa
Vestuari
Georgina Latre

El fotògraf de Magnum Abbas pròxim convidat a les sessions obertes del programa Objectiu BCN (2 d´abril)


PAR304371

 

 

El proper dimecres, 2 d’abril a les 19.30 hores a l’Auditori del Disseny Hub Barcelona (Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38), el fotògraf de l’agència Magnum Abbas (Iran, 1944) oferirà una classe magistral amb el títol ‘Conflictes’ dins el cicle de sessions obertes al públic del programa Objectiu BCN.

 

En la seva primera visita a Barcelona, Abbas mostrarà imatges dels quaranta anys que ha dedicat a cobrir conflictes arreu del món. Des de la guerra de Bangla Desh el 1979 fins al Vietnam, l’apartheid a Sud-àfrica, la revolució a l’Iran, les diferents guerres a l’Orient Mitjà i, finalment, l’actual conflicte entre la civilització judeocristiana i l’islam. Abbas remarca la diferència entre un fotògraf de batalles i un fotògraf de guerres: les guerres no es limiten a les batalles, sinó que són un fenomen complex amb dimensiones polítiques, socials, culturals i psicològiques fascinants d’observar.

 

Abbas és un fotògraf iranià radicat a París, s’ha dedicat plenament a documentar la vida política i social de societats en conflicte. Des del 1970, ha cobert guerres i revolucions a Biafra, Bangla Desh, Irlanda del Nord, Vietnam, l’Orient Mitjà, Xile, Cuba i Sud-àfrica durant l’apartheid. Des del 1978 fins al 1980, Abbas va fotografiar la revolució a l’Iran, on va tornar el 1997 després de disset anys d’exili voluntari. El seu llibre Iran Diary 1971-2002 és una interpretació crítica de la història iraniana, fotografiada i escrita com un diari personal. Durant els seus anys d’exili, Abbas va viatjar constantment. L’exposició i el llibre que en van derivar, Return to Mexico: Journeys Beyond the Mask, han ajudat a definir la seva estètica fotogràfica. Des del 1987 fins al 1994, es va centrar en el ressorgiment de l’islam arreu del món. El llibre i l’exposició subsegüents, Allah O Akbar: A Journey Through Militant Islam, inclouen vint-i-nou països i quatre continents. En un llibre posterior,Faces of Christianity: A Photographic Journey (2000), i una exposició itinerant, ha explorat la cristiandat com a fenomen polític, ritual i espiritual. Abbas es va incorporar a Magnum Photos l’any 1981 i en va esdevenir membre el 1985.

 

La conferència es podrà seguir per streaming a bcn.cat/centrescivics<http://centrescivics.bcn.cat/>

 

El programa Objectiu BCN que ja va comptar amb la intervenció del fotògraf José Manuel Navia, oferirà tres lliçons magistrals més obertes al públic. Després d’Abbas (2 d’abril) podrem escoltar la també la fotògrafa de l’Agència Magnum Cristina García Rodero (29 i 30 de maig) i a David Airob i Joan Guerrero (19 de juny).

 

Objectiu BCN és un projecte de fotografia documental organitzat per la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona i comissariat per Samuel Aranda, fotògraf de The New York Times i guanyador del Premi World Press Photo 2012. Objectiu BCN es duu a terme a 12 centres cívics de la ciutat i hi participen 200 alumnes amb l’objectiu de crear un retrat visual col·lectiu de la ciutat. Toni Amengual, Walter Astrada o Emilio Morenatti són alguns dels fotògrafs professionals que imparteixen el curs que s’allargarà fins el mes de juny.

 

 

CALENDARI DE LES SESSIONS OBERTES D’OBJECTIU BCN

 

ABBAS ►2 D’ABRIL, 19.30 h
Auditori del Disseny Hub Barcelona. Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38
Conflictes
En aquesta presentació de diapositives, Abbas mostra imatges dels quaranta anys que ha dedicat a cobrir conflictes arreu del món.
ABBAS<http://www.magnumphotos.com/C.aspx?VP3=CMS3&VF=MAGO31_9_VForm&ERID=24KL53B_Y>

 

CRISTINA GARCÍA RODERO ►29 I 30 DE MAIG, 19.30 h

Auditori del Disseny Hub Barcelona. Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38
Una trajectòria vital narrada en primera persona i en dues parts consecutives
Cristina García Rodero ens parlarà de la seva trajectòria vital, que es podria condensar en aquestes paraules seves: «Intento fotografiar el misteri, la veritat i la màgia de l’ànima popular amb tota la seva passió, el seu amor, la seva tendresa, el seu honor, la seva ràbia i el seu dolor, i en tota la seva veritat, així com els moments més intensos i profunds de les vides d’aquestes persones tan senzilles com irresistibles, amb tota la seva força interior, com un repte personal que em dóna força i em permet comprendre, i en el qual inverteixo tot el meu cor.
Cristina Garcia Rodero<http://www.magnumphotos.com/C.aspx?VP3=CMS3&VF=MAGO31_10_VForm&ERID=24KL53Z0AE>

 

ESTRENA DE LA CAJA DE CERILLAS ►19 DE JUNY, 19.30 h

Auditori del Disseny Hub Barcelona. Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38
Presentació d’aquest documental inèdit de David Airob, dedicat a la trajectòria vital de Joan Guerrero (blanc i negre, 55 min)
«Fa molts anys, més de mil, a la meva Tarifa natal, un nen va voler fotografia el vent amb una caixa de llumins…» Amb aquestes paraules, Joan Guerrero obre La caja de cerillas, un documental en blanc i negre que dura gairebé una hora. En brolla una conversa vital a través de la qual el fotoperiodista parla de la seva manera de veure l’existència, la professió, l’amistat i l’ètica periodística. En aquest viatge a través del temps, en què els valors humans es fonen amb l’essència de la fotografia, hi ha també lloc per a la poesia i per a moltes històries que Guerrero ha anat recollint en els mil camins que ha recorregut en la seva la vida.
David Airob<http://www.davidairob.com/>

 

Més informació del projecte a http://ccobjectiubcn.bcn.cat<http://ccobjectiubcn.bcn.cat/>

El Cantador de Serafí Pitarra (Sala Tallers Tnc) Del 2 al 13 d’abril de 2014


ELCANTADOR_imatgedescripcio

El Cantador

Serafí Pitarra

ITNC – Jove Companyia del Teatre Nacional

Sala Tallers

Del 2 al 13 d’abril de 2014

La Jove Companyia del Teatre Nacional neix en complicitat amb l’Institut del Teatre per tal d’investigar i sistematitzar els codis interpretatius d’un actor «clàssic» català. La companyia estarà formada cada any per una selecció d’alumnes recentment graduats, que assajaran un text paradigmàtic de l’epicentre patrimonial de la temporada. Posteriorment, es presentarà l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya i arreu del territori.

La primera obra que treballarà la Jove Companyia del Teatre Nacional serà El cantador, de Serafí Pitarra. Subtitulada «Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla», es tracta d’una paròdia del drama romàntic El trovador d’Antonio García Gutiérrez, gran èxit del teatre espanyol de 1836 que inspiraria el llibret d’Il trovatore de Giuseppe Verdi. El cantador va ser escrit l’any 1864 en col·laboració amb Pau Bunyegas, pseudònim de Conrad Roure, una altra figura imprescindible per entendre el renaixement teatral i cultural del moment.

Situada al segle XV, El cantador representa la venjança de la gitana Magdalena i del seu fill secret, el cantador Don Manric, sobre la família de Don Nunyo, la qual havia fet cremar la mare de Magdalena per bruixeria. L’enemistat de Don Nunyo i Don Manric, que es disputen l’amor de Donya Leonor, desembocarà en una rivalitat còmica que agafarà camins absolutament aliens a les nocions d’honra i honor promogudes pels codis narratius del teatre en castellà.

Creu-me, apura el teu senderi
per veure si es pot fugir,
perquè, per passar-la així
en el món, val més no ser-hi.
Allavors, com algun dia
no exposarem gens la pell
i en algun poblet d’Urgell
plantem una barberia.
Per plantar-la, no m’amoïna
res, que he fet el pensament
que el teu casco tan lluent
ens pot servir de bacina.
Del sabre en fem ganivetes,
la falda és pentinador,
la celada escarpidor
i la llança unes forquetes.
L’escarsella ens servirà
per recollir-hi el cabell,
serà el cinturó la pell
per navalles afinar.
Tu amb guitarra i jo amb pandero
passarem feliç el dia
i es dirà la barberia
«Barberia del guerrero».

(Serafí Pitarra, El cantador)

Direcció
Xicu Masó

Amb
ITNC – Jove Companyia del Teatre Nacional
Cristina Arenas
Marçal Bayona
Oreig Canela
Queralt Casasayas
Bruna Cusí
Mariona Ginés
Ricard Farré
Andrea Martínez
Arnau Puig
Josep Sobrevals
Pau Viñals
Marc Chornet (Ajudant de direcció)
Anna Maria Ricart (Ajudanta de dramatúrgia)
Laura Clos (Escenografia, vestuari i il·luminació)

Producció
Teatre Nacional de Catalunya

Amb la col·laboració de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona

A casa (Kabul) de TONY KUSHNER direcció MARIO GAS (del 2 al 20 d’abril) Teatre LLiure Montjuïc


a_casa_opt

Montjuïc

Espai Lliure – del 2 al 20 d’abril

Asseguda a la seva confortable casa de Londres, llegint una guia turística de Kabul, una dona ens convida a emprendre un viatge que ella mateixa ha començat ja fa un temps.

A reflexionar sobre els corrents i les derives que ens han transportat i que encara ens porten. A tots nosaltres. A cada u de nosaltres al llarg de la Història. O fa quinze anys. O ahir al vespre.
A ser testimonis d’un naufragi personal i col·lectiu. Amb humor. Amb rigor.

Homebody /Kabul va ser escrita abans del 11-S. I va ser estrenada poc després als Estats Units, amb gran polèmica. Està formada per dues parts: un monòleg a la primera i un seguit d’escenes que tenen lloc a l’Afganistan a la segona part, excepte la darrera escena, que l’autor anomena Periple: el retorn d’un viatge al mateix punt d’on s´ha sortit.
La persona que torna a casa pot ser que ja no sigui la mateixa.
Aquí veurem allò que passa A Casa.

El 2007, Mario Gas va estrenar el muntatge de la peça completa al Teatro Español de Madrid. Per aquell espectacle, Vicky Peña va rebre el Premi Max 2008 a la Millor Actriu i el Premio Mayte 2009.

intèrpret Vicky Peña

traducció de l’anglès Vicky Peña / escenografia i vestuari Antonio Belart / il·luminació Mario Gas / banda sonora Jose Antonio Gutiérrez
ajudant de direcció Concha Milla

producció Bitò Produccions

espectacle en català
durada aproximada 1h. sense pausa

Cicle del circ (del 2 al 21 d’abri) Mercat de les Flors


Cirque ici- Johann Le Guillerm-Secret temps 2.Le Channel, Calais-20-01-2012.

Del 2 al 21 d’abril el Mercat de les Flors presentarà un cicle del circ que s’està fent ara mateix, tant a Catalunya com a altres punts del món.

Comptarem amb nombroses actuacions de companyies com les internacionals Cirque Ici-Johann Le Guillerm i Cie. Non Nova i les catalanes Escarlata Circus, Los Galindos, Circ Teatre Modern, Joan Català… a més d’un espectacle organitzat per la Fira de Circ Trapezi, Oximoron, amb fragments de diverses companyies.

Més info a http://mercatflors.cat/

Assaig obert de la Jove Companyia del Teatre Nacional que presenta El Cantador de Serafí Pitarra (27 de març) TNC


Mailing_dia_27

Conferència a càrrec de Xavier Albertí, director artístic del TNC, per contextualitzar el text El Cantador de Serafí Pitarra.
Sala Petita, de 17.30 a 18.30 h

Assistència a un assaig obert de la Jove Companyia del Teatre Nacional que presenta El Cantador de Serafí Pitarra amb la presència de Xicu Masó, director de l’espectacle.

Sala Tallers, de 19 a 19.30 h

L’entrada a aquestes activitats és gratuïta i cal reservar aquí https://tnc.shop.secutix.com/selection/event/date?productId=399863555 (aforament limitat).

El Cantador

Serafí Pitarra

ITNC – Jove Companyia del Teatre Nacional

Sala Tallers

Del 2 al 13 d’abril de 2014
La Jove Companyia del Teatre Nacional neix en complicitat amb l’Institut del Teatre per tal d’investigar i sistematitzar els codis interpretatius d’un actor «clàssic» català. La companyia estarà formada cada any per una selecció d’alumnes recentment graduats, que assajaran un text paradigmàtic de l’epicentre patrimonial de la temporada. Posteriorment, es presentarà l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya i arreu del territori.

La primera obra que treballarà la Jove Companyia del Teatre Nacional serà El cantador, de Serafí Pitarra. Subtitulada «Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla», es tracta d’una paròdia del drama romàntic El trovador d’Antonio García Gutiérrez, gran èxit del teatre espanyol de 1836 que inspiraria el llibret d’Il trovatore de Giuseppe Verdi. El cantador va ser escrit l’any 1864 en col·laboració amb Pau Bunyegas, pseudònim de Conrad Roure, una altra figura imprescindible per entendre el renaixement teatral i cultural del moment.

Situada al segle XV, El cantador representa la venjança de la gitana Magdalena i del seu fill secret, el cantador Don Manric, sobre la família de Don Nunyo, la qual havia fet cremar la mare de Magdalena per bruixeria. L’enemistat de Don Nunyo i Don Manric, que es disputen l’amor de Donya Leonor, desembocarà en una rivalitat còmica que agafarà camins absolutament aliens a les nocions d’honra i honor promogudes pels codis narratius del teatre en castellà.

Amb
ITNC – Jove Companyia del Teatre Nacional
Cristina Arenas
Marçal Bayona
Oreig Canela
Queralt Casasayas
Bruna Cusí
Mariona Ginés
Ricard Farré
Andrea Martínez
Arnau Puig
Josep Sobrevals
Pau Viñals

Més info aquí http://www.tnc.cat/

Festa del Cinema 2014 a Barcelona (del 31 de març al 2 d’abril) Gaudeix del cinema Només per 2,90 € cada entrada


banner_home_2

Tens 2 Opcions

1. Pots comprar les entrades per internet a www.fiestadelcine.com i les rebràs per mail.

2. També pots demanar la teva acreditació a www.fiestadelcine.com i després al cinema compres les entrades.

Cinemes a Barcelona, que col·laboren a la festa del cinema

ARIBAU CLUB
ARIBAU MULTICINES 5
BALMES MULTICINES 12
BOSQUE MULTICINES
CINEMA CLUB COLISEUM
CINESA DIAGONAL
CINESA DIAGONAL MAR
CINEMES GIRONA
CINESA HERON CITY
CINESA LA MAQUINISTA
CINESA MAREMAGNUM
GLORIES MULTICINES
COMÈDIA
Gran Sarrià Multicines
LAUREN HORTA
LAUREN UNIVERSITAT
PALAU BALAÑA MULTICINES
RENOIR FLORIDABLANCA
YELMOCINES ICARIA YELMO

Més informació a www.fiestadelcine.com

Clausura del centenari de l’Institut del Teatre (31 DE MARÇ)


cartell-100-anys-it-v6-baixa-reduit375-342

CENTENARI DE L’INSTITUT DEL TEATRE

¿Què saps de la Mancomunitat? L’Institut del Teatre passa el relleu a l’obra cultural de la Mancomunitat de Catalunya en l’acte de tancament del seu Centenari

• Amb el nom «Cent i Cent» , la s’emmarca en els actes de celebració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya.

• No se saben tantes coses com caldria de l’obra cultural de la Mancomunitat. I, precisament per això l’expresident del Parlament, Joan Rigol, i l’exrector de la Universitat de Barcelona, Josep M. Bricall, conversaran sobre l’obra cultural de la Mancomunitat en un debat moderat per la periodista Lídia Heredia, presentadora de l’acte.

• L’acte comptarà amb les actuacions del mestre Jordi Savall, acompanyant l’actriu Sílvia Bel que recitarà Shakespeare, la dansa d’Àngels Margarit amb la companyia Mudances, i un monòleg l’actor Jordi Oriol, graduat de l’Institut del Teatre.
Barcelona, març de 2014 – L’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona acomiada el seu centenari amb l’acte «Cent i Cent», que tindrà lloc el dilluns 31 de març al Teatre Lliure de Montjuïc (19.30 h) en el marc del centenari de la Mancomunitat de Catalunya (1914 – 2014).

La commemoració dels primers cent anys de l’Institut del Teatre arriba al seu final coincidint amb la posada en marxa del centenari de la Mancomunitat de Catalunya. Ambdues institucions són fruit d’una mateixa idea fundacional de Prat de la Riba, des de la Diputació de Barcelona, de construcció d’eines que havien de contribuir a fer possible més prosperitat econòmica i més qualitat de vida per a Catalunya. En aquella època es creen l’Institut d’Estudis Catalans i l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, fundada per Adrià Gual i origen de l’Institut del Teatre.

L’acte vol incidir en l’aportació de la Mancomunitat a la societat del moment i per aquesta raó convida l’expresident del Parlament, Joan Rigol, i l’exrector de la Universitat de Barcelona, l’economista, Josep M. Bricall, per debatre sobre aquell moment històric, en una conversa conduïda per la periodista Lídia Heredia, presentadora de la vetllada.
En l’apartat d’actuacions, el músic Jordi Savall, acompanyarà amb la viola de gamba l’actriu Sílvia Bel que recitarà un fragment de tres obres destacades de William Shakespeare: «La tempestat», «Hamlet» i «Somni d’una nit d’estiu».
A més l’acte comptarà amb les actuacions d’Àngels Margarit – Cia. Mudances, que interpretarà dos fragments de la coreografia «Capricis», i el monòleg «La caiguda de l’H» de l’actor Jordi Oriol, graduat de l’Institut del Teatre.

Més de 365 dies d’actes del centenari

El proper 31 de març és clausurarà el centenari de l’Institut del Teatre que es va iniciar el 4 de febrer de 2013, exactament quan es complien cent anys que el director i autor teatral, escenògraf i renovador de l’escena catalana, Adrià Gual, va impartir la primera classe a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, la primera pedra del que actualment és l’Institut del Teatre.

La commemoració ha representat l’organizació d’una vintena d’actes als quals han assistit més de 75.000 persones, amb un seguiment de més 15.000 espectadors per streaming.

Més de 60.000 persones han visitat alguna de les tres exposicions del centenari: la mostra itinerant «Adrià Gual, l’escenògraf de la modernitat»; l’exposició «Adrià Gual (1872-1943) el perfum d’una època» presentada a l’espai cultural Mercè Sala de Transports Metropolitans de Barcelona; o la retrospectiva «Els primers cent anys» a la seu de l’Institut del Teatre.

Més de 1.800 persones han participat en algun dels fòrums, congressos, jornades o simposis, com ara la trobada internacional sobre recerca teatral IFTR Barcelona 2013, el Fòrum d’Arts Escèniques i Inclusió Social, les Jornades de Teatre i Municipi celebrades a Terrassa, el Fòrum de Pedagogia sobre les Arts i les Tècniques de l’espectacle, les jornades dedicades a Adrià Gual o el Simposi internacional dedicat al Putxinel·li.

Alguns d’aquests actes han comptat amb una àmplia participació internacional, amb més de 57 països representats.
Més enllà dels actes estrictament acadèmics el públic de Barcelona i la resta de Catalunya ha pogut assistir als espectacles programats amb motiu del centenari com ara les funcions commemoratives del 15è aniversari de la jove companyia IT Dansa al Mercat de les Flors, les activitats de «La nit dels museus» a la seu de Montjuïc, o la conferència-performance «La via sagrada de l’actor» d’Albert Vidal al centre de Vic de l’Institut del Teatre.

Dilluns 31 de març 19.30 h Teatre Lliure de Montjuïc Cent i Cent Acte de clausura del centenari de l’Institut del Teatre (1913 – 2013) en el marc del centenari de la Mancomunitat de Catalunya (1914 – 2014)
Entrada per invitació

Intervenen:

Salvador Esteve i Figueras President de la Diputació de Barcelona i president de la Junta de Govern de l’Institut del Teatre

Xavier Forcadell i Esteller Coordinador general de la Diputació de Barcelona i coordinador dels actes del centenari de la Mancomunitat

Josep M Bricall i Joan Rigol debaten sobre l’obra de la Mancomunitat de Catalunya

Modera i presenta l’acte: Lídia Heredia

Actuacions:

Capricis Àngels Margarit / Cia. Mudances Direcció artística i coreografia: Àngels Margarit Ballarins: Àngels Margarit, Eneko Alcaraz i Dory Sánchez Músic- violinista: Kai Gleusteen

La caiguda de l’H Jordi Oriol Música: Jordi Santanach

Tres fragments de les obres de Shakespeare Jordi Savall Músiques del temps de Shakespeare. Peces anònimes del Repertori Cèltic i The Manchester Gamba Book Sílvia Bel La tempestat , acte V, escena 1 Hamlet , acte III, escena 2 Somni d’una nit d’estiu , acte V, escena 1

Les dades del Centenari de l’Institut del Teatre • Més de 75.000 persones han assistit als diferents actes programats amb motiu del centenari de l’Institut del Teatre.

• Més de 60.000 persones han visitat alguna de les exposicions.
• Més de 15.000 persones han seguit actes per streaming.
• Més de 1.800 persones han participat en algun dels fòrums.
• Més de 200 notícies publicades a la premsa, la ràdio o la televisió.
• Més de 57 països representats en diversos actes.
• 13 universitats participen al Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes, PRAEC.
• 10 llibres en procés de publicació.

Se cumplen cien años del nacimiento de Octavio Paz (31 de marzo)


Octavio Paz

imagesCAPEZXGK

Octavio Paz Lozano (Speaker Icon.svg escuchar) (Ciudad de México, 31 de marzo de 1914-19 de abril de 1998) fue un poeta, escritor, ensayista y diplomático mexicano, Premio Nobel de Literatura de 1990. Se le considera uno de los más influyentes escritores del siglo XX y uno de los grandes poetas hispanos de todos los tiempos.1 Su extensa obra abarcó géneros diversos, entre los que sobresalieron poemas, ensayos y traducciones.

Octavio Paz nació el 31 de marzo de 1914, durante la Revolución Mexicana. Fue criado en Mixcoac, una población cercana que ahora forma parte de la ciudad de México. Lo cuidaron su madre, Josefina Lozano, su tía Amalia Paz Solórzano y su abuelo paterno, Ireneo Paz (1836-1924), un soldado retirado de las fuerzas de Porfirio Díaz, intelectual liberal y novelista. Su padre, Octavio Paz Solórzano (1883-1936), el menor de siete hermanos, trabajó como escribano y abogado para Emiliano Zapata; estuvo involucrado en la reforma agraria que siguió a la Revolución, fue diputado y colaboró activamente en el movimiento vasconcelista.2 3 4 Todas estas actividades provocaron que el padre se ausentara de casa durante largos periodos.

Su educación se inició en los Estados Unidos, en donde Paz Solórzano llegó en octubre de 1916 como representante de Zapata.5 Regresaron a México casi cuatro años más tarde, en 1920, con su padre, que se retiró de la política en 1928 y, en 1936, murió en la colonia Santa Marta Acatitla como consecuencia de un accidente ocasionado por su embriaguez Después de la muerte de su padre, se trasladó a España para combatir en el bando republicano en la guerra civil, y participó en la Alianza de Intelectuales Antifascistas. Al regresar a México fue uno de los fundadores de Taller (1938) y El Hijo Pródigo.

Estudió en el Colegio Williams, ubicado en Benito Juárez, la preparatoria en el Colegio Francés Morelos (hoy Centro Universitario México) en la ciudad de México, y la licenciatura en las facultades de Derecho, Filosofía y Letras de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM).

Finalizados sus estudios universitarios de Derecho en la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). En 1937 viajó a Yucatán como miembro de las misiones educativas del Gral. Lázaro Cárdenas en una escuela para hijos de obreros y campesinos de Mérida. Ahí comenzó a escribir Entre la piedra y la flor (1941, revisado en 1976), poema sobre la dramática explotación del campo y el campesino yucateco. Estuvo casado con Elena Garro (1938-1959), con quien tuvo una hija, Laura Helena. En 1959 se unió a Bona Tibertelli de Pisis, con quien convivió hasta 1965, mientras era embajador de México en la India. Al año siguiente contrajo matrimonio con Marie José Tramini, su compañera hasta el final.

En 1937, Paz fue invitado a España durante la guerra civil como miembro de la delegación mexicana al Congreso Antifascista, donde mostró su solidaridad con los republicanos, y donde conoció y trató a los poetas de la revista Hora de España, cuya ideología política y literaria influyó en su obra juvenil. Sin embargo, como confesó años después en la serie televisiva Conversaciones con Octavio Paz, ese sentimiento de solidaridad con la causa republicana se vio afectado por la represión contra los militantes del Partido Obrero de Unificación Marxista de Cataluña, entre quienes tenía camaradas. Este prolongado proceso de desilusión lo llevaría a denunciar los campos de concentración soviéticos y los crímenes de Stalin en marzo de 1951.

A su regreso de España, participó en 1938 como cofundador en la revista literaria Taller, en la que escribió hasta 1941.

En 1943 recibió la Beca Guggenheim e inició sus estudios en la Universidad de California, Berkeley en los Estados Unidos. Dos años después comenzó a servir como diplomático mexicano, y fue destinado a Francia donde permaneció hasta 1951 y donde conoció a los surrealistas, que le influyeron, y colaboró en la revista Esprit. Durante esa estancia, en 1950, publicó El laberinto de la soledad, un innovador ensayo antropológico sobre los pensamientos y la identidad mexicanos.

De enero a marzo de 1952 trabaja en la embajada mexicana en la India y después, hasta enero de 1953, en Japón. Regresa a la Ciudad de México a dirigir la oficina de Organismos Internacionales de la Secretaría de Relaciones Exteriores.

En 1954, Paz tuvo «una participación muy estrecha en la fundación de la Revista Mexicana de Literatura», influenciada «políticamente con la idea de la llamada ‘tercera vía’, que significaba ni con la izquierda, ni con la derecha. Esta idea venía de París, con León Blum». El primer número fue el de septiembre-octubre de 1955, y contó con el apoyo de Paz hasta que 4 años más tarde éste regresó a Europa.

En 1955 contribuyó en la Revista Mexicana de Literatura y en El Corno Emplumado. En 1956, participó en Poesía en voz alta.

En 1959 regresó a París y tres años más tarde fue designado embajador en la India. En 1964 conocería a la francesa Marie-José Tramini, que se convertiría en su última esposa.

En 1968, estaba en Nueva Delhi cuando tuvo lugar la masacre de Tlatelolco como parte del Movimiento de 1968 en México el 2 de octubre. En señal de protesta contra estos lamentables sucesos, que empañaron la celebración de los Juegos Olímpicos, renunció a su cargo de embajador, dejando patentes sus diferencias con el gobierno de Gustavo Díaz Ordaz. Trabajará los próximos años enseñando en diversas universidades estadounidenses, como las de Texas, Austin, Pittsburgh, Pensilvania, Harvard.

Tres años más tarde, en octubre de 1971, ya bajo la presidencia de Luis Echeverría, «un poco con esa idea de redescubrir los valores liberales y democráticos en la sociedad mexicana»,6 fundaría la revista Plural, «elegante fusión de literatura y política»,11 y que dirigiría hasta su desaparición en 1976 el mismo Paz. A diferencia de otros escritores e intelectuales mexicanos, Paz no tardó en retirarle su apoyo al presidente Echeverría, una vez que éste demostró su escasa voluntad de aclarar las matanzas de Tlatelolco, en 1968, y en San Cosme, en 1971.

Tanto en esa revista como en Vuelta —fundada ese mismo año de 1976 y donde «la influencia del liberalismo sería fundamental», reflejando la «reconciliación» del escritor con esta corriente de pensamiento—6 Paz denunció las violaciones a los derechos humanos de los regímenes comunistas. Esto le trajo mucha animosidad de parte de la izquierda latinoamericana y algunos estudiantes universitarios. En el prólogo del tomo IX de sus obras completas, publicado en 1993, Paz declaró:

“En México, antes, había sido visto con sospecha y recelo; desde entonces, la desconfianza empezó a transformarse en enemistad más y más abierta e intensa. Pero en aquellos días [década de los 1950] yo no me imaginaba que los vituperios iban a acompañarme años y años, hasta ahora” (página 44).

La actitud de Paz con los regímenes de índole capitalista cuyas políticas públicas nacían de un marco neoliberal, no fue menos polémica. Ampliamente criticadas, bien se conoce sus relaciones -al final de su vida- con los últimos presidentes mexicanos en turno: mientras que la polarización de su pensamiento dictó al Paz revolucionario de los 60´s la renuncia a su puesto en la Embajada en la India, esa misma polarización nacida de una postura anticomunista -que, con los años, Paz cosecharía- le llevó a elogiar el salinato, así a Zedillo en su sexenio. Comenta Luis Javier Garrido: «(…) él -Paz- se dedicó a justificar todas las exacciones y crímenes de Salinas de Gortari y a defender las acciones ilegales del poder, como más tarde lo haría también con Ernesto Zedillo, dando al grupo de artistas e intelectuales que encabezaba un rol del todo diferente».

El 19 de abril de 1998 Octavio Paz murió en la Casa de Alvarado, Calle de Francisco Sosa 383, barrio de Santa Catarina, Coyoacán, Ciudad de México. El escritor había sido trasladado ahí por la presidencia de la República en enero de 1997, ya enfermo, luego de que un incendio destruyó su departamento y parte de su biblioteca. Durante un tiempo, la Casa Alvarado fue sede de la Fundación Octavio Paz y ahora lo es de la Fonoteca Nacional.

Experimentación e inconformismo pueden ser dos de las palabras que mejor definen su labor poética. Con todo, Paz es un poeta difícil de encasillar. Ninguna de las etiquetas adjudicadas por los críticos encaja con su poesía: poeta neomodernista en sus comienzos; más tarde, poeta existencial; y, en ocasiones, poeta con tintes de surrealismo. Ninguna etiqueta le cuadra y ninguna le sobra, aunque el mismo Paz reconoció que en su formación «fundamentales fueron los surrealistas, con quienes hice amistad en el año 46 o 47, que en esa época estaban más cerca de los libertarios».

En realidad, se trata de un poeta que no echó raíces en ningún movimiento porque siempre estuvo alerta ante los cambios que se iban produciendo en el campo de la poesía y siempre estuvo experimentando, de modo que su poesía, como toda poesía profunda, acabó por convertirse en una manifestación muy personal y original. Además, se trata de un poeta de gran lirismo cuyos versos contienen imágenes de gran belleza. Después de la preocupación social, presente en sus primeros libros, comenzó a tratar temas de raíz existencial, como la soledad y la incomunicación. Una de las obsesiones más frecuentes en sus poemas es el deseo de huir del tiempo, lo que lo llevó a la creación de una poesía espacial cuyos poemas fueron bautizados por el propio autor con el nombre de topoemas (de topos + poema). Esto es lo que significa poesía espacial: poesía opuesta a la típica poesía temporal y discursiva. Se trata de una poesía intelectual y minoritaria, casi metafísica, en la que además de signos lingüísticos se incluyen signos visuales. En los topoemas, igual que ocurría en la poesía de los movimientos de vanguardia, se le da importancia al poder sugerente y expresivo de las imágenes plásticas. No cabe duda de que en la última poesía de Paz hay bastante esoterismo, pero, al margen de ello, toda su poesía anterior destaca por su lirismo y por el sentido de transubstanciación que el autor da a las palabras.

Premios y distinciones
Premio Xavier Villaurrutia 1957 por El arco y la lira.
Miembro de El Colegio Nacional a partir del 1 de agosto de 1967.
Premio Nacional de Ciencias y Artes en Lingüística y Literatura 1977.
Premio Jerusalem 1977
Doctorado Honoris Causa por la Universidad Nacional Autónoma de México 197818
Premio Ollin Yoliztli 1980
Doctorado Honoris Causa por la Universidad de Harvard 198019
Premio Cervantes 1981
Premio Internacional Neustadt de Literatura 1982
Premio de la Paz del Comercio Librero Alemán 1984
Premio Internacional Alfonso Reyes 1985
Premio Mazatlán de Literatura 1985 por Hombres en su siglo
Premio Internacional Menéndez Pelayo 1987
Premio Nobel de Literatura 199020
Gran Oficial de la Orden al Mérito de la República Italiana 199121
Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades 1993 a su revista Vuelta
Miembro honorario de la Academia Mexicana de la Lengua a partir del 26 de agosto de 199722
Premio Nacional de Periodismo de México 1998 en reconocimiento a su trayectoria.

Poesía
1933 – Luna silvestre
1938-1946 – Puerta condenada
1937 – La rama
1942 – A la orilla del mundo, recopilación
1960 – Libertad bajo palabra, libro dividido en 5 secciones (Bajo tu clara sombra, Calamidades y milagros, Semillas para un himno, ¿Águila o sol? y La estación violenta) que incluye, entre otros, el poema Piedra de sol. De esta obra Paz hizo otras tres ediciones, con sucesivas correcciones, omisiones y reposiciones
1962 – Salamandra
1966 – Blanco, escrito en tres columnas y permite diferentes lecturas
1969 – La centena, selección de su poesía escrita entre 1935 y 1968
1969 – Ladera este
1972 – Le singe grammairien, traducción francesa de Claude Esteban publicada por el editor Albert Skira en Ginebra (Suiza). La versión en castellano, El mono gramático, apareció en 1974.
1975 – Pasado en claro
1976 – Vuelta
1979 – Poemas (1935-1975)
1987 – Árbol adentro
1989 – El fuego de cada día, selección realizada por Paz de su poesía escrita a partir de 1969

Ensayo
1950 – El laberinto de la soledad
1956 – El arco y la lira
1957 – Las peras del olmo
1965 – Cuadrivio
1966 – Puertas al campo
1967 – Corriente alterna
1967 – Claude Levi-Strauss o el nuevo festín de Esopo
1968 – Marcel Duchamp o el castillo de la Pureza, con su reedición ampliada Apariencia desnuda (1973)
1969 – Conjunciones y disyunciones
1969 – Posdata, continuación de El laberinto de la soledad.
1973 – El signo y el garabato
1974 – Los hijos del limo
1974 – La búsqueda del comienzo (escritos sobre el surrealismo) (2a. edición: 1980)
1979 – El ogro filantrópico
1979 – In-mediaciones
1982 – Sor Juana Inés de la Cruz o las trampas de la fe
1983 – Tiempo nublado
1983 – Sombras de obras
1984 – Hombres en su siglo
1985 – Pasión crítica, conversaciones con diversos interlocutores
1988 – Primeras letras, colección de sus prosas de juventud
1990 – Pequeña crónica de grandes días
1990 – La otra voz. Poesía y fin de siglo
1991 – Convergencias
1992 – Al paso
1993 – La llama doble
1994 – Itinerario
1995 – Vislumbres de la India

Barcelona, de Pere Riera, s’emet diumenge (30 de març) per TV3 a les 22.45 h


slide05

Barcelona, de Pere Riera, s’emet aquest diumenge per TV3

Barcelona es va estrenar a la Sala Gran del TNC la temporada 2012/2013,posteriorment va fer temporada al Teatre Goya Cordorniu i ara ha culminat una gira per Catalunya.

Opta a 5 guardons dels Premis Max

Barcelona és una producció del Teatre Nacional de Catalunya, escrita i dirigida per Pere Riera i protagonitzada per Emma Vilarasau i Míriam Iscla, que es va estrenar la temporada 2012/2013 a la Sala Gran del TNC i que aquest mes de març de 2014 ha culminat una gira per diverses poblacions de Catalunya.

Ara el muntatge teatral es podrà veure per TV3,aquest diumenge 30 de març a les 22.45 h després del programa 30
minuts.

Barcelona és un espectacle que, funció rere funció, ha acabat amb el públic dempeus i emocionat, tot aconseguint una connexió i implicació extraordinàries amb els sentiments dels espectadors.
Des que es va estrenar el dijous 9 de maig de 2013 i fins que va acabar les funcions a la Sala Gran del TNC el 22 de juny de 2013, l’espectacle va ser vist per 23.044 espectadors i va obtenir una mitjana d’ocupació
del 79,83%. La temporada 2013/2014 va passar al Teatre Goya Cordorniu de Barcelona i va iniciar una gira que l’ha portat per 21 poblacions de Catalunya i ha aplegat més de 20.000 espectadors.
Ahir mateix, Dia Mundial del Teatre, es va fer públic que Barcelona opta a 5 guardons dels Premis Max de les Arts Escèniques: millor muntatge, millor autor (Pere Riera), composició musical (Òscar Roig),
figurinista (Georgina Viñolo) i actriu (Emma Vilarasau).

Dues dones i una ciutat assetjada
La Núria i l’Elena són dues dones amb comptes pendents; dues amigues separades per l’amor d’un home i el destí d’una pàtria. Dues dones atretes sense remei per l’encís d’una ciutat prodigiosa; una ciutat rosa
de foc, blava i vermella. El seu retrobament, la darrera batalla entre totes dues, tindrà lloc en una Barcelona que respira, malgrat tot, les cendres d’una època daurada. Totes dues hauran de posar en solfa allò que les apropa i allò que les separa, amb el ressò d’una guerra estúpidai sagnant com a teló de fons.

.

Ral.li Barcelona – Sitges 2014 – Edició 56 ( diumenge 30 de març)


premio_1_1

Diumenge, 30 de maç de 2014

• 8:30 a 10:30 hores Reunió dels inscrits, vestits d’època, a la Plaça Sant Jaume. Esmorzar

• 11 hores Sortida del ral · li. La sortida la donarà l’il · lustríssim alcalde de Barcelona Xavier Trias i el president de Foment del Turisme de Sitges el senyor Toni Marin de Bes que ha estat organitzant les 56 edicions del Ral · li.

La caravana passarà pels següents carrers i localitats:

Barcelona
Des de la Plaça Sant Jaume, C / .Ferran, Rambles, Plaça Catalunya, Ronda Universitat, Ronda Sant Antoni, C /. Sepúlveda, Paral · lel, Plaça Espanya, Gran Via, C /. Badal, Constitució

L’Hospitalet de Llobregat
Santa Eulàlia, Enric Prat de la Riba, C /. Barcelona,

Cornellà de Llobregat
Carretera de l’Hospitalet, Avinguda de la Fama, C /. Tirso de Molina, Avinguda del Baix Llobregat

Enllaç amb la C-245 Sant Boi de Llobregat Viladecans
Gavà

Castelldefels (C-246) Costes del Garraf

• 11:00 h a 12:00h. Arribada de cotxes esportius de luxe a la Plaça de la Fragata de Sitges.

• 12:00 h a 13:15h. Exposició de cotxes esportius de luxe a la Plaça de la Fragata de Sitges.

• 12:00 h a 14:00h. Actuacions música en viu al Cap de la Vila (Jazz Antic Quartet, Dixieland) i a la Fragata (Los 3 juanetes del Apocadixie, trio de swing i dixieland)

• 12:30 h. Arribada al port d’Aiguadolç de Sitges. Recepció al Restaurant per la direcció del Port d’Aiguadolç.

• 13:30 h. Desfilada a Sitges pels carrers:

Avinguda Port d’Aiguadolç, Emerencià Roig i Raventós, Avinguda Balmins, Port Alegre, Rafael Llopart, Jesús, Plaça Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera fins Calipolis, Passeig de la Ribera (part terra), La Fragata

• 15 hores Dinar oficial a l’Hotel Dolce Sitges i llurament de premis.
Els cotxes quedaran exposats a la Plaça de la Fragata fins a les 17:30 hores aproximadament

* CONCURS FOTOGRAFIC A INSTAGRAM: Participa en el concurs fotogràfic del ral.li a Instagram utilitzant #rallibcnstg14 i guanya una nit per 2 persones a l’Hotel Dolce de Sitges. Segueix @rallibarcelonasitges