

El certamen tindrà lloc del 6 al 24 de juny i farà que el passat industrial dialogui amb l’art més actual


El Festival ha obert ja una convocatòria per trobar els artistes que formaran part d’una de les exposicions
Un nou festival de creació contemporània se situa en el mapa. Des de les naus modernistes del Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrreg (antiga fàbrica Trepat), indret d’origen de la transformació social i industrial a les terres de Lleida, s’impulsa el nou festival de creació contemporània EMBARRAT. Per primera vegada, un espai museu-industrial acull un projecte d’art contemporani.

Si l’any 1931 un EMBARRAT era un sistema proveïdor d’energia a la maquinària simple, ara el concepte canvia per convertir-se en un espai de creació que dialoga des del passat industrial recent amb la modernitat més absoluta a través de l’art i el pensament.

El festival, organitzat conjuntament per Intersecció i el Museu de Mecanització Agrària Cal Trepat (Ajuntament de Tàrrega) i amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, comptarà amb nombroses activitats que comprendran un ampli ventall de disciplines artístiques, que inclouen concerts, tallers, exposicions i un mercat de llibres d’art i d’autor. Una de les principals activitats serà la presentació d’un nou llibre i una exposició del fotògraf Joan Fontcuberta sobre l’antiga fàbrica de cal Trepat.

A més, l’Embarrat està compromès amb els nous artistes i, és per això promou l’exposició la Gran Màquina com a metàfora del desig d’una més gran productivitat dirigida a una millora social. Ja s’ha obert una convocatòria amb l’objectiu de trobar entre 8 i 12 artistes actius, emergents i compromesos, que amb les seves obres constituiran aquesta exposició que s’ubicarà a l’interior de l’antiga Fàbrica Trepat (ara museu) i s’inaugurarà dins de les dates del Festival Embarrat. El termini de recepció d’obres estarà obert fins al 28 d’abril de 2014.

L’objectiu del festival és garantir l’accés a la cultura alhora que es dóna a conèixer el patrimoni arquitectònic, paisatgístic i industrial de Tàrrega. El festival aspira també a esdevenir un generador i vertebrador de noves idees, instigant i animant experiències participatives al voltant de la cultura i de l’art més avançat, i contribueixi a convertir Tàrrega en un futur pol d’atracció cultural a Ponent.

Més informació http://www.embarrat.cat

Certamen Internacional de Dansa Ciutat de Barcelona és una competició de dansa que es celebra anualment a Barcelona  i està obert a estudiants de dansa de totes les nacionalitats i en les disciplines de dansa clàssica, dansa contemporània i dansa espanyola.

Creat i dirigit  per Georgina Rigola ex-ballarina i directora de Contraseña Produccions, decideix amb l’assessorament del gran mestre Héctor Zaraspe crear aquest certamen amb la missió de proporcionar oportunitats educatives i professionals als joves ballarins, actuant com a plataforma per impulsar als estudiants a una carrera professional de dansa.

El nostre objectiu és ajudar a futurs ballarins en el seu camí en el món de la dansa, oferint-los  l’oportunitat d’aconseguir beques per treballar en les millors escoles  del món,  l’oportunitat d’aconseguir contractes per ballar en diferents espectacles,  presentar els seus treballs davant de grans professionals del món, treballar amb diferents professors contribuïnt a què aconsegueixin una educació internacional de dansa. Per participar s’ha d’enviar un vídeo amb les variacions o coreografies,  i aquesta serà la base per la valoració i decisió del jurat.

Els seleccionats rebran la confirmació de que passen a la semifinal i final a Barcelona en les dates determinades.

És en el 2005 quan comencem amb el curs internacional de dansa d’estiu. A Borredà, per continuar amb el Certamen Internacional de Dansa, i poder aquest any inaugurar el curs a Cadaquès.

JURAT DE L’EDICIÓ 2014

Héctor Zaraspe

Reconeguda trajectòria internacional alabada per la seva tasca com a mestre.

Mestre de mestre (Antonio, Antonio Gades, Nureyev, Margot Fontayn, Nacho Duato…)

Considerat mestre de referència per la Juilliard School, aquesta va crear l’any 1998 el premi de coreografia Héctor Zaraspe.

.

Julio Bocca

El més destacat ballarí argentí de tots els temps.

Primer ballarí del American Ballet Theater

Director del Ballet Nacional Sodre d’Uruguay

.

José Carlos Martínez (pendiente confirmación)

Premio Nacional de Danza el 1999.

Es l’únic ballarí que ha rebut els tres premis internacionals més prestigiosos de dansa: el Premi Benois de la Dansa, la Medalla d’Oro del Concurs Intemacional de Varna i el Premi de Lausanne

Director de la Compañía Nacional de Danza (CND) desde 2010.

.

Igal Perry

Director del departament de ballet del Jacob’s Pillow (1981-1982).

Co-director de la companyia Clive Thompson.

Fundador de l’escola de dansa Peridance Capezio Center i de la companyia Ensemble Peridance, amb més de 50 coreografies al seu historial.

.

Antonio Najarro (pendent de confirmació)

Director del BNE des d’abril de 2011.

Fundador de la companyia Antonio Najarro el 2012.

Premi al millor coreògraf al Certamen Internacional de Danza Española y Flamenco de Sevilla 2008. Premi MAX al millor intèrpret de dansa masculí.

.

Javier Latorre

Solista del BNE sota la direcció d’Antonio Gades i primer ballarí amb María de Ávila.

Membre del Consejo de Estado de las Artes Escénicas y la Música i membre del Consejo Artístico de la Danza

Activitat coreogràfica intensa des de 1996

.

Nya Bowman

Ballarina i professora especialitzada en Contemporary Dance & Graham Technique.

Ballarina al The Martha Graham Dance Company sota la direcció de Therese Capucilli i Christine Dakin.

Gino Labate

Director artístic del Labat Loano Danza Festival, International Dance Competition “Passi di Talento” Città di Montecatini.

Col·labora amb l’Instituto Universitario “Alicia Alonso”.

Director artístic i coreògraf principal del Labat Contemporary Dance Company.

La Villarroel

Losers
del 25 d’abril al 29 de juny de 2014
Direcció: Marta Buchaca

Sinopsi

Losers és una comèdia romàntica. Ella es diu Sandra i és una soltera que voreja els quaranta, que està tan perduda com quan en tenia 15 i que busca l’amor desesperadament. El busca a tot arreu, fins i tot a internet, encara que ho trobi de losers. Ell, el Carles, és un dependent d’una botiga de telefonia mòbil de més de quaranta, que acaba de ser abandonat per la seva nòvia, que se n’ha anat amb un teleoperador colombià.

Ella va a la botiga per donar de baixa el mòbil de la seva mare morta, i el que havia de ser un trànsit avorrit i pesat es converteix en el dia més important de la seva vida.
Una comèdia romàntica sol acabar amb el primer petó dels protagonistes, però Losers no, Losers va més enllà. Què passa després? L’enamorament i l’amor són molt bonics i molt idíl·lics, però el dia a dia potser és una mica més difícil, i una mica menys de color de rosa. La Sandra i el seu venedor hauran de conviure amb les particularitats de l’altre, i els nostres protagonistes tenen unes peculiaritats ben peculiars. Així doncs, la comèdia està servida.

Espectacle en català

El pes del plom
d’Aleix Fauró i Isis Martín
Companyia La Virgueria

Informació

Fitxa artística

Foto

Sala Beckett – Gràcia

del 23/04/14 al 11/05/14

de dimecres a dissabte 21.30h

diumenge 18.30h

Autoria i direcció: Aleix Fauró (més informació) i Isis Martín

Intèrprets: Carles Gilabert, Patrícia Bargalló, Isak Férriz i Marina Fita

Espai escènic i vídeo: Ian Gehlhaar

Vestuari: La Virgueria

Disseny de llums: Anna Espunya

Espai sonor: Cesc X. Mor

Assessora de moviment: Mar Medina

Disseny gràfic: Òscar Llobet

Fotografia: Anna Miralles

Comunicació: Neus Molina

Producció executiva: Marina Fita i Laura Mihon

Una producció de La Virgueria

SINOPSI

Un home vestit dins una banyera fumejant. Un altre home l’apunta amb una arma i es pregunta si prement el gallet no deixarà un món més just. Una dona que fa més preguntes de les necessàries. Algú està a punt d’arribar.
“Mai no arribaràs a saber el que estàs a punt de trencar. Quant pesa el teu dolor? Quanta estona trigaràs a ofegar la culpa?”
El pes del plom. Un viatge poètic, a manera de thriller, per la indústria de les armes.

PRESENTACIÓ

«Cartago va fer tres guerres.
Era poderosa encara després de la primera;
era habitable després de la segona;
no hi va haver manera de trobar-la després de la tercera.»
Albert Camus

Ha passat més d’un any des que vam decidir escriure sobre el món de les armes. Ha estat un procés llarg i difícil de digerir que ens ha anat mostrant un univers pervers, d’interessos foscos i de permissivitat institucional i apatia social que fa esfereir. Per què no vam escriure un text sobre les guerres? Per què no la història d’en Julius, un extraficant d’armes que avui treballa en contra dels conflictes bèl·lics a Intermón-Oxfam? O per què no escriure la història d’en Lucien, un nen soldat que relata, en la seva biografia, uns fets que haurien de ser suficients per abolir l’ús actual de les armes i avergonyir-nos de formar part de l’espècie humana?
Senzillament perquè, després de plorar i digerir llibres i documentals, entrevistes amb especialistes i converses d’allò més interessants (gràcies Jordi Armadans, Tica Font, Pere Ortega i Xavier Alcalde, per citar-ne alguns), vam detectar un element comú en tot plegat que ens va cridar especialment l’atenció: la indústria. La indústria militar, armamentista. Un complex entramat d’interessos econòmics, farcit de falsos mites i mitges veritats i envoltat de poder, que desperta una pregunta de la qual saber la resposta és la clau per canviar tantes coses: qui són les persones que es beneficien dels conflictes armats?
Acostar-nos a la resposta d’una pregunta com aquesta és una labor apassionant i quasi periodística. Un repte convertir-la en una història envoltada de sensacions, carregada d’emocions i dotada d’una estructura dramàtica dinàmica que, gairebé sense adonar-nos-en, ens ha conduït al gènere del thriller. I aquí resideix un dels objectius de La Virgueria: fer viatjar l’espectador per les nostres històries, per la nostra poesia, i establir un debat artístic i social amb aquells que ens acompanyin, ja des dels primers passos de la dramatúrgia.

El pes del plom és una història de quatre personatges que viuen les seves vides, que s’estimen i s’odien, que tenen pors i inseguretats, que ploren, que ballen, que riuen, que criden, que follen… Quatre personatges que ens pregunten, a cada gest i a cada paraula, quina és la nostra responsabilitat en tot plegat. Quant pesa la nostra culpa?

Isis Martín i Aleix Fauró

Els autors: Aleix Fauró i Isis Martín



La companyia presenta una nova adaptació de Cervantes dirigida per Ramon Fontserè


L’espectacle es podrà veure del 16 d’abril al 4 de maig al Poliorama, després d’estrenar-se a Madrid i presentar-se a Cataunya dins del festival Temporada Alta

La companyia Joglars, dirigida per Ramon Fontserè, torna a Barcelona després de més de set anys d’absència. Amb una coproducció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico de Madrid, els Joglars arriben al Poliorama per presentar la seva darrera producció, El coloquio de los perros, una adaptació de Cervantes que es podrà veure a Barcelona del 16 d’abril al 4 de maig.

Després d’El retablo de las maravillas i d’En un lugar de Manhattan, Joglars refermen la seva admiració intacta vers Cervantes, convertint-lo així en un excel·lent company de viatge en aquest nou projecte que arriba a Barcelona.

Els dos protagonistes de la novel·la El coloquio de los perros són els discrets gossos de carrer Cipión i Berganza, beneïts amb el do de la parla durant una nit. Els vells gossos, han observat durant tota
la vida, des de la seva mudesa, la condició humana, la misèria, tot el ridícul dels bípedes i, abans que acabi la nit i els desaparegui el do de la parla, expliquen l’autèntica realitat. El muntatge, que manté el tot el cinisme de la companyia combinat amb la ironia de Cervantes, compta amb la interpretació del mateix director Ramon Fontserè acompanyat per Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Xavi Sais i Xevi Vilà.

En aquesta adaptació de la novel·la exemplar de Cervantes, Berganza és femella, i germana de Cipión. Els dos gossos, bastant vells ja, són en una gossera veient passar els seus últims dies. Una nit, sense saber per què, Cipión i Berganza adquireixen de forma sobrenatural el do del parla. Amb la seva xerrada, primer sorprenen i després interessen a Manolo, el guarda de la gossera on estan tancats. Les seves paraules, en un llenguatge molt elaborat i una mica “antic” (donat que en una altra vida van ser poetes), ens van explicant els detalls de les seves vides i les de les persones a les quals han acompanyat.

Els vells gossos Cipión i Berganza al llarg del seu periple observen des de la seva mudesa tota la condició humana, tota la misèria, tot el ridícul dels bípedes, i abans que se’ls acabi la nit i els desaparegui el do del parla expliquen la realitat autèntica: que els llops són els pastors, que la defensa ofèn, que les sentinelles dormen, que la confiança roba i el que ens allibera ens mata.