Archivo por meses: abril 2015

Mensaje del Día Internacional de la Danza: Israel Galván

International Theatre Institute ITI World Organization for the Performing Arts
International Dance Day 2015

lo-real-israel-galvan-3

 

 

 

 

 

 

 

Carmen Amaya, Valeska Gert, Suzushi Hanayagi, Michael Jackson…danza inclasificable. Yo no podría descifrar sus estilos de baile… los veo como turbinas generadoras de energía y esto me hace pensar en la importancia de la coreografía sobre esa misma energía del que baila. Seguramente lo importante no es la coreografía, sino precisamente esa energía, el torbellino que provoca.

Imagino una bobina tesla atrayéndolos a todos y emitiendo un rayo sanador y provocando una metamorfosis en los cuerpos: Pina Bausch como mantis religiosa, Raimund Hoghe convertido en escarabajo pelotero, Vicente Escudero en insecto palo y hasta Bruce Lee en escolopendra. Bailé mi primer dúo con mi madre, embarazada de 7 meses. Puede parecer una exageración. Aunque casi siempre bailo solo, imagino que me acompañan fantasmas que hacen que abandone mi papel de “bailaor de soledades”. No querría decir Didi-Huberman: de soleares. De pequeño, no me gustaba el baile, pero era algo que salía de mí de una forma natural y fácil. Casi instintiva.

Con el tiempo me di cuenta que el baile curaba, me hacía efecto, casi medicinal, me ayudó a no ser tan introvertido y a abrirme a otras personas. He visto la imagen de un niño enfermo de ébola curándose a través de la danza. Se que es una superstición, pero, ¿sería eso posible? Después, el baile, acaba convirtiéndose en una obsesión que consume mis horas y que hace que baile hasta cuando me quedo quieto, inmóvil, apartándome así de la realidad de las cosas. No sé si esto es bueno, malo o necesario pero… así es. Mi hija Milena, cuando estoy quieto en el sofá, pensando en mis cosas, con mi propio runrún, me dice: papi, no bailes. Y es que veo a la gente moviéndose al andar por la calle, al pedir un taxi, al moverse con sus diferentes formas, estilos y deformidades.¡Todos están bailando! ¡No lo saben pero todos están bailando! Me gustaría gritarles: ¡hay gente que todavía no lo sabe!, ¡todos estamos bailando! , ¡los que no bailan no tienen suerte, están muertos, ni sienten ni padecen!.

Me gusta la palabra fusión. No como palabra de marketing, confusión para vender un determinado estilo, una marca. Mejor fisión, una mezcla atómica: una coctelera con los pies clavados en el suelo de Juan Belmonte, los brazos aéreos de Isadora Duncan y el medio cimbreo de barriga de Jeff Cohen en Los Goonies.Y con todos estos ingredientes hacer una bebida agradable e intensa, que esté rica o amarga o se te suba a la cabeza. Nuestra tradición también es esa mezcla, venimos de un coctel y los ortodoxos quieren esconder su fórmula secreta. Pero no, razas y religiones y credos políticos, ¡todo se mezcla! , ¡todos pueden bailar juntos!. Quizás no agarrados, pero sí unos al lado de los otros. Hay un antiguo proverbio chino que dice así: el aleteo de las alas de una mariposa se puede sentir al otro lado del mundo. Cuando una mosca levanta el vuelo en Japón, un tifón sacude las aguas del Caribe. Pedro G Romero , después de un aplastante baile por sevillanas, dice: el mismo día que cayó la bomba en Hiroshima, Nijinsky repitió su gran salto en un bosque de Austria. Y yo sigo imaginando: un latigazo de Savion Glover hace girar a Mikhail Baryshnikov.

En ese momento, Kazuo Ono se queda quieto y provoca una cierta electricidad en María Muñoz que piensa en Vonrad Veidt y obliga a que Akram Khan provoque un terremoto en su camerino: se mueven sus cascabeles y el suelo se tiñe con las gotas cansadas de su sudor. Me gustaría poder dedicar este Día Internacional de la Danza y estas palabras a una persona cualquiera que en el mundo esté bailando en este justo momento. Pero, permitidme una broma y un deseo: bailarinas, músicos, productores, críticos, programadores, demos un fin de fiesta, bailemos todos, como lo hacía Béjart, bailemos a lo grande, bailemos el Bolero de Ravel, bailémoslo juntos.

Israel Galván

Día Internacional de la Danza (29 de abril)

Día Internacional de la Danza

fotonoticia_20150428122943_644

 

 

 

 

 

 

Foto: CND
Día de celebración
29 de abril

Lugar de celebración
Día Internacional

El Día Internacional de la Danza fue establecido por la Unesco en 1982, atendiendo a una iniciativa del Comité Internacional de Danza, perteneciente al Instituto Internacional de Teatro (ITI/UNESCO). Para celebrar la danza, se eligió el 29 de abril, por ser el natalicio de Jean-Georges Noverre, innovador y estudioso de este arte, maestro y creador del ballet moderno.

Cada año desde 1982 se celebra el Día Internacional de la Danza el 29 de abril, como una forma de atraer la atención sobre el arte de la danza. También se busca reunir a todos aquellos que han elegido la danza como medio de expresión para que, traspasando las barreras culturales, políticas y étnicas, celebren la danza y su diversidad.

Cada año, la Unesco solicita a una personalidad reconocida de este arte, que redacte un mensaje que después es difundido mundialmente.

Ese día las compañías y escuelas de danza, organizaciones y particulares, llevan a cabo actividades dirigidas a una audiencia fuera de su ámbito habitual. Es un día de fiesta que celebran todos los países del mundo con espectáculos especialmente dedicados a la danza a través de: clases abiertas, ensayos al aire libre, conferencias, exposiciones, publicaciones en diarios y revistas, bailes populares, programas en radio y TV, espectáculos callejeros, entre otros.

Carolyn Sue Jones: Amarillo, de Texas, 28 de abril de 1930 – West Hollywood, de California, 3 de agosto de 1983) fue una actriz estadounidense. Famosa mundialmente por la interpretación del personaje Morticia A. Addams en la serie The Addams Family.

Carolyn Jones (Carolyn Sue Jones: Amarillo, de Texas, 28 de abril de 1930 – West Hollywood, de California, 3 de agosto de 1983) fue una actriz estadounidense. Famosa mundialmente por la interpretación del personaje Morticia A. Addams en la serie The Addams Family.

skarmavbild-2011-11-23-kl-23-07-52-1_176344375

 

 

 

 

 

 

 

Jones comenzó su carrera cinematográfica en la década de 1950, ya a finales de la década había logrado el reconocimiento con una nominación para un Oscar a la mejor actriz de reparto por The Bachelor Party (1957) y un Globo de Oro como una de las actrices prometedoras de 1959. Su carrera cinematográfica continuó durante algunos años, y en 1964 ella comenzó a interpretar el papel de Morticia Addams en la serie de televisión The Addams Family (La Familia Addams), recibiendo una nominación al Golden Globe Award por su trabajo.

Cuando Carolyn tenía 3 años su padre abandonó a su esposa y a sus dos hijas. Desde pequeña se vio afectada por el asma pero siempre supo que quería ser actriz. En la década de 1940 fue aceptada en una escuela de actuación en Pasadena. Más tarde, durante la década de 1950 Carolyn participó en varias películas al lado de actores como Elvis Presley y Frank Sinatra entre otros.

Algunos de sus más notorios trabajos fueron en esa década, en clásicos como: «Los crímenes del museo de cera» (The house of wax, 1953, André de Toth), junto a Vincent Price; King Creole (1956), al lado de Elvis Presley; «La noche de los maridos» (1957, Delbert Mann) entre un reparto de secundarios formado por Don Murray y E.G. Marshall entre otros; «Millonario de ilusiones» (1959, Frank Capra) junto a Sinatra, Edward G. Robinson y Eleanor Parker; «El último tren a Gun Hill» (1959, John Sturgues), al lado de Kirk Douglas; «Imperio de titanes» (1960, Vincent Sherman); e incluso fue nominada a un Oscar por su participación de 6 minutos en la película «The bachelor party». Durante ese período Carolyn filmó varias películas que le trajeron fama y reconocimiento, pero no fue sino hasta 1964 cuando interpretó al personaje que le daría fama mundial: Morticia Addams, en la serie The Addams Family, que sólo duró 2 años al aire pero que fue un éxito mundial en las repeticiones durante la década de 1970 hasta la actualidad.

Posteriormente su carrera empezó a declinar, aunque tuvo algunas participaciones especiales en otras series de televisión, entre las que se destaca la miniserie Raíces en 1977 y mujer maravilla en 1975 en la cual asumió el rol de Hippolyta, reina de las Amazonas . En 1981 ingresó al elenco de la telenovela Capitol («Capitolio» en España), pero en ese año se le diagnosticaría el cáncer de colon que le quitó la vida el 3 de agosto de 1983, a los 53 años de edad

Guapos & Pobres. El musical (a partir del 8 de maig de 2015) Teatre Goya

Guapos & Pobres. El musical

a partir del 8 de maig de 2015
UN MUSICAL DE Xavier Torras i Toni Martín

port4

 

 

 

 

 

Sinopsi

GUAPOS & POBRES
és un musical que ens explica la història de 8 amics a qui, des de ben petits, els van prometre que si s’esforçaven i estudiaven podrien tenir una vida molt millor que la que tenien els seus pares. Només calia lluitar pels seus somnis per, el dia de demà, sentir-se completament realitzats.
Però la realitat és una altra.
Després de sacrificar-se i preparar-se per entrar al mercat laboral, s’adonen que totes les promeses per les quals han lluitat tots aquests anys no han servit de res, i acaben cobrant sous ridículs, i tenint moltíssims problemes per arribar a final de mes. És aquesta la vida que somiaven? Com créixer, sabent que l’estat del benestar s’ha vist ultratjat per la situació econòmica actual que estem passant?
Basat en el llibre GUAPOS Y POBRES d’Alfredo Ruiz, el musical ens endinsa en la realitat amb què viu una generació que va dels 20 als 45 anys, i el procés d’adaptació necessari pel qual han de passar els 8 personatges per sobreviure feliçment en la societat on els ha tocat viure.

Fitxa artística

UN MUSICAL DE

Xavier Torras i Toni Martín (Basat en el llibre “GUAPOS Y POBRES” d’Alfredo Ruíz)
LLIBRET I LLETRES: Toni Martín
DIRECTOR D’ESCENA: Toni Martín
DIRECTOR MUSICAL: Xavier Torras

REPARTIMENT:
Ivan Labanda
Elena Gadel
Mariona Castillo
Muntsa Rius
Frank Capdet
Xavi Duch
Jorge Velasco
Gracia Fernández

MÚSICA: Xavier Torras
ESCENOGRAFIA: Toni Martín
IL·LUMINACIÓ: Joan Cisa

PRODUCCIÓ: HOLD ON Company

SOMIANT EN COCODRILS / Anton Txèkhov (del 29 d´abril al 24 de maig) La Seca-Espai Brossa

SOMIANT EN COCODRILS / Anton Txèkhov

Dues farses d’Anton P. Txèkhov

web_3_copia_517

 

 

 

 

 

 

Sala
Leopoldo Fregoli

Dates
Del 29 d’abril al 24 de maig del 2015

Fitxa artística

Autor Anton Txèkhov

Traducció
Joan Casas i Nina Avrova

Direcció
Lluïsa Mallol

Repartiment
Miquel Bonet, Josep Maria Mas i Blanca Pàmpols

Fotografies
David Airob

Teaser
Pau López

Vestuari
Rafató Teatre

Agraïments
Cristina Campillo, Jorge Calvín, Maite Gómez, Montse Miralles, Keith Morino, Rosa Pérez, Isabel Rubio, Maria Vilamasana, Q-Ars Teatre, Teatre de Sarrià i Dula Barcelona.

Sinopsi

En un mateix espai, canviant només la disposició del mobiliari o elements escenogràfics, conviuran aquestes dues farses de Txèkhov, Un tràgic sense voler i El prometatge. La nostra tasca ha estat fer versemblant el patiment d’aquests personatges que, amb els seus conflictes i maldecaps ens arrenquen una rialla compassiva, on el tràgic i el ridícul es barregen per donar lloc a una facècia i a una broma, que és com el seu autor va anomenar a aquestes dues peces curtes.

Mitjançant un curós treball d’interpretació i la senzillesa hem intentat arribar a l’ànima que traspua l’escriptura d’aquest extraordinari autor que és Anton P. Txèkhov.

Horaris i preu

Horaris De dimecres a dissabte a les 20.00 h.
Diumenges a les 18.00 h.

Preu 15 €

Durada 70 minuts

Concerto a tempo d’umore (del 14 al 31 de maig de 2015) Teatre Condal

Concerto a tempo d’umore

del 14 al 31 de maig de 2015

052concerto

 

 

 

 

 

 

 

 

Sinopsi

Un concert teatral dirigit a tots els públics. Un espectacle còmic i musical amb una banda sonora formada per les peces més conegudes dels autors més reconeguts de la música clàssica. Teatre de gest amb molt d’humor. Dotze músics i un director d’orquestra que fan transcórrer la música clàssica por situacions realment inversemblants. Una proposta concebuda per a fer gaudir al gran públic de las melodies més famoses i els gags més divertits, a la vegada que el públic més experimentat se sorprèn dels peculiars arranjaments musicals i els enginyosos recursos humorístics. Amb la garantia de l’autor i director de l’aclamat espectacle «Operetta», Jordi Purtí. Espectacle d’estrena en l’any de commemoració del vint-i-cinquè aniversari de l’Orquestra de Cambra de L’Empordà. Una sòlida aposta de futur per a continuar escampant la música a través de nous formats.

Un projecte de L’Orquestra de Cambra de l’Empordà, Jordi Purtí i el Festival Còmic de Figueres.

Fitxa artística

AUTOR I DIRECTOR: Jordi Purtí
DIRECCIÓ MUSICAL I DIRECCIÓ D’ORQUESTRA: Carles Coll Costa
ARRANJAMENTS MUSICALS: Carles Coll Costa, Francesc Gener, Orquestra de Cambra de L’Empordà

ORQUESTRA:
Naeon Kim (Primer concertino)
Natalia Klymyshyn (Segon concertino)
Nacho Lezcano (Violí primer)
Cecília Burguera (Violí primer)
David Sanmartí (Principal violins segons)
Tamara Caño (Violí segon)
Sergi Ruíz (Violí segon)
Queralt Garcia (Principal violoncels)
Carles Coll Bardés (Violoncel)
Tigran Yeritsyan (Principal viola)
Mónica Cruzata (Viola)
Juan Pablo Serna (Principal contrabaixos)

VIDEO: Amanda Baqué
PERCUSSIÓ CORPORAL: Santi Serratosa
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Jordi Surroca

COPRODUCCIÓ: TiP Produccions S.C. i Enllaç Musical

FIRA DE LA CUINA DEL VI 15, 16 i 17 de maig – Esplanada de l’Auditori Vilafranca del Penedès

FIRA DE LA CUINA DEL VI 15, 16 i 17 de maig – Esplanada de l’Auditori Vilafranca del Penedès

nandu-jubany-baixa-jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

DIVENDRES 15 DE MAIG

MATÍ
11:00h. Masterclass: La cuina del vi. Demostració de cuina a càrrec del prestigiós xef Nandu Jubany, del Restaurant Can Jubany, reconegut amb 1 Estrella Michelin.

TARDA
19:00h. Xerrada-Degustació: El vi a la cuina de la Baixa Edat Mitjana i del Renaixement. A càrrec de l’expert en història de l’enologia, Jesús Velacoracho . Elaboració de receptes de l’època a càrrec de Raimon Olivella , director d’hosteleria de LARSA- Montserrat. Degustacions dels vins que es produïen a l’època: Hipocràs, Claurell, Garhiofilatum, Clarea o Aloja, elaborats per l’ocasió pels cellers Mas Comtal i Jané Santacana.

DISSABTE 16 DE MAIG

MATÍ
De 10:30h. a 11:00h. Degustacions de pa amb vi i sucre. Al recinte de la Fira de la Cuina del Vi.
12:00h. Masterclass infantil: La cuina del most. Cuinar en família. Demostració de cuina a càrrec d’ Aina Roglan, finalista del programa de RTVE, MasterChef Junior. Demostració d’Aina Roglan per gentilesa de Shine Ibèria, RTVE, Masterchef Junior

TARDA
18:30h. Conferència sobre l’hegemonia de la cuina catalana en la gastronomia d’Occident. “La cultura del vi, màxim exponent de la gastronomia d’Occident”. A càrrec de Jaume Fàbrega , professor d’Enogastronomia a l´Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat de Barcelona.
19:30h. Demostració: La Cuina del Vi del Penedès. Elaboració de receptes de la cuina penedesenca A càrrec d’Olga Guasch , del restaurant El Gat Blau, de Vilafranca del Penedès.

DIUMENGE 17 DE MAIG

MATÍ
De 10:30h. a 11:00h. Degustacions de pa amb vi i sucre. Al recinte de la Fira de la Cuina del Vi.
FIRA DE LA CUINA DEL VI 15, 16 i 17 de maig – Esplanada de l’Auditori Vilafranca del Penedès
11:00h. Cuina del vi de petit format “Tastets de vi”. Delícies per acompanyar els vins, entrants per als àpats especials, receptes sorprenents de petit format i gran paladar…

TARDA
18:30h. Demostració: Pa, vi, postres. A càrrec de Marc Parés, Mestre Artesà de Fleca Parés. Diploma de Mestre Artesà Alimentari .
19:45h. Maridatge de xocolates Cudié amb brandi Mascaró conduit per Montserrat Mascaró, Directora Tècnica de Antonio Mascaró SL.

El Canal 33 estrena ‘Teatral’, una sèrie que convida a viure en primera persona la producció del TNC L’art de la comèdia (30 d´abril)

El Canal 33 estrena ‘Teatral’, una sèrie que convida a viure en primera
persona la producció del TNC L’art de la comèdia

artdelacomediafitxa_1

 

 

 

 

 

El proper dijous 30 d’abril ‘Teatral’ s’endinsa al TNC per explicar com
es viu la producció d’un espectacle des del darrere de l’escenari

Dijous 30 d’abril a les 22.40h el Canal 33 estrena ‘Teatral’, una sèrie
que mostra tot el que hi ha darrere de la producció del TNC L’art de la
comèdia, de l’autor Eduardo de Filippo i dirigida per Lluís Homar i que
es va representar amb un èxit de públic del 12 de febrer al 12 d’abril
de 2015.

De la mà de l’actor Pere Arquillué, l’espectador serà testimoni de tota
la construcció d’una obra de teatre, des dels primers dies d’assaigs
fins l’estrena. La sèrie viurà i veurà moments tan íntims com els
assajos dels actors, encapçalats pel director Lluís Homar, la construcció
de l’escenografia, les interioritats del teatre, la il·luminació, la
coreografia, el disseny, les proves de vestuari…

‘Teatral’ és una sèrie dirigida per Judith Colell i Roman Parrado, i
produïda per TV3 amb la col·laboració de Batabat, amb l’íntima
complicitat del TNC que va obrir les seves portes per fer-ho possible.
Es podrà veure a partir de dijous 30 d’abril i engloba 12 capítols de
gran intensitat documental. L’últim capítol inclou l’emissió completa de
l’obra teatral L’art de la comèdia, enregistrada a la Saal Gran del
TNC.

El Cavernícola», amb Nancho Novo, arriba al Teatre Poliorama de Barcelona durant 4 úniques setmanes (del 6 al 31 de maig)

El Cavernícola», amb Nancho Novo, arriba al Teatre Poliorama de Barcelona durant 4 úniques setmanes

cartell_el_carverncola_400

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

•Després de 6 anys d’èxit ininterromput a Madrid, Nancho Novo representarà El Cavernícola a la capital catalana del 6 al 31 de maig
•El monòleg més representat de la història de Broadway, ha estat qualificat pel New York Times com «un fenomen únic»
•Aborda els temes més comuns de les relacions entre els dos sexes, amb grans dosis d’ironia
•Més de 1.500 representacions i 800.000 espectadors avalen l’èxit de l’espectacle a l’Estat espanyol

Nancho Novo serà El Cavernícola del 6 al 31 de maig al Teatre Poliorama de Barcelona. Considerat el monòleg més representat de la història de Broadway, té com a tema principal la interminable guerra de sexes i les relacions de parella. Més de 1.500 representacions i 800.000 espectadors avalen l’èxit de l’espectacle a l’Estat espanyol, representat a Madrid i Barcelona i que l’any 2.000 va guanyar el prestigiós premi britànic Laurence Olivier per la millor obra d’entrenament.

El monòleg, escrit per Rob Becker i representat per ell mateix als Estats Units durant els noranta, s’ha convertit en un èxit de públic i crítica en més de 30 països, sent traduït a un total de 16 idiomes diferents i gaudit per més de 8 milions de persones a tot el món. Dirigit per Marcus Von Watchel, El Cavernícola presenta divertides percepcions sobre el feminisme contemporani, la sensibilitat masculina i les zones erògenes aprofundint, sempre amb humor, en els temes més comuns de les relacions entre els dos sexes. Nancho Novo, que porta més de sis anys representant El Cavernícola, també ha dirigit l’obra a Miami i al Brasil.

Nancho Novo és El Cavernícola

Nancho Novo és un actor i cantant nascut a La Corunya el 1958. Va estudiar Medicina a Santiago de Compostel·la però va deixar la carrera a la meitat i es va desplaçar a Madrid per incorporar-se a la Escuela de Arte Dramático y Danza. Combina la seva carrera d’actor amb la de cantant, compositor i guitarrista de rock en el grup Los castigados sin postre. És col·laborador del programa Hoy por Hoy Madrid de la Cadena Ser i ha realitzat actuacions a El Club de la Comedia. Nancho Novo ha actuat en més de vint pel·lícules, tres sèries de televisió i més de quinze obres de teatre. També ha dirigit muntatges teatrals en set ocasions i, al llarg de la seva carrera professional, ha rebut un gran nombre de premis com ara el Premi Biznaga de Plata al Millor Actor de Repartiment al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga per Tuya Siempre o dos Premis de la Unió d’Actors per La ardilla roja en 1993 (Millor interpretació revelació) i La Celestina en 1996 (Millor interpretació secundària de cinema).

Del 27 de febrer al 5 d’abril d’aquest any Nancho Novo ha protagonitzat al Teatre Maria Guerrero l’obra Salvator Rosa o el artista, dirigida per Francisco Neiva, amb un gran èxit de públic i critica. La seva feina com a actor, director i productor es veu complementada per les col·laboracions que ha fet com a articulista a Diario 16, El Periódico de Catalunya i El Mundo. A més, també ha publicat les novel·les El solateras (2005), Despertar (2012) i l’assaig El Cibernícola (2014).

FITXA TÈCNICA

Autor: Rob Becker

Adaptació: Nancho Novo

Director: Marcus von Wachtel

Actor: Nancho Novo

Escenografia: Miguel Brayda

Vestuari: Clara Bilbao

Cap tècnic: Luis Abad

Producció: Iria Producciones S.L y Theater Mogul

INFORMACIÓ PRÀCTICA

TEATRE POLIORAMA

Rambla dels Estudis, 115, 08002 Barcelona. [933 177 599]

http://www.teatrepoliorama.com/es/el-cavernicola/

Funcions:

De dimecres a divendres a les 21:00h

Dissabtes a les 20:00h i a les 22:00h

Diumenges a les 19:00h

Preu: 20 euros (promoció especial a 15€ per les funcions del 6 al 10 de maig)

Descompte del 25%: tercera edat i joves fins als 25 anys.

——————————————————–

NOTA DE PRENSA [TEATRO] | CAT/CAS

“El Cavernícola”, con Nancho Novo, llega al Teatro Poliorama de Barcelona durante 4 únicas semanas

•Tras 6 años de éxito ininterrumpido en Madrid, Nancho Novo representará El Cavernícola en la capital catalana del 6 al 31 de mayo
•El monólogo más representado de la historia de Broadway, ha sido calificado por el New York Times como “un fenómeno único”
•Aborda los temas más comunes de las relaciones entre los dos sexos, con grandes dosis de ironía
•Más de 1.500 representaciones y 800.000 espectadores avalan el éxito del espectáculo en España

Barcelona, abril 2015 – Nancho Novo será El Cavernícola del 6 al 31 de mayo en el Teatro Poliorama de Barcelona. Considerado el monólogo más representado de la historia de Broadway, tiene como tema principal la interminable guerra de sexos y las relaciones de pareja. Más de 1.500 representaciones y 800.000 espectadores avalan el éxito del espectáculo en España, que ha sido representado en Madrid y Barcelona y que en el año 2.000 ganó el prestigioso premio británico Laurence Olivier por la mejor obra de entrenamiento.

El monólogo, escrito por Rob Becker y representado por él mismo en Estados Unidos durante los noventa, se ha convertido en un éxito de publico y crítica en más de 30 países, siendo traducido a un total de 16 idiomas distintos y disfrutado por más de 8 millones de personas en todo el mundo. Dirigido por Marcus Von Watchel, El Cavernícola presenta divertidas percepciones sobre el feminismo contemporáneo, la sensibilidad masculina y las zona erógenas profundizando, siempre con humor, en los temas más comunes de las relaciones entre los dos sexos. Nancho Novo, que lleva más de seis años siendo El Cavernícola, también ha dirigido la obra en Miami y en Brasil.

Nancho Novo es El Cavernícola

Nancho Novo es un actor y cantante nacido en La Coruña en 1958. Estudió Medicina en Santiago de Compostela pero en mitad de la carrera lo dejo y se desplazó a Madrid para incorporarse a la Escuela de Arte Dramático y Danza. Combina su carrera de actor con la de cantante, compositor y guitarrista de rock en el grupo Los castigados sin postre. Es colaborador del programa Hoy por Hoy Madrid de la Cadena Ser y ha realizado actuaciones en El Club de la Comedia. Nancho Novo ha actuado en más de veinte películas, tres series de televisión y más de quince obras de teatro. También ha dirigido montajes teatrales en siete ocasiones y, a lo largo de su carrera profesional, ha recibido un gran numero de premios como por ejemplo el Premio Biznaga de Plata al Mejor Actor de Reparto en el Festival de Cine Español de Málaga por Tuya Siempre o dos Premios de la Unión de Actores por La ardilla roja en 1993 (Mejor interpretación revelación) y La Celestina en 1996 (Mejor interpretación secundaria de cine).

Del 27 de febrero al 5 de abril, Nancho Novo ha protagonizado en el Teatro Maria Guerrero la obra Salvator Rosa o el artista, dirigida por Francisco Neiva, con un gran éxito de público y critica. Su trabajo como actor, director y productor se ve complementado por las colaboraciones que ha hecho como articulista en Diario 16, El Periódico de Catalunya y El Mundo. Además también ha publicado las novelas El solateras (2005), Despertar (2012) y el ensayo El Cibernícola (2014).

FICHA TÉCNICA

Autor: Rob Becker

Adaptación: Nancho Novo

Director: Marcus von Wachtel

Actor: Nancho Novo

Escenografía: Miguel Brayda

Vestuario: Clara Bilbao

Jefe técnico: Luis Abad

Producción: Iria Producciones S.L y Theater Mogul

INFORMACIÓN PRÁCTICA

TEATRO POLIORAMA

Rambla dels Estudis, 115, 08002 Barcelona. [933 177 599]

http://www.teatrepoliorama.com/es/el-cavernicola/

Funciones:

De Miércoles a Viernes a las 21:00h

Sábados a las 20:00h y a las 22:00h

Domingos a las 19:00h

Precio: 20 euros (promoción especial a 15€ para las funciones del 6 al 10 de mayo)

Descuento del 25%: tercera edad y jóvenes hasta 25 años.

Mare de Déu de Montserrat (27 D´ABRIL)

Mare de Déu de Montserrat

mdmontserrat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s’ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

 

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.

 

La imatge que es venera en l’actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nenet Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

 

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de «la Moreneta». L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

 

L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.

 

Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

 

A la Verge de Montserrat se l’anomena «La Moreneta». A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d’aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).

 

El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca. Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans que els francesos destrossessin l’abadia. Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l’incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.

 

El 1835, amb motiu de la crema de convents, l’abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir. La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l’antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.

 

Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.

 

Verge de Montserrat de Sevilla
A Sevilla hi ha una confraria de Setmana Santa que entre els seus Sants Titulars compta amb la Verge de Montserrat gloriosa i dolorosa.

A la ciutat de Lima (Perú) se’n venera una rèplica. L’antic barri extramurs porta el nom de Monserrat i les seves festes, al mes de setembre, celebren molts miracles concedits per aquesta Mare de Déu.

A Buenos Aires (Argentina) un barri del centre de la ciutat duu el nom de Montserrat, i la imatge és venerada a l’església parroquial homònima.

També a la ciutat de Santos (Brasil), se’n venera una altra i és la patrona de la ciutat.

A la ciutat de Bogotà (Colòmbia) hi ha el turó de Monserrate, que presideix la ciutat, amb un santuari que té una capella amb la Moreneta.

Mare de Déu de Montserrat a l’altar major de l’Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. Segons una tradició, aquest temple era el lloc on originàriament era la imatge de la Mare de Déu. Arran de la invasió musulmana, el sacerdot va voler protegir-la i va amagar-la a la muntanya de Montserrat, on fou trobada després i on va restar. En record del seu lloc d’origen, l’església de Sant Just venera una rèplica de la imatge a l’altar major.

A l’Església de la Concepció de la ciutat de San Cristóbal de La Laguna (Tenerife), hi ha una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a Montferri, de Josep Maria Jujol i Gibert.

A la ciutat sarda de L’Alguer una estàtua de la Moreneta va ser donada per un grup d’intel·lectuals catalans que, durant el franquisme, l’any 1960, varen fer un viatge cultural i identitari, anomenat després Lo Viatge del Retrobament. La Moreneta, s’ha col·locat a la Catedral de l’Alguer i se troba a la segona capella del creuer, comptant de l’esquerra.

A Roma, hi ha una església que es diu Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols (el seu nom real és Església Nacional Española de Santiago i Montserrat) on es venera una verge de Montserrat.

A Terrassa n’hi ha una rèplica en un finestral del Raval de Montserrat, al qual dóna nom.

dilluns 27 d’abril de 2015, 19h, Sala de Concerts: FRAGMENTS i ESCENES DE MUSICALS (Concert extraordinari, fora d’abonament). Obres de Guinovart – Cor Jove de l’Orfeó Català – Albert Guinovart, piano – Esteve Nabona, director

Dilluns 27 d’abril · 19 h · Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana

full_inner_page_fixed_height

 

 

 

 

 

Segon concert de la tercera temporada de l’Orquestra Camera Musicae al Palau de la Música amb “Escenes de musicals” d’Albert Guinovart

•Aquest concert, de caràcter extraordinari i fora d’abonament, recupera fragments de musicals de referència com Mar i Cel, Flor de Nit o la més recent La Vampira del Raval

•El programa, dirigit per Esteve Nabona, compta amb Albert Guinovart com a solista i amb la participació del Cor Jove de l’Orfeó Català

Dilluns 27 d’abril, a les 19 hores, tindrà lloc el segon concert de la temporada de l’Orquestra Camera Musicae (OCM) al Palau de la Música Catalana amb el programa titulat “Escenes de musicals”. Es tracta d’un concert extraordinari –fora d’abonament, inclòs dins el cicle “Tardes al Palau”- que se celebrarà a la Sala de Concerts sota la direcció d’Esteve Nabona, titular del Cor Jove de l’Orfeó Català, formació que també participarà en el concert.

Els músics de l’OCM i els membres del Cor Jove repassaran, amb Albert Guinovart com a solista, algunes de les composicions més populars del reconegut pianista, entre les quals figuren fragments dels musicals Mar i Cel, Flor de Nit, Gaudí o La Vampira del Raval. Igualment s’escoltaran fragments de sèries de televisió de gran èxit, com El cor de la ciutat i Nissaga de poder. El pianista català es retrobarà d’aquesta manera amb Camera Musicae, formació de la qual va ser artista resident durant tres temporades. Fruit d’aquesta bona entesa, Guinovart participarà, també al Palau, en el programa “De Catalunya al món’ que clourà el 16 de juliol vinent la temporada de concerts de l’OCM, de manera prèvia a l’inici de la seva primera gira de concerts a l’estranger.

La tercera temporada de l’OCM al Palau combina propostes clàssiques amb altres més innovadores i proposa “cinc programes de tall molt diferent per donar a conèixer l’orquestra en cinc facetes distintes”, segons destaca el seu director artístic, Tomàs Grau.

3a temporada de l’Orquestra Camera Musicae al Palau de la Música Catalana

DEL 28 DE MARÇ AL 16 DE JULIOL

Concert 1: dissabte 28 de març de 2015, 18h, Sala de Concerts: LA CINQUENA DE BEETHOVEN i JUDITH JÁUREGUI. Obres de Beethoven – Judith Jáuregui, piano – Tomàs Grau, director

Concert 2: dilluns 27 d’abril de 2015, 19h, Sala de Concerts: FRAGMENTS i ESCENES DE MUSICALS (Concert extraordinari, fora d’abonament). Obres de Guinovart – Cor Jove de l’Orfeó Català – Albert Guinovart, piano – Esteve Nabona, director

Concert 3: divendres 22 de maig de 2015, 20.30h, Petit Palau: EL AMOR BRUJO 1915-2015. Falla i la influència de París. Obres de Falla, Ravel i Debussy – Tomàs Grau, director

Concert 4: diumenge 14 de juny de 2015, 18h, Petit Palau: LA SIMFONIA CONCERTANT. Obres de Mozart, Atterberg i Grieg. Oleguer Beltran, concertino-director – Joaquín Riquelme, viola

Concert 5: dijous 16 de juliol de 2015, 20.30h, Sala de Concerts: DE CATALUNYA AL MÓN – Marta Mathéu, soprano – Albert Guinovart, piano – Tomàs Grau, director

El preu de les entrades és de 25€ i 20€ en el cas de la Sala de Concerts i de 15€ en el cas del Petit Palau. Consulteu descomptes i abonaments a través del web del Palau de la Música Catalana: http://www.palaumusica.cat

Sobre l’OCM

L’Orquestra Camera Musicae (OCM) de la demarcació de Tarragona, fundada l’any 2006, va néixer en el marc de la companyia d’òpera del mateix nom amb l’objectiu de participar en les seves representacions operístiques. El setembre de 2007 es va presentar al públic en solitari.

D’ençà de la temporada 2008-09, l’OCM organitza la seva pròpia temporada de concerts, amb caràcter estable, on compagina el repertori clàssic amb la descoberta de noves obres i de nous compositors.

L’Orquestra va iniciar la temporada 2009-2010 el seu projecte de residència a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell, vigent en l’actualitat.

L’OCM ha gaudit d’una gran rebuda per part del públic i ha estat seleccionada per participar en cites de la importància del San Miguel Mas i Mas Festival, el Festival de Música de Llívia, el Festival Interludi de Calonge, el Festival Internacional de Sabadell, el Festival Internacional de Cambrils, el Festival Internacional d’Altafulla o el Festival de Rialp, entre d’altres. Així mateix ha actuat en sales de concert com L’Auditori de Barcelona, el Teatre Principal de Maó i el Palau de la Música Catalana, on produeix la seva pròpia temporada de concerts d’ençà de la temporada 2012-2013. L’OCM també desenvolupa una temporada de concerts pròpia al Teatre Tarragona i al Teatre Fortuny de Reus.

De manera paral•lela a la seva activitat concertística, l’OCM ha enregistrat els discs Mediterráneo i Un conte de Nadal, i prepara diversos enregistraments, entre els quals destaca el de l’òpera Alba Eterna, del pianista i compositor Albert Guinovart, i el d’Estrenes de l’OCM, on quedaran reflectits tots els encàrrecs realitzats per la formació tarragonina al llarg d’aquests anys.

Des del seu inici, Tomàs Grau n’és el director titular i artístic, i des de la temporada de concerts 2012-13 el flautista Claudi Arimany exerceix el rol d’artista en residència. A partir d’aquesta temporada 2014-15, Jordi Mora és el principal director convidat de la formació.

L’Orquestra Camera Musicae compta amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals i de la Diputació de Tarragona, el patrocini de Repsol i de la Fundació Privada Mútua Catalana, i la col•laboració de Port Tarraco i Münich. És membre de l’Associació Catalana d’Orquestres Professionals.

Solos. Antonio Dechent : La voz humana (27 d´abril) Teatre Romea

cartell

Solos. Antonio Dechent

el 27 d’abril de 2015
AUTOR: Jean Cocteau
DIRECCIÓ: Antonio Campos

Sinopsi

La veu humana, monòleg escrit al 1930 per Jean Cocteau, és una obra sobre l’amor. L’amor com a desesperació, com a entrega absoluta, com a malaltia, com a bogeria. Un cor trencat que manté latent l’esperança davant l’inevitable. I un telèfon. Un telèfon que només serveix per comunicar la soledat de l’abandonament. Aquest text va ser escrit per ser interpretat per una actriu, i l’han representat les més grans: Magnani, Bergman, Signoret… Però, perquè no donar-li una volta, perquè no reconèixer que l’amor, el seu anhel i la seva pèrdua ens afecta a tots, homes i dones? Amb la direcció d’Antonio Campos, un fi estilista, tot agafa sentit i espero que el resultat commogui i que l’espectador ens acompanyi en aquesta recerca de sentiments que alguns crèiem oblidats. Antonio Dechent

Fitxa artística

AUTOR: Jean Cocteau
DIRECCIÓ: Antonio Campos

INTERPRETACIÓ:
Antonio Dechent

ESCENOGRAFIA: José María Sánchez Rey
DISSENY DE LLUMS: Dani Abad
MÚSICA: Santi Martínez

PRODUCCIÓ: Escarmentados i Dsdcero Producciones Escénicas

Més informació http://www.teatreromea.com/ca/ex/1140/solos-antonio-dechent

Solos. Antonio Dechent

La voz humana

el 27 de abril de 2015
AUTOR: Jean Cocteau
DIRECCIÓN: Antonio Campos

Sinopsis

La voz humana, monólogo escrito en 1930 por Jean Cocteau, es una obra sobre el amor. El amor como desesperación, como entrega absoluta, como enfermedad, como locura. Un corazón roto que mantiene latiendo la esperanza ante lo inevitable. Y un teléfono. Un teléfono que sólo sirve para comunicar la soledad del abandono. Éste fue escrito para ser interpretado por una actriz, y lo han hecho las más grandes: Magnani, Bergman, Signoret… Pero, ¿por qué no darle la vuelta, por qué no reconocer que el amor, su anhelo y su pérdida nos afectan a todos, hombres y mujeres? Con la dirección de Antonio Campos, fino estilista, todo cobra sentido y espero que el resultado conmueva y que el espectador nos acompañe en esa búsqueda de sentimientos que algunos creíamos olvidados. Antonio Dechent

Ficha artística

AUTOR: Jean Cocteau
DIRECCIÓN: Antonio Campos

INTERPRETACIÓN:
Antonio Dechent

ESCENOGRAFÍA: José María Sánchez Rey
DISEÑO DE LUCES: Dani Abad
MÚSICA: Santi Martínez

PRODUCCIÓN: Escarmentados y Dsdcero Producciones Escénicas