Archivo por meses: octubre 2015

ON the Garage Parc del Clot (31 d´octubre)

12115584_950275061726183_1630377417141257963_n

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ON THE GARAGE, GARAGEBC

ON the Garage Parc del Clot

El 31 de Octubre se celebrará la segunda Edición de On the Garage en el Parc del Clot

Más de 100 expositores, Food trucks, Djs, Talleres Infantiles y muchas más sorpresas nos esperan el sábado 31 de Octubre.

Domingo
Horario: 11:00h-19.00h.
Parc del Clot.

Reutilizar es la mejor manera de reciclar!!

IX MOSTRA DE CINEMA ÀRAB I MEDITERRANI DE CATALUNYA (del 3 al 8 de novembre de 2015) Filmoteca de Catalunya

IX MOSTRA DE CINEMA ÀRAB I MEDITERRANI DE CATALUNYA

Del 3 al 8 de novembre de 2015

Filmoteca de Catalunya

jesuislepeuple_400

 

 

 

 

 

 

La novena edició de la Mostra dóna veu a les cineastes àrabs, cinc anys després de l’esclat de les ‘primaveres’

La memòria històrica i l’oportunitat de canvi travessen una programació que viatja al Líban, Egipte, Síria, Algèria, Marroc i Palestina

El 3 de novembre de 2015 torna la novena edició de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya amb una tria de pel·lícules que analitzen la situació d’aquesta àrea del món, majoritàriament amb ulls de dona. Cinc anys després de l’esclat de les ‘primaveres àrabs’, una dècada després de les revoltes a les banlieues parisenques i 40 anys més tard de la ‘marxa verda’, la memòria històrica, les herències del postcolonialisme, la revolta i l’oportunitat de canvi travessen la programació que es podrà veure fins el 8 de novembre a la Filmoteca de Catalunya.

La programació de la IX Mostra proposa un viatge del passat al present gràcies a perles cinematogràfiques dels darrers anys i documents històrics oberts a la revisió crítica. Prova d’això és la passi doble inaugural on es podran veure el documental propagandístic Marruecos en la paz (Rafael López Rienda, 1927), que mostra el viatge del rei Alfons XIII al nord d’Àfrica i Mémoire 14 (Ahmed Bounanani, 1971). Bounani és cineasta de culte i una de les veus de la memòria marroquina, que reconstrueix la història del país fent ús de les imatges produïdes pel cinema colonial en aquest documental que va ser censurat en el seu dia.

Cinema i llibertat d’expressió

El pare del cinema algerià, René Vautier porta l’espectador per la història del setè art a aquest país des de la guerra fins al naixement de l’edat d’or a Algèrie: Tours / Détours (Leïla Morouche, 2007). La periodista i escriptora siriana Samar Yazbek reflexiona sobre la repressió i l’exili a Comme si nous attrapions un cobra (Hala Alabdalla, 2012) a cavall de la revolució i la guerra.

Guerra, revolució i canvi

A Layla Bala Noom (Líban, 2012) plana l’ombra dels desapareguts durant la guerra civil libanesa en un encontre entre l’ex responsable dels serveis secrets de la milícia cristiana i el pare d’una víctima de les operacions militars. Els fills dels diplomàtics occidentals que van viure a Palestina a mitjans del segle XX donen testimoni la vida anterior a 1948 a Encounter with a Lost Land (Palestina, 2013) en el documental que signa la cineasta Maryse Margour. A Je suis le peuple (França-Egipte, 2014) Anna Rousillon captura l’abans i el després de la revolta de la Plaça Tahrir en el dia a dia dels egipcis. A Histoire de Judas (França, 2015) Rabah Ameur-Zaïmeche fa una relectura del mite de Judes i el retrata com una víctima més de la pressió exercida pels romans.

Els convidats de la Mostra*

Un any més la Mostra convida a Barcelona professionals del món del cinema àrab per afavorir el diàleg, l’intercanvi i el testimoni. Enguany, el crític de cinema Ahmed Boughaba;; l’actor i artista plàstic Mohammed Aroussi – Histoire de Judas; i el productor de Je suis le peuple, Karim Aitouna, són els convidats procedents del Marroc. També visitarà la Mostra la col·laboradora històrica per a cineastes, Sandrine Mansour-Mérien, historiadora especialista en història de Palestina, investigadora al CRHIA (Centre de Recerques en Història Internacional i Atlàntica) a la Universitat de Nantes, i consellera geopolítica. María Ruido, que participa a la sessió inaugural, és professora d’Arts Visuals a la UB, investiga les noves formes dels imaginaris decolonials i les seves possibilitats emancipatòries. Ruido participa al cicle “Trets enmig del concert”, organitzat pel Centre d’Arts Santa Mònica, amb una reflexió sobre la construcció d’un imaginari social, cultural i visual propi, després d’assolir la sobirania respecte de l’ex metròpoli.

Inauguració de l’exposició «Actrius catalanes del segle XX» 26 d´octubre

Inauguració de l’exposició «Actrius catalanes del segle XX»

9-Rosa-Maria-Sarda350x243

 

 

 

 

 

 

 

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i la presidenta de la Diputació de Barcelona i de l’Institut del Teatre, Mercè Conesa, inauguraran l’exposició «Actrius catalanes del segle XX» el dilluns 26 d’octubre, a les 19.30 hores, al Jardí del Palau Robert.

També intervindran en aquest acte el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, i els comissaris de la mostra, Joan Casas i Joaquim Noguero.

L’exposició, organitzada per la Generalitat de Catalunya i l’Institut del Teatre, es pot visitar del 27 d’octubre al 27 de març. Joan Casas i Joaquim Noguero en són els comissaris. «Actrius catalanes del segle XX» posa en relleu el protagonisme del col·lectiu de les actrius a l’escena durant el segle XX. Un fenomen contemporani que es vincula amb la modernitat, una manifestació cultural bàsicament occidental. L’exposició s’organitza temàticament en set apartats: Lluminós calidoscopi; Amb veu d’actriu; Personatges, el valor de la màscara; Un segle en deu imatges; Magatzems d’il·lusions; Premsades en paraules, i Flash back.

Finalitzat l’acte inaugural, es representarà l’espectacle Les dones flor, a càrrec d’alumnes i graduades de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de l’Institut del Teatre, amb la direcció de Carles Salas

Halloween (contracción de All Hallows’ Eve, ‘Víspera de Todos los Santos’), también conocido como Noche de Brujas o Día de Brujas, es una fiesta de origen celta que se celebra internacionalmente en la noche del 31 de octubre

Halloween-Ghost

 

 

 

 

 

 

 

 

Halloween (contracción de All Hallows’ Eve, ‘Víspera de Todos los Santos’), también conocido como Noche de Brujas o Día de Brujas, es una fiesta de origen celta que se celebra internacionalmente en la noche del 31 de octubre, sobre todo en países anglosajones como Canadá, Estados Unidos, Irlanda o Reino Unido, y, en menor medida, en otros lugares como España y Latinoamérica. A pesar de pertenecer al mundo anglosajón, en Australia1 y Nueva Zelanda no se observa esta costumbre tanto como en los demás países.

Sus raíces están vinculadas con la conmemoración celta del Samhain y la festividad cristiana del Día de Todos los Santos, celebrada por los católicos el 1 de noviembre. Se trata en gran parte de un festejo secular, aunque algunos consideran que posee un trasfondo religioso. Los inmigrantes irlandeses transmitieron versiones de la tradición a América del Norte durante la Gran hambruna irlandesa.

El día se asocia a menudo con los colores naranja, negro y morado y está fuertemente ligado a símbolos como la jack-o’-lantern. Las actividades típicas de Halloween son el famoso truco o trato y las fiestas de disfraces, además de las hogueras, la visita de casas encantadas, las bromas, la lectura de historias de miedo y el visionado de películas de terror.

En los países de latinoamerica se acostumbra a salir por la noche con los niños más pequeños disfrazados a pedir dulces y cantando. Los mayores suelen acudir a fiestas nocturnas después de llevar a los más pequeños a pedir dulces. También para los niños se hacen fiestas, aunque durante el día.

Origen del nombre

La palabra «Halloween» [/ˌhæl.əʊˈiːn/] es usada como tal por primera vez en el siglo XVI, y proviene de una variación escocesa de la expresión inglesa «All Hallows’ Even» (también usada «All Hallows’ Eve») que significa «víspera de todos los Santos».

Los antiguos celtas creían que la línea que une a este mundo con el Otro Mundo se estrechaba con la llegada del Samhain, permitiendo a los espíritus (tanto benévolos como malévolos) pasar a través. Los ancestros familiares eran invitados y homenajeados mientras que los espíritus dañinos eran alejados. Se cree que el uso de trajes y máscaras se debe a la necesidad de ahuyentar a los espíritus malignos. Su propósito era adoptar la apariencia de un espíritu maligno para evitar ser dañado.

Otra práctica común era la adivinación, que a menudo implicaba el consumo de alimentos y bebidas, e incluso en Asturias se celebraban banquetes en las tumbas de antepasados.

La tradición romana

Cuando tuvo lugar la ocupación romana de los dominios celtas la festividad fue asimilada por estos. Aunque ya se celebraban los últimos días de octubre y primeros de noviembre una festividad conocida como la «fiesta de la cosecha», en honor a Pomona (diosa de los árboles frutales), se mezclaron ambas tradiciones.

Institucionalización del Halloween por la Iglesia católica

Artículo principal: Día de Todos los Santos

En una época en la que predominaban las festividades «paganas»,7 los papas Gregorio III (731–741) y Gregorio IV (827–844) intentaron suplantarla por una festividad católica (Día de Todos los Santos) que fue trasladada del 13 de mayo al 2 de noviembre.

Expansión a Norteamérica

En 1840 esta festividad llega a Estados Unidos y Canadá, donde queda fuertemente arraigada. Los inmigrantes irlandeses transmitieron versiones de la tradición durante la Gran hambruna irlandesa. Fueron ellos quienes difundieron la costumbre de tallar los jack-o’-lantern (calabaza gigante hueca con una vela dentro) [cita requerida], inspirada en la leyenda de «Jack el Tacaño».

Sin embargo, la fiesta no comenzó a celebrarse masivamente hasta 1921. Ese año se celebró el primer desfile de Halloween en Minnesota y luego le siguieron otros estados. La fiesta adquirió una progresiva popularidad en las siguientes décadas.

La internacionalización de Halloween se produjo a finales de los años 1970 y principios de los 1980 gracias al cine y a las series de televisión. En 1978, se estrenaba en Estados Unidos y en el mundo entero Halloween, de John Carpenter; una película ambientada en la víspera de Todos los Santos que supuso una referencia para el cine de terror de serie B; con innumerables secuelas e imitaciones.

Actualidad

Hoy en día, Halloween es una de las fechas más importantes del calendario festivo estadounidense y canadiense. Algunos países latinoamericanos, conociendo aún esta festividad, tienen sus propias tradiciones y celebraciones ese mismo día, aunque coinciden en cuanto a su significado: la unión o extrema cercanía del mundo de los vivos y el reino de los muertos. En Europa son muchas las ciudades en las que los jóvenes han decidido importar el modo con el que Estados Unidos concibe Halloween celebrándolo con fiestas y disfraces. Aunque en algunos lugares, como Inglaterra, la fiesta original ha arraigado de nuevo.

El hecho de que esta fiesta haya llegado hasta nuestros días es, en cierta medida, gracias al enorme despliegue comercial y la publicidad engendrada en el cine estadounidense. La imagen de niños norteamericanos correteando por las oscuras calles disfrazados de duendes, fantasmas y demonios, pidiendo dulces y golosinas a los habitantes de un oscuro y tranquilo barrio, ha quedado grabada en la mente de muchas personas.

En esa noche los espíritus visitaban las casas de sus familiares, y para que los espíritus no les perturbasen los aldeanos debían poner una vela en la ventana de su casa por cada difunto que hubiese en la familia. Si había una vela en recuerdo de cada difunto los espíritus no molestaban a sus familiares, si no era así los espíritus les perturbaban por la noche y les hacían caer entre terribles pesadillas.

Manzanas dulces con maní.
Dado que Halloween coincide con la temporada de la cosecha de las manzanas cada año, las manzanas de caramelo (conocidas como manzanas acarameladas fuera de Norteamérica), y las manzanas dulces son comunes durante las fiestas.

Las manzanas de caramelo se les daban comúnmente a los niños, pero la práctica se desvaneció rápidamente en la estela de rumores generalizados de que algunos individuos incrustaban objetos como clavos y cuchillas de afeitar en las manzanas en los Estados Unidos. Si bien hay pruebas de este tipo de incidentes, son muy raros y nunca han dado lugar a lesiones graves. Muchos padres suponen que estas prácticas atroces fueron exageradas por los medios de comunicación. En la cumbre de la histeria, algunos hospitales ofrecían gratuitamente rayos X para los niños en Halloween, con el fin de encontrar evidencia de manipulación. Se conocen pocos casos de intoxicación por caramelos manipulados.

Una costumbre que persiste hoy en día en Irlanda es la preparación o la compra de un pastel de frutas, en el que se coloca un anillo simple, una moneda y otros encantos antes de hornear. Se dice que aquellos que encuentran un anillo encontrarán su verdadero amor el año siguiente. Esta tradición es similar a la del roscón de Reyes en la fiesta de la Epifanía.

Truco o trato

Originalmente el truco o trato (en inglés «Trick-or-treat») era una leyenda popular de origen céltico según la cual no solo los espíritus de los difuntos eran libres de vagar por la Tierra la noche de Halloween, sino toda clase de entes procedentes de todos los reinos espirituales. Entre ellos había uno terriblemente malévolo que deambulaba por pueblos y aldeas, yendo de casa en casa pidiendo precisamente «truco o trato». La leyenda asegura que lo mejor era hacer trato, sin importar el costo que éste tuviera, pues de no pactar con este espíritu (que recibiría el nombre de jack-o’-lantern, con el que se conocen a las tradicionales calabazas de Halloween) él usaría sus poderes para hacer «truco», que consistiría en maldecir la casa y a sus habitantes, dándoles toda clase de infortunios y maldiciones como enfermar a la familia, matar al ganado con pestes o hasta quemar la propia vivienda. Como protección surgió la idea de crear en las calabazas formas horrendas, para así evitar encontrarse con dicho espectro (y con el tiempo, debido a la asociación mental entre el espíritu y las calabazas[cita requerida], el nombre de este sería dado a ellas, que es como son conocidas hoy día cuando llega esta fiesta).

Realmente, aunque se ha generalizado la traducción «truco» en castellano por el inglés «trick» y «trato» literalmente por «treat», en el caso del «Trick-or-treating» no se trata de un truco propiamente dicho sino más bien de un susto o una broma por lo que una traducción más exacta sería por ejemplo «susto o dulce» o «travesura o dulce».

En la actualidad, los niños se disfrazan para la ocasión y pasean por las calles pidiendo dulces de puerta en puerta. Después de llamar a la puerta los niños pronuncian la frase «truco o trato», «truco o dulce» o «travesura o dulce» (proveniente de la expresión inglesa trick or treat). Si los adultos les dan caramelos, dinero o cualquier otro tipo de recompensa, se interpreta que han aceptado el trato. Si por el contrario se niegan, los chicos les gastarán una pequeña broma, siendo la más común arrojar huevos o espuma de afeitar contra la puerta.

En México existe una versión denominada Calaverita en la que los niños preguntan ¿Me da usted mi calaverita? en lugar de ¿Truco o Trato? refiriéndose a un dulce con forma de calavera.

Narra una leyenda irlandesa que había un pillo de nombre Jack, el Tacaño. El diablo, a quien llegó el rumor de tan negra alma, acudió a comprobar si efectivamente era un rival de semejante calibre. Disfrazado como un hombre normal acudió al pueblo de éste y se puso a beber con él durante largas horas, revelando su identidad tras ver que en efecto Jack era un auténtico malvado. Cuando Lucifer le dijo que venía a llevárselo para hacerle pagar por sus pecados, Jack le pidió que bebieran juntos una ronda más, como última voluntad. El diablo se lo concedió, pero al ir a pagar ninguno de los dos tenía dinero, así que Jack retó a Lucifer a convertirse en una moneda para demostrar sus poderes. Satanás lo hizo, pero en lugar de pagar con la moneda, Jack la metió en su bolsillo, donde llevaba un crucifijo de plata. Incapaz de salir de allí el diablo ordenó al granjero que le dejara libre, pero Jack respondió que no lo haría a menos que prometiera volver al infierno para no molestarle durante un año.

Transcurrido ese tiempo, el diablo apareció de nuevo en casa de Jack para llevárselo al inframundo, pero de nuevo Jack pidió un último deseo, en este caso, que el amo de las tinieblas cogiera una manzana situada en lo alto de un árbol para así tener una última comida antes de su tormento eterno. Lucifer accedió, pero cuando se hallaba trepado en el árbol, Jack talló una cruz en su tronco para que no pudiera escapar. En esta ocasión pidió no ser molestado en diez años, además de otra condición: que nunca pudiera el diablo reclamar su alma para el inframundo. Satanás accedió y Jack se vio libre de su amenaza.

Su destino no fue mejor: tras morir (mucho antes de transcurridos esos diez años pactados), Jack se aprestó a ir al cielo, pero fue detenido en las puertas de San Pedro, impidiéndosele el paso pues no podían aceptarle por su mala vida pasada, siendo enviado al infierno. Para su desgracia allí tampoco podían aceptarlo debido al trato que había realizado con el diablo, quien de paso le expulsó de su reino y, despechado, le arrojó a Jack unas ascuas ardientes, las cuales el granjero atrapó con un nabo hueco, mientras burlonamente agradecía la improvisada linterna que así obtuvo. Condenado a deambular por los caminos, anduvo sin más luz que la ya dicha linterna en su eterno vagar entre los reinos del bien y del mal. Con el paso del tiempo Jack el Tacaño fue conocido como Jack el de la Linterna o «Jack of the Lantern», nombre que se abrevió al definitivo «Jack O’Lantern». Esta es la razón de usar nabos (y más tarde calabazas, al imitar con su color el resplandor de las ascuas infernales) para alumbrar el camino a los difuntos en Halloween, y también el motivo de decorar las casas con estas figuras horrendas (para evitar que Jack llamara a la puerta de las casas y proponer Dulces o travesuras).

Halloween en España

Decorar calabazas esta noche es también una tradición practicada en España al menos desde la edad media.
La mayor parte de la sociedad española considera que Halloween es una fiesta estadounidense que ha «invadido» España por la expansión de la cultura de EE. UU. (medios de comunicación, Hollywood, series…). Lo cierto es que las tradiciones que se celebran en Halloween se celebraban en España antes incluso de que existiera EEUU como nación. Por lo tanto se puede afirmar que Halloween también puede ser considerada como una tradición ibérica (no con este nombre, sino como parte del Samhain), aunque su actual resurgimiento está claramente relacionado con la cultura importada desde EEUU. En España actualmente se ve Halloween como algo similar al Carnaval pero con disfraces y ambiente de temática de terror.

Para empezar, en España debido a su origen celta hay un número considerable de tradiciones relacionadas con espíritus, siendo probablemente las más famosas las meigas y la Santa Compaña de Galicia. En Asturias, en el siglo XVIII, los niños llevaban lámparas y pedían comida a las puertas de las casas durante esa noche. Por ejemplo dentro de Castilla, en la actual comunidad de Madrid, se tienen registros de numerosos municipios como Ambite, Canencia, El Vellón, Estremera, Manzanares el Real, Loeches, Fuentidueña de Tajo en los que se decoraban las casas con calabazas, a las que le hacían agujeros en su interior para simular una cara con ojos, nariz y boca y se introducía una vela o luz dentro de la calabaza, con el objetivo de invocar espíritus protectores y asustar a la gente generando una atmósfera de terror.8 En muchos pueblos esa noche sólo estaban iluminadas las calabazas y las hogueras. Para hacer estas decoraciones se solían utilizar calabazas, aunque también se hacían con calabacines, botijos, ollas.En Ajalvir en vez de una calabaza se utiliza una calavera de asno; y en Tielmes, un botijo.

Era una costumbre muy habitual de muchos pueblos madrileños tocar la campanilla durante esa noche hasta la madrugada y en muchas ocasiones la gente iba vestida de negro. Se llevaban a los cementerios luces para «guiar» a los muertos y se limpiaban las tumbas. En las afueras de Soria (Castilla y León), se celebra una procesión muy famosa llamada «Ritual de las Ánimas», en el que las personas cantan por la noche mientras llevan en las manos velas protegidas por botes, calabazas o cacharros de barro agujereados para finalmente hacer una gran hoguera. Esta tradición fue inmortalizada por Gustavo Adolfo Bécquer en su cuento de terror «El monte de las ánimas» (1862).

Muchas de estas tradiciones paganas convivían con otras religiosas, principalmente cristianas como el Día de Todos los Santos (1º de Noviembre), sin embargo en épocas en las que hubo gobiernos fuertemente religiosos, como la Dictadura de Franco, se buscó que la iglesia tuviera el monopolio de las celebraciones festivas.

En el plano gastronómico es bastante común el consumo de alimentos propios de estas fechas como: los buñuelos de viento, los huesos de santo, panellets, puches (en Getafe), natillas, sopas canas, chocolate con churros, tostones (en Ciudad real), roscos (en Cuenca), nuhegados (en Albacete)…

GALA DIA UNIVERSAL DE LA INFANCIA (28 de novembre) Sala Barts

GALA DIA UNIVERSAL DE LA INFANCIA

051015141706_dia_mundial_infancia

 

 

 

 

 

NURIA SWAN + DECAI

Dissabte, 28 de novembre

19:00h Sala BARTS

Per quart any consecutiu la ciutat de Barcelona comptarà amb la celebració de la Gala del dia Universal de la Infància, un esdeveniment únic dedicat a la infància que se celebrarà el proper 28 de Novembre a la Sala BARTS de la ciutat comtal.

La Gala de la Infància, des dels seus inicis, ha comptat amb un còctel molt especial. La unió d’artístas de reconegut prestigi com Henry Mendes, Pablo López, Amelie, Maria Rodés, Renato Bruson, Teràpia de Shock entre d’altres… Conjuntament amb la participació de diverses escoles i centres de dansa i teatre de la ciutat de Barcelona fan d’aquesta gala un esdeveniment especial, on tant els artistes com els més petitons posen el seu gra de sorra per una bona causa, l’ajuda a altres nens de Barcelona que estan en risc d’exclusió social.

Artistes confirmats: Nuria Swan y Decai

*Els menors de 16 anys hauran d’anar acompanyats per un tutor legal.

Més informació http://www.barts.cat/ca/e-437/GALA-DIA-UNIVERSAL-DE-LA-INFANCIA

Les grans actrius catalanes del segle XX, símbol de modernitat (del 27 d’octubre al 27 de març) Palau Robert

Les grans actrius catalanes del segle XX, símbol de modernitat

1-Margarida-Xirgu300x452

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Margarida Xirgu

L’exposició “Actrius catalanes del segle XX” que es presenta al Palau Robert posa en relleu el protagonisme d’aquest col·lectiu a l’escena durant el segle XX. Un fenomen contemporani que es vincula amb la modernitat, una manifestació cultural bàsicament occidental.

La mostra, organitzada per la Generalitat de Catalunya i l’Institut del Teatre, es pot visitar del 27 d’octubre al 27 de març. Joan Casas i Joaquim Noguero en són els comissaris.

El paper destacat de la dona, tant en el teatre com en altres àmbits al segle XX, reflecteix un fenomen contemporani, una situació de canvi que és el resultat de profundes transformacions culturals El protagonisme creixent de les dones coincideix amb un moment esplendorós per a la dramatúrgia i el teatre del país.

Les actrius catalanes han representat, després de superar la condició gairebé de maniquí o d’atractiu de cartell, tots els papers de l’auca (empresàries, directores, estrelles, etc.). El teatre actual no seria el mateix sense un segle XX amb un protagonisme rellevant de les dones.

El relat expositiu porta a l’aproximació a grans actrius com ara Margarida Xirgu, Elena Jordi, Mary Santpere, Matilde Almendros, Assumpció Balaguer, Montserrat Carulla, Carlota Soldevila, Núria Espert, Anna Lizaran, Rosa Novell, Vicky Peña, Emma Vilarasau, entre moltes altres. Aproximació que es concreta des de diverses perspectives, que passen tant pels rols que han protagonitzat com pel record deixat a la premsa o les il·lusions i les connotacions que han representat en cada moment històric.

 

Àmbits

9-Rosa-Maria-Sarda350x243

 

 

 

 

 

 

 

Rosa Maria Sardà
El vestíbul del Palau Robert acull la instal·lació Camerino(s) d’introducció a l’exposició, realitzada per Laura Clos «Closca», graduada en Escenografia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de l’Institut del Teatre.

El projecte és el guanyador del concurs convocat per l’Institut del Teatre entre els graduats de l’especialitat d’Escenografia. Aquest forma part de les diverses iniciatives que des de l’Escola es duen a terme per donar veu i presència professional als seus graduats més recents gràcies a projectes en l’àmbit del disseny escènic, fruit de la col·laboració amb d’altres entitats i institucions.

Laura Clos ‘Closca’ ens proposa que abans que comenci la funció, abans que comencem a visitar l’exposició, passem pel camerino de les protagonistes. Un espai sense filtres ni focus, un espai privat i íntim on hi descobrim les seves pertinences i el rastre dels seus personatges. Hi ha cinc tocadors que podrien ser d’algunes actrius que coneixerem a l’exposició, però no importa quines són sinó com la seva absència ens regala un espai buit però ple de vida i històries.

Lluminós calidoscopi. A l’entrada de l’exposició apareix un calidoscopi amb fotografies i dibuixos d’actrius com a introducció visual a la mostra i també la projecció en diversos fragments de la pel·lícula Actrius, de Ventura Pons. El joc calidoscòpic i les projeccions reflecteixen les tipologies possibles d’actrius, els diferents registres; que no hi ha, en definitiva, una manera millor que l’altra de ser actriu més enllà de la passió.

Amb veu d’actriu, el testimoni directe, amb declaracions de les actrius sobre la seva pròpia feina, tant recordant-les en entrevistes històriques com amb l’elaboració expressa d’un muntatge audiovisual en què algunes grans actrius d’avui responen què és per a elles una actriu i recorden fragments significatius dels seus papers.

3- Maria Vila
Personatges, el valor de la màscara detalla els rols que parlen de la dona i han esdevingut grans icones del teatre de tots els temps en diversos registres. S’hi mostren alguns dels grans papers interpretats per les dames catalanes del teatre: personatges tràgics grecollatins, grans rols shakespearians, personatges de la dramatúrgia catalana del segle XX –de Víctor Català i Josep Maria de Sagarra a Joan Brossa–, la tensió sexual de les grans protagonistes d’Àngel Guimerà, el crit de les grans protagonistes de Lorca, la ironia que evidencien les Doña Inés de Mary Santpere o de Lloll Bertran, i les sentides dramatúrgies de la mare coratge de Brecht, de les criades de Genet o de la Winnie de Beckett.

Un segle en deu imatges. Un resum del segle XX en deu imatges representatives de deu estadis teatrals. Les imatges de fotògrafs com Pau Audouard, Amadeu Mariné, Pau Barceló, Manel Gausa, Colita, Pilar Aymerich, Josep Ros Ribas, Pau Ros, Josep Aznar i David Ruano reflecteixen el poder de la foto, l’expressivitat en escena de grans moments del segle xx.

Magatzems d’il·lusions.En aquest apartat es presenten aspectes que van més enllà de l’escena i el glamur de les actuacions. Aspectes com la formació en el teatre amateur, la importància de l’humor i del musical, la direcció d’escena, l’espai real de les bambolines del teatre, la tramoia que permet el funcionament de l’obra o el magatzem que guarda les emocions que dormen al darrere del que veiem en escena. Els cartells o escenografies d’obres de teatre seleccionats vinculen els seus noms a l’estètica de cada dècada del segle XX.

Premsades en paraules, el testimoni plural i fins i tot contradictori que la premsa ens ha llegat d’un segle d’actrius. Extractes i fragments rellevants de crítiques que subratllen el testimoni viu del moment, l’aproximació provisional, parcial de cada època en publicacions com La Veu de Catalunya, La Vanguardia, La Publicitat, Mirador, Destino, Serra d’Or, El Observador, Avui o El Periódico de Catalunya.

Flash back. L’espai final mostra un cronograma amb l’evolució del teatre català al segle XX. Referències històriques que comencen amb la recuperació de la llengua i la ràpida universalitat i acaben amb la nova edat d’or del teatre i les actrius. La informació es complementa amb un audiovisual amb imatges d’arxiu cedides per Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola.

Activitats paral·leles
Elena Jordi Durant els sis mesos que durarà l’exposició l’Institut del Teatre de Barcelona oferirà un seguit d’activitats paral·leles a càrrec de diferents docents, graduats i alumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) del centre. Les activitats es presenten en tres formats:

Dilluns de Teatre, representacions d’espectacles sorgits d’assignatures impartides a l’ESAD;
Dijous de Tertúlia, amb taules rodones i conferències al voltant de diversos temes lligats amb l’exposició organitzades per l’IT i l’Institut Català de les Dones ;
i Dissabtes de Taller, amb sessions pràctiques, a càrrec de professors de l’ESAD, dirigides a públic infantil, adult i familiar.

Crèdits
Producció i coordinació: Generalitat de Catalunya i Institut del Teatre

Comissaris: Joan Casas i Joaquim Noguero

Museografia: Isabel López Vilalta

Grafisme: Design by Atlas

Guió expositiu i textos: Joaquim Noguero

Documentació: Centre de Documentació – Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre

Imatges: Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola, i Els films de la Rambla

Yoga en The TOP (Hotel Gallery) 26 de octubre

Yoga en The TOP (Hotel Gallery)

IMAG0766-700x350

 

 

 

 

 

The TOP

Sesiones de Yoga Weeks en la terraza del The TOP Barcelona.

Nota: Con la llegada de la estación invernal se acerca el fin de la temporada de Yoga en el espacio The Top! Último día será el Lunes 26 de Octubre.

Hasta entoces las clases seguirán regularmente todos los Lunes a las 19.30 para la puesta de sol.

Como siempre, todas las sesiones de Yoga Weeks serán dirigidas o acompañadas con los mejores profesores internacionales y un zumo natural al final de las practicas. Momento en el que nos re-hidratamos y tenemos la oportunidad de charlar con el profesor y poder comentar más personalmente algunos detalles o inquietudes de nuestra práctica.

La terraza de The TOP te sorprenderá desde el primer momento, es un lugar fresco, bien localizado y agradable donde practicar.

The TOP es la terraza situada en la azotea de Gallery Hotel, en Calle Rosellón Num. 249 con la preciosa Rambla de Cataluña, un lugar que te permitirá disfrutar de tu práctica de Yoga en las alturas del corazón del eixample de Barcelona.

Horarios y Sesiones

Sesiones Puesta de Sol: A partir de Agosto habrán clases de Yoga CADA
Lunes a las 19.30hrs.
Una clase de una hora con un zumo natural al final de la práctica.

Tipos de Yoga en el The TOP
•Ashtanga: movimiento sincronizado más ágil que Vinyasa de asanas con la respiración. Estamina, fuerza y flexibilidad. Nota: Todas las clases serán en inglés.

Sesiones de La Luna llena: Sesiones llenas de magia que celebran este estado poderoso de la Luna. Una oportunidad única de conectarse con La Luna y canalizar su energía a través de la práctica de Yoga, siempre acompañado de música en vivo y dedicadas a este astro tan especial.

Servicios:
•Ascensor/Cambiadores
•Incluye todos los materiales de Yoga

Precios:
•Pase 1 día: clase + Zumo natural: 10€

Reserva tus pases:

* Los pases sirven sólo para la terraza de TheTOP

* Los días de lluvia no se practicará pero las clases son acumulables la misma temporada. (Mayo-Octubre o Noviembre – Abril)

* Pases podrán comprarse también en la recepción en efectivo.

Más información http://www.yogaweeks.co/yoga-a-cielo-abierto/yoga-en-the-top/

Conillet (de l’11 de novembre al 6 de desembre) Montjuïc Espai Lliure

conillet_esp

 

 

 

 

 

Conillet

a partir d’El conejito del tambor de Duracell de MARTA GALÁN SALA
adaptació i direcció MARC MARTÍNEZ

Montjuïc

Espai Lliure – de l’11 de novembre al 6 de desembre

Temporada 2015 – 2016
.

.

És mare, treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, té por i està molt i molt i molt cansada. És una dona al límit, interpretada per Clara Segura, en un monòleg original de Marta Galán Sala.

Plaer i política. He reduït la meva llista de prioritats a aquests dos conceptes i he descobert –m’ha costat gairebé quaranta anys– que al teatre puc combinar amb total llibertat aquests ingredients, aparentment tan contradictoris. Si l’escenari és un mirall, l’obra pot fer alguna cosa més que entretenir i el text conté un discurs… l’actor esdevé un activista. Et voilà!
Clara Segura i Conillet. He concentrat la meva hiperactivitat i el meu plaer en aquests dos elements. Per una banda, perquè va ser actuant al seu costat (obviant ara qui és aquesta actriu i què representa, m’han dit màxim quinze línies), deixant-me portar pel seu do, que vaig entendre què volia dir estar enamorat d’aquesta feina. I perquè em vaig prometre, un cop superat aquell festival de serotonina, que algun dia tornaríem a treballar plegats. I com que vaig somiar tan fort que volia dirigir-la… ara tinc l’oportunitat de volar de nou amb ella… i de ser Lliure! Després va arribar aquest conillet amb les seves piles de Duracell: vida, obra i gràcia de Marta Galán. El text més bonic que havia llegit en molts anys. Definitiu. Colpidor. Bèstia. No m’agrada gaire llegir teatre, m’estimo més practicar-lo, però aquesta confessió leporina em va deixar K.O. La seva prosa, poètica i àcida, tendra i abassegadora, se t’arrapa a l’ànima, atura el temps i dius: “Però què és això? Què ha passat aquí?” Llavors, teló.
Tinc la Clara, tinc la Marta; tenim el conill i les brases. No tinc la recepta màgica, però us cuinarem amb amor aquesta faula sobre una dona que sobreviu al seu present esbudellant el seu passat per fer-hi les paus i poder viure amb dignitat el seu futur… mentre carrega a les espatlles, com Sísif, el pes sencer de la nostra existència.
Ah, i gana. Tenim molta gana. Bon profit!
Marc Martínez

intèrpret Clara Segura

traducció del castellà Marc Martínez / escenografia Alejandro Andújar / vestuari Nidia Tusal / espai sonor Àlex Polls

ajudant de direcció Daniela Feixas

coproducció Teatre Lliure i Bitò Produccions

espectacle en català

22/11 col·loqui amb la companyia després de la funció

——————————————————————————–

seguiu #conillet al twitter

Vilafranca UN DINAR DE FESTA MAJOR (del 5 al 29 de novembre) LLuire de Montjuïc

Vilafranca

UN DINAR DE FESTA MAJOR
autoria i direcció JORDI CASANOVAS

vilafranca_esp

 

 

 

 

 

Montjuïc

del 5 al 29 de novembre

Temporada 2015 – 2016
.

.

Tercera part de la Trilogia sobre la identitat catalana de Jordi Casanovas, després d’Una història catalana i Pàtria. Una travessa pels nostres trets col·lectius que se centra ara en la família. Som i serem?

30 d’agost de 1999. Diada de Sant Fèlix. La Cristina ha convidat tota la família a dinar. Els pares i la germana viuen a Moja. El germà, a Vilanova. Es retroben tots, com han fet sempre per Festa Major de Vilafranca, amb les parelles i els fills. Però la malaltia del patriarca s’està agreujant i aviat s’hauran de prendre decisions. És possible que aquest sigui el seu últim dinar plegats de Festa Major. És possible que prendre decisions comporti acceptar grans renúncies. És possible que alguns dels secrets i pensaments que mai no s’han dit surtin avui entre el primer i el segon plat. Avui tot s’acaba i, potser, avui tot comença. A Vilafranca.

Tota trista vivència es fa menys trista convertida en ficció. Per aquest motiu ja feia anys que tenia ganes de posar aquella història sobre un escenari. Baralles, desafiaments i retirades de paraula. Enemistat entre germans. Despit i rancúnies. Pugnes per quatre miserables terrossos de vinya que acaben com no voldríem que acabessin.
Una història única i una història comuna. Tothom ho ha viscut a casa seva. Tothom ha sentit a parlar de casos semblants. Tothom explicaria un munt d’anècdotes i s’emocionaria recordant. La família és la nostra primera societat. I potser observant com es mou, pensa i sent una família catalana, podrem descobrir com realment es mou, pensa i sent tot un país. Ara, més que mai, em fa falta fer-me preguntes sobre la nostra identitat, personal, familiar, col·lectiva. I estic segur que no és pas una dèria únicament meva. Només els espectadors de teatre sabem que podem parlar amb desconeguts sense dirigir-nos una sola paraula. Deixem doncs ara que el teatre faci la seva funció. En silenci i sense gairebé ser-ne conscients, començarem a dialogar amb aquella dona de la tercera fila, amb aquell nano de la setena o amb aquell senyor de primera fila de l’amfiteatre.
Jordi Casanovas

intèrprets Marta Angelat / David Bagés / Manel Barceló / Lluïsa Castell / Georgina Latre / Vicky Luengo / Àurea Márquez / Marc Rius / Manuel Veiga / David Vert / Anna Ycobalzeta

escenografia Sebastià Brosa / vestuari Albert Pascual / il·luminació David Bofarull / so Damien Bazin / banda sonora Anna Roig i L’ombra de ton chien

ajudant de direcció Israel Solà / cap tècnic David Pascual / cap de producció Carles Manrique (Velvet Events) / gestió i distribució Elena Blanco (Magnetica Management)

coproducció Els Teatres Amics: Atrium de Viladecans, Kursaal de Manresa, L’Atlàntida de Vic, Teatre Auditori de Granollers i Teatre-Auditori Sant Cugat
amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i 2015 Vilafranca Capital Cultural Catalana
amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona

agraïments Carme Pallerola i família, Josep “Jou” Cabré i Pere Almirall (President i Cap de Colla Castellers de Vilafranca), Ball de Panderetes de Vilafranca, Ramon Marrugat, Toni Puntí, Nau Ivanow i Enoturisme del Penedès.

espectacle en català
durada 2h. 10′ sense pausa

sobretítols en castellà i anglès el dissabte a les 21h. a partir del 14/11

20/11 funció accessible amb sobretítols per a persones amb discapacitat auditiva i audiodescripció per a persones amb discapacitat visual

DATA NOVA! 13/11 col·loqui amb la companyia després de la funció

espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure

——————————————————————————–

seguiu #vilafranca al twitter

887 ,autoria, disseny i direcció ROBERT LEPAGE cia. EX MACHINA (29 i 30 d´octubre) LLiure deMontjuïc

autoria, disseny i direcció ROBERT LEPAGE cia. EX MACHINA

Montjuïc

29 i 30 d’octubre

887_esp_0

 

 

 

 

 

Temporada 2015 – 2016

L’espectacle més personal del canadenc Robert Lepage: un viatge pels seus records que indaga en els mecanismes de la memòria i la vigència de l’art teatral. Escrit, dissenyat, dirigit i interpretat per ell mateix.

Àgora Lliure – UPF 30/10 a les 18:30h.
Créixer sota una identitat nacional en construcció diàleg entre Enric Ucelay-Da Cal i Marcel A. Farinelli

——————————————————————————–

887 és un viatge al reialme de la memòria. La idea d’aquest projecte va sorgir dels records d’infantesa de Robert Lepage. Passats els anys, Lepage se submergeix en les profunditats de la seva memòria i es qüestiona la rellevància d’alguns records. Per què hem de recordar un nombre de telèfon de la nostra joventut si ja oblidem el nostre d’ara? Com pot una cançó infantil resistir la prova del temps, permanentment arrelada a les nostres ments, mentre el nom d’algú de qui ens vam enamorar se’ns escapa? Per què la informació sense sentit continua amb nosaltres, però d’altres de més útils les perdem?
Com treballa la memòria? Quins són els seus mecanismes subjacents? Com ressona un record personal en el record col·lectiu?
887 té en consideració diversos senyals commemoratius –els noms de parcs, carrers, fites i monuments– i el patrimoni històric del nostre voltant, del qual ja no sabem res. Per tant, la peça se centra en l’oblit, en l’inconscient i en aquest record que s’esvaeix amb el temps, i els límits del qual es compensen amb l’emmagatzematge digital, els munts de dades i la memòria virtual.
En aquesta era nostra, com és el teatre, un art basat en l’acte de recordar? Continua essent rellevant avui?
Totes aquestes preguntes es destil·len en una història en què Lepage, en algun punt entre la representació teatral i la conferència, revela el patiment d’un actor que –per definició, o per sobreviure– ha de recordar no només el seu text sinó també el seu passat, com també la realitat històrica i social que ha conformat la seva identitat.
Ex Machina

intèrpret Robert Lepage

ideació i direcció creativa Steve Blanchet / dramatúrgia Peder Bjurman / assessora de direcció Adèle Saint-Amand / música original i espai sonor Jean-Sébastien Côté / il·luminació Laurent Routhier / imatges Félix Fradet-Faguy / col·laboració en la concepció de l’escenografia Sylvain Décarie / col·laboració en la concepció de la utilleria Ariane Sauvé / col·laboració en la concepció de vestuari Jeanne Lapierre

producció executiva Marie-Pierre Gagné / ajudant de producció Véronique St-Jacques / producció en gira Samuel Sauvageau / director tècnic Paul Bourque / director tècnic en gira Olivier Bourque / regidora Nadia Bélanger / tècnic de so Olivier Marcil / tècnic de llums Elliot Gaudreau / integració multimèdia i tècnic de vídeo Nicolas Dostie / sastressa i utillera Isabel Poulin / cap de maquinistes Chloé Blanchet / consultors tècnics Catherine Guay i Tobie Horswill / actor consultor creatiu Reda Guerinik / representant del director Lynda Beaulieu

poema addicional ‘Speak White’ © Michèle Lalonde (1968)

músiques addicionals Mer Morte, de Jean-Guy Cossette i Gilles Morissette / Bang Bang de Sonny Bono (Cotillon Music Inc a/s Warner Chappell Music Inc.) / Mood Indigo d’Edward Kennedy Ellington, Irving Mills i Albany Bigard / Leavin’s on your mind de Michael Webb Pierce i Wayne P Walker

imatges addicionals Photo Donald Gordon (MSTC/Collection CN:X-40842) / Vue de la prise de Québec le 13 septembre 1759 (Hervey Smith 1797) / James Murray (autor desconegut, 1770) / Portrait du Major-Général James Wolfe (1727-1759) atribuït a Joseph Highmore / fragments de la pel·lícula Hôtel Château / fragments del reportatge Le Samedi de la matraque / imatges de l’assassinat de John F. Kennedy – Zapruder Film © 1967 (renovades el 1995)

producció Ex Machina per encàrrec del Programa artístic i cultural dels Jocs Pan Am i Parapan AM de Toronto 2015
coproducció le lieu unique – Nantes, La Comète – Scène Nationale de Châlons-en-Champagne, Edinburgh International Festival, Aarhus Festuge, Théâtre de la Ville-Paris, Festival d’Automne à Paris, Romaeuropa Festival 2015, Bonlieu Scène nationale d’Annecy, Ysarca Art Promotions – Pilar de Yzaguirre, Célestins – Théâtre de Lyon, Le Théâtre Français du Centre National des Arts d’Ottawa, Le Théâtre du Nouveau Monde – Montréal i SFU Woodward’s Cultural Programs en el marc del 50 aniversari de la Simon Fraser University de Vancouver.

producció associada (Europa i Japó) Epidemic (Richard Castelli amb l’ajut de Chara Skiadelli, Florence Berthaud i Claire Dugot) / producció associada Les Amèriques, Àsia (excepte el Japó), Oceania, NZ Menno Plukker Theatre Agent (Menno Plukker amb l’ajut de Sarah Rogers i Dominique Sarrazin) / producció per Ex Machina Michel Bernatchez (amb l’ajut de Vanessa Landry-Claverie i Valérie Lambert)

companyia subvencionada pel Conseil des Arts du Canada, el Conseil des Arts et des Lettres del Québec i la Ville de Québec

espectacle en francès sobretitulat en català
durada aproximada 2h. 05′ sense pausa

——————————————————————————–
seguiu #887 al twitter

Ser-ho o no PER ACABAR AMB LA QÜESTIÓ JUEVA de JEAN-CLAUDE GRUMBERG dramatúrgia i direcció JOSEP MARIA FLOTATS (del 28 d’octubre al 6 de desembre) Teatre LLiure de Gràcia

ser_hoono_esp

 

 

 

 

 

Ser-ho o no

PER ACABAR AMB LA QÜESTIÓ JUEVA
de JEAN-CLAUDE GRUMBERG dramatúrgia i direcció JOSEP MARIA FLOTATS

Gràcia

del 28 d’octubre al 6 de desembre

Temporada 2015 – 2016

Dos veïns es troben sovint al replà de l’escala. Què pot arribar a passar quan l’un descobreix per internet que l’altre és jueu? Una comèdia signada per un dels autors tràgics francesos més còmics de la seva generació, dirigida i interpretada per Josep Maria Flotats.

08/11 col·loqui amb la companyia després de la funció
emissió EN DIRECTE! a partir de les 19:15h. aproximadament

10/11 Àgora Lliure – UPF a les 18h.
Quan la identitat individual es torna una lluita de trinxeres en contra dels prejudicis
taula rodona amb Malka González, María Prieto, Martí Sans i Xavier Torrens

——————————————————————————–

Em fa molt feliç de poder oferir al públic de casa la possibilitat de descobrir Jean-Claude Grumberg, gran autor de teatre, conegut i reconegut –una trentena d’obres (cinc premis Molière, un premi César), totes estrenades amb èxit a França i arreu– però mai encara representat a l’Estat espanyol. A l’agost del 2013, Jean-Claude Grumberg, en un dinar a Saint Germain, em va oferir el text de Ser-ho o no acabat de sortir d’impremta, no arribat encara a les llibreries. A final de la tarda del mateix dia, li vaig dir entusiasmat que volia muntar l’obra i que això seria a l’octubre del 2014. Per raons que no vénen al cas, no va poder ser. Ara, a l’octubre del 2015, sí que ho és.
Ser-ho o no és una obra construïda a partir d’un pretext que consta d’unes converses entre dos veïns d’una mateixa escala, d’horitzons, coneixements i creences antagònics. I en el curs d’aquestes converses, hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància. Temes recurrents en tota l’obra de Jean-Claude Grumberg, que –ancorada en la immediata actualitat– evoca sempre la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present. Teatre polític en clau de comèdia. Tal com veiem en la tendència de la dramatúrgia actual: tornar a escriure obres no ja sobre la política, sinó directament sobre els polítics amb noms i cognoms, com tan encertadament remarca Justo Barranco en un article de La Vanguardia del passat 27 de febrer.
En l’obra de Jean-Claude Grumberg, de la mateixa manera que la pintura figurativa actual ha après molt de la pintura abstracta, Ser-ho o no és una obra que ha après molt del teatre de l’absurd i l’ha superat després d’haver-se enriquit de la seva experiència. Jean-Claude Grumberg, per mitjà d’un diàleg incisiu entre els dos personatges i a través d’un humor irresistible i intel·ligentíssim, ens porta a interrogar-nos sobre els temes més importants de la condició humana: el compromís ètic, social i moral amb un mateix, amb propis i estranys, amb la llengua, la cultura, la història. D’on som? Qui som? Què som?
Josep Maria Flotats

intèrprets Josep Maria Flotats i Arnau Puig

traducció del francès Salvador Oliva / escenografia Alejandro Andújar / il·luminació Albert Faura (a.a.i.) / interpretació musical Dani Espasa

ajudant de direcció Pep Planas

construcció d’escenografia Neo Escenografia SL / disseny de l’abric Goretti / perruqueria Toni Santos

coproducció Teatre Lliure i Taller 75

espectacle en català
durada aprovimada 1h. 20′ sense pausa

——————————————————————————–
seguiu #serhoono al twitter .

Del 4 al 7 de novembre, torna el Rec.0 a Igualada, el festival de pop up stores més singular del sud d’Europa, amb vendes especials d’estocs de més de 70 marques i dissenyadors, food trucks i concerts

El barri del Rec torna a bategar amb moda, música i gastronomía

REC_012-Cartell-carrer-33x465

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Del 4 al 7 de novembre, torna el Rec.0 a Igualada, el festival de pop up stores més singular del sud d’Europa, amb vendes especials d’estocs de més de 70 marques i dissenyadors, food trucks i concerts

Ja és la tretzena edició d’un festival de moda que va començar com un experiment de retail i que compta amb marques de primer nivell com Adidas, Desigual, Levi’s, Sita Murt, Pepe Jeans, Mango, Lacoste, Lupo Barcelona, i fins a setanta més. Amb elles, el Rec.0 converteix les velles adoberies en pop up stores de moda.

El barri industrial del Rec d’Igualada és l’escenari del Rec.0 Experimental Stores, que torna, com sempre, amb novetats. Aquest novembre s’estrena l’Urban Village, on s’hi instal·larà la moda més urbana amb Adidas, Loreak Mendian, Two Thirds, Costalamel, Visual Poetry Barcelona o Dütch Delight, unes marques que vendran els seus estocs al costat de rampes, sessions de DJ, food trucks i una barra Estrella Damm, patrocinador oficial de l’esdeveniment. En aquest espai també s’estrena l’Urban pop up, un nou espai efímer que comptarà amb una marca de moda urbana cada dia diferent, com Kaotiko Barcelona, WAU, Gas Monkey Garage i WeSC.

Al barri del Rec tornen, una edició més les marques com Franklin&Marshall, Nudie Jeans, Pepe Jeans kids, Miss Me, Punto Blanco, Javier Simorra, LTB Jeans, Antonio Miró, Misako, Redskins, New Zealand Auckland, Dockers, Boxley, Ingrid Munt, Catherine Parra, Messcalino, Textura amb roba de la llar i les sabates de Kickers, Satorisan i Kupuri, entre d’altres. A més, s’incorporen Indi&Cold i Torras. Per primera vegada, Rec.0 comptarà amb una pop up store dedicada al Secret Market de Privalia. El món online i el carrer es trobaran en una pop up molt especial, formada per estocs de diverses marques de moda i complements.

El disseny més alternatiu serà al market dels dissenyadors, amb els vestits vintage de SusiSweetDress, i la moda de Txell Miras, Josep Abril, Miriam Ponsa, Who, Gorni Kramer, Jordi Rafart, Toni Francesc, Veneno en la Piel i el dissenyador guanyador del concurs Time Out. L’altre epicentre de la moda més emergent és el Rec Pop Up Day Estrella Damm, que cada dia compta amb un dissenyador o marca diferent. Aquesta edició ve amb convidats de luxe com Becksöndergaard, Colmillo de Morsa i Martitoro.

Buff, Grifone, Tsunami i Fox Head continuen sent les marques líders de la zona esportiva del Rec.0, que aquest any estarà al costat del RecKIDS, amb Petit Bateau i Canada House i l’espai infantil amb les marques yporqué, Piu et Nau, Molo, Little Lia by Beth, Little Creative Factory, Mon Marcel, Micu Micu, Al agua patos i Mamadú.

Rec Street Food, el festival del menjar de carrer

Rec.0 és passejar, comprar i… menjar. El Rec Street Food es consolida, amb una trentena de food trucks seleccionats amb molta cura. Cada food truck aporta algun valor nou en gastronomia, formant un conjunt gourmet molt atractiu.

La música també és protagonista al Rec.012

L’oferta cultural paral·lela a les pop up stores és un dels èxits del Rec.0 i en aquesta edició es reforça amb més músics com la Beth, XY, Karol Green i Santi Careta, o InnerCut, entre d’altres, que actuaran repartits als dos escenaris Estrella Damm. El concert Movistar, que aposta per la música més indie, serà protagonitzat pel grup Mujeres. A més, al Rec.0 també s’hi programen sessions de DJ, tallers infantils i xerrades, on destaca la presentació del darrer llibre 813 de la il·lustradora Paula Bonet, que hi serà present, i la de l’últim de Jair Domínguez, 99 personatges que has de conèixer per entendre el món, que serà al Rec.0 amb el periodista Quim Morales. Una edició més, torna el Rec Meeting, aquesta vegada sota la temàtica “Idees per barris vells”.

Una de les novetats d’aquesta edició és l’APP, l’aplicació mòbil per iphone i android, que ha comptat amb una renovació i eines de geolocalització per facilitar l’experiència de compra al visitant del Rec.0.

Rec.0 Experimental Stores desenvolupa la seva comunicació a través de la pàgina web (www.rec0.com) i les xarxes socials Facebook , Twitter i Instagram.