Divendres 6 i dissabte 7 de maig de 2016 – Sala Teatre del CCCB
El CCCB presenta el cartell complet de la 5a edició del Primera Persona 
Zeina Abirached // Sergi Pàmies // Jaume Sisa Pau Riba // El Guincho // Nacho Carretero // Alberto Arce // Juan Pablo Villalobos // John Cooper Clarke Jordi Puntí // The June Brides // James Rhodes
Stephin Merritt // Juan Marsé // Carlos Zanón Renata Adler // Aries
Els propers divendres 6 i dissabte 7 de maig tindrà lloc la cinquena edició del Primera Persona, que omplirà la Sala Teatre del CCCB de relats de vida en forma de monòlegs, concerts, lectures i espectacles, ideats en exclusiva per al festival. A l’avançament del cartell anunciat el passat mes de febrer, quan es van anunciar James Rhodes, Stephin Merrit, Juan Marsé, Carlos Zanón, Renata Adler i Aries, se sumen nous noms que completen aquesta nova edició:
La libanesa i dibuixant de còmic autobiogràfic Zeina Abirached. L’escriptor i periodista Sergi Pàmies, autor de Confessions d’un culer defectuós, que compartirà escenari amb els responsables de la revista Panenka. Els músics Jaume Sisa i Pau Riba, en una xerrada cosmicogalàctica imprevisible. El Guincho, que repassarà la seva carrera musical amb una conferència plena de sorpreses. Els autors Nacho Carretero, Alberto Arce i Juan Pablo Villalobos, que analitzaran des del periodisme i la novel·la el fenomen del narcotràfic internacional. L’artista i
poeta John Cooper Clarke, un dels exponents més punyents de la poesia punk i l’spoken word. Jordi Puntí, que, en la seva fascinació pel músic Xavier Cugat, oferirà una conferència amb el singular títol «Hotels, avions i jutjats. O un intent de novel·lar la vida i miracles de Xavier Cugat». I The June Brides, un dels grups més rellevants de l’indie pop original anglès, collita 1981-86, que actuaran per primer cop a l’Estat espanyol, i protagonitzaran el concert de cloenda de la present edició.
Aquests són els perfils de tots els autors que participaran en la cinquena edició del Primera Persona, festival ideat pels periodistes, escriptors i agitadors culturalsKiko Amati MiquiOtero:
ZEINA ABIRACHED (Beirut, 1981) és una de les dibuixants de còmic autobiogràfic més rellevants sorgides durant l’última dècada. Amb El joc de les orenetes (2007), un llibre en el qual rememorava la seva infància en un Líban en plena guerra civil, va aconseguir l’aplaudiment internacional i l’entrada a la Secció Oficial del Festival d’Angulema. La seva obra El piano oriental basteix un pont entre Orient i Occident gràcies a la peripècia personal i a la memòria familiar, filada a través de la presència d’un piano viatger, que presidirà la seva actuació a l’escenari del Primera Persona.
SERGI PÀMIES (París, 1960), un dels contistes i articulistes més prestigiosos de les últimes dècades, va decidir fer-se del Barça quan va arribar a Barcelona des de França, perquè un dels seus cosins jugava a la primera plantilla. Allò no era fàcil. Ara els culers fins i tot han perdut el seu halo malastruc i el seu caràcter congènitament pessimista, però no sempre va ser així. Amb Confessions d’un culer defectuós (Empúries), repassa el seu hooliganisme moderat i la seva passió per l’equip blaugrana. Compartirà escenari amb els responsables de la prestigiosa revista Panenka, la capçalera on cultura, economia, sociologia (en definitiva, la vida) es fan una abraçada de gol amb la passió pels escuts i per aquesta pilota que mou multituds (de diners i d’ànimes). Passions antigues, futbol modern i colors que no destenyeixen.
RENATA ADLER (Milà, 1937). Per fi ha acabat un greuge històric i tenim les primeres traduccions al castellà de Renata Adler, una de les grans assagistes nord-americanes dels setanta i vuitanta. Redactora i crítica de cinema històrica del New Yorker, Adler ha destacat pel seu caràcter contestatari i anticorporatiu. La seva primera novel·la traduïda al castellà, editada l’any passat per Sexto Piso, és Lancha rápida, el brillant retrat d’una escriptora de Nova York als anys setanta. Aquest mateix mes, l’editorial publicarà una nova traducció d’Adler, la inclassificable i magnífica Oscuridad total. L’entrevistarà en directe Begoña Gómez, una de les veus més interessants del periodisme cultural de Barcelona.
JAMES RHODES (Londres, 1975) va ser el primer nom que volíem amb nosaltres aquest 2016. Poques pàgines després de començar la seva autobiografia, Instrumental, editada en castellà per Blackie Books, teníem clar que seria un dels participants de la cinquena edició del Primera Persona. L’olfacte ens ha funcionat i el músic ja és un fenomen a escala internacional. Pianista de gran prestigi, amb diversos àlbums de clàssica al darrere, Rhodes oferirà un dels seus recitals en què interpreta al piano les seves peces de clàssica favorita, encapçalades per una explicació emocional i còmica de per què són tan importants per a ell.
Un galàctic i l’altre còsmic. Un surrealista i l’altre psicodèlic. Un del Poble-sec, un altre de la zona alta (encara que després la dinamitaria amb acarnissament). Molts els confonen o equiparen, però aquests dos cavallers no podrien ser més diferents. JAUME SISA (Barcelona, 1948) i PAU RIBA (Palma, 1948) són un parell de músics catalans amb un arrelament comú a la contracultura dels seixanta, dos grans iconoclastes que van compartir escola en el mític Grup de Folk, però es van enlairar, zum!, cap a universos diferents. Sisa és Música Dispersa, Orgia, Qualsevol nit pot sortir el sol, vestit i corbata, cançó lleugera i música de saló, Nit de Sant Joan, revetlla i l’alter ego Ricardo Solfa. Riba és Dioptria, Eivissa, hippisme, peiot, seminuesa escènica, teories trans, Electròccid ACCID Alquimístic Xoc i persona declarada non grata pels Castellers de Barcelona. Primera Persona els casa pel civil i el cosmicogalàctic en un escenari que rares vegades han compartit en el passat. A veure què passarà.
A EL GUINCHO no hi ha qui el caci. Pablo Díaz Reixa (Las Palmas de Gran Canaria, 1983), personatge foguejat en l’underground barceloní, va adoptar aquest nom per als seus projectes més personals. Des d’aleshores, el seu nom (i la seva música) ressona en tots els continents fins a esdevenir el músic independent nacional amb més prestigi i projecció global. Cadascun dels seus discos ha estat un desmarcatge i una fugida de l’anterior. Des de la psicodèlia tropicalista d’Alegranza (2008), una orgia rítmica i alhora un estudi precís de les músiques insulars, fins a Pop Negre (2010), una reivindicació i un assaig de les cançons en alta fidelitat. Aquesta obra li va valer, entre altres coses, una trucada de Björk, que va reclamar els seus serveis com a productor. Hiperasia (2016), el seu àlbum més trencat, confessional i avançat, suposa l’enèsima cabriola, que el porta a aterrar al Teatre del CCCB per retrobar-se amb el públic que el va veure emprendre el vol i davant el qual repassarà la seva carrera amb una conferència musicada plena de sorpreses.
STEPHIN MERRITT (Canadà, 1966) és un dels indiscutibles grans talents pop dels darrers vint anys. Els seus treballs en solitari, amb The 6ths i, sobretot, amb The Magnetic Fields, són referències importantíssimes de la música popular contemporània. Treballs com Holiday, Get Lost i en especial el meravellós triple àlbum 69 Love Songs han marcat una generació de públic i artistes. Delicadesa, melodia i nuesa pop per part d’un dels grans noms d’aquesta edició, que oferirà un concert únic a la ciutat.
Qui paga pel que altres esnifen? Qui ho porta a la porta? Qui mor per això? Qui es beneficia, al final, de tot el merder? Els autors NACHO CARRETERO (periodista, autor de Fariña), ALBERTO ARCE (periodista d’Associated Press i The New York Times, autor de Novato en nota roja) i JUAN PABLO VILLALOBOS (novel·lista, autor de Fiesta en la madriguera) analitzaran, per separat i de manera coral, cadascun en el seu estil particular, el fenomen del narcotràfic internacional. A Galícia, Hondures o Mèxic. El transport, les víctimes, la violència desencadenada, les conseqüències, les extravagàncies dels traficants, les muntanyes de diners que es pasten i mouen, la complicitat dels governs i l’assentiment tàcit del mercat europeu o nord-americà. No és una feina agradable, la d’aquests tres, però algú l’ha de fer. Primera Persona els posa l’escenari, els llums i la vestimenta. Les idees, els libels i els testimonis en primera, segona o tercera persona són només seus.
ARIES (Bilbao, 1979). Sota aquesta constel·lació s’amaga Isabel Fernández Reviriego, música polifacètica, fanzinera i artista en majúscules. Seguim la Isa des de fa anys, quan vam començar a sentir les melodies pop de Charades, un dels grups independents més brillants de la dècada passada a l’estat. Ara, en solitari i amb el sobrenom d’Aries, la bilbaïna amb residència a Galícia explora sonoritats electròniques sense perdre les harmonies sixties que han caracteritzat tota la seva carrera, en el punt on es troben The Association i Animal Collective. Vindrà al festival a presentar el seu tercer treball com a Aries, Adieu or die, que es publicarà properament en edició conjunta entre La Castanya i K Records, el mític segell d’Olympia que dirigeix Calvin Johnson, de Beat Happening.
JOHN COOPER CLARKE (Salford, 1949). Quina boqueta, John! Poeta punk, bard de Salford, caricatura vivent de si mateix, escanyolit dandi de l’inframón i tipus afilat en general, John Cooper Clarke és un dels artistes més procaços, mordaços i estimulants de la poesia performance de tots els temps. La paraula és la seva espasa, el seu camp de batalla, la seva (sovint única) eina. Va treure àlbums en segells pop; va compartir escenari (a soles, com un valent) amb músics que imposaven respecte com Sex Pistols, Buzzcocks, Elvis Costello o The Fall. Martin Hannett (de Factory Records) li va produir un disc; va travessar amb dificultat una ominosa addicció a l’heroïna i uns dies sense empremta; va compartir casa i vici ‒però no llit‒ amb Nico (Velvet Underground); va protagonitzar anuncis de cereals; va desaparèixer i reaparèixer un parell de vegades; fans il·lustres es van anar amuntegant a la seva porta (Arctic Monkeys, Plan B); la Universitat de Salford li va concedir un títol honorífic; va posar música al final d’un capítol de Los Sopranos, i segueix aquí.
Calçant botins de taló cubà, amb aquest esplèndid pentinat niu-de-cigonya, la llengua esmolada com mai i el cervell en mode hipervelocitat. No us en perdeu ni una coma.
Xavier Cugat sempre portava mitjons vermells. Xavier Cugat aparcava el seu Rolls Royce davant de casa seva a Barcelona: l’Hotel Ritz. Xavier Cugat tocava el violí, tocava moltes dones, tocava molts diners gràcies a grans produccions de Hollywood, on enarborava la seva batuta. Xavier Cugat va ser el primer gran català global i pop. No és estrany que JORDI PUNTÍ (Manlleu, Barcelona, 1967), un dels autors catalans més prestigiosos (gràcies a novel·les com Maletes perdudes), se sentís fascinat per la seva figura des de ben petit. Aquesta obsessió l’ha portat a preparar una novel·la sobre la figura de Cugat. Per fer-ho, ha passat deu mesos escrutant papers a la biblioteca pública de Nova York, absolutament obsessionat amb els acudits, les marimbes i les pilleries del seu protagonista. A Primera Persona oferirà una conferència. El títol en dóna moltes pistes: «Hotels, avions i jutjats. O un intent de novel·lar la vida i miracles de Xavier Cugat».
JUAN MARSÉ (Barcelona, 1933) i CARLOS ZANÓN (Barcelona, 1966). La presència d’un nom com el de Juan Marsé és d’aquelles que justifiquen fer aquest festival. Novel·lista multipremiat, cronista de la Barcelona obrera i company de batalles de Manuel Vázquez Montalbán, Eduardo Mendoza o Terenci Moix. Marsé ens repassarà tota la seva carrera en una apassionant entrevista en directe perpetrada per Carlos Zanón, flamant guanyador del premi Hammet de novel·la negra amb el seu Yo fui Johnny Thunders i que actualment està promocionant el seu nou llibre de contes, Marley estaba muerto (RBA), i és considerat un dels hereus naturals de Marsé.
THE JUNE BRIDES constitueixen un dels grups més vivaços de l’indie pop original anglès, collita 1981-1986. Encara englobats a la babalà en l’òrbita C86 o twee, The June Brides eren més audaços, estranys i arrabassats que molts dels seus contemporanis. Cantaven sobre estar «malalt, cansat i borratxo» i pertànyer-a-alguna cosa, amb unes lletres tan elevades com les de The Smiths (als quals fan de teloners sovint) i un pop tan emotiu com The Jam. Sonaven al trot, mig desmuntats (l’escriptor Dave Eggers, fan vitalici, va dir que sonaven humans, com si haguessin enregistrat els discos «mig borratxos en una sala d’estar plena de llibres»), usaven trompeta mexicana i violí udolant, portaven tupè i ulleres i gavanys i jerseis de coll en punta, van enregistrar alguns dels singles més excitants de la dècada, el seu àlbum There are eight million stories va ser número 1 anglès i va romandre en el Top 10 durant 28 setmanes. Paul Heaton (The Housemartins) i Robert Forster (The GoBetweens) els van adorar i els adoren encara. L’any 2016 segueixen tan entusiastes i melòdics com sempre, i Primera Persona els lloga un avió amb destinació al teatre del CCCB. Per primera vegada a Espanya! (compte!!).
Les entrades del Primera Persona 2016 ja són a la venda a través de Ticketea.com i a les taquilles del CCCB.
Coincidint amb la celebració a Barcelona del Primera Persona, La Casa Encendidade Madrid oferirà, dissabte 7 de maig, una selecció d’artistes que han participat al Primera Persona al llarg dels seus cinc anys: Ben Brooks, Renata Adler, James Rodhes i Megamix.
PROGRAMACIÓ
Divendres 06/05/2016
Sessió 1: Zeina Abirached + Sergi Pàmies & Revista Panenka + Renata Adler & Begoña Gómez + James Rhodes & Javier Blánquez
Hora: 19.00 h
Divendres 06/05/2016
Sessió 2: Riba & Sisa + El Guincho + Stephin Merritt
Hora: 22.00 h
Dissabte 07/05/2016
Sessió 3: NARCOS (Alberto Arce, Nacho Carretero i Juan Pablo Villalobos) + ARIES + John Cooper Clarke
Hora: 19.00 h
Dissabte 07/05/2016
Sessió 4: Jordi Puntí parla de Xavier Cugat + Marsé & Zanón + The June Brides Hora: 22.00 h
INFORMACIÓ GENERAL:
PRIMERA PERSONA
Divendres 6 i dissabte 7 de maig de 2016
Sala Teatre del CCCB
Preu per sessió: 7 € / Reduït: 5 €
Venda d’entrades anticipades: Ticketea.com
