Archivo por meses: abril 2016

Mare de Déu de Montserrat (27 d´abril)

mdmontserratMare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya i una de les set patrones de les comunitats autònomes d’Espanya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s’ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

Història

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.

La imatge que es venera en l’actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nenet Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de «la Moreneta». L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.

Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

A la Verge de Montserrat se l’anomena «La Moreneta». A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d’aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).

Protecció durant les guerres

El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca. Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans que els francesos destrossessin l’abadia. Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l’incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.

El 1835, amb motiu de la crema de convents, l’abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir. La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l’antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.

Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.

Rèpliques de la Mare de Déu de Montserrat pel mó

A Sevilla hi ha una confraria de Setmana Santa que entre els seus Sants Titulars compta amb la Verge de Montserrat gloriosa i dolorosa.

A la ciutat de Lima (Perú) se’n venera una rèplica. L’antic barri extramurs porta el nom de Monserrat i les seves festes, al mes de setembre, celebren molts miracles concedits per aquesta Mare de Déu.

A Buenos Aires (Argentina) un barri del centre de la ciutat duu el nom de Montserrat, i la imatge és venerada a l’església parroquial homònima.

També a la ciutat de Santos (Brasil), se’n venera una altra i és la patrona de la ciutat.

A la ciutat de Bogotà (Colòmbia) hi ha el turó de Monserrate, que presideix la ciutat, amb un santuari que té una capella amb la Moreneta.

Mare de Déu de Montserrat a l’altar major de l’Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. Segons una tradició, aquest temple era el lloc on originàriament era la imatge de la Mare de Déu. Arran de la invasió musulmana, el sacerdot va voler protegir-la i va amagar-la a la muntanya de Montserrat, on fou trobada després i on va restar. En record del seu lloc d’origen, l’església de Sant Just venera una rèplica de la imatge a l’altar major.

A l’Església de la Concepció de la ciutat de San Cristóbal de La Laguna (Tenerife), hi ha una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a Montferri, de Josep Maria Jujol i Gibert.

A la ciutat sarda de L’Alguer una estàtua de la Moreneta va ser donada per un grup d’intel·lectuals catalans que, durant el franquisme, l’any 1960, varen fer un viatge cultural i identitari, anomenat després Lo Viatge del Retrobament. La Moreneta, s’ha col·locat a la Catedral de l’Alguer i se troba a la segona capella del creuer, comptant de l’esquerra.

A Roma, hi ha una església que es diu Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols (el seu nom real és Església Nacional Española de Santiago i Montserrat) on es venera una verge de Montserrat.

A Terrassa n’hi ha una rèplica en un finestral del Raval de Montserrat, al qual dóna nom.

Observació d’estels (dissabte 30 d´abril) Terrasses de la Fundació Joan Miró, Activitat gratuïta

Observació d’estels

 
estel_matinal_1461661040_a1060338
 
 
 
 
 
 

Lloc

Terrasses de la Fundació Joan Miró

Dates

Dissabte 30 d’abril, a les 21.30 h

Preu

Activitat gratuïta

Aforament limitat

 

  Acció sobre l’àmbit de la Col·lecció «Violència i evasió«

«L’espectacle del cel em commou. Em sento commogut quan veig en el cel immens una lluna creixent o el sol». (Joan Miró, 1959)

La Fundació Joan Miró, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i el Parc Astronòmic del Montsec, organitza una sessió pública d’observació del cel en què es podrà veure Júpiter i els diferents colors dels estels.

L’activitat té com a punt de partida l’interès de Miró pels cossos celestes, tal i com demostra la Col·lecció de la Fundació, especialment l’àmbit «Violència i evasió». La sessió d’observació permetrà als visitants descobrir la coloració diversa dels estels segons la seva temperatura, distingir les estrelles dobles o entendre què són els cúmuls globulars i els cúmuls oberts.

El públic es distribuirà en diferents franges horàries per evitar aglomeracions i poder observar el cel a ull nu i amb telescopi amb tota tranquil·litat.

De 21.30 a 23.30 h els assistents poden sumar-se a les visites comentades a la Col·lecció Joan Miró.

Vegeu totes les Activitats a l’entorn de la Col·lecció.

Nuestras mujeres (del 4 al 22 de maig de 2016) Teatre Condal

NUESTRAS_h02_adaptada

Nuestras mujeres

del 4 al 22 de maig de 2016
AUTOR: Eric Assous
DIRECCIÓ: Gabriel Olivares

 

 

Sinopsi

Tres vells amics han quedat per jugar la partida de cartes habitual, malgrat això, un d’ells triga a arribar inexplicablement. Te una bona raó: ha assassinat la seva dona.

Nuestras mujeres planteja temes universals: el valor de l’amistat, el compromís davant el deure, la idea de justícia i per sobre de tot, la lluita entre el correcte i l’incorrecte. Què fer quan un vell amic comet un crim? Delatar-lo? Salvar-lo? Aquest conflicte posa a prova el Max, el Paul i el Simó en una nit que pot suposar la ruïna dels tres.

Durada: 1 hora i 30 minuts

 

AUTOR: Eric Assous
DIRECCIÓ: Gabriel Olivares

REPARTIMENT:
Gabino Diego (Paul)
Antonio Garrido (Max)
Antonio Hortelano (Simon)

DISSENY D’ESCENOGRAFIA: Anna Tusell
DISSENY DE VESTUARI: Libert Lado
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Carlos Alzueta

COPRODUCCIÓ: Pentación Espectáculos i Focus

K2. TOCANT EL CEL, A PARTIR DEL 3 DE MAIG EN SALES DE TOT L’ESTAT

 

K2. TOCANT EL CEL

 

 

A PARTIR DEL 3 DE MAIG EN SALES DE TOT L’ESTAT

 docu

El Documental del Mes estrena a sales de tot l’estat una pel·lícula d’altura. El film acompanya quatre fills d’alpinistes que emprenen un viatge emocional al camp base del K2 per retrobar-se amb allò que va dur als seus pares o mares a emprendre una expedició a un dels cims més alts i perillosos de la Terra. Val la pena pagar el preu de la passió? Es pot deixar-ho tot per tocar el cel?

 

L’estiu del 1986 gairebé una desena d’expedicions de tot el món es van trobar a la base del K2 per escalar la muntanya a través de la ruta d’ascens més complicada, per on molt poques persones havien aconseguit arribar al cim. “Nou expedicions atacaven la muntanya simultàniament. Potser això no li va agradar a la muntanya, i s’hi va tornar amb tota la seva força”. 13 escaladors van perdre-hi la vida. Molts d’ells van ser enterrats a la muntanya, d’altres encara no s’han recuperat els seus cossos. Des de llavors, l’estiu de 1986 al K2 és conegut per tots els alpinistes com “l’estiu negre”.

Ara, 30 anys després, la directora i alpinista Eliza Kubarska reuneix 4 dels fills d’aquests alpinistes que varen perdre la vida el tràgic estiu de 1986: la Hania, en Lukasz, la Lindsey i en Chris emprendran un viatge emocionalment difícil al camp base del K2, el lloc on rauen els seus familiars enterrats. Un exercici de valentia que els forçarà a plantar cara al seu passat i a entendre què va forçar als seus pares o mares a deixar-ho tot i assumir els riscos que comportava una expedició tant perillosa com aquella.

Alguns dels protagonistes encara eren nens, d’altres no havien nascut quan va tenir lloc la tragèdia.  Eliza Kubarska, alpinista i amb desitjos immensos de ser mare, intenta donar resposta a les seves inquietuds acompanyant aquestes quatre persones en un viatge necessari per entendre i intentar reconciliar-se amb els pares i mares que els van deixar orfes per l’atracció que exercia sobre ells la “muntanya salvatge”. És moralment acceptable tenir un fill si ets alpinista? La passió per a les dues coses és compatible? Qualsevol risc és justificable?

Gràcies al testimoni de Kurt Diemberger, supervivent d’aquell “estiu negre”, i a l’accés a les cartes, imatges d’arxiu i diaris personals dels alpinistes que van perdre la vida en aquella expedició,  els protagonistes intenten comprendre com van ser els últims dies dels seus pares i mares, homes i dones que tenien un somni: tocar el cel amb les pròpies mans.

K2. Tocant el cel és retrat psicològic de quatre fills d’alpinistes que busquen respostes a les preguntes que s’han plantejat sempre, per calmar el dolor provocat per l’absència dels seus familiars. Un volta de torn més al cinema de muntanya amb un fort component emocional.

TRÀILER: https://www.youtube.com/watch?v=NosUyM1Mke8

 

 

:: Fitxa Tècnica

Polònia, Regna Unit, Alemanya (2015) 72 min. VO en anglès i polonès subtitulada en català

Direcció i guió: Eliza Kubarska

Director de fotografia: Radek Ladczuk

Muntatge: Bartosz Pietras

Disseny de so: Mariusz Bielecki

Música: Michal Jacaszek

Producció: Katarzyna Slescika, Monika Braid

 

:: Premis i Festivals

Festival del Film Locarno – Secció oficial. Itàlia, 2015

Krakow Film Festival – Secció oficial. Polònia, 2015

BANFF Mountain Film Festival – Millor Pel·lícula. Canadà, 2015

Kendal Mountain Festival – Gran Premi del Jurat. Regne Unit, 2015

 

:: La Directora

Eliza Kubarska és documentalista i alpinista. Entre les seves obres destaquen les multipremiades What happened on Pam Island, rodada a Groenlàndia, i Walking Under Water, sobre la tribu Badjao, una comunitat nòmada en perill d’extinció que viu a les aigües del sud-est asiàtic, que va guanyar una Menció Especial del Jurat al prestigiós festival canadenc Hot Docs.

:: Calendari de projeccions

El Documental del Mes és una iniciativa que, amb la voluntat d’apropar el documental als espectadors més enllà de les grans capitals, estrena cada mes un documental en una xarxa de més de 60 sales a tot l’estat i a Llatinoamèrica, en poblacions grans, mitjanes o en petits municipis arreu del territori. A continuació veureu les dates de projecció a l’estat espanyol d’El Documental del Mes d’aquest mes:

 

Ciutats

Lloc

Dia

Hora

Preu

 

CATALUNYA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CATALUNYA

Amposta El Casal 06/05 21:30h 4 €
07/05 18:00h
Banyoles Ateneu Bar 05/05 21:00h Gratuït
Barcelona

 

Aribau Multicines 05/05 20:00h 6 €
Biblioteca Esquerra de l’Eixample  – Agustí Centelles 17/05 19:00h Gratuït
Teatre de Sarrià 22/05 20.30h 2/3€
30/05
Centre Cívic Fort Pienc 26/05 19:30h Gratuït
Biblioteca de Vilapicina i la Torre Llobeta 24/05 19:00h Gratuït
Zumzeig Cine-Bistrot 12/05 20:00h 5€/7,50€
Castellar del Vallès Sala d’Actes del Mirador 13/05 20:00h 3 € /     Gratuït
Esterri d’Àneu Ecomuseu 05/05 20:00h Gratuït
Girona Museu del Cinema 05/05 19:30h Gratuït
Centre Cívic Santa Eugènia 12/05 20:00h Gratuït
Lleida Biblioteca Pública de Lleida 09/05 18:00h Gratuït
Llorenç del Penedès Casa de Cultura 08/05 19:00h 5€
Manlleu Ateneu de Manlleu 26/05 21:00h 3€ / socis gratuït
29/05 18:00h
Manresa Auditori La Plana de l’Om 05/05 20:00h Gratuït
Matadepera Casal de Cultura 03/05 19:30h Gratuït
Molins de Rei Joventut Catòlica 01/05 19:00h 4€ / 2€  reduïda
Premià de Mar Patronat Social Premianenc 07/05 20:00h 4€/3€
28/05 20:00h
Puig-reig Biblioteca de Puig-reig 20/05 20:00h Gratuït
Reus Centre d’Art Cal Massó 19/05 21:30h Gratuït
Rubí El Celler 13/05 19:00h Gratuït
Sabadell Cines Imperial 18/05 18:30h Gratuït
Salt Auditori de la Factoria Cultural Coma Cros 19/05 20:00h Gratuït
Sant Cugat del Vallès Casal de Torreblanca 11/05 20:00h Gratuït
Arxiu Nacional de Catalunya 30/05 18:00h Gratuït
Sant Just Desvern Ateneu de Sant Just 26/05 20:00h 5 € / 3 € socis
Sant Feliu de Llobregat CineBaix 07/05 19:45h 5 €/6€
Santa Coloma de Gramenet Biblioteca Singuerlín – Salvador Cabré 27/05 20:00h Gratuït
Tarragona Biblioteca Pública de Tarragona 27/05 18:30h Gratuït
Terrassa Club Catalunya-Filmoteca 11/05 22:00h 3,5 €
Viladecans Atrium Teatre 19/05 21:00h 3€
Vilanova i la Geltrú Teatre Principal 11/05 20:00h 3€ / socis gratuït
ANDALUSIA Sevilla Sede del CICUS 10/05 20:00h Gratuït
ARAGÓ Zaragoza Centro Joaquín Roncal 26/05 19:00h 2€
Osca Saló d’Actes de la Diputació Provincial d’Osca 19/05 19:30h Gratuït
ASTÚRIES Gijón Centro de Cultura Antiguo Instituto 10/05 19:30h Gratuït
Centro Municipal Integrado de l’Arena 16/05 19:30h Gratuït
Centro Municipal Integrado Ateneo de la Calzada 25/05 19:30h Gratuït
Oviedo Teatro Filarmónica 11/05 20:00h Gratuït
BALEARS Palma Cine Ciutat Pendent de confirmació Pendent de confirmació 5€ / 4€ socis
Sant Lluís
(Menorca)
Sala Polivalent Albert Camus 11/05 20:00h 3 €
Es Mercadal
(Menorca)
Centre de Convencions 19/05 20:30h Gratuït
CASTELLA I LLEÓ León Universidad de León – Teatro El Albéitar Pendent de confirmació Pendent de confirmació Gratuït
Valladolid Universidad de Valladolid, Aula Margelina (Plaza de la Universidad) 10/05 19:30h Gratuït
Salamanca Teatro Juan de la Enzina Pendent de confirmació Pendent de confirmació Gratuït
Portillo Teatro Cine Álvaro de Luna 12/05 21:00h Gratuït
CASTELLA-LA MANXA Horcajo de Santiago (Cuenca) Convivir Cooperativa 13/05 17:30h Gratuït
GALÍCIA A Coruña Centro Ágora 03/05 20:00h 2,5€/2€
ILLES CANÀRIES Las Palmas de Gran Canaria Teatro Guiniguada 24/05 20:30h 2€/1€
Tenerife – La Laguna Espacio Cultural Aguere 20/05 20:30h 2€/1€
Santa Cruz de La Palma Casa Principal de Salazar 26/05 20:00h Gratuït
Fuerteventura Auditorio Insular Puerto del Rosario 25/05 20:30h Gratuït
MADRID Madrid Cineteca 17/05 20:30h 3,5€
PAÍS BASC Elorrio Iturri Kultur Etxea 11/05 19:30h Gratuït
Bilbao Sala Multicine 7 26/05 20:00h 3,7€
PAÍS VALENCIÀ València La Rambleta 04/05 20:00h 4€
Cinema Aragó 26/05 19:30h 5€
Castelló Teatre del Raval 18/05 20:00h Gratuït

 

MÉS INFORMACIÓ A WWW.ELDOCUMENTALDELMES.COM

 

 

BERLINIST TORNEN A L’ESCENA DE BARCELONA A LA SALA HIROSHIMA (1 de maig)

BERLINIST EN CONCERT A HIROSHIMA

hiros 

 
 
 

BERLINIST TORNEN A L’ESCENA DE BARCELONA A LA SALA HIROSHIMA

Berlinist, fill de Wim Mertens i Sigur Ros, porten a Hiroshima el seu treball The Winter Hexagon, una col·lecció de deu esferes musicals neoclàssiques on convergeixen ambient, folk, electrònica i espurnes de pop.

 
 
The Winter Hexagon, de Berlinist
Diumenge 1 de maig, 19 h. Concert. 60 minutsCom si d’una constel·lació es tractés, els músics que componen Berlinist han creat el seu propi cercle d’hivern a l’àlbum The Winter Hexagon, a partir de les sis estrelles que es poden veure durant les nits dels mesos d’hivern a l’hemisferi nord. The Winter Hexagon és una col·lecció de deu esferes musicals neoclàssiques en les que convergeixen ambient, folk, electrònica i espurnes de pop. Entre ressons de Wim Mertens i Sigur Rós, les composicions de Berlinist expressen descriptivitat cinemàtica en la línia de Max Richter, modernitzen el clàssic amb tirada a Yann Tiersen i dibuixen paisatges sonors amb la sensibilitat de Jóhan Jóhansson.

Berlinist són Marco Albano (piano), Gemma Gamarra (veu), Luigi Gervasi (harmonium), Adriana Lorenzo (cello) i Josep Comas (bateria). En la gravació de The Winter Hexagon a l’estudi Two Ties Recordings, habitual espai d’assaig de la banda, han participat Ignasi Canals (bateria), Jon Oliva (baix), Lidia López (violí), Ferran Puig (trombó), Xavier Armiñana (clarinet), Víctor Estrada (theremin) i Marc Egea (hurdy gurdy, duduk), i ha estat masteritzat per Xavi Alarcón.

Berlinist tornen a actuar a Barcelona un any després de presentar The Winter Hexagon a l’església de Sant Gaietà.

Audio aquí
Vídeo aquí

 
 
MÉS INFORMACIÓ A
www.hiroshima.cat

c/ Vila i Vilà, 67, 08004, Barcelona

T 93 315 54 58

hola@hiroshima.cat

SEGUEIX LA SALA HIROSHIMA A LES XARXES!
Facebook Twitter Instagram

Els Terrats en Cultura arrenquen el 6 de maig amb Balla amb mi!

Els Terrats en Cultura arrenquen el 6 de maig amb Balla amb mi!

 

Entrades ja a la venda

 

2005cac76e204c7b57af83572119653a

PROGRAMACIÓ MAIG
 
Divendres 6 i dissabte 7 de maig , 19.30 h – Barri de Gràcia

BALLA AMB MI

Amb Toni Viñals i Marc Garcia-Rami

Inaugurem els Terrats de Primavera amb un viatge per la història del Teatre Musical de Broadway.

Més informació i reserves
 
Divendres 20 i diumenge 22 de maig, 20.00 h – Barri del Raval

MICRODANSA ALS TERRATS 

SIQ, De norte a Sur i Efil a les altures de Barcelona

Tres coreografies de Dansa Contemporània en un format múltiple i minimalista.

Més informació i reserves
18 d’abril de 2016. Coincidències va presentar la 4a edició dels Terrats en Cultura a l’Antiga Fàbrica Damm amb una gala molt especial.

NOVETATS
Coincidències està d’estrena amb nou web i nou sistema de venda d’entrades que permet adquirir-les amb antel·lació.
 
La novetat de la programació són els Terrats de la Mediterrània, durant un cap de setmana s’oferirà músiques de la Mediterrània en un terrat amb vistes al mar; que s’anirà repetint cada edició amb diferents músiques de la Mediterrània. Enguany, inaugura el cicle Yacine and the Oriental Groove (música de la mediterrània oriental) i Névoa (mestissatge música portuguesa i catalana).

La gala sencera la podeu veure a Periscope a través del nostre Twitter @coincidencies

Consulta la resta de programació a www.coincidencies.com
 
Vídeo Teaser #Terrats2016
11 de cada 10 especialistes recomanen els Terrats en Cultura
 
 
 
Facebook
 
Twitter
 
Website
 
YouTube
 

Arriba la IV Pujada a Sant Pere de Rodes (1 de maig)

 

Arriba la IV Pujada a Sant Pere de Rodes
 

13668

Has pujat mai al monestir de Sant Pere de Rodes a peu? Aquest diumenge 1 de maig tens l’oportunitat de viure aquesta experiència amb la IV Pujada a Sant Pere de Rodes. Només cal que t’inscriguis i triïs el poble del Cap de Creus des del qual vols sortir. Totes les rutes començaran entre les 7 i les 10h del matí, depenent del lloc de sortida, i finalitzaran a l’antic poble de Santa Creu. Hi ha moltes activitats programades!

 
 
 
Conèixes la història del monestir i el seu entorn?

El conjunt monumental de Sant Pere de Rodes és un dels més interessants per conèixer el món medieval a Catalunya. En aquest entorn s’hi reuneixen tres elements que representen la societat feudal: els que resen, al monestir de Sant Pere de Rodes; els que produeixen, al poblat de Santa Creu; i els que lluiten, al castell de Verdera.

 

Nit de musicals: Swing Broadway (26 de juliol)

 

Nit de musicals: Swing Broadway

                   

13082688_10154070495252226_202250038979007005_n

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona Jazz Orchestra / Paco Mir

Després d’omplir el Teatre Grec en l’edició de 2015, torna al festival per tercer any consecutiu la gran cita estiuenca amb el teatre musical, enguany a ritme de swing i a partir d’una història creada i dirigida per Paco Mir.

Música

Data
26/07
Espai
Horari
22 h
 
El públic barceloní té fam de teatre musical i la prova és una Nit de musicals que va néixer el 2014 i que, després d’haver obtingut una resposta excepcional del públic, torna ara convertida en una cita ineludible del festival. Un any més, l’espectacle té una personalitat pròpia que en aquesta edició marca Paco Mir, un home de teatre especialment conegut per la seva feina amb Tricicle però que també treballa en solitari i que, al Grec, ja ha dirigit en els últims anys muntatges com El sopar dels idiotes (1998) o La banqueta (2013). La revista Teatralnet organitza una vetllada que fondrà veu i coreografies i que promet emocionar els espectadors i espectadores amb un repertori format per temes coneguts de musicals nord-americans com Gypsy, Guys and Dolls, Victor Victòria o Kiss me Kate, entre d’altres. Els interpreta la big band Barcelona Jazz Orquestra, que farà sonar els temes cantats per una tria excepcional d’intèrprets i ballats per una companyia de ball especialment creada per a l’ocasió. Nit de teatre i música amb tot el swing de Broadway. Una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona i Teatralnet Produccions.  Amb el patrocini de Renault

 
 

Direcció i dramatúrgia
Paco Mir
Interpretació
Ivan Labanda, Mercè Martínez, Marta Ribera, Xavier Duch i d’altres per determinar. Amb la col∙laboració de la Companyia Bratislava (Anna Arena, Laura Pau, Mònica Portillo i Albert Ruiz).
Ballarins
per determinar
Direcció musical
Andreu Gallén
Interpretació musical
Barcelona Jazz Orchestra
Direcció de la Barcelona Jazz Orquestra
Dani Alonso
Escenografia i vestuari
Marc Udina
Coreografia
Maria Bossy
Orquestració
Jordi Cornudella
Traducció de les cançons
David Pintó
Disseny d’il·luminació
Ignasi Morros
Disseny de so / concepció sonora
Joan Gil
Direcció tècnica
Joan Segura
Caracterització
Toni Santos
Producció executiva
Teatralnet Produccions
Producció
Albert Miret
Disseny del cartell
Franbkie de Leonardis
Fotografia
David Ruano
Comunicació
Carmen Vicente
Xarxes socials i enregistraments en vídeo
Ángeles Castuera i Albert Martí (Teatralnet Multimèdia)

Es busquen ballarins i cantants per a la «Nit de Musicals» del Grec 2016

Es busquen ballarins i cantants per a la «Nit de Musicals» del Grec 2016

daniel_angles

 

 

 

 

Teniu bona veu o bones cames i sabeu ballar i cantar com uns professionals? Doncs els organitzadors de la Nit de Musicals del Grec 2016 us estan buscant!

La Nit de Musicals celebrarà enguany la tercera edició, una proposta que s’ha anat fent més i més popular i que omple el Teatre Grec de Montjuïc dels temes més coneguts de la història del teatre musical.  

Per tal d’organitzar l’edició d’enguany, els organitzadors (la revista online Teatral.net) estan buscant ballarins i ballarines professionals que tinguin una tècnica avançada de claqué i de  jazz i que, a més, disposin d’una bona base de clàssic. Haurien de tenir unes edats compreses entre els 18 i els 40 anys.

A més, els organitzadors de la Nit de musicals busquen també cantants professionals de tots dos sexes que també tinguin tècnica per ballar claqué, jazz i musical.

Si esteu interessats en la proposta, heu d’escriure un missatge amb l’assumpte «Ballarí» i/o «Cantant» a casting@teatral.net incloent un currículum vitae i una fotografia de cos sencer, abans del 15 d’abril. Es valorarà especialment l’experiència professional 

Si opteu a les places de cantants i us convoquen al càsting, us faran arribar material per tal que pugueu preparar l’audició.

Una peça d’Arthur Miller obrirà el Grec 2016

safe_image

Una peça d’Arthur Miller obrirà el Grec 2016

 

 

 

 

El Grec Festival de Barcelona organitza enguany l’edició número 40 i ho celebra amb un dels grans dramaturgs del segle XX que, precisament, hauria fet cent anys l’any passat: Arthur Miller i la seva creació Les bruixes de Salem. El muntatge, dirigit per Andrés Lima, fundador de la companyia Animalario, obre l’edició de 2016 del festival (Teatre Grec; 1-5 juliol).

Ja s’han donat a conèixer els primers espectacles d’enguany, un avançament de la programació per al qual ja s’ha habilitat la venda de localitats. A finals de maig es farà pública la resta de la programació. De tota manera, si voleu assegurar-vos la vostra entrada per alguns dels concerts del Grec 2016, per al MiniGrec o per algún dels muntatges que podreu veure al Teatre Grec de Montjuïc, des d’ara mateix ja podeu comprar-les.

Les bruixes de Salem, interpretat per actors i actrius com Lluís Homar, Nora Navas, Míriam Alemany o Carme Sansa, entre d’altres, deixarà pas uns dies més tard, a la dansa de la Kibbutz Contemporary Dance Company que, els dies 8 i 9 de juliol, interpretarà, la coreografia de Rami Be’er If At All. També actuarà al teatre de Montjuïc l’Alonzo King Lines Ballet, gran renovador del llenguatge del ballet (15 i 16 de juliol), i la combinació de la dansa urbana dels Brodas Bros i la percussió dels Brincadeira. Totes dues companyies han creat l’espectacle Brinca Bros (30 de juliol, també al Teatre Grec). L’escenari de Montjuïc, per cert, acollirà el 21 de juliol les últimes representacions de Circus Klezmer, segurament la peça de circ contemporani català més internacional de la història.

El Teatre Grec acollirà bona part dels concerts del festival, amb estrelles com Estrella Morente (10 de juliol) i Mayte Martín (22 de juliol), però també amb Benjamin Clementine (la gran revelació musical del moment, 12 de juliol), Jorge Drexler (13 de juliol), Myles Sanko (13 de juliol) o, l’últim dia del festival, uns Manel que faran sonar els temes del seu nou disc, Jo competeixo (31 de juliol).

Cites clàssiques del festival com la Nit de tango (amb el Quinteto Real, 18 de juliol al Teatre Grec), la Nit de musicals (26 de juliol) o un concert de la Banda Municipal de Barcelona interpretant un programa que inclou l’Egmont de Beethoven amb la col·laboració de l’actor Àlex Casanovas (11 de juliol; Teatre Grec) tampoc no faltaran a la cita estiuenca.

Però la música del Grec 2016 s’estén també per molts d’altres escenaris de la ciutat, entre els quals un Jamboree que acull grans estrelles del jazz en una extensa programació (de l’1 al 23 de juliol) o el Harlem Jazz Club, on sonaran les músiques de Tori Sparks i Calamento (7 de juliol) i de Ray Cuza i el Septeto Sazonando de Cuba (28 de juliol).

A la sala Hiroshima sonaran durant el Grec el folk i el soul de Dorian Wood (10 de juliol) i el folk d’Scott Matthews (17 de juliol). I no gaire lluny d’allà, a la Sala Apolo, hi haurà les actuacions de Giant Sand (que s’acomiada dels escenaris) i d’Anthony Strong (14 i 22 de juliol respectivament).

La sala BARTS s’omplirà de sons indie i folk, entre els quals els de Lucy Rose (5 de juliol), Nathaniel Rateliff & The Night Sweats (6 de juliol) i William Fitzsimmons (14 de juliol), tres artistes triats per votació del públic del Grec per actuar al festival en un procés de selecció organitzat per Cooncert. També passaran per la sala Lole Montoya (8 de juliol), l’argentí Gustavo Cordera (9 de juliol), el guitarrista Steve Vai (21 de juliol) i una tria de moderns artistes llatinoamericans que actuen (16 de juliol) a la tercera edició de l’Electropikal Fever Fest.

Com és habitual, els Jardins del Teatre Grec tornaran a acollir durant tot el mes uns concerts de petit format amb bandes i artistes emergents de l’escena musical catalana. Els mateixos jardins acolliran el 26 de juny una festa de presentació del MiniGrec, un cicle de teatre per a tots els públics que enguany inclou sis propostes de teatre, dansa i teatre d’objectes per als més petits.

Celebrant l’edició número 40 del Grec Festival de Barcelona, la plaça de Margarida Xirgu acull tot de propostes obertes i gratuïtes que van de les actuacions de l’Orquestra Plateria amb motiu del seu 40 aniversari (30 de juny) i de Chico Trujillo (31 de juliol), a l’espectacle de dansa (i futbol!) La Partida (21 i 22 de juliol) de la Companyia Vero Cendoya o les propostes de La Central del Circ (7 i 8 de juliol). L’espai serà escenari, fins i tot, d’una instal·lació artística de Jordi Galí i la Compagnie Arrangement Provisoire que, el 5 de juliol, construiran una estructura efímera al bell mig de la plaça.

I, com cada any, al festival s’afegiran tot d’activitats paral·leles que formen la secció MésGrec i que inclouen des de cites professionals com l’International Performing Arts Meeting (IPAM), el festival PIIGS o les propostes de l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett, que estrena així els seves instal·lacions del Poblenou.

Elite Model Look España convoca a los jóvenes de Barcelona a participar en su casting para encontrar las new faces del 2016 en Diagonal Mar (30 de abril)

DM_ElitemodelElite Model Look España convoca a los jóvenes de Barcelona a participar en su casting para encontrar las new faces del 2016 en Diagonal Mar

El centro comercial barcelonés acogerá el único casting del concurso de modelos más famoso del mundo que se realizará en Catalunya

El mayor proceso de selección de modelos del mundo, organizado por la agencia Elite, convoca su séptima edición en España para encontrar a los nuevos rostros de la moda. El Centro Comercial Diagonal Mar será el escenario donde se realizará el único casting en Cataluña y Barcelona, el próximo sábado 30 de abril. El evento está previsto que dé comienzo a las 15h con las inscripciones, a las 17h tendrá lugar la primera ronda y alrededor de las 18:30h se darán a conocer los jóvenes seleccionados de la ciudad, para hacer parte de la semifinal nacional.

 

Este año será la cuarta edición del casting exclusivo que se celebrará en el centro comercial Diagonal Mar. Para nosotros poder acoger estas acciones que permiten a nuestros clientes vivir una experiencia única y diferente en el mundo de la moda es muy importante. Estamos seguros que un año más, el próximo sábado la edición de Elite Model Look España 2016 será un gran éxito, esperando aumentar la afluencia de este exclusivo evento respecto al año anterior, en el que participaron más de 200 personas, declara Elin Vigren, directora de Marketing de Diagonal Mar.

El concurso cuenta, en esta edición con un embajador, Arnau Marín. Un joven it boy que cuenta con más de 450.000 seguidores en Instagram ¡Nadie mejor que él para dinamizar el concurso y proyectarlo en las redes sociales!

El jurado -integrado por profesionales de la moda y un representante local- tendrá en cuenta la belleza natural y fotogenia de los aspirantes, pero también su personalidad y espontaneidad. En Barcelona el jurado estará formado por Gael Marie, Director de Elite Barcelona, Juan Pedro López, Diseñador, Elisenda Estalella, Agent – Men Division Elite Barcelona, Carmen Ceclán, modelo internacional de Elite, y María Almenta, ganadora de la edición EML España 2015 y Top 10 de chicas en la final mundial de Milán.

La convocatoria está dirigida a jóvenes de entre 14 y 22 años y una altura mínima de 172 cm para las chicas, y 183 cm para los chicos. Los seleccionados de los castings accederán a la semifinal el 17 de junio y los escogidos a la final que tendrá lugar en Barcelona el 21 de julio y contará con Judith Mascó como invitada de honor que hará parte del jurado.

La edición de EML 2016 hará un recorrido por 8 ciudades españolas. Por primera vez en Palma de Mallorca, Valencia y Salamanca.

El concurso que ha descubierto a Cindy Crawford, Giselle Bündchen, Alessandra Ambrosio, Naomi Campbell, Fei Fei Sun, Nieves Álvarez, Laura Sánchez o Isabelli Fontana hace un amplio recorrido por la geografía española con el objetivo de descubrir a las NEW FACES del 2016. Los castings se llevan a cabo del 2 de abril al 28 de mayo en Madrid, Bilbao, Cantabria-Santander, Barcelona, Valencia, Palma de Mallorca, Salamanca y Málaga. Por primera vez se incorporan al concurso Palma de Mallorca, Valencia y Salamanca.

Los dos modelos -una chica y un chico- que ganen el Elite Model Look España 2016 participarán en la final mundial, el mejor trampolín para lanzar la carrera internacional de los recién llegados a la profesión. La vencedora de la pasada edición del EML España, María Almenta, está en el Top 10 de chicas de la Elite Model Look World Final 2015. Estudiante de ingeniería, destacó por su frescura y su energía.

Historia

El certamen se creó en 1983 bajo el nombre de Look of the Year con la idea de encontrar a las nuevas Top Models. A partir del 2012, después de más de 30 ediciones, el certamen incorporó a los aspirantes masculinos. Se trata del mejor proceso de scouting de modelos de la industria, que selecciona a los jóvenes más prometedores entre 300.000 aspirantes de los cinco continentes.
El concurso ha permitido lanzar las carreras de muchas de las modelos españolas reconocidas internacionalmente. En 1989, Inés Sastre fue la primera que ganó el título de Look of the year. Hasta el 2015, ninguna había llegado a integrar el exclusivo club de las 10 finalistas a nivel global. Maria Almenta y Markel Gajante fueron los ganadores del año pasado. Ambos participaron en la Final Mundial celebrada el pasado noviembre en Milán, donde compitieron con 50 aspirantes de 32 países (32 chicas y 20 chicos).

Sobre Elite

Desde la fundación de la primera oficina en París, en 1972, Elite está presente en más de 58 países a través de las agencias de propiedad directa y acuerdos de licencia. Representa a más de 1000 modelos y ofrece los estándares más altos de gestión de las carreras de estos profesionales. Con este bagaje, se ha convertido en uno de los principales referentes del mundo de la moda y es famosa por su exhaustivo proceso de selección, reflejado en el concurso anual Elite Model Look.

Sobre Diagonal Mar Centre Comercial:
Inaugurado el 20 de noviembre de 2001, Diagonal Mar, centro comercial gestionado por CBRE, es uno de los más grandes de Cataluña. Está situado al inicio de la Diagonal, en un área moderna y en constante expansión, en el distrito del 22@. Sus fáciles y directos accesos lo convierten en el centro comercial más accesible de Barcelona.
El centro comercial fue galardonado con el certificado de excelencia de TripAdvisor 2015 que premia la excelencia en la hospitalidad y que se otorga sólo a establecimientos que hayan obtenido sistemáticamente buenas opiniones de viajeros en la mayor web de viajes del mundo.

Diagonal Mar dispone de más de 88.000 m2 de superficie total y cuenta con más de 200 establecimientos dedicados a la moda, restauración, ocio y otros servicios. Además, ofrece 4.800 plazas de aparcamiento totalmente gratuitas durante 3 horas.

El centro comercial cuenta con un espacio de ocio y restauración al aire libre “La Terrassa del Mar”. Inspirada en el Mediterráneo, “La Terrassa del Mar” se abre a la gente de Barcelona: clientes, vecinos, trabajadores de las torres de oficinas y a los turistas de los hoteles de la zona; un nuevo lugar de encuentro para compras, negocios y diversión abierto a la ciudad y al mar.

www.diagonalmarcentre.com

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, c. 26 de abril de 1564jul.-ibíd., 23 de abriljul./ 3 de mayo de 1616greg.

untitledWilliam Shakespeare (Stratford-upon-Avon, c. 26 de abril de 1564jul.-ibíd., 23 de abriljul./ 3 de mayo de 1616greg.)1 fue un dramaturgo, poeta y actor inglés. Conocido en ocasiones como El Bardo de Avon (o simplemente El Bardo), Shakespeare es considerado el escritor más importante en lengua inglesa y uno de los más célebres de la literatura universal.

Según la Encyclopædia Britannica, «Shakespeare es generalmente reconocido como el más grande escritor de todos los tiempos, figura única en la historia de la literatura. La fama de otros poetas, tales como Homero y Dante Alighieri, o de novelistas como Miguel de Cervantes, León Tolstoy o Charles Dickens, ha trascendido las barreras nacionales, pero ninguno de ellos ha llegado a alcanzar la reputación de Shakespeare, cuyas obras […] hoy se leen y representan con mayor frecuencia y en más países que nunca. La profecía de uno de sus grandes contemporáneos, Ben Jonson, se ha cumplido por tanto: «Shakespeare no pertenece a una sola época sino a la eternidad»».

El crítico estadounidense Harold Bloom sitúa a Shakespeare, junto a Dante Alighieri, en la cúspide de su «canon occidental»: «Ningún otro escritor ha tenido nunca tantos recursos lingüísticos como Shakespeare, tan profusos en Trabajos de amor perdidos que tenemos la impresión de que, de una vez por todas, se han alcanzado muchos de los límites del lenguaje. Sin embargo, la mayor originalidad de Shakespeare reside en la representación de personajes: Bottom es un melancólico triunfo; Shylock, un problema permanentemente equívoco para todos nosotros; pero sir John Falstaff es tan original y tan arrollador que con él Shakespeare da un giro de ciento ochenta grados a lo que es crear a un hombre por medio de palabras».

Jorge Luis Borges escribió sobre él: «Shakespeare es el menos inglés de los poetas de Inglaterra. Comparado con Robert Frost (de New England), con William Wordsworth, con Samuel Johnson, con Chaucer y con los desconocidos que escribieron, o cantaron, las elegías, es casi un extranjero. Inglaterra es la patria del understatement, de la reticencia bien educada; la hipérbole, el exceso y el esplendor son típicos de Shakespeare».

Shakespeare fue poeta y dramaturgo venerado ya en su tiempo, pero su reputación no alcanzó las altísimas cotas actuales hasta el siglo XIX. Los románticos, particularmente, aclamaron su genio, y los victorianos adoraban a Shakespeare con una devoción que George Bernard Shaw denominó «bardolatría».

En el siglo XX, sus obras fueron adaptadas y redescubiertas en multitud de ocasiones por todo tipo de movimientos artísticos, intelectuales y de arte dramático. Las comedias y tragedias shakespearianas han sido traducidos a las principales lenguas, y constantemente son objeto de estudios y se representan en diversos contextos culturales y políticos de todo el mundo. Por otra parte, muchas de las citas y aforismos que salpican sus obras han pasado a formar parte del uso cotidiano, tanto en inglés como en otros idiomas. Y en lo personal, con el paso del tiempo, se ha especulado mucho sobre su vida, cuestionando su sexualidad, su filiación religiosa, e incluso la autoría de sus obras.

Existen muy pocos hechos documentados en la vida de Shakespeare. Lo que sí se puede afirmar es que fue bautizado en Stratford-upon-Avon, Warwickshire, el 26 de abril de 1564 y falleció el 23 de abril de 1616, según el calendario juliano, poco antes de cumplir los 52 años.

William Shakespeare (también deletreado Shakspere, Shaksper y Shake-speare, porque la ortografía en tiempos isabelinos no era ni fija ni absoluta)7 nació en Stratford-upon-Avon, en abril de 1564. Fue el tercero de los ocho hijos que tuvieron John Shakespeare, un próspero comerciante que llegó a alcanzar una destacada posición en el municipio, y Mary Arden, que descendía de una familia de abolengo.

Nació cuando su familia vivía en la calle Henley de Stratford; no se conoce el día exacto, puesto que entonces sólo se hacía el acta del bautismo, el 26 de abril en este caso, por lo que es de suponer que nacería algunos días antes y no más de una semana, según era lo corriente; la tradición ha venido fijando como fecha de su natalicio el 23 de abril, festividad de San Jorge, tal vez por analogía con el día de su muerte, otro 23 de abril, en 1616, pero esta datación no se sustenta en ningún documento.

El padre de Shakespeare, que se encontraba en la cumbre de su prosperidad cuando nació William, cayó poco después en desgracia. Acusado de comercio ilegal de lana, perdió su posición destacada en el gobierno del municipio. Se ha apuntado también que tal vez tuvo que ver en su procesamiento una posible afinidad con la fe católica, por ambas partes de la familia.

William Shakespeare probablemente cursó sus primeros estudios en la escuela primaria local, la Stratford Grammar School, en el centro de su ciudad natal, lo que debió haberle aportado una educación intensiva en gramática y literatura latinas. A pesar de que la calidad de las escuelas gramaticales en el período isabelino era bastante irregular, existen indicios en el sentido de que la de Stratford era bastante buena. La asistencia de Shakespeare a esta escuela es mera conjetura, basada en el hecho de que legalmente tenía derecho a educación gratuita por ser el hijo de un alto cargo del gobierno local. No obstante, no existe ningún documento que lo acredite, ya que los archivos parroquiales se han perdido. En esa época estaba dirigida por John Cotton, maestro de amplia formación humanística y supuestamente católico; una Grammar School (equivalente a un estudio de gramática del XVI español o al actual bachillerato) impartía enseñanzas desde los ocho hasta los quince años y la educación se centraba en el aprendizaje del latín; en los niveles superiores el uso del inglés estaba prohibido para fomentar la soltura en la lengua latina; prevalecía el estudio de la obra de Esopo traducida al latín, de Ovidio y de Virgilio, autores estos que Shakespeare conocía.

El 28 de noviembre de 1582, cuando tenía 18 años de edad, Shakespeare contrajo matrimonio con Anne Hathaway, de 26, originaria de Temple Grafton, localidad próxima a Stratford. Dos vecinos de Anne, Fulk Sandalls y John Richardson, atestiguaron que no existían impedimentos para la ceremonia. Parece que había prisa en concertar la boda, tal vez porque Anne estaba embarazada de tres meses. Tras su matrimonio, apenas hay huellas de William Shakespeare en los registros históricos, hasta que hace su aparición en la escena teatral londinense. El 26 de mayo de 1583, la hija primogénita de la pareja, Susanna, fue bautizada en Stratford. Un hijo, Hamnet, y otra hija, Judith, nacidos mellizos, fueron asimismo bautizados poco después, el 2 de febrero de 1585; Hamnet murió a los once años, y solamente llegaron a la edad adulta sus hijas. A juzgar por el testamento del dramaturgo, que se muestra algo desdeñoso con Anne Hathaway, el matrimonio no estaba bien avenido.

Los últimos años de la década de 1580 son conocidos como los ‘años perdidos’ del dramaturgo, ya que no hay evidencias que permitan conocer dónde estuvo, o por qué razón decidió trasladarse de Stratford a Londres. Según una leyenda que actualmente resulta poco creíble, fue sorprendido cazando ciervos en el parque de sir Thomas Lucy, el juez local, y se vio obligado a huir. Según otra hipótesis, pudo haberse unido a la compañía teatral Lord Chamberlain’s Men a su paso por Stratford. Un biógrafo del siglo XVII, John Aubrey, recoge el testimonio del hijo de uno de los compañeros del escritor, según el cual Shakespeare habría pasado algún tiempo como maestro rural.