Mare de Déu de Montserrat
La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya i una de les set patrones de les comunitats autònomes d’Espanya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s’ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.
Història
Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.
La imatge que es venera en l’actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nenet Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.
A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de «la Moreneta». L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.
L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.
Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.
A la Verge de Montserrat se l’anomena «La Moreneta». A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d’aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).
Protecció durant les guerres
El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca. Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans que els francesos destrossessin l’abadia. Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l’incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.
El 1835, amb motiu de la crema de convents, l’abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir. La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l’antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.
Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.
Rèpliques de la Mare de Déu de Montserrat pel mó
A Sevilla hi ha una confraria de Setmana Santa que entre els seus Sants Titulars compta amb la Verge de Montserrat gloriosa i dolorosa.
A la ciutat de Lima (Perú) se’n venera una rèplica. L’antic barri extramurs porta el nom de Monserrat i les seves festes, al mes de setembre, celebren molts miracles concedits per aquesta Mare de Déu.
A Buenos Aires (Argentina) un barri del centre de la ciutat duu el nom de Montserrat, i la imatge és venerada a l’església parroquial homònima.
També a la ciutat de Santos (Brasil), se’n venera una altra i és la patrona de la ciutat.
A la ciutat de Bogotà (Colòmbia) hi ha el turó de Monserrate, que presideix la ciutat, amb un santuari que té una capella amb la Moreneta.
Mare de Déu de Montserrat a l’altar major de l’Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. Segons una tradició, aquest temple era el lloc on originàriament era la imatge de la Mare de Déu. Arran de la invasió musulmana, el sacerdot va voler protegir-la i va amagar-la a la muntanya de Montserrat, on fou trobada després i on va restar. En record del seu lloc d’origen, l’església de Sant Just venera una rèplica de la imatge a l’altar major.
A l’Església de la Concepció de la ciutat de San Cristóbal de La Laguna (Tenerife), hi ha una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a Montferri, de Josep Maria Jujol i Gibert.
A la ciutat sarda de L’Alguer una estàtua de la Moreneta va ser donada per un grup d’intel·lectuals catalans que, durant el franquisme, l’any 1960, varen fer un viatge cultural i identitari, anomenat després Lo Viatge del Retrobament. La Moreneta, s’ha col·locat a la Catedral de l’Alguer i se troba a la segona capella del creuer, comptant de l’esquerra.
A Roma, hi ha una església que es diu Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols (el seu nom real és Església Nacional Española de Santiago i Montserrat) on es venera una verge de Montserrat.
A Terrassa n’hi ha una rèplica en un finestral del Raval de Montserrat, al qual dóna nom.
