La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona reconeguda com a “Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea”
- L’Acadèmia del Cinema Europeu (EFA) distingirà el 22 d’octubre la localització del mític rodatge de Campanades a mitjanit, d’Orson Welles
- La vila del Bages esdevindrà el primer espai emblemàtic per a la cinematografia europea situat a l’Estat espanyol
- La institució ja ha atorgat aquest títol al Centre Bergman de Fårö, al Centre Memorial Eisenstein de Moscou, a la casa dels germans Lumière de Lió, a El món de Tonino Guerra a Pennabilli, a les escales del Potemkin d’Odessa, a la Noria gegant de Viena i al Museu Sergei Paradjanov de Yerevan
- Els membres de la Junta directiva de l’EFA assistiran a la cerimònia de Cardona
El proper 22 d’octubre, la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona rebrà el títol de “Treasure of European Film Culture” (Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea) per haver estat un dels escenaris del rodatge de Chimes at Midnight (Campanades a mitjanit), considerada una de les millors pel·lícules escrita, dirigida i interpretada per Orson Welles. Es tracta d’un lloc ple d’història, en excel·lent estat de conservació, que pot ser visitat pels amants del cinema, els fans i els estudiosos d’Orson Welles.
Cinquanta anys després de la seva estrena al Festival de Canes, on va rebre el Gran Premi Tècnic i el Premi del 20è Aniversari del Festival, l’Acadèmia del Cinema Europeu descobrirà una placa commemorativa a la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona per deixar constància permanent del seu valor simbòlic i patrimonial per a la història del cinema europeu.
En motiu d’aquesta designació, 25 cineastes europeus, membres de la Junta directiva de l’EFA, presidida per la directora polonesa Agnieszka Holland, acudiran a la ciutat per prendre part en els diferents actes que tindran lloc i celebrar-hi la seva reunió de Junta directiva anual al Parador de Cardona. La comitiva cinematogràfica arribarà el divendres 21 d’octubre i serà rebuda pels seus homòlegs de l’Acadèmia del Cinema Català, l’alcalde de Cardona, el director de la Filmoteca de Catalunya i el director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, les entitats promotores de la candidatura, que també va comptar amb una carta de suport de l’actor Keith Baxter, intèrpret del príncep Hal i únic supervivent de l’equip artístic i una altra de la filla d’Orson Welles, Chris Welles Feder. La voluntat de les institucions catalanes és convertir la Col·legiata de Cardona en símbol d’homenatge permanent a Orson Welles.
Primer espai emblemàtic per a la cinematografia europea situat a l’Estat espanyol
L’objectiu d’aquesta distinció, concebuda el 2015 pels acadèmics europeus Naum Kleiman i Urich i Erika Gregor, és assenyalar espais i localitzacions cinematogràfics de naturalesa simbòlica de gran valor històric, per preservar-los i protegir-los no només pels presents sinó per a les futures generacions, tal i com fa la UNESCO amb el patrimoni natural i cultural mundial.
A dia d’avui, les plaques commemoratives s’han instal·lat en set espais: el Centre Bergman a Fårö, lloc consagrat a la vida i obra del llegendari director suec Ingmar Bergman; el Centre Memorial Eisenstein a Moscou, creat per custodiar les pertinences i difondre la producció del director soviètic; la casa dels germans Lumière a Lió, seu de l’institut dedicat a la promoció i preservació de la cinematografia d’Auguste i Louis Lumière, inventors del cinematògraf i pares del cinema; el museu El món de Tonino Guerra, espai dedicat a l’obra del poeta situat a les catacumbes de Santa Maria della Misericordia de Pennabilli, a la regió d’Emília-Romanya; les escales d’Odessa, localització emblemàtica de la ciutat ucraïnesa immortalitzada per Sergei Eisenstein a El cuirassat Potemkin; la Noria gegant de Viena, el Riesenrad del Prater, escenari d’una altra pel·lícula inoblidable interpretada per Orson Welles i el Museu Sergei Paradjanov de Yerevan, dedicat a un dels més fascinants cineastes europeus.
La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona serà la vuitena localització europea en rebre la distinció i la primera de l’Estat espanyol. El llistat de Tresors de la Cultura Cinematogràfica Europea anirà augmentant al llarg dels anys per posar al mapa aquests llocs especials per la a història del setè art que s’han de preservar per a les generacions futures. És un dels edificis més importants de tota l’arquitectura catalana del segle XI i un monument cabdal de Catalunya. La seva situació al cim del turó que domina la vila de Cardona, al costat del Castell, li dóna un valor paisatgístic excepcional que realça la qualitat de la seva arquitectura i es correspon a la importància històrica del lloc: l’origen del llinatge dels Cardona, el més important de la noblesa catalana i símbol de la resistència dels catalans durant la Guerra de Successió.
Orson Welles a Cardona
La relació d’Orson Welles amb Catalunya es posa de manifest per primer cop a l’inici de Mr. Arkadin, (“El 25 de desembre, un avió volava sobre las costes de Barcelona. La cabina estava buida. La investigació d’aquest incident va estar a punt d’enderrocar a més d’un govern europeu)”, rodant el 1954 algunes escenes a Barcelona i a la finca La Senya Blanca propietat de Josep Encesa a S’Agaró. Allà va tenir lloc la històrica trobada amb Josep Pla, que tot i menysprear ostentosament el cinema, va reconèixer irònicament davant de Welles que “aquest és un home que pesa molt”. Deu anys més tard, Welles buscava un castell medieval per al rodatge de Campanades a mitjanit, en el qual ambientar l’Anglaterra de la Guerra dels Cent Anys. L’elecció va recaure en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, una joia del romànic català situada al Castell de la vila. Produïda per Emiliano Piedra, l’equip va arribar a Cardona procedent de Colmenar Viejo i en tot just dues setmanes, a mitjans d’octubre de 1964, es van filmar les escenes corresponents a mitja hora de pel·lícula útil, una quarta part del metratge del rodatge que es perllongà durant nou mesos en d’altres localitzacions espanyoles, segons recull l’especialista en l’obra wellesiana, Esteve Riambau. Campanades a mitjanit és una síntesi de textos shakespearians al voltant de Falstaff, el personatge amb qui Welles s’identificà tota la vida, company d’aventures del príncep Hal.
Els ciutadans de Cardona es van bolcar en el rodatge. A la vila, que en els anys 60 no comptava ni amb set mil habitants, són encara molts els que recorden aquelles escasses dues setmanes del 1964 que van portar als carrers de la petita localitat minera actors com John Gielgud, Keith Baxter, Marina Vlady, Norman Rodway, Fernando Rey i el mateix Welles, compaginant la interpretació amb el seu treball a l’altra banda de la càmera.
En motiu del centenari d’Orson Welles, organitzat per la Filmoteca de Catalunya l’any 2015, la Col·legiata de Cardona va acollir una projecció de Chimes at Midnight amb la presència de Chris Welles, Keith Baxter i reconeguts especialistes en l’obra del cineasta. La fotògrafa Colita va testimoniar el rodatge cardoní en unes belles fotografies i retrats d’Orson Welles que formen part del patrimoni de la Filmoteca de Catalunya i, que van ser objecte d’una exposició tant a la sala d’exposicions de la Filmoteca com a Cardona en el marc dels actes commemoratius del centenari Welles. El muntatge de la pel·lícula el signen la catalana Elena Jaumandreu, una jove muntadora de cinema de 29 anys que vivia a Madrid quan va treballar a l’equip de filmació de la pel·lícula el 1965 i Fred Muller, que casualment també te residència a Catalunya
L’Acadèmia del Cinema Català forma part de la Xarxa d’Acadèmies de Cinema Europees, Film Academies Network of Europe (FAN of Europe). El Departament de Cultura de la Generalitat és Patró de l’Acadèmia del Cinema Europeu (EFA).
