Archivo por meses: febrero 2018

Cynthia Ann Crawford (DeKalb, Illinois, 20 de febrero de 1966), conocida artísticamente como Cindy Crawford, es una supermodelo estadounidense.

Cynthia Ann Crawford (DeKalb, Illinois, 20 de febrero de 1966), conocida artísticamente como Cindy Crawford, es una supermodelo estadounidense.

images
Está considerada junto con Elle MacPherson, Linda Evangelista, Claudia Schiffer y Naomi Campbell como una de las grandes tops de los años 80 y 90 que revolucionó el mundo de la moda. Su rasgo característico es un lunar facial, considerado por muchos como su rasgo más bello. Una serie de videos de ejercicios le hicieron ganar popularidad, pero no ocurrió lo mismo con sus actuaciones en el cine. Continúa dando su apoyo como celebridad a una variedad de proyectos. Recientemente ha aparecido en el vídeo musical de Taylor Swift, «Bad Blood» interpretando a «Headmistress».

Carrera
De 1989 a 1995, Crawford fue conductora del programa de MTV llamado House of Style. En 1992, hubo que retirar carteles con su imagen de las carreteras de Noruega[cita requerida] cuando las autoridades notaron un incremento del 300% en la tasa de accidentes, debido a que los conductores se distraían con ellos.

En 1995 Crawford tuvo su primer papel en una película con Fair Game. Su actuación fue mal recibida por los críticos, y el apoyarla con una película de 50 millones de dólares pensando que podía ser una buena actriz fue descrito en la revista Total Film en 2004 como «la séptima decisión más tonta en la historia del cine». Fair Game se llevó 11 millones de dólares en la taquilla.

Fue la primera supermodelo moderna que posó desnuda para la revista Playboy, que la cataloga en el quinto lugar en la lista de Las 100 estrellas más sexys del siglo XX. Ha aparecido en la portada de más de 600 revistas alrededor del mundo incluyendo Vogue, W, People, Harper’s Bazaar, ELLE, Allure y Cosmopolitan. Una encuesta de la revista Shape en 1997 la eligió como la segunda mujer más bella del mundo, después de Demi Moore. En 2002, Crawford fue nombrada una de las 50 Personas más Bellas de la revista People.

El primer matrimonio de Crawford con el actor Richard Gere duró de 1991 a 1995. Se rumoreó fuertemente que el matrimonio era una pantalla para cubrir su mutua homosexualidad, pero esto fue descartado por ambos. Gere también se ha convertido en padre. Durante su matrimonio, los rumores fueron avivados por Crawford cuando en 1993 apareció en una portada de revista en una pose semiprovocativa con la popular y abiertamente homosexual cantante canadiense K.d. lang.

Crawford está casada por segunda vez con Rande Gerber (empresario de locales nocturnos) con quien tiene dos hijos, Presley y Kaia. En contraste, una de las últimas portadas de Crawford fue en un número de la revista W donde aparecía un desnudo de ella embarazada en blanco y negro, muy similar a una foto en color tomada años antes de Demi Moore, que apareció en otra revista.

Filmografía
Diseña una colección de ropa para C&A modas
Girl Panic! (video musical) – Duran Duran (2011)
The Simian Line (2000)… interpretó a Sandra
Cindy Crawford: A New Dimension (2000)
The Secret World of… Supermodels (1998)
Beautopia (1998)
Sesame Street: Elmopalooza! (1998)
54 (1998)… interpretó a una mecenas muy importante.
Frasier: Halloween (1997)
Fair Game (1995)… interpretó a Kate McQueen
Catwalk (1995)
Unzipped (1995)
Cindy Crawford: The Next Challenge Workout (1993)
Cindy Crawford: Shape Your Body Workout (1992)
Cindy también apareció en un capítulo de la famosa serie estadounidense The Wizards of Waverly Place (Los Magos de Waverly Place) como una modelo que cobra vida de un póster del cuarto de Justin Russo. En dicho capítulo, Harper, como prácticante de un diseñador de modas, está encargada de custodiar el último modelo hecho por su jefe y le pide a Alex que lo guarde en la sub estación hasta la fecha del desfile de modas ya que cree que en ese restaurante sin importancia estará a salvo del espionaje industrial y otras desgracias. Sin embargo, Alex tras fotografiarse con el vestido, lo arruina. Como solución, Alex utiliza una fotocopiadora mágica, que vuelve real el vestido fotografiado y también a Cindy Crawford, quien está en el póster de Justin, luego le pide a Cindy que desfile en la pasarela con el vestido. Cindy acepta con la condición que Alex también desfile.

En el 2011, Cindy participó en el video musical Girl Panic! del grupo Duran Duran, junto a las también top models Yasmeen LeBon, Eva Herzigova, Helena Christensen y Naomi Campbell.

En el 2015, ha participado en el video musical «Bad Blood» junto a la artista Taylor Swift, en donde representa a una de las aliadas de la cantante con el seudónimo de «Headmistress».

«THE TRUMPS – EL MUSICAL» Una comedia musical explosiva (a partir de l´1 de març) Teatre del Raval

«THE TRUMPS – EL MUSICAL»

Una comedia musical explosiva

Con Sergi Cervera en el papel de Donald Trump; Mingo Ràfols es Kim Jong-Un, Mònica Macfer es Melania Trump, y Joan Olivé es un mayordomo cualquiera de la Casa Blanca.

 

TRUMPS 1

La comedia cuenta una historia de enredos en la que el protagonista, Donald Trump, lleva dos años en la Casa Blanca como presidente de los Estados Unidos y todo es un caos.

 

Por una serie de circunstancias Kim Jong-un es invitado a comer en la Residencia de los Trump sin que lo sepa nadie. ¿Cuál es el objetivo? Resolver sus conflictos con el presidente de los EEUU e intentar evitar una guerra nuclear que seguramente destruiría el mundo.

 

Mientras, el mayordomo de la Casa Blanca guarda un par de secretos. Y Melania también. El único que no esconde nada es Donald Trump, más que nada porque no sabe callarse y eso puede llevar al mundo al desastre.

 

“THE TRUMPS”, Una comedia musical explosiva! Con Sergi Cervera en el papel de Donald Trump;Mingo Ràfols es Kim Jong-Un; Mònica Macfer es Melania Trump, y Joan Olivé es un mayordomo cualquiera de la Casa Blanca. El estreno de “THE TRUMPS” coincide en el tiempo con la presentación del libro sobre Donald Trump en EEUU.

 

Troyanas D´Eurípides (24 de febrer) Teatre-Auditori Sant Cugat

dissabte 24 febrer 2018
21:00h
descarga

Un clam contra la violència de gènere amb un gran repartiment de dones.

Els mites grecs segueixen, encara avui, assenyalant els pecats de l’individu contra el benestar comú, els moments en què es deixa portar pels pitjors sentiments i comet brutalitats o segueix el dictat de la ignorància. Ahir, però també avui, les dones són, sovint, les víctimes d’aquests atacs, violades durant i després de la guerra, maltractades o assassinades malgrat la llei, sotmeses a la indiferència i tractades com a ciutadanes de segona en un món on sempre hi ha problemes més importants que el seu patiment.

En aquest muntatge, les dones de Troia prenen la paraula per denunciar els qui van decidir el seu destí en la més absoluta impunitat, els qui les van violar emparats en la guerra o els qui, simplement, van decidir sense ni tan sols tenir-les en compte de quina manera havien de passar a la història. S’expressen gràcies a les veus d’una tria excepcional d’actrius acompanyades d’un sol home.

Fitxa artística

Autor
EurípidesVersió i traducció
Alberto ConejeroDirecció
Carme Portaceli

Assessorament en el text
Margarita Borja

Intèrprets
Maggie Civantos
Alba Flores
Gabriela Flores
Nacho Fresneda
Míriam Iscla
Pepa López
Aitana Sánchez-Gijón

Escenografia
Paco Azorín

Construcció de l’escenografia
Taller d’Escenografia Sant Cugat

Producció
Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida 2017
Rovima Producciones
Teatro Español

María Pagés Compañía, Yo, Carmen (23 de febrer) Teatre-Auditori Sant Cugat

divendres 23 febrer 2018
21:00h
Espectacles · Dansa

ENTRADES

23 de febrer

Yo, Carmen

1517584082_imatge_IMG
L’obra de Pagés reivindica la vida, el plaer, la llibertat i la felicitat com a drets fonamentals.

Aquesta nova creació de María Pagés no és una revisió del cèlebre personatge ni una versió de l’adaptadíssima obra de Merimée. No. L’obra de Pagés és una veu de dona que s’alça amb força davant nostre, nítida i contundent, per expressar la realitat que afronta, construeix i desenvolupa l’ànima femenina. Vol ser la veu de totes les dones sense subterfugis, sense falsedats heretades, sense pors ni connotacions construïdes per la mirada masculina.

Aquí, la dona obre la seva emoció i intel·ligència, com si es tractés d’un ventall. En una nar – ració potent, construïda artesanalment, expressa el seu coneixement i contradiccions, els amors i desamors, la seva força i fragilitat, la inseguretat i les seves insatisfaccions, la solitud, la sensualitat, la igualtat encara no assolida i la maternitat. Pagés recull la dona real i reivindica que “Carmen està en totes les dones i que totes les dones som Carmen”.

www.mariapages.com
@MariaPages_

Fitxa artística

Direcció i coreografia
María Pagés

Dramatúrgia
El Arbi El Harti

Música: Georges Bizet, Sebastián Yradier, Rubén Levaniegos, Sergio Menem, David Moñiz i María Pagés

Lletres: María Zambrano, Widdad Benmoussa, Akiko Yosano, Marguerite Yourcenar, Margaret Atwood, Belén Reyes, El Arbi El Harti i María Pagés

Ball
María Pagés
Eva Varela
Virginia Muñoz
Julia Gimeno
María Vega
Nuria Martínez
Sara Pérez

Música en directe
Ana Ramón i Sara Corea, cante
Rubén Levaniegos i José Carrillo “Fyty”, guitarra
Chema Uriarte, percussió
Sergio Menem, violoncel
David Moñiz, violí
José Barrios, acompanyament i palmes

Il·luminació: Dominique You
So: Albert Cortada
Regidoria: Octavio Romero
Producció: María Pagés Compañía

 

L’artista alemany Volker Bertelmann i el seu projecte Hauschka, propera cita delSit Back L’Auditori 22 de febrer

 

 


 

L’artista alemany Volker Bertelmann i el seu projecte Hauschka, propera cita delSit Back L’Auditori

 

Bertelmann ha compost més d’una vintena de bandes sonores entres les quals destaca la de Lion, nominada als Oscar, els Globus d’Or i els BAFTA

 

image002

 

 

 

 

 

La programació del Sit Back continua aquest dijous 22 de febrer amb la primera col·laboració entre L’Auditori i Razzmatazz que cocomissarien una de les propostes més singulars de tota la temporada: l’artista alemany Volker Bertelmann i el seu projecte Hauschka.

Bertelmann recupera l’herència de John Cage i els seus pianos preparats i la uneix al seu esperit entremaliat i inquiet: el resultat és absolutament impredictible. El seu últim treball What If és sens dubte el seu àlbum més enginyós fins al moment. La premsa especialitzada el descriu com “Una poderosa i emotiva mescla de minimalisme, electrònica i clàssica…una densa malla de ritmes dispars, ritmes hipnòtics i paisatges de brillant bellesa”.

A la Sala 2 Oriol Martorell arribarà amb dos Yamahas Disklavier, instrument que vam poder escoltar per primera vegada a L’Auditori fa tres anys a les Sampler Sèries. Es tracta d’un piano real, acústic, dotat d’un dispositiu electrònic que li permet enregistrar o directament reproduir interpretacions originals a partir d’un arxiu midi.

Com a compositor i pianista, Bertelmann ha participat en la composició de més d’una vintena de bandes sonores entre les quals destaca Lion que va ser nominada als Oscar, als Globus d’Or, als BAFTA i als Critics’ Choice Awards. També ha enregistrat amb el prestigiós segell Deustche Grammophone i ha col·laborat amb la violinista Hilary Hahn.

 

 

Odina, l’últim Sit Back de la temporada

Tancarà aquesta primera edició del Sit Back l’actuació de la cantautora catalana Odina que debutarà a L’Auditori el 14 d’abril. Afincada a Londres, Odina ja ha cridat l’atenció de programes de ràdio com el BBC introducing i després d’un primer EP en que estèticament s’obria a l’escena britànica de música melancòlica, influïda, entre d’altres, per Keaton Henson o Bon Iver, està en aquests moments treballant en el seu primer àlbum que podrem descobrir en el seu concert a L’Auditori

 

Sit Back, una nova manera d’escoltar les modernes a L’Auditori

Sit Back és una actitud. Una nova manera d’escoltar. Una experiència. Un viatge conjunt que convida el públic a seure còmodament i a escoltar els artistes en les millors condicions acústiques possibles. En aquesta primera edició de Sit Back la programació ha inclòs una desena de projectes que conviden a experimentar una nova dimensió de concert. L’Auditori s’ha acompanyat per crear aquesta nova aposta d’alguns dels programadors més importants de la ciutat comRazzmatazz, El Primavera Sound, El Segell del Primavera, L’Afluent, el MIRA, In-Edit i Cooncert i ha treballat amb ells per buscar aquells artistes i propostes artístiques que podien aportar una nova manera d’escoltar i viure un concert. Es tracta d’una temporada eclèctica que no es cenyeix a un gènere musical o a una zona geogràfica com ho van ser les experiències anteriors del Viking Music BCN o el That’s all folks.

 

Hauschka

 

Sit Back L’Auditori està cocomissariat per:

     

 

Cine e Innovación durante el MWC – Garage Stories presenta «Mettre en Lumière» en Sala Apolo 28 de febrero

Cine e Innovación durante el MWC – Garage Stories presenta «Mettre en Lumière» en Sala Apolo

 

13773_m

 

 

En motivo del Mobile World Congress, Garage Stories, un laboratorio de cine e innovación nacido en Silicon Valley, presentara el próximo 28 de Febrero en la Sala Apolo la experiencia inmersiva de realidad mixta «Mettre en Lumière», creada en dos semanas por un equipo multidisciplinar de 7 creativos de diferentes campos.

Garage Stories, un laboratorio de cine e innovación cuya misión es desarrollar narrativas para nuevos medios y explorar las posibilidades que nos ofrecen las nuevas tecnologías como la realidad virtual, aumentada o la inteligencia artificial. El pasado mes de enero  se juntaron 28 mentes creativas (cineastas, arquitectos, desarrolladores, psicólogos, ingenieros, etc) para experimentar con las nuevas tecnologías y co-crear experiencias inmersivas únicas e innovadoras.

Durante dos semanas, en 4 equipos de 7 personas, los 28 participantes trabajaron conjuntamente para formular propuestas de nuevas narrativas inmersivas e interactivas con el objetivo de prototipar el cine del futuro. Los equipos siguieron la metodología de Garage Stories, liderada por su fundadora Marta Ordeig, la cual se basa en el Design Thinking para potenciar la creatividad de equipos multidisciplinares y la generación de ideas disruptivas.

Los cuatro proyectos fueron exhibidos en el Salón de Cine y las Series, y este 28 de Febrero, en motivo del Mobile World Congress, Apolo abrirá sus puertas al público para que puedan vivir en directo «Mettre en Lumiére», una experiencia que fue creada en Apolo futuro, tal vez no muy lejano, que nos hará replantearnos hasta qué punto somos dueños de nuestros recuerdos y de nuestra vida.
«Mettre en Lumière»

Una chica, usando un avanzado sistema de realidad virtual, va a enfrentarse a una difícil decisión tras recordar vivencias con su pareja en la mítica Sala Apolo. Al fin y al cabo, ¿que es lo que Apolo sabe de ti?

Equipo creador: Ignasi Rubio, Júlia de Balle, Alice Labourel, Marcos Palazzesi, Diana Perdomo, Marc Perich Calvet y Alex Arellano Roldan.DOP: Adrián Ruíz del Cerro, Futura VR

Sonido: Victor Marín y Maximiliano Martínez

Postproducción: Jesús Rodríguez, Antaviana Films

***

Col·laboradors técnics:

VISYON — En colaboración con VISYON (visyon360.com), una galardonada empresa que potencia la innovación mediante de tecnologías emergentes y soluciones creativas, aporta 10 Samsung Gear para el visionado de la experiencia.

DIGALIX — En colaboración con Digalix (digalix.com), una empresa especializada en soluciones interactivas y dispositivos de gran formato, quién traerá uno de sus Assistentes Virtuales en Realidad Aumetada, Xholo, encargado de dar la bienvenida a los assistentes del Apolo del futuro.

***

Colaboradores Garage Stories Barcelona: Salón del Cine y las Series, Escola Plató de Cinema, Futura VR, Antaviana, Sonofilm Pro, Intorno Labs, AlquilerCamara360, Imagine Creativity Center, Reflecta, Ricoh Theta, HTC Vive, Samsung, Broomx, Google Spotlight, Fox Innovation Lab, Sala Apolo, Can Batlló, Catalonia Hotels, Torre Amat, Casa Gracia, Efímero Films, Meloc, Cinema Boreal, Real o Virtual, KeMagdalenas y Giiikod.

DESCÁRGATE LAS FOTOS AQUÍ
CAT

Cinema i Innovació durant el MWC – Garage Stories presenta «Mettre en Lumière» a la Sala Apolo

Amb motiu del Mobile World Congress, Garage Stories, un laboratori de cinema i innovació nascut a Silicon Valley, presentarà el pròxim 28 de Febrer a la Sala Apolo l’experiència immersiva de realitat mixta «Mettre en Lumière», creada en dues setmanes per un equip multidisciplinari de 7 creatius de diferents camps.
Garatge Stories, un laboratori de cinema i innovació nascut a Silicon Valley amb la missió de desenvolupar narratives per a nous mitjans i explorar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies com la realitat virtual, augmentada o la intel·ligència artificial; va ajuntar el passat mes de gener a 28 ments creatives (cineastes, arquitectes, developers, psicòlegs, enginyers, etc) per co-crear experiències immersives úniques i innovadores.

Durant dues setmanes, en 4 equips de 7 persones, els 28 participants van treballar conjuntament per formular propostes de noves narratives immersives i interactives amb l’objectiu de prototipar el cinema del futur. Els equips van seguir la metodologia de Garatge Stories, liderada per la seva fundadora Marta Ordeig, la qual es basa en el Design Thinking per potenciar la creativitat d’equips multidisciplinaris i la generació d’idees disruptives.

Els quatre projectes van ser exhibits al Saló de Cinema i les Sèries, i aquest 28 de Febrer, en motiu del Mobile World Congress, Apolo obrirà les portes al públic perquè aquells que ho desitgin puguin viure en directe «Mettre en Lumière», una experiència que va ser creada en un Apolo futur, potser no molt llunyà, que ens farà replantejar fins a quin punt som amos dels nostres records i de la nostra vida.
«Mettre en Lumière»

Una noia, usant un avançat sistema de realitat virtual, s’enfronta a una difícil decisió després de recordar vivències amb la seva ex-parella a la mítica Sala Apolo. Al cap i a la fi, què sap l’Apolo de tu?

Equip creador: Ignasi Rubio, Júlia de Balle, Alice Labourel, Marcos Palazzesi, Diana Perdomo, Marc Perich Calvet i Alex Arellano Roldan.

DOP: Adrián Ruíz del Cerro, Futura VR

So: Victor Marín i Maximiliano Martínez

Postproducció: Jesús Rodríguez, Antaviana Films

***

Col·laboradors tècnics:

VISYON — En col·laboració amb VISYON (visyon360.com), una galardonada empresa que potencia l’innovació a través de tecnologies emergents i solucions creatives, aporta 10 Samsung Gear per al visionat de l’experiència.

DIGALIX — En col·laboració amb Digalix (digalix.com), una empresa especialitzada en solucions interactives i dispositius de gran format, qui portara un dels seus Assistents Virtuals en Realitat Augmetada, Xholo, encargada de donar la benvinguda als assistents a l’Apolo del futur.

***

Col·laboradors Garage Stories Barcelona: Saló del Cinema i les Sèries, Escola Plató de Cinema, Futura VR, Antaviana, Sonofilm Pro, Intorno Labs, Alquiler Camara360, Imagine Creativity Center, Reflecta, Ricoh Theta, HTC Vive, Samsung, Broomx, Google Spotlight, Fox Innovation Lab, Sala Apolo, Can Batlló, Catalonia Hotels, Torre Amat, Casa Gracia, Efímero Films, Meloc, Cinema Boreal, Real o Virtual, KeMagdalenas i Giiikod.

DESCARREGA’T LES FOTOS AQUÍ
ENG

Film and Innovation during the MWC – Garage Stories presents «Mettre en Lumière» at Sala Apolo

On the occasion of the Mobile World Congress, Garage Stories, a film and innovation laboratory born in Silicon Valley, will present on the 28th of February at the Sala Apolo the mixed-reality experience «Mettre en Lumière», created in a period of two weeks by a multidisciplinary team of 7 creatives from different fields

Garage Stories, a filmmaking and innovation lab born in Silicon Valley with the mission to create narratives for new mediums and explore the endless possibilities that offer technologies such as Virtual Reality, Augmented Reality or Artificial Intelligence, brought together last January 28 creative minds (filmmakers, architects, developers, psychologists, engineers, etc.) to co-create unique and innovative immersive experiences.

During two weeks, organized in 4 teams of 7 people each, the 28 participants worked together to come up with innovative narrative structures for immersive and interactive mediums with the aim of help shape the cinema of the future. The teams followed the Garage Stories’ own methodology, led by its founder Marta Ordeig, which is based on Design Thinking techniques to enhance the creativity of multidisciplinary teams and generate disruptive ideas.

The four projects were exhibited at the «Salón del Cine y las Series» and this upcoming February 28, on the occasion of the Mobile World Congress, Apolo will open its doors to the public so that they can experience live «Mettre en Lumiére», an immersive piece that was created in a future Apolo, perhaps not too far away, that will make us rethink to what extent we own our memories and our lives.

«Mettre en Lumière» 

A girl, using an advanced virtual reality system, will face a difficult decision after remembering past times with her ex girlfriend in the mythical club Apolo. After all, what does Apolo know about you?

Creators: Ignasi Rubio, Júlia de Balle, Alice Labourel, Marcos Palazzesi, Diana Perdomo, Marc Perich Calvet and Alex Arellano Roldan.

DOP: Adrián Ruíz del Cerro, Futura VR

Sound: Victor Marín and Maximiliano Martínez

Postproduction: Jesús Rodríguez, Antaviana Films

***
Tech collaborators:

VISYON — In collaboration with VISYON (visyon360.com), an award-winning company empowering innovation through emerging technologies and creative solutions that contributes with 10 Samsung Gear.

DIGALIX — In collaboration with Digalix (digalix.com), a company specialized in interactive solutions and large format devices that contributes with their Virtual Assistants in Augmented Reality, XHolo, to welcome assistants to the Apolo of the future.

***
Garage Stories BCN Collaborators: Salón del Cine y las Series, Escola Plató de Cinema, Futura VR, Antaviana, Sonofilm Pro, Intorno Labs, AlquilerCamara360, Imagine Creativity Center, Reflecta, Ricoh Theta, HTC Vive, Samsung, Broomx, Google Spotlight, Fox Innovation Lab, Sala Apolo, Can Batlló, Catalonia Hotels, Torre Amat, Casa Gracia, Efímero Films, Meloc, Cinema Boreal, Real o Virtual, KeMagdalenas and Giiikod.

Els Premis de la Crítica tornen als teatres (26 de març)

Els Premis de la Crítica tornen als teatres 

 

logo_premis_critica2-27224

 

 

Com a novetat s’incorpora la categoria de Petit Format i la categoria de Teatre per a Joves serà escollida pels membres de Novaveu

La gala tindrà lloc el dilluns 26 de març a La Villarroel en el marc de la celebració del Dia Mundial del Teatre

Els Premis són uns reconeixements que volen ajudar a la difusió i promoció de les arts escèniques al nostre país

 

· Comença el compte enrere per a la celebració dels XX Premis de la Crítica de les Arts Escèniques. El 26 de març, i com avantsala del Dia Mundial del Teatre, la plataforma Recomana, organitzadora de l’esdeveniment, convocarà la professió a La Villarroel per lliurar uns reconeixements que volen ajudar a la difusió i promoció de les arts escèniques al nostre país.

Després d’uns anys d’absència, els teatres tornaran a ser l’escenari de la gala de lliurament dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, que celebren aquest 2018 la seva vintena edició. Recomana (Associació per a la promoció de les Arts Escèniques), la plataforma de prescripció escènica que organitza l’esdeveniment des de 2015, està en negociacions amb el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, Focus (Romea, La Villarroel, Goya, Condal) i 3xtr3s a fi que les gales rodin en algunes d’aquestes sales els propers anys. Molts d’aquests teatres, a més, programaran activitats a l’entorn de la celebració per donar veu als finalistes en les diferents categories. L’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona es manté com a col·laborador dels premis, aquest any a través del programa radiofònic impulsat per Scanner FM, que difondrà el valor de la crítica entre els estudiants de la institució.

El primer espai a acollir la festa serà La Villarroel, l’equipament que va rebre el Premi de la Crítica 2016 en la categoria de Sala. El teatre que dirigeix Tania Brenlle pren així el relleu a l’Antiga Fàbrica Damm, seu de la gala en les tres darreres edicions.

Una altra novetat dels Premis de la Crítica 2017 és la incorporació de la categoria d’espectacle de Petit Format. Recordem que, a cada nova ediciós’ha fet créixer els premis incloent-hi la dansa, teatre familiar i arts de carrer entre les disciplines a competició. D’altra banda, la categoria de Teatre per a Joves serà escollida, per primer cop, pels membres de Novaveu, col·lectiu de joves d’entre 16 i 30 anys que elaboren comentaris, articles i jocs de prescripció teatral amb el suport i la formació de Recomana.

La gala de lliurament dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques s’inclou des de 2016 dins dels actes del Dia Mundial del Teatre que organitzen l’Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya (Adetca) i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). El premis també compten amb la implicació de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) i la plataforma Arts del Carrer.

Breu història

Els Premis de la Crítica -des del 2015 Premis de la Crítica de les Arts Escèniques- existeixen per donar suport i difondre l’excel·lència d’una de les manifestacions culturals més importants de Catalunya: les arts escèniques (teatre, dansa, arts de carrer, així com teatre familiar i per a joves).

Es premien aquelles produccions i professionals de les arts escèniques que durant l’any natural anterior (inclosos els espectacles programats als principals festivals organitzats al territori català durant el mateix període) hagin estat especialment valorats per la crítica especialitzada en cadascuna de les seves respectives categories.

La història dels Premis de la Crítica és llarga i intermitent. Nascuts l’any 1989, el 2008 es recuperaven, després de set anys d’absència, uns guardons que ja arribaven a la XIV edició. Malgrat la intenció de donar continuïtat als premis, el 2010 van viure la seva darrera edició, quan van formar part de la gala “Catalunya Aixeca el Teló”, que dóna el tret d’inici de la temporada teatral.

Després de cinc anys de silenci, l’Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques RECOMANA va assumir el 2015 l’organització la XVII edició dels Premis de la Crítica. Ja a la gala del 2015 (que premiava els espectacles del 2014), es va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que també repetiria els anys 2016 i 2017.

Els premis no contemplen dotació econòmica. L’entrega dels guardons es fa en un acte públic a la primavera, a l’entorn del Dia Mundial del Teatre (27 de març). Des del 2015 els membres del jurat ho són per invitació del comitè dels Premis de la Crítica.

Recomana, organitzadora dels XX Premis de la Crítica

L’Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques Recomana va néixer el juny del 2013 com a plataforma virtual que aglutina 40 crítics a la pàgina web Recomana.cat. Recomana és un projecte professional d’acompanyament a l’espectador, amb la voluntat de garantir-li la major satisfacció en el consum cultural. Recomana ofereix a l’usuari un ampli ventall de crítiques de la cartellera de Barcelona i bona part de Catalunya, com també accions presencials relacionades amb determinats espectacles.

ELISA CREHUET I CLARA FERRER PRESENTEN A LA GLEVA TEATRE DE BARCELONA: “NO SÓC CORISTA, SÓC UNA ARTISTA” 23, 24 i 25 de febrer 2, 3 i 4 de març

ELISA CREHUET I CLARA FERRER PRESENTEN A LA GLEVA TEATRE DE BARCELONA:

 NO SÓC CORISTA, SÓC UNA ARTISTA

 2017-09-11-photo-00000030-1-26794

 

 

 

 


TEATRE LA GLEVA (Carrer de La Gleva, 19, Barcelona)

 

Elisa Crehuet i Clara Ferrer representen un monòleg musical que narra el passat de la protagonista com a corista

 

“No sóc corista, sóc una artista” és un concert dramatitzat que té un repertori molt variat que va des dels cuplets fins a l’òpera. Les cançons estan embolcallades amb petits monòlegs. Cançons i monòlegs creen la dramatúrgia de l’espectacle.
Realitzat per l’actriu/cantant Elisa Crehuet i la pianista/actriu Clara Ferrer. Té una duració d’hora i mitja. És apte per tots els públics però recomanable a partir de 10 anys.
L’Elisa i la Clara, treballadores de la “Gran Estrellita Antoja”, una d’ajudant de camerino i l’altra de pianista, es veuen, un altre cop, obligades a cobrir l’espectacle de l’estrella debut a l’absència d’aquesta. Avui però, a l’Elisa, els records de la seva època de corista que tenia totalment oblidats i que a poc a poc van surant, ens fan descobrir el seu passat malaltís i obsessiu. Ara sortosament tot està superat. Superat? La Clara no ho veu tan clar.

ELISA CREHUET
L’any 1973 s’estrena com professional amb la creació col·lectiva Alies Serrallonga d’Els Joglars, amb direcció d’Albert Boadella. Des de les hores ha estat sempre submergida dins el món del teatre tan d’actriu com de directora d’escena o ajudant de direcció i en alguns casos autora o coautora.
Alguns dels títols en què ha participat:
La Torna, (creció col·lectiva) d’Els Joglars (1974/1977). Desig inútil, (autora i actriu) (1994/95/96/97/98). Galls & Dolls (ajudant de direcció i dramatúrgia) dirigida per Mario Gas al Teatre Nacional de Catalunya (1998). Bendita, (actriu) espectácle de Ramón Oller a partir de ”La Casa de Bernarda Alba”. Compayía Metros. Mercat de les Flors i gira (2006/07/08) La vida és generosa, monòleg de i per Elisa Crehuet (2010/2011).
A partir de l’any 1994 amb José Antonio Gutiérrez entra en el món de la Lírica com a co-directora d’escena. Alguns dels títols, entre altres:
Festival de Otoño de Madrid 1998, Don Giovanni(co-direcció d’escena) de Mozart al Teatro Cullas de Gran Canarias. 1999. Aida (ajudant de direcció) de Verdi al Gran teatre del Liceu (2001).
En el món del cinema i la televisió cal destacar Oliana Molls, (TV3.1986/87) Pa Negre pel·lícula d’Agusti Villaronga.
Sempre ha estat vinculada amb el teatre amateur. Fundadora del grup Tai-a-treros de l’Esquirol de 1993 on constantment ha practicat la dramatúrgia i la direcció. També ha col·laborat amb el G.A.LL (Grup de Actors del Lluçanes). 
En els derres anys amb Clara Ferrer han creat dos concerts dramatitzats: Marca Blanca No sóc corista, sóc una artista.

CLARA FERRER
Nascuda a Sabadell l’any 1980, s’inicia en el piano des de ben petita i actualment es dedica a la docència. Amb la seva arribada a l’Esquirol coneix l’Elisa i, juntes, preparen el seu primer xou de cuplets per la nit de versions de la Festa Major del 2013.  A partir d’aleshores segueixen treballant i realitzen diferents espectacles com “Marca blanca” i “No sóc corista, sóc una artista”.

 

Funcions
23, 24 i 25 de febrer
2, 3 i 4 de març

Benicio del Toro (San Germán, 19 de febrero de 1967)

images

 

 

 

 

 

 

 

 

Benicio Monserrate Rafael del Toro Sánchez (San Germán19 de febrero de 1967), más conocido como Benicio del Toro, es un actor y productor puertorriqueño nacionalizado español.

Ganó los premios OscarGlobo de OroSAGBAFTA y el premio al mejor actor en el Festival de Cannes. Es conocido por papeles como Fred Fenster en The Usual Suspects, Javier Rodríguez en Traffic, Jack «Jackie Boy» Rafferty en Sin City, Dr. Gonzo en Miedo y asco en Las Vegas, Franky Four Fingers en Snatch y Che Guevara en Che, el argentino, entre otros. Del Toro fue el tercer puertorriqueño en ganar un premio Óscar. Benicio fue el encargado de darle vida a DJ en Star Wars: The Last Jedi.

 

 

Primeros años

El actor Benicio del Toro nació en San Germán, al norte del archipiélago de Puerto Rico, y creció en Santurce, una localidad de San Juan. Sus padres, Gustavo Adolfo Del Toro Bermúdez y Fausta Genoveva Sánchez Rivera, eran abogados.2​ Tiene un hermano mayor, Gustavo, un oncólogo pediátrico.3​ Es de ascendencia española e italiana, y también tiene sangre amerindia.45

Durante su adolescencia se lo conocía por sobrenombres como «Skinny Benny» y «Beno». Fue criado como católico y asistió a la Academia del Perpetuo Socorro, una escuela católica de Miramar, Puerto Rico.6​ Cuando del Toro tenía nueve años de edad, su madre falleció de hepatitis.3​ A los trece años se trasladó junto a su padre y su hermano a MercersburgPensilvania, donde asistió a la Academia Mercersburg, lugar en donde pasó su adolescencia y cursó la secundaria.7​ Después de graduarse, siguió el consejo de su padre y comenzó a estudiar comercio en la Universidad de California en San Diego.7​ Después de tener éxito en un curso de actuación, decidió abandonar la universidad para estudiar en Los Ángeles, donde tuvo a Stella Adler y Arthur Mendoza como profesores, y en el Square Theatre School en Nueva York.7

Carrera

A finales de la década de 1980, del Toro comenzó a aparecer en pequeños papeles en series de televisión, interpretando generalmente matones y traficantes en programas como Miami Vice y la miniserie Drug Wars: The Camarena Story. Hizo un cameo en el videoclip «La Isla Bonita» (1987) de Madonna, como un personaje de fondo (el chico sentado en el automóvil, 3:05-07, 3:13-15, 3:24-25). Continuó en el cine, haciendo su debut en Big Top Pee-weey en la película de 007Licencia para matar,7​ donde a los 21 años de edad del Toro se transformó en el actor más joven en interpretar a un «villano» en una película de Bond. Aunque ambas producciones fueron consideradas fracasos en la taquilla, del Toro continuó su carrera en el cine, con películas como The Indian Runner (1991), Luna de porcelana (1991), Christopher Columbus: The Discovery (1992), Money for Nothing (1993), Fearless (1993) y Swimming with Sharks (1994).

Su carrera se hizo más notoria en 1995 con su actuación en The Usual Suspects, donde interpretó al mascullador bromista Fred Fenster.7​ Por este papel consiguió el Independent Spirit Award como Mejor actor de reparto y lo afianzó como actor de reparto. Este papel también lo condujo a otros roles importantes dentro del cine independientey el cine comercial, interpretando a Gaspare en The Funeral (1996) de Abel Ferrara y ganando su segundo Independent Spirit Award consecutivo por su trabajo como Benny Dalmau en Basquiat (1996), dirigida por su amigo Julian Schnabel. Además compartió escenas con Robert De Niro en el thriller Fanático, donde hizo de Juan Primo, una carismática estrella de baseball de Puerto Rico.

Para Miedo y asco en Las Vegas (1998), la adaptación filmica de famoso libro de Hunter S. Thompson, ganó más de 18 kg para el papel del Dr. Gonzo (también conocido como Oscar Zeta Acosta), el abogado y drogado compañero del protagonista.7​ Con el tiempo, esta surrealista película, dirigida por Terry Gilliam, ha conseguido estatus de película de culto. Después de dos años de inactividad, del Toro conseguiría llegar al gran público en el año 2000 con actuaciones en cuatro películas prominentes. La primera fue The Way of the Gun, una historia criminal que lo reunió con Christopher McQuarrie, guionista de The Usual Suspects y quien hizo su debut como director. Algunos meses más tarde, se destacó entre el reparto estelar de Traffic de Steven Soderbergh, una compleja disección de la guerra contra las drogas en Norteamérica. Haciendo de Javier Rodríguez —un policía mexicano de la frontera que lucha por permanecer honesto en medio de la corrupción y el engaño del tráfico ilegal de drogas— del Toro, diciendo gran parte de su diálogo en español, realizó una interpretación notable por la que consiguió su primer premio Óscar como Mejor actor de reparto.7

Benicio del Toro, durante el Festival Internacional de Cine, en Cartagena de IndiasColombia.

Su preciado trabajo se llevó los más importantes premios por parte de la crítica en 2001, como también el Globo de Oro y el premio del Sindicato de Actores al Mejor actor. Además del éxito a nivel crítico, Traffic triunfó en la taquilla, llevando a del Toro al escalón más alto de Hollywood por primera vez en su carrera. Mientras que Traffic seguía siendo proyectada en los cines, dos de sus otras películas fueron estrenadas a finales del 2000 y principios de 2001. Tuvo un pequeño papel como el ladrón de diamantes Franky «cuatro dedos» en la comedia criminal Snatch de Guy Ritchie, e interpretó a un nativo-estadounidensediscapacitado mental en The Pledge, dirigida por su amigo Sean Penn.7

En 2003, del Toro protagonizó dos películas: The Hunted, junto a Tommy Lee Jones, y el drama 21 gramos, junto a Sean Penn y Naomi Watts. Por su participación en la segunda, cosechó otra nominación al Óscar como Mejor actor de reparto.

En 2008 del Toro fue premiado con el Premio del Festival de Cannes al mejor actor por su papel del Che Guevara en Che.8​ Al recibir el premio del Toro se lo dedicó al «propio Che Guevara» junto al director Steven Soderbergh.9​ Por esta misma interpretación ganó el premio Goya al Mejor actor.10​ Sean Penn, quien ganó un Óscar por Milk, declaró que se sintió sorprendió y decepcionado al no ser nominada Che y del Toro a los premios de la academia. Cuando recibió el trofeo en los premios del Sindicato de Actores, Penn expresó su consternación: «No entiendo por qué en este momento no hay coronas en las cabezas de Soderbergh y del Toro… Che es una película sensacional».11​ Para las escenas finales de la película, del Toro perdió más de 15 kilos para mostrar cuan enfermo estaba Guevara antes de su muerte.12​ Ese mismo año realizó un cameo en la serie argentina Todos contra Juan.13

A finales de 2012, del Toro volvió a interpretar a uno de sus primeros personajes cinematográficos, Dario (Licencia para matar), pero esta vez para el videojuego conmemorativo de los 50 años de James Bond007 Legends.

En septiembre de 2016 se mencionó que está en conversaciones para protagonizar la nueva cinta de The Predator dirigida por Shane Black a estrenarse en febrero 2018.14

Vida privada

Benicio no tiene ninguna relación de parentesco con el director mexicano Guillermo del Toro; es una confusión frecuente.

Durante la promoción de la película El hombre lobo en 2010, describió su vida amorosa como «en un limbo». Cuando le preguntaron acerca de si tenía pensado casarse, respondió: «¿Por qué? Todo el mundo dice: ‘¿Por qué no está casado?’. ¿Pero por qué me tengo que casar? ¿Solo para tener que divorciarme?». En una entrevista con The Times mencionó que no quería que su apartamento de West Hollywood, el cual describió como su «cueva», fuese «invadido» por una esposa y niños.15

En abril de 2011, se anunció que del Toro y la hija de Rod Stewart, Kimberly Stewart, estaban esperando su primer hijo, aunque no se encontraban en una relación.16​ Stewart dio a luz una hija, Delilah Genoveva Del Toro Stewart, el 21 de agosto de 2011.17

En noviembre de 2011, del Toro obtuvo la nacionalidad española. El pedido fue concedido por el gobierno español debido a su talento artístico y su ascendencia española (tiene familia en Barcelona, de hecho es primo hermano de la cantante Rebeca Pous, el padre de él y la madre de ella son hermanos).1819

El 4 de marzo de 2012, la Universidad Interamericana de Puerto Rico le homenajeó con un grado honorífico, durante la celebración del centenario de esta institución, por su aportación a la historia del cine y representación del puertorriqueño en las arte

FIRA D’ART MODERN I ANTIC DE BARCELONA Del 28/02 al 04/03 de 2018

FAMA 2018

 

20150304023-300x225

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

FAMA són les inicials que donen nom a la nova FIRA d’ART MODERN i ANTIC de Barcelona.

Després de l’èxit de les anteriors edicions de la Fira, el Gremi d’Antiquaris de Catalunya celebrarà la quarta edició de la Fira d’Art Modern i Antic de Barcelona (FAMA) amb l’objectiu de consolidar-la i convertir-la en referent a la ciutat.

Del 28 de febrer al 4 de març de 2018, les Reials Drassanes de Barcelona tornaran a acollir més de 5.000 anys d’història a través de l’art i les antiguitats que presentaran els prop de trenta d’expositors de tot l’Estat que assistiran a FAMA.

FAMA 2018 tornarà a ser una excel.lent plataforma per antiquaris i galeristes de tot l’estat i una oportunitat per a professionals del sector i aficionats. El nostre objectiu és contribuir a la dinamització del mercat de l’art i difondre el gran patrimoni cultural que s’amaga a les galeries de tot el país.

MAYUMANA – RUMBA! Teatre Victòria (del 20 de febrer al 18 de març)

MAYUMANA – RUMBA!

phpThumb_generated_thumbnail

 

 

 

 

 

 

 

MAYUMANA és el grup de percussió, ritme i dansa més important del món, els espectacles del qual han estat aplaudits per més de 8 milions d’espectadors. En el seu nou espectacle, “Rumba!”, ha triat la música de ESTOPA com a banda sonora i fil narratiu per oferir un espectacle desbordant, interpretat per un extraordinari elenc d’artistes que canten, ballen i toquen tots els instruments generant el miracle rítmic i visual que distingeix a tots els espectacles de MAYUMANA.

“Rumba!” és una coproducció de MAYUMANA i SOM Produce. SOM Produce és la productora capdavantera de grans espectacles musicals com PRISCILLA, CABARET o BILLY ELLIOT.

Altament recomanat per a tots els públics.
www.mayumanarumba.com

APOLO DÓNA TRET DE SORTIDA AL 75è ANIVERSARI DE LA SALA AMB «ESCENA BARCELONA»: 12H DE CONCERTS I DJS NON-STOP (3 de març)

APOLO DÓNA TRET DE SORTIDA AL 75è ANIVERSARI DE LA SALA AMB «ESCENA BARCELONA»:  12H DE CONCERTS I DJS  NON-STOP

 

c2963d7e-7f1e-466c-8128-022356aa2bcc

 

 

 

 

 

 

 

Escena Barcelona es convertirà en l’escenari de bandes, productors i dj’s locals el pròxim 3 de març 

Apolo compleix 75 anys i ho celebra amb un any de concerts i programació especial amb la finalitat de rememorar la història de la sala i mostrar el seu recorregut musical baix el lema «Tot canvia. Res canvia». L’objectiu d’aquesta campanya és exposar l’evolució constant de la sala durant tots aquest anys, un creixement que ha esta sempre dirigit per uns objectius i una personalitat molt clara connectada a la ciutat i al barri del Paral·lel.

És per això que Escena Barcelona serà la festa encarregada d’inaugurar el pròxim dissabte 3 de març el 75è Aniversari d’Apolo: un dia dedicat a l’entramat musical local, de 12h a 00,00h. Grups, productors i djs dels principals segells de la ciutat tocarán a la sala gran i La (2) d’Apolo durant tot el dia. L’entrada per aquest esdeveniment serà gratuïta

PRIMER ANUNCI DEL CARTELL ESCENA BARCELONA

Escena Barcelona anuncia els primers noms del seu cartell. Per aquesta ocasió Apolo comptarà amb el pop de Me and the bees (La Castanya), el folk de Ran Ran Ran(BankRobber) i amb garage de Pentina’t Lula (Repetidor Disc) i La Ruinas (El Genio Equivocado). Al bàndol del punk trobem els auto-gestionats Minima i Heather (Famèlic) amb el seu post-punk de tons brillants. Completen el cartell els joves Bruises que presentaran els seus temes de dream-pop i Weia (Hidden Tracks) amb el seu pop evocador. 

Daniel Ruiz aka Weinf (Custom Made) serà l’encarregat de posar el toc psychedelic a Escena Barcelona i Runa (Bcore), powertrío amb components del grup surf-rock Tiki Phantoms, presentaran el seu nou disc “Rito Estacional”.

En les vessants més pop trobem a Museless, nova musa del pop electrònic català iDesert, experts en crear temes amb aires tant paisatgístics com ballables.

Els ritmes urbans estaran en mans de MC Buseta Khadijha Zhar i l’electrònica de VeskiVernon Sullivan (Modern Obscure Music), Alicia Carrera (Hivern Discs) i SDH (Dead Moon Records).

Input caption text here. Use the block’s Settings tab to change the caption position and set other styles.
ESP
APOLO DA EL PISTOLETAZO DE SALIDA DEL 75 ANIVERSARIO DE LA SALA CON «ESCENA BARCELONA»: 12H DE CONCIERTOS
Y DJS NON-STOP

Escena Barcelona se convertirá en el escenario de bandas, productores y dj’s locales el próximo 3 de marzo

Apolo cumple 75 años y lo celebra con un año de conciertos y programación especial con la finalidad de rememorar la historia de la sala y mostrar así su recorrido musical bajo el lema “Todo cambia. Nada cambia”. El objetivo de esta campaña es explicar la evolución constante  de la sala durante todos estos años, un crecimiento que ha estado siempre dirigido por unos objetivos y una personalidad muy clara conectada a la ciudad y al barrio del Paral·lel.

Es por eso que Escena Barcelona será la fiesta encargada de inaugurar el próximo sábado 3 de marzo el 75 Aniversario de Sala Apolo: un día dedicado al entramado musical local, de 12h a 00:00h. Grupos, productores y djs de los principales sellos de la ciudad tocarán en la sala grande y en La (2) de Apolo durante todo el día. La entrada para este evento será gratuita.

PRIMER AVANCE DEL CARTEL DE ESCENA BARCELONA

Escena Barcelona anuncia los primeros nombres de su cartel. Para está ocasión Apolo contará con el pop de Me & the Bees (La Castanya), el folk de Ran Ran Ran(BankRobber), y el garaje de Pentina’t Lula (Repetidor Disc) y Las Ruinas (El Genio Equivocado). En el bando del punk encontramos a los auto-gestionados Minima yHeather (Famèlic) con su post-punk de tonos brllantes. Completan el cartel los jóvenesBruises que pesentarán sus temas de dream-pop y Weia (Hidden Tracks) con su pop evocador.

Daniel Ruiz a.k.a Weinf (Custom Madre) será el encargado de añadir el toque psicodélico al rock de Escena Barcelona y Runa (Bcore), powetrío con componentes del grupo surf-rock Tiki Phantoms, presentarán su nuevo disco “Rito Estacional”.

En las vertientes más pop encontramos a Museless, nueva musa del pop electrónico catalán y Desert, expertos en crear temas con aires tanto paisajísticos como bailables.

Los ritmos urbanos estarán en manos de MC Buseta y Khadijha Zhar y la electrónica deVeski Vernon Sullivan (Modern Obscure Music), Alicia Carrera (Hivern Discs) y SDH(Dead Moon Records).

https://twitter.com/Sala_Apolo
https://www.facebook.com/SalaApolo/
http://apolo75.com/