Ohlalà! Festival celebra el 50è aniversari
de la Quinzena de Realitzadors de Cannes
del 19 al 21 d’octubre

• Ohlalà Festival celebra el 50è aniversari de la Quinzena de Realitzadors de Cannes, en col·laboració amb el Institut français de Barcelona, amb una retrospectiva especial de sis pel·lícules francòfones guardonadas de la famosa secció, del 19 al 21 d’octubre.
• Fundada com a alternativa enfront de la rigidesa del festival oficial de Cannes, la Quinzena de Realitzadors té com a objectiu descobrir films de joves autors i presentar les obres de directors reconeguts, sempre defensant la llibertat de creació i la diversitat cinematogràfica.
• A Barcelona, l’equip de l’Ohlalà! Festival ha seleccionat sis obres francòfones de les últimes quatre dècades, premiades per aquesta secció, per homenatjar la Quinzena de Realitzadors que comença una gira de celebració a través del món en festivals, sales de cinema, filmoteques i organitzacions culturals.
• Aquest esdeveniment està organitzat amb el Institut français de Barcelona i està patrocinat per Pierre & Vacances, cadena francesa, capdavantera en apartaments vacacionals, resorts i hotels.

La selecció proposa dues cintes provinents de Québec:
La primera del 1986 on el director francòfon Denys Arcand es va donar a conèixer a tot el món amb la pel·lícula El declive del imperio americano. Fascinant retrat d’una generació on destaquen no només la diferència entre homes i dones sinó també els sentiments i les relacions humanes. La pel·lícula va triomfar a Cannes i va ser nominada l’Oscar en la categoria “Millor Pel·lícula Estrangera”. Un dels grans èxits del cinema canadenc dels anys vuitanta que va conèixer anys després una oscaritzada seqüela amb varis dels seus personatges en Las invasiones bárbaras.

La segona és de una altra generació, un altre talent. En el 2009, Yo maté a mi madre, marca l’aclamat debut del jove Xavier Dolan, qui va dirigir la pel·lícula amb tan sols 19 anys. Amb aquest relat cruel i intens de la relació entre un adolescent i la seva mare, Dolan irromp al món cinematogràfic. Una obra, en part autobiogràfica, on ja destaquen temes predilectes de la seva filmografia com l’adolescència, la cerca de la identitat i l’homosexualitat.

La resta de la retrospectiva segueix presentant òperes primeres impactants.
Com el film Toto, el héroe, primer llargmetratge realitzat en 1991 per Jaco Van Dormael, director belga de Las vidas posibles de Mr. Nobody. Relata la història d’un home, Thomas Van Hasebroeck, que ja instal·lat en la seva vellesa, rememora els seus anys de joventut i segueix convençut que en néixer va ser intercanviat amb el seu veí Alfred. Una història poètica sobre el món de la infància i alhora sobre la vellesa que combina subtilment el món real i l’imaginari. Considerada com una pel·lícula culta, va rebre l’aclamació de la crítica, i va arribar a fer-se amb el prestigiós premi la Càmera d’Or de Cannes.

Més recentment, Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! de l’actor i membre de la prestigiosa Comédie-Française, Guillaume Galienne, es va convertir en una de les sorpreses del 2013. Amb aquest primer llargmetratge, el versàtil actor salta a la direcció adaptant la seva pròpia obra teatral: una obra amb tocs de comèdia en la qual s’interpreta a si mateix i a la seva mare per explicar la història de la seva vida i de la cerca de la seva identitat sexual.

En el 2014, la comèdia romàntica Les Combattants, primer llargmetratge del francès Thomas Cailley, va arrasar en la Quinzena enduent-se els tres principals guardons. Aquesta òpera prima, que sobresurt per les estupendes interpretacions dels seus dos joves protagonistes, Adèle Haenel i Kévin Azaïs, no és una clàssica història d’amor d’estiu. Ens despista jugant amb gèneres tan dispars com la pel·lícula d’aventures o la cinta de catàstrofes.

Per acabar la retrospectiva, ja del 2015, una altra revelació va ser el film Mustang de la directora francesa-turca Deniz Gamze Ergüven amb la qual retrata la col·lisió entre la tradició i la llibertat en la Turquia actual. A la tornada del col·legi, Lale i les seves germanes, juguen amb un grup de nois de manera innocent. No obstant això, la suposada immoralitat dels seus jocs aixeca un escàndol de conseqüències inesperades. Per això, la seva àvia transforma poc a poc la casa en una presó. La pel·lícula va ser premiada pels exhibidors europeus en la Quinzena i va rebre, entre d’altres premis, 4 premis César i el premi Goya com a “Millor Pel·lícula Europea”.

L’esperit d’aquests primers anys és el que la Quinzena ha buscat fer reviure en la celebració del 50è aniversari i ho ha fet a través d’un llibre, una exposició i una creació sonora que es podrà descobrir a Barcelona en la inauguració de la retrospectiva el divendres 19 d’octubre.
Així mateix, en la Quinzena hi han participat en les diferents edicions noms tant consagrats com Georges Lucas, Martin Scorsese, Ken Loach i Jim Jarmusch, així com Michael Haneke, els germans Luc i Jean-Pierre Dardenne o Sofia Coppola.

Edouard Waintrop, delegat general de la Quinzena del 2012 fins a aquesta última edició, ens afegeix que la Quinzena «es preocupa per donar a conèixer talents nous, i per sorprendre amb aspectes nous i desconeguts dels talents més consolidats, de variar els gustos. En una paraula de mostrar el més excitant del cinema mundial i el que aflora de més interessant en aquests nous corrents”.

Del 19 al 21 de octubre en l’Institut français
Pel·lícules en Versió original subtitulades en castellà

#Quinzaine50 #ohlalafilmfestival
@Quinzaine @ohlalafilmfest

Facebook: Ohlalà! Festival de cinema francòfon de Barcelona
Twitter @ohlalafilmfest
Instagram @ohlalafilmfestival