«Chopin, Polònia i Dràcula», un viatge fascinant per la música polonesa en el segon concert de l’OSV 5 i 6 d´octubre

L’Orquestra Simfònica del Vallès s’endinsa en la música de Chopin, Elgar i Kilar en un viatge musical per Polònia
El concert s’emmarca dins el Festival de Música Polonesa i compta amb el pianista Szymon Nehring, la concertino Birgit Kolar i el director Victor Pablo Pérez com a principals protagonistes

Chopin, Polònia i Dràcula, és el segon concert del cicle Simfònics al Palau i el primer de la temporada de concerts a Sabadell, que se celebra en el marc del Festival de Música Polonesa. En aquesta ocasió, el concert adquireix una dimensió especial perquè celebra el centenari de la independència de Polònia, assolida l’11 de novembre del 1918, i reconeguda pel Tractat de Versalles que posava fi a la primera gran guerra mundial.

El repertori està integrat per obres d’Edward Elgar (Polònia), Wojciech Kilar (El pianista, SuiteDràcula) Samuel Barber (Agnus Dei) i Frédéric Chopin (Concert per a piano N.1) amb el pianista polonès Szymon Nehring, guanyador del Concurs Arthur Rubinstein, la concertinoBirgit Kolar, el Cor Jove de l’Orfeó Català,  i amb conducció del Director Principal Convidat de la temporada, Víctor Pablo Pérez.

Els concerts tindran lloc el proper divendres 5 d’octubre a les 20.30h al Teatre La Faràndula de Sabadell i dissabte 6 a les 18.30h al Palau de la Música Catalana.

En relació amb el concert i dins de l’itinerari Cinemàtics del Palau de la Música Catalana, aquestdimecres 3 d’octubre (18.30h) a la llibreria Gigamesh (gratuït) tindrà lloc la primera conferència “El cinema i les boires musicals de l’Est” amb Albert Beorlegui, on a través de les dues bandes sonores de Kilar («Dràcula» i «El pianista») s’estudiarà el vampíric personatge. Més informació aquí: http://www.palaumusica.cat/ca/el-cinema-i-les-boires-musicals-de-l-est_603965

El programa musical

Edward Elgar (1857-1934) estrenà sota la seva batuta el preludi simfònic Polònia el 1915, en un concert celebrat a Londres a benefici dels refugiats polonesos pel conflicte que vivia el país, aleshores envaït per Alemanya, l’imperi Austro-Húngar i Rússia en el primer any de la I Guerra Mundial. Elgar introduí en l’obra, a més de cançons patriòtiques poloneses, temes d’altres compositors, com Paderewski o Chopin així com també una tonada de collita pròpia d’Elgar i l’himne nacional polonès que clou de manera brillant la partitura.

El compositor polonès Wojciech Kilar (1932-2013) va ser alumne de Nadie Boulanger, com una gran fornada de compositors del S.XX, des d’Aaron Copland fins a Leonard Bernstein, passant per Philipp Glass, Quincy Jones i, mirant cap a casa, el Pare Irineu Segarra. Tot i tenir una variada obra simfònica i coral, Kilar es va fer un nom component música per a més de 160 pel·lícules. La fama mundial li arribà una mica tard, precisament a través de la partitura per a la pel·lícula de Roman Polanski, El Pianista, de la qual s’interpretarà el fragment «Moving to the Guetto».

Tancarà la primera part la Suite de Dràcula, extreta de la música que Wojciech Kilar va composar per a la pel·lícula dirigida per Francis Ford Coppola, i que potser és la versió cinematogràfica més fidel al text original de Bram Stoker, i que tanca amb un número amb cor que interpretarà el Cor Jove de l’Orfeó Català.

La segona part està dedicada al compositor polonès més (re)conegut de la història majúscula de la música, Frédéric Chopin, de qui s’interpretarà Concert per a piano i orquestra núm. 1. Chopinl’imaginà i estrenà l’any 1830 a Varsòvia, quan només tenia 19 anys, abans de marxar a París, amb escala prèvia a Viena. Va ser el darrer concert que va fer a la seva terra. Ja mai no tornaria.

Els dots com a orquestrador de Chopin sempre han estat sota sospita. En el cas d’aquest concert, els musicòlegs no es posen d’acord si la seva simplicitat es voluntària, per compensar la complexitat de l’harmonia, o involuntària, és a dir, que no en sabia més. En tot cas, Robert Schumann, posà ordre sentenciant que malgrat tot, l’esperit de Beethoven era present en el cos d’aquesta partitura.

Un dels àmbits que l’Orquestra Simfònica del Vallès ha incorporat amb més èxit la darrera dècada és el de les bandes sonores musicals de pel·lícula. Es tracta d’un camp que gaudeix de pregnància internacional i fascina a tot tipus de públic. A més, suposa un lucratiu ham cultural per descobrir vincles i endinsar-se en la música clàssica. Com Hermann, Rozsa, Morricone, Barry o Williams, el polonès Wojciech Kilar és un dels grans en aquest gènere i també s’ha dedicat al repertori simfònic. Hipnòtic, a vegades inquietant, amb ús de ritmes constants i figures melòdiques repetitives com en El pianista, el llenguatge de Kilar parteix del llenguatge tonal, el cromatisme i progressions d’acords minimalistes en un ric joc de textures i timbres. Ho corrobora la suite de Dràcula, una de les millors bandes sonores musicals de la història.

Per encàrrec d’Emil Mynarski, polonès com el pianista i compositor Ignaz Paderewski a qui l’obra va dedicada, el preludi simfònic Polònia Op. 76 va ser compost per Elgar el 1915. Va ser estrenar el 6 de juliol d’aquell any en benefici de l’entitat “Poland and the Polish Victims Relief Fund”, que vetllava per les víctimes poloneses de la I Guerra Mundial. És una peça hereva de la tradició germànica i amb el toc personal i vigorós del compositor britànic. Cita cançons nacionals comWarszawianka, que és un himne revolucionari socialista de 1883 associat a les revoltes contra el Tsar. També integra el coral “Z dymem posarów» («Amb el fum dels incendis») que retorna cap al final de l’obra, cedint pas a una coda proteica i elegant sobre l’himne nacional polonès. Enmig Elgar parafraseja un tema del Nocturn núm. 11 en sol menor de Chopin exposat pel violí solista i de la Fantasia polonesa de Paderewski (…)

Extret de les notes al programa de mà, escrites per Albert Ferrer Flamarich