Archivo de la categoría: Exposicions

Exposicions

Dia de la Madre (4 de mayo 2014)

dia-de-la-madre-destacado

El Día de la Madre es una festividad que se celebra en honor de las madres. Se celebra en diferentes fechas del año según el país.

La conmemoración oficial del Día de la Madre se remonta a los tiempos de la antigua Grecia cuando Rea era la gran madre de los Dioses. A lo largo de la historia se van encontrando manifestaciones de esta celebración.

No sería hasta el siglo XX que esta conmeración recibiría un carácter oficial de la mano de Anna M. Jarvis. Esta profesora americana tuvo la idea de dedicar un día a todas las madres. A raíz de eso el segundo domingo de mayo de 1907 se celebró por primera vez el Día de la Madre.

Anna Jarvis prosiguió su campaña por el “Día de la Madre” y finalmente el 10 de mayo de 1908 se celebró esta fecha públicamente. Esta fecha fue decalarada oficial en 1910 por parte del gobernador del estado de West Virginia, William Glascock. En mayo de 1914 Anna consiguió que esta fecha fuera incluida en el calendario federal de los Estados Unidos. En poco tiempo, más de 40 países adoptaron esta conmemoración.

Exposició: El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) Museu Nacional d´Art de Catalunya (del 10 de maig al 31 de desembre 2014)

image001

Exposició
El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755)

10/05/2014 al 31/12/2014

Comissariat: Francesc Miralpeix

Ubicació: Sala 82

A l’entorn de la figura d’Antoni Viladomat, aquesta exposició se celebra simultàniament a diverses seus del país, lligant els fets de 1714 amb la dinàmica artística del moment. Antoni Viladomat és la figura que prendrà el relleu de la generació de pintors que moriran en el setge i el seu art és la continuació de la tradició pictòrica anterior, però alhora marca un camí cap a una nova concepció de l’art, basada en la liberalització de l’ofici i la pràctica acadèmica. Cinc exposicions conformen la totalitat del projecte que mostrarà per primera vegada, amb tota amplitud i ambició, el conjunt de l’obra de l’artista.

•El relat pintat, Museu Diocesà i Comarcal de Lleida

•Redescobertes, Museu de Mataró

•Antoni Viladomat. L’home, l’artista, l’obra, Museu d’Art de Girona

•L’obra gràfica d’un precursor, Museu Nacional d’Art de Catalunya

•La capella dels Dolors. Una cruïlla artística, església de Santa Maria de Mataró

Día Mundial de la Libertad de Prensa (3 de mayo)

Día Mundial de la Libertad de Prensa

lin9

En 1993 la Asamblea General de las Naciones Unidas a iniciativa de los países miembros de la Unesco, proclama el 3 de mayo como Día Mundial de la Libertad de Prensa, con la idea de «fomentar la libertad de prensa en el mundo al reconocer que una prensa libre, pluralista e independiente es un componente esencial de toda sociedad democrática». La fecha recuerda la instauración de la Declaración de Windhoek sobre libertad de ejercicio del periodismo.

 

Cada año la Unesco conmemora esta fecha, rindiendo tributo de esta manera a los numerosos periodistas alrededor del mundo que por decisión profesional ponen en peligro sus vidas en el esfuerzo de informar a sus sociedades y de promover el libre flujo de la información.

La Unesco convoca cada 3 de mayo a todos los países miembros y a sus sociedades a reflexionar sobre la libertad de prensa y los diversos tópicos que atañen a los temas del periodismo, la información y la comunicación.

Entre los asuntos que han sido debatidos en años anteriores se encuentran: “Los medios de comunicación y los conflictos armados”, “Cobertura de guerra contra el terrorismo mundial”, “Los medios de difusión como impulsores del cambio”, “Medios de comunicación y buen gobierno”, “¿Quién decide cuánto se informa?” y «Combatiendo el racismo y promoviendo la diversidad: el papel de la prensa libre».

 

Celebración del Día Mundial de la Libertad de Prensa

 

La actividad más significativa a la que convocan Naciones Unidas y la Unesco con motivo del Día Mundial de la Libertad de Prensa es a la ceremonia de entrega del Premio Mundial de la Libertad de Prensa UNESCO – Guillermo Cano y al acto académico en el que participan destacados periodistas y especialistas internacionales conocedores del tema de reflexión al que convoca la Unesco cada año.

Dichos actos se desarrollan los días 3 y 4 de mayo en algún país del mundo, son convocados y organizados por la Unesco y el país anfitrión, se inauguran con el mensaje del Director General de Naciones Unidas y son presididos por el Director General de la UNESCO y el Presidente del país sede

2014 París

La libertad de prensa para un futuro mejor: la importancia de su inclusión en el programa de desarrollo para después de 2015
El 20 de diciembre de 1993 la Asamblea General de las Naciones Unidas en la decisión 48/432 declaró Día Mundial de la Libertad de Prensa el 3 de mayo, aniversario de la Declaración de Windhoek.

Texto de la Declaración de Windhoek

Nosotros, los participantes en el Seminario para la promoción de una prensa africana independiente y pluralista organizado por las Naciones Unidas y la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura, que se celebró en Windhoek (Namibia) del 29 de abril al 3 de mayo de 1991,

Recordando la Declaración Universal de Derechos Humanos,

Recordando la resolución 59 (I) de la Asamblea General, de 14 de diciembre de 1946, en la que se declara que la libertad de información es un derecho humano fundamental, y la resolución 45/76 A de la Asamblea General, de 11 de diciembre de 1990, sobre la información al servicio de la humanidad,

Tomando nota con reconocimiento de las declaraciones formuladas por el Secretario General Adjunto de Información Pública, de las Naciones Unidas, y el Director General Adjunto para la Comunicación, la Información y la Informática de la UNESCO en la apertura del Seminario,

Expresando nuestro sincero reconocimiento a las Naciones Unidas y a la UNESCO por haber organizado el Seminario,

Expresando también nuestro sincero reconocimiento a todos los órganos y organizaciones intergubernamentales, gubernamentales y no gubernamentales, en particular al Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD), que han contribuido al esfuerzo desplegado por las Naciones Unidas y la UNESCO para organizar el Seminario,

Expresando nuestra gratitud al Gobierno y al pueblo de la República de Namibia por su generosa hospitalidad que ha favorecido el éxito del Seminario,

Declaramos lo siguiente:

1. De conformidad con el artículo 19 de la Declaración Universal de Derechos Humanos, el establecimiento, mantenimiento y fortalecimiento de una prensa independiente, pluralista, y libre son indispensables para el desarrollo y mantenimiento de la democracia en un país, así como para el desarrollo económico.

2. Por prensa independiente debe entenderse una prensa sobre la cual los poderes públicos no ejerzan ni dominio político o económico, ni control sobre los materiales y la infraestructura necesarios para la producción y difusión de diarios, revistas y otras publicaciones periódicas.

3. Por prensa pluralista debe entenderse la supresión de los monopolios de toda clase y la existencia del mayor número posible de diarios, revistas y otras publicaciones periódicas que reflejen la más amplia gama posible de opiniones dentro de la comunidad.

4. La evolución actual de un número creciente de países africanos hacia una democracia fundada en el pluripartidismo es acogida con beneplácito y crea un clima favorable al surgimiento de una prensa independiente y pluralista.

5. La tendencia mundial hacia la democracia y la libertad de información y de expresión es una contribución fundamental a la realización de las aspiraciones de la humanidad.

6. En el Africa actual, pese a los acontecimientos positivos que se han registrado en algunos países, periodistas y editores son víctimas de represión en muchos países -son objeto de asesinatos, arrestos, detenciones y censura-, y se restringen sus actividades por diversas presiones económicas y políticas, como las restricciones impuestas al suministro de papel periódico, los sistemas de licencia previa que limitan la libertad de publicación, las restricciones a la concesión de visas lo que obstaculiza la libertad de movimiento de los periodistas, las restricciones al intercambio de noticias y de información, y las limitaciones a la libre circulación de diarios dentro de los países y fuera de sus fronteras nacionales. En algunos países, el partido único ejerce un dominio total sobre la información.

7. En la actualidad, por lo menos 17 periodistas y editores se encuentran detenidos en prisiones africanas, y 48 periodistas africanos murieron en el ejercicio de sus funciones profesionales entre 1969 y 1990.

8. La Asamblea General de las Naciones Unidas debería incluir en el programa de su próximo período de sesiones un tema relativo a la censura con miras a declarar que ésta constituye una grave violación de los derechos humanos, cuestión que incumbe a la Comisión de Derechos Humanos.

9. Se debe alentar a los Estados africanos a que proporcionen las garantías constitucionales necesarias a la libertad de prensa y a la libertad de asociación.

10. Para fomentar y consolidar los cambios positivos que se producen actualmente en Africa y para contrarrestar los de carácter negativo, la comunidad internacional -concretamente las organizaciones internacionales (tanto gubernamentales como no gubernamentales), los organismos de desarrollo y las asociaciones profesionales- debería, como cuestión prioritaria, destinar recursos financieros al desarrollo y la creación de diarios, revistas y otras publicaciones periódicas no gubernamentales que reflejen tanto la sociedad en su conjunto como los diferentes puntos de vista de las comunidades a las que prestan servicios.

11. Toda financiación debe estar encaminada a fomentar el pluralismo así como la independencia. En consecuencia, esa financiación debe concederse a los medios de comunicación públicos únicamente si las autoridades garantizan, en el plano constitucional y de manera efectiva, la libertad de información y expresión y la independencia de la prensa.

12. Con el propósito de contribuir a la preservación de las libertades enumeradas anteriormente, la creación de asociaciones profesionales, sindicatos de periodistas y asociaciones de editores verdaderamente independientes y representativos constituye una prioridad en todos los países de Africa en que esos organismos no existan todavía.

13. La legislación nacional de los países africanos relativa a los medios de comunicación y a las relaciones laborales debería formularse de manera que garantice la existencia de asociaciones representativas como las mencionadas anteriormente y las condiciones que les permitan cumplir sus importantes tareas en defensa de la libertad de la prensa.

14. Como muestra de buena fe, los gobiernos de países africanos que han encarcelado a periodistas por sus actividades profesionales deberían liberarlos sin tardanza. Los periodistas que han tenido que salir de sus países deberían estar libres de volver a ellos y reanudar sus actividades profesionales.

15. Debería alentarse y apoyarse la cooperación tanto entre editores africanos como entre editores del Norte y del Sur (por ejemplo, de acuerdo con el principio del hermanamiento).

16. Como cuestión de urgencia, las Naciones Unidas y la UNESCO, y particularmente el Programa Internacional para el Desarrollo de la Comunicación, deberían, en cooperación con los organismos gubernamentales (especialmente el PNUD) y no gubernamentales donantes, las organizaciones no gubernamentales competentes y las asociaciones profesionales, emprender actividades de investigación a fondo en las siguientes esferas concretas:

1. Identificación, con miras a su eliminación ulterior, de las barreras económicas que se interponen al establecimiento de nuevas salidas para los medios de comunicación y difusión de noticias, incluidos los impuestos, derechos de aduana y cuotas que restringen la importación de artículos tales como el papel periódico, los equipos de imprenta, de composición y de elaboración de textos, así como los impuestos sobre la venta de los diarios;

2. Capacitación de periodistas y administradores, y establecimiento de instituciones y cursos de capacitación profesional;

3. Identificación de los obstáculos jurídicos que se interponen al reconocimiento y buen funcionamiento de los sindicatos o asociaciones de periodistas y editores;

4. Creación de un registro de los medios de financiación de que se dipone en organismos de desarrollo y otra clase de instituciones, con indicación de las condiciones impuestas para poder acceder a esos fondos y los procedimientos para solicitarlos;

5. La situación en que se encuentra la libertad de prensa en cada uno de los países de Africa.

17. En vista de la importancia de la radio y de la televisión en la esfera de la difusión de noticias e información, se invita a las Naciones Unidas y a la UNESCO a que recomienden a la Asamblea General y a la Conferencia General, respectivamente, la organización de un seminario análogo de periodistas y directores de servicios de radio y televisión en Africa, a fin de explorar las posibilidades de aplicar a estos medios de comunicación los mismos principios de independencia y pluralismo.

18. La comunidad internacional debería contribuir al logro y aplicación de las iniciativas y de los proyectos que figuran en el anexo a la presente Declaración.

19. El Secretario General de las Naciones Unidas y el Director General de la UNESCO deberían trasmitir la presente Declaración a la Asamblea General de las Naciones Unidas y a la Conferencia General de la UNESCO, respectivamente.

Downtown Market (3 i 4 de maig) Maremagnum.

cartel-evento-madeinbarcelona-cat_140414_1397488488_86_

Downtown Market Made in Barcelona
(entrada lliure)

Dissabte 3 de maig de 2014 / Diumenge 4 de maig de 2014
De 12h. a 20h., en La Terrassa Maremagnum.

Presentem una edició molt especial de Downtown Market. En aquesta ocasió el market més chic de Barcelona està dedicat exclusivament a productes Made in Barcelona.

Downtown Market Made in Barcelona presentarà una àmplia varietat de creacions que es dissenyen i produeixen a Barcelona: roba de joves dissenyadors, moda home i dona, llar, moda infantil, gadgets, decoració i gourmet envoltat d’un ambient inoblidable ple de glamur amb unes vistes úniques al mar i a la ciutat.

Oportunitats úniques que no pots deixar escapar mentre gaudeixes de bona música acompanyada d’una copa de cava i d’una oferta gastronòmica deliciosa.

Vine a descobrir les noves propostes 100% Made in Barcelona de:

232 handmade, Alegria para el cuerpo, Ana marin bcn, Andromeda pop up, Anyram, Ardy & Patch S.L., Apache Sweet, artesania Havva, Atelier de Pilar, Atelierbcnjoies, Ativ by Vita, Aurora Mateo, Avolar, Aysha Zreika, Azabache, Bagus, Be dreamy, Bimo y Tula, Biotabags, Boa sorte joyas, By vita Barcelona, Carendel, Claudio Salerno, Cokoaloloko, Cotton chic, Chigiloca, Chiri, Dalia Showroom, Daniela Brend, DLooks, El gato vintage, El tenderete de la Mire, El vestidor de gloria, Eli cactus world, Es mas, Esther port art, Gatnau, Geek&Chic, Hugana, JOU, karla con K, Kidani, La bagueria, La petite Margaritte. Lara Klein, Liu puddu, Lola rebel, Lomve clothing, Lux & cia, Mar-cas, Maria store, Marieta, Mariposa Azul, Marta Comas ilustración, Matonquiqui, Micuvi, Montse montaña artesanía, Nacnic, Neraidas, Nou Moscada, Nuria Serra, Nushka, On time bcn, Pairme, Palilla, Percha.cha, Petit Tresors, Pilar Atelier, Pint-Art de giallodicadmio, Rauxes, Rien de plus, RockUbaby, Rosina Rose, SA&B complementos, Stuff manual, Stylove clothing, Sweet Dreams, Tony Diaz, Triangulo Escaleno, Two ducks, Two sisters Bcn, Una by Begoña, Uniqbrow, Uno de uno, Vellwish, VSB i ZZZZ.

L’Institut del Teatre presenta una mostra amb fotografies d’escena de principis del segle XX Entrada lliure. Del 6 de maig al 25 d’octubre de 2014

Margarida Xirgu 1911. Fotografia AmadeoMargarida Xirgu 1911. Fotografia Amadeoimage001

Margarida Xirgu 1911. Fotografia Amadeo

 

 

 

Els retrats de Pau Audouard es centren en companyies teatrals mentre que Amadeu Mariné fotografia destacats actors i Carme Roldán, Francesca Domènech i actor desconegut. 1 908. Fotografia Audouard

A més de les fotografies l’exposició reuneix objectes de l’època provinents del fons del Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre.

En col∙laboració amb l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona

 

Entrada lliure. Del 6 de maig al 25 d’octubre de 2014

 

Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 21 h, i caps de setmana de funció al Teatre Ovidi Montllor o al Teatre Estudi (dissabtes, de 18 a 21 h, i diumenges, de 16.30 a 19 h)

 

El  Centre  de  Documentació  ‐ Museu  de  les  Arts  Escèniques  (MAE)  de  l’Institut  del  Teatre  de  la  Diputació  de  Barcelona  inaugura l’exposició Audouard i Amadeo, fotografies d’escena el proper dimarts 6 de maig a la Sala d’Exposicions de l’Institut del Teatre (Plaça Margarida Xirgu, s/n).

L’exposició,  produïda  per  l’Arxiu  Fotogràfic  de  Barcelona,  presenta  una  selecció de  fotografies  de  Pau  Audouard  (1856‐1919)  i  d’Amadeu  Mariné  (1878‐1935),  dos retratistes de galeria barcelonins, que varen dedicar la seva obra a fotografiar actors i actrius de l’escena catalana durant el primer terç del segle XX.

Els retrats d’Audouard i Amadeo van testificar la renovació i modernització del teatre català, entre el segle XIX i el primer terç del XX. Les especificitats tècniques i retoriques dels respectius registres van contribuir a reforçar una especialització professional, la de la fotografia d’escena, que avui dia segueix tenint una gran difusió i popularitat.

Per a la seva adaptació a l’Institut del Teatre l’exposició s’ha enriquit amb objectes i documents originals d’Adrià Gual i de l’actriu Margarida Xirgu provinents del fons del MAE.

Exposició de Miró a Barcelona (del 9 de maig al 2 de novembre) Fundació Miró

0874

De Miró a Barcelona.
Cicle Miró. Documents

09/05 – 02/11/2014

La Fundació Joan Miró presenta De Miró a Barcelona, una exposició sobre l’obra de Joan Miró a l’espai públic de la ciutat.

De Miró a Barcelona inicia un nou cicle d’exposicions titulat Miró Documents, dedicat a revisar l’obra de Miró a partir del fons artístic i documental de la pròpia Fundació. Amb la primera edició del cicle la Fundació vol posar en valor el llegat que Joan Miró va oferir a Barcelona des de finals dels anys seixanta.

La mostra, comissariada per Rosa Maria Malet, presenta el treball artístic preparatori de Joan Miró per a la creació de les quatre obres que va concebre per a la ciutat: el Mural de l’aeroport, el Mosaic del Pla de l’Os de la Rambla, una escultura monumental per al Parc Cervantes i la Fundació Joan Miró.

L’exposició es pot veure del 9 de maig al 2 de novembre de 2014 a la sala octogonal de la Fundació. Seguint la voluntat de Joan Miró de donar aquestes obres a la ciutat de Barcelona, la mostra es podrà visitar gratuïtament.

La mostra presenta els dibuixos preparatoris, les maquetes, la documentació relacionada i la correspondència vinculats a cadascun dels regals de Miró a Barcelona. Al mateix temps analitza el context històric i social que motiva l’artista a fer aquestes donacions, estudia el concepte de l’art en l’espai públic i la vigència d’aquestes peces com a símbols de la ciutat.

Els treballs previs de Joan Miró permeten entendre els seu procés creatiu per a cadascuna de les obres i la seva actitud a l’hora de concebre-les com a intervencions urbanístiques. La mostra repassa la preparació dels quatre regals que Miró va oferir a Barcelona: el Mural de l’aeroport, el Mosaic del Pla de l’Os de la Rambla, una escultura monumental per al Parc Cervantes que finalment no es va dur a terme i la Fundació Joan Miró. De l’escultura monumental, posteriorment titulada Miss Chicago, se’n conserva la maqueta al Pati Nord de la Fundació, que estarà obert amb motiu de l’exposició del 9 de maig al 24 de juny.

En relació al Mural de l’aeroport, es projecta una pel·lícula inèdita de Francesc Català-Roca, conservada a la Filmoteca de Catalunya, sobre la seva elaboració per part de Miró i Artigas.

Joan Miró va concebre les quatre obres per a l’espai públic de Barcelona com a símbols de modernitat i d’obertura internacional de la ciutat. Per a totes elles Miró va compartir la visió de l’arquitecte Josep Lluís Sert de fer les ciutats més humanes i l’art més accessible.

Per a dur a terme aquestes obres, Miró va treballar estretament amb l’arquitecte Josep Lluís Sert, qui va projectar la Fundació, i amb els escultors i ceramistes Josep Llorens Artigas i el seu fill Joan Gardy Artigas. Amb aquestes col·laboracions va complir el seu desig de creació col·lectiva.

Ja a principis dels vuitanta, Miró encara va crear una última obra per a l’espai públic, l’escultura Dona i ocell per al Parc de l’escorxador, un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona.

En els textos del catàleg que acompanyen l’exposició, el periodista Lluís Permanyer revisa el moment en què Joan Miró li va fer conèixer la seva intenció de fer quatre regals a Barcelona; el filòsof Josep Ramoneda contextualitza el valor de l’art en l’espai públic; i Rosa Maria Malet, comissària de la mostra i directora de la Fundació, descriu amb detall el context vital i artístic de Joan Miró quan va concebre les quatre donacions i el procés creatiu de cada projecte

Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc s/n

Dia Internacional dels Treballadors (1 de maig)

untitled

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.

Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l’1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s’establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l’instrument que es decidí d’emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.

La campanya tingué molt d’èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials, el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu i de remembrança dels fets de Chicago de 1886. Actualment, gairebé a tots els països occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en són excepcions notables) és un dia festiu i ja gairebé sense càrrega reivindicativa; àdhuc s’ha perdut el caràcter commemoratiu per convertir-se en una simple festa més del calendari.

Al maig dél 1298 , Barcelona: Comença la construcció de la Catedral de Barcelona

Al maig dél 1298
Barcelona: Comença la construcció de la Catedral de Barcelona
imagesCASAQJK3

La catedral gòtica

Les obres de construcció de la catedral gòtica es varen iniciar el maig de 1298, regnant Jaume el Just i sota el mandat episcopal de Bernat Pelegrí (1288-1300), començant per la capçalera, desmuntant alhora l’antiga catedral romànica i aprofitant-ne algun element, sobretot escultòric com possiblement les impostes de la porta de Sant Iu, que és la més antiga de la catedral.

Les obres no es van plantejar com la construcció d’una nova catedral sinó més aviat com una reforma i ampliació de la catedral romànica (…extensione et ampliatione nostre catedralis ecclesie…)

que es va dur a terme per fases sense enderrocar mai completament el temple i seguint-lo fent servir per al culte durant tota la durada de l’obra, i fins i tot algunes parts de la catedral romànica van servir de bastida per construir la gòtica. Així, la catedral gòtica conserva el mateix eix que la romànica i el deambulatori està construït al voltant de l’absis romànic.

A la primera etapa es construeix l’absis, les capelles radials i la cripta del presbiteri que es va acabar al 1338 sent el mestre d’obres Jaume Fabre, primer arquitecte del qual es té notícies, durant el mandat del bisbe Ponç de Gualba (1303-1334). El 23 de juny de 1317 signava un contracte.

La segona etapa és el perllongament de les tres naus amb les seves capelles i finalment el cimbori cobert amb cassetonat de fusta, les capelles als peus del temple i el mur amb què es va tancar al 1420, tot esperant poder realitzar la façana, que ja estava traçada per Carles Galtés de Ruan (anomenat el Carlí) el 27 d’abril de 1408.

Es pot dir que les obres de la construcció gòtica van durar uns 150 anys i entre els mestres d’obra que van participar hi ha Bertran Riquer (1344), Bernat Roca (1358), Arnau Bargués (1397), Jaume Solà (1401), Bartomeu Gual (1413) i Andreu Escuder (1442). Darrerament s’ha pogut documentar l’existència d’un nou mestre major de les obres, anterior a l’activitat de Roca, anomenat Jaume Saragossa.

‘The World’s 50 Best’ Los 50 mejores restaurantes del mundo (28 de abril)

Logo_50_Best[1]

Lunes 28 de abril se llevó a cabo la ceremonia en Londres para conocer la Lista de los 50 mejores restarurantes del mundo.

La Lista de ‘The World’s 50 Best’, se elabora anualmente con un jurado internacional de más de 900 reconocidos profesionales del sector, por encargo de la revista británica Restaurant Magazine bajo el patrocinio de San Pellegrino y Acqua Panna.

1. Noma. Copenhagen, Dinamarca.

2. El Celler de Can Roca. Girona, España.

3. Osteria Francescana. Modena, Italia.

4. Eleven Madison Park. New York. EEUU.

5. Dinner. Londres. Reino Unido.

6. Mugaritz. Errenteria, España.

7. D.O.M. São Paulo, Brasil.

8. Arzak. San Sebastián, España.

9. Alinea. Chicago. EEUU.

10. Ledbury. Londres. Reino Unido.

11. Mirazur. Francia.

12. VendômeBergisch. Gladbach, Alemania.

13. Nahm. Bangkok. Tailandia.

14. Narisawa. Tokio. Japón.

15. Central. Lima. Perú.

16. Steirereck. Austria

17. Gaggan. Bangkok. Tailandia.

18. Astrid&Gastón. Lima. Perú.

19. Faviken. Suecia.

20. Pujol. México DF.

21. Le Bernardin. New York. EEUU.

22. Vila Joya. Portugal.

23. Frantzen. Suecia.

24. Amber. Hong Kong

25. L’Arpege. Francia.

26. Azurmendi. España

27. Le Chateaubriand. París. Francia.

28. Acqua. Alemania.

29. De Librije. Holanda.

30. Per Se. New York. EEUU.

31. L’Atelier Saint-Germain. Francia.

32. Attica. Melbourne. Australia.

33. Nihonryori RyuGin. Tokio. Japón.

34. Asador Etxebarri. Atxondo. España.

35. Martín Berasategui. Lasarte. España.

36. Amber. Hong Kong, China.

37. Andre. Singapur.

38. L’Astrance. París Francia.

39. Piazza Duomo. Alba. Italia.

40. Daniel. New York. EEUU.

41. Quique Dacosta. Denia. España.

42. Geranium. Copenhagen. Dinamarca.

43. Schloss Schauenstein. Suiza.

44. The French Laundry. Napa Valley. EEUU

45. Hof Van Cleve. Bélgica.

46. Le Calandre. Rubano. Italia.

47. The Fat Duck. Londres. Reino Unido.

48. The Test Kitchen

49. Coi Restaurant.

50. Waku Ghin. Singapur.

A partir del dimarts 29 obre al públic el Centre de Documentació al Museu del Disseny de Barcelona

untitled

del Disseny de Barcelona (Edifici Disseny Hub Barcelona, plaça de les Glòries Catalanes, 37-38), el Centre de Documentació a partir del dimarts 29 obre al públic les seves portes. Destinat a la recerca i la informació de les arts de l’objecte i el disseny, el Centre ocupa un espai de 916m2 i posarà a disposició del públic més de 22.000 documents.

El Centre es va obrir inicialment al 2011 al carrer Montcada amb unes dimensions i serveis més reduïts.

El Centre de Documentació vol convertir-se en un centre de referència a Barcelona posant a l’abast del públic tots els fons documentals del Museu, treballant de forma activa en la conservació del patrimoni i la recerca activa d arxius d’empreses i professionals. El Centre està dirigit especialment a un públic especialitzat, investigadors, professionals i estudiants de diferents àmbits del disseny.

Mare de Déu de Montserrat (27 d´abril)

images

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.[1] Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s’ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.

La imatge que es venera en l’actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nenet Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de «la Moreneta». L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.

Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

A la Verge de Montserrat se l’anomena «La Moreneta». A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d’aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).

El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca. Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans que els francesos destrossessin l’abadia. Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l’incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.

El 1835, amb motiu de la crema de convents, l’abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir. La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l’antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.

Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.

A Sevilla hi ha una confraria de Setmana Santa que entre els seus Sants Titulars compta amb la Verge de Montserrat gloriosa i dolorosa.

A la ciutat de Lima (Perú) se’n venera una rèplica. L’antic barri extramurs porta el nom de Monserrat i les seves festes, al mes de setembre, celebren molts miracles concedits per aquesta Mare de Déu.

També a la ciutat de Santos (Brasil), se’n venera una altra i és la patrona de la ciutat.

A la ciutat de Bogotà (Colòmbia) hi ha el turó de Monserrate, que presideix la ciutat, amb un santuari que té una capella amb la Moreneta.

Mare de Déu de Montserrat a l’altar major de l’Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. Segons una tradició, aquest temple era el lloc on originàriament era la imatge de la Mare de Déu. Arran de la invasió musulmana, el sacerdot va voler protegir-la i va amagar-la a la muntanya de Montserrat, on fou trobada després i on va restar. En record del seu lloc d’origen, l’església de Sant Just venera una rèplica de la imatge a l’altar major.

A l’Església de la Concepció de la ciutat de San Cristóbal de La Laguna (Tenerife), hi ha una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a Montferri, de Josep Maria Jujol i Gibert.

A la ciutat sarda de L’Alguer una estàtua de la Moreneta va ser donada per un grup d’intel·lectuals catalans que, durant el franquisme, l’any 1960, varen fer un viatge cultural i identitari, anomenat després Lo Viatge del Retrobament. La Moreneta, s’ha col·locat a la Catedral de l’Alguer i se troba a la segona capella del creuer, comptant de l’esquerra.

A Roma, hi ha una església que es diu Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols (el seu nom real és Església Nacional Española de Santiago i Montserrat) on s’hi venera una verge de Montserrat.

A Terrassa n’hi ha una rèplica en un finestral del Raval de Montserrat, al qual dóna nom.