Francesc Ferrer reflexiona sobre la por al compromís i la sensació d’eterna joventut a RAMON. A partir del 8 de novembre a Sala Atrium



Del 8 de novembre a l’1 de desembre, la Sala Atrium de Barcelona acull l’espectacle RAMON Un monòleg que reflexiona sobre la por al compromís i la sensació d’eterna joventut amb la qual
viu gran part de la generació dels 80. 
 
Un monòleg tragicòmic que reflexiona sobre la por al compromís, els límits de la llibertat i la
impossibilitat d’aturar el pas del temps.

 Un text de Mar Monegal escrit a mida per a l’actor Francesc Ferrer. Un encàrrec del mateix
Ferrer a l’autora d’Oxigen, per celebrar el seu 25è espectacle com a actor professional: ‘Segurament, sense ser-ne conscient volia explicar-me, implicar-me en un espectacle per vehicular tota una sèrie de
pensaments, de sentiments, de sensacions i utilitzar la meva eina d’intèrpret per comprometre’m en
com explicar una història’ explica el protagonista de RAMON.
 
La pèrdua i la memòria són dos denominadors comuns de l’espectacle. RAMON explora la idea
de pèrdua en totes les dimensions de l’individu: la pèrdua de temps, la pèrdua de la pròpia identitat, la pèrdua de la parella, la pèrdua d’allò que no ha triat i la pèrdua de memòria d’una mare malalta d’alzheimer. Però mentre la mare perd la memòria, el protagonista de RAMON s’hi aferra. La memòria és el seu flotador, l’única cosa que li queda per fugir del present i refugiar-se en un passat on tot era
possible, la memòria és el que li permet reconnectar amb qui era i amb qui volia ser. 
 

‘Una revisió dels primers 40 anys de vida d’una persona que malgrat tot, vol seguir somiant, vol seguir creant, vol seguir lluitant.’
Francesc Ferrer

 
Amb una posada en escena dinàmica on les projeccions prendran especial importància, RAMON
és un espectacle on s’explora la idea de la pèrdua també a través del llenguatge escènic. L’espai
s’anirà transformant significativament fins a acabar buit, desconstruït, sense records, sense
memòria: un espai en blanc.

El mateix Francesc Ferrer ha estat l’encarregat de compondre i interpretar en directe part de la
banda sonora de l’espectacle on la música és un altre element essencial, temes musicals que ens
evocaran els anys 90.

L’autora i directora Mar Monegal explica que ‘RAMON és un regal en forma de monòleg per un amic que buscava un repte interpretatiu en un moment en què necessitava tornar a reconnectar amb la professió. Un monòleg fet a mida i de manera artesana expressament per a ell.’
 

 
L’OBRA
El Ramon s’acaba de separar de la Patri i, mentre busca pis, s’instal•la a l’habitació d’adolescent de
casa dels seus pares. Allà retroba la guitarra, la bicicleta estàtica i tot de cassetes que el transporten
als anys 90.
 
Des de la seguretat de la seva habitació, rememora el seu passat, però el que no s’imagina és que, en el present més immediat, la seva vida està a punt de canviar i convertir-se en una autèntica
muntanya russa.
 
FITXA
Autoria i direcció: Mar Monegal
Interpretació i composició musical: Francesc Ferrer
Dramatúrgia de l’espai i les projeccions: Josep Galindo
Espai escènic: Anna Tantull
Audiovisuals: Toni Roura
Disseny de llums: Conchita Pons
Un projecte de Mar Monegal i Francesc Ferrer amb la col•laboració d’Estudi d’Arts Escèniques Èolia i  Barcelonaßeta Brain Research Center (BBRC)

Agraïments: David Verdaguer, Miki Esparbé, Betsy Túnez, Marc Pineda, Jana Galindo, Anna Bagó,
Elisabet Ferrer, Vanessa Vidal, Patrícia Mendoza i Dr.Òscar Vilarroya.
 
 
 
NFORMACIÓ PRÀCTICA:
Idioma de l’espectacle: català
Horaris: De dimecres a dissabte a les 20.30h i Diumenges a les 19.00h 
22 novembre col·loqui en acabar la funció organitzat per recomana.cat / Ment oberta
Durada: 90 minuts
Gènere: tragicomèdia generacional
Preu: de 9,50€ a 19€
Venda d’entrades:
 Entradium (www.entradium.com); reserves@atrium.cat 
Telèfon reserves 93 182 46 06 i a la taquilla de Sala Atrium.