Category Archives: Teatre

Teatre

Ivan i els gossos (22 de novembre) Teatre LLiure de Gràcia


09_ivan_

Ivan i els gossos

de HATTIE NAYLOR direcció PAU CARRIÓ

Gràcia

22 de novembre

Reprenem per una nit un dels èxits de la temporada passada: el monòleg intepretat per Pol López sobre la història d’un nen salvatge urbà al Moscou de l’era Putin. La caiguda del sistema ha abocat milers de persones al carrer i l’Ivan, amb quatre anys, acaba vivint durant dos anys amb un grup de gossos salvatges.

intèrpret
Pol López

traducció de l’anglès Pau Carrió / il·luminació Raimon Rius / espai sonor Raffel Plana / veus en off Paula Blanco, Miquel Cabal i Xènia Diakonova

producció Teatre Lliure

Premi de la Crítica Serra d’Or 2013 al millor espectacle

espectacle en català

durada 1h. sense pausa

Consell familiar : Sala Beckett – Gràcia (del 21/11/13 al 04/01/14)


cf apli v1

Consell familiar
de Cristina Clemente
Direcció: Jordi Casanovas

Sala Beckett – Gràcia

del 21/11/13 al 04/01/14

de dimecres a dissabte a les 21.30h
diumenge a les 18.30h

SINOPSI

Els pares han volgut que la seva unitat familiar sigui una autèntica democràcia. En aquesta família s’hi escull un president, se segueixen unes estrictes normes electorals i es disposa d’un regulat sistema econòmic amb hisenda pròpia i autèntiques estructures d’estat. Quan l’Aina s’assabenta que no totes les famílies funcionen com la seva, quan descobreix que altres sistemes d’organització són possibles, comença a reclamar-ne un de nou. Els pares d’aquest estat familiar, però, no estan disposats a canviar la seva constitució. Faran tot el que estigui a la seves mans per apaivagar la dissidència.

PRESENTACIÓ DE L’AUTORA

Fa una mica més d’un any, en Toni Casares em va trucar per convidar-me a participar en el projecte En Residència, que organitzen anualment l’Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona. Recordo que, quan m’ho va explicar, em costava entendre en què consistia exactament. Em deia que havia d’anar a l’Institut Príncep de Girona cada divendres i compartir el procés d’escriptura d’una obra de teatre amb un grup d’alumnes de 2n d’ESO. “Però he de fer una obra per a adolescents?” “No. Només has de compartir el teu procés perquè coneguin la teva feina”. Vaig pensar: “Els ensenyaré moltes coses, m’apassiona la meva feina!” Però ara, després d’haver estat amb ells tot un curs, tinc la sensació que m’han ensenyat més ells a mi que no pas jo a ells. Potser jo els he transmès la part més tècnica de la meva feina, però ells, segurament sense ser-ne conscients, m’han impregnat d’una actitud, d’una manera de veure el món. Parlo amb els meus pares i ells senten que el que tenim ara està bé perquè és millor que el que tenien abans. Parlo amb aquests nois i noies, que han nascut fa només 13 anys, i posen en qüestió tot el sistema, no tenen un model anterior per comparar i no els serveix el discurs d’“abans les coses eren pitjors”. Aquestes dues maneres oposades de veure el món són la base del conflicte de Consell Familiar. Cristina Clemente

A PROPÒSIT DE CRISTINA CLEMENTE

Cada vegada que conec més la Cristina, amb qui tinc el plaer i el privilegi de treballar des de fa anys, em sorprèn més. És fascinant poder assistir als processos de creació dels companys i dels amics quan ets a prop seu. És la millor escola, el millor aprenentatge. La Cristina s’està fent una personalitat, un estil propi, a mida que va escrivint obres de teatre. Quan va escriure Vimbodí vs. Praga per al projecte T6 del TNC vaig parlar d’una mena d’inclinació natural de la Cristina a tractar temes i personatges sorgits de la quotidianitat. I les seves obres posteriors, Nit de ràdio 2.0, La nostra champions particular i ara Consell familiar (tot i que aquesta és una revisió o reescriptura d’una obra anterior), així ho confirmen. Però no és una quotidianitat pura i simple. Hi ha alguna cosa més. Una cosa difícil d’expressar. Una mena de mirada sobre la realitat irònica, sorneguera, especial, que fa que l’autora vagi teixint, amb el pas del temps, una mena de marca que li és pròpia. La marca “clementiana.” (O “clementina”… Però no, que sona a mandarina… tot i que potser a ella aquesta li agradaria més.) Els que, a més, en som amics, podem comprovar com d’honestes i de sinceres són totes i cadascuna de les seves propostes, dels seus textos.
He de dir, però, que em fa l’efecte que, si ho volgués, si s’ho proposés, la Cristina podria escriure qualsevol altra cosa en qualsevol altre estil. Ella té prou recursos, en sap prou de dramatúrgia i sap dialogar prou bé per fer obres menys properes. Podria escriure perfectament obres dramàtiques més “centreeuropees”, o més “pinterianes”, no tan populars i amb situacions i personatges no tan recognoscibles. Podria, fins i tot, si s’ho proposés, escriure obres sobre samurais o inuit. Però ha decidit no fer-ho. Ha decidit parlar del seu barri, de la seva ciutat, dels seus amics, dels seus enemics, de la seva família, d’ella mateixa. I sense caure mai en el populisme ni en l’acudit fàcil. Escriu amb rigor, amb humilitat i amb una gran passió pel teatre, pels personatges, per la vida, per l’amor, per l’amistat. N’hi ha que es pensen que no hi ha res més senzill. Doncs, segons la meva opinió, van errats. Ella fa servir el més petit, el més immediat, el que té més a prop seu per fer comèdia i drama, però ho fa amb una ambició i amb una profunditat que no tenen res per envejar a, segons la meva opinió, altres propostes amb una càrrega de transcendència i d’exquisidesa més evidents.
Consell familiar, com he assenyalat abans, és la reescriptura d’una de les seves primeres obres. Els que en vam llegir la primera versió, fa anys, i ara hem llegit aquesta nova versió, podem constatar que, si bé aleshores la llavor del seu gran talent ja hi era latent, el pas del temps li ha servit per afilar la ploma i disseccionar cada cop millor, superant-se cada vegada més, uns personatges i unes situacions que reconeixerem fàcilment, que ens faran passar una molt bona estona i que, de ben segur, ens endurem també a casa en el nostre record.
Esperem àvidament la seva pròxima obra. El pròxim planeta de l’univers “clementià”. (O “clementí”.) Sergi Belbel

L’autora

Autora: Cristina Clemente
Direcció: Jordi Casanovas

Intèrprets:

Aina: Georgina Latre

Roc: Pep Ambròs

Ramon: Pere Ventura

Mariona: Lluïsa Castell

Mark: Marc Rius

Escenografia: Enric Planas

Vestuari: Albert Pascual

Il·luminació: David Bofarull

So: Jordi Casanovas

Maquillatge i perruqueria: Cristina Cortés (Escuela Thuya)

Ajudanta d’escenografia: Marta Soto

Assistent so: Jordi Agut

Alumna en pràctiques de l’Institut del Teatre: Sílvia Navarro

Ajudant de direcció: Israel Solà

Agraïments: Hans Ritcher

Durada: 1h 20 minuts

Una producció de la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia en col·laboració amb Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya, Girona / Salt.

Aquesta obra és fruit de la participació de Cristina Clemente en el projecte En Residència, que organitzen cada any l’Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona i que des de l’any passat compta amb la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia com un dels equips de mediació cultural i educativa. Més informació sobre el projecte a www.enresidencia.org

Les jornades de Teatre i Municipi posen en valor els teatres públics i reclamen un veritable sistema territorial d’abast nacional


jornades-teatre-i-municipi-institut-del-teatre-foto-jordi-parrajpg-11016

Les conclusions de les jornades reclamen per als teatres públics un sistema territorial d’abast nacional, la creació de condicions per a la sostenibilitat d’aquests equipaments i la concertació els agents públics i privats i el públic
 Les conferències de Xavier Albertí, Xavier Marcé i Xavier Antich han introduït les sessions per abordar aspectes socials, econòmics i culturals, de la gestió dels espais escènics

L’Institut del Teatre clou les Jornades de Teatre i Municipi amb èxit de participació amb més de 250 inscrits aquest dimarts i dimecres al Teatre Alegria de Terrassa

Les conclusions de les jornades també han fet incidència en la necessitat que la programació dels espais públics respongui a la fórmula de contractes-programa entre els gestors de l’equipament i els seus titulars, amb indicadors del seu impacte social i del retorn a la ciutadania.

La innovació en matèria de gestió i la valoració del nou perfil de responsable teatral més enllà de la figura del comissari o programador, són altres de les reivindicacions del sector presentades en les conclusions de les jornades que aposten per a nous programes i eines en formació, avaluació i indicadors, i recerca i desenvolupament.

Finalment les conclusions demanen el desplegament de totes les estratègies possibles perquè el moment actual d’adversitat sigui viscut com una oportunitat per a la renovació i la creació escènica.

Ha tancat les jornades el diputat adjunt de Presidència i diputat delegat de Cultura, Joan Carles Garcia Cañizares, qui ha valorat el moment actual com l’indicat per a la concertació contra la crisi i ha destacat el paper dels teatres municipals com graó d’accés dels ciutadans a la cultura, ja des de petits.

Conferenciats i ponents destacats per a cada sessió

Les jornades es van inaugurar dimarts amb la presentació d’un informe sobre el moment actual dels espais teatrals municipals a Catalunya, elaborat per Eduard Miralles, i a continuació s’han abordat en tres sessions els aspectes social, econòmic i cultural, de la gestió dels espais escènics.

Cada sessió ha constat d’una conferència inaugural i de ponents destacats. L’apartat Programació i producció es va obrir dimarts amb la conferència “Teatre i identitat col·lectiva” a càrrec del director del TNC, Xavier Albertí, i com a ponents el director de l’Àtrium de Viladecans, Jaume Antich, el consultor cultural, Jaume Colomer, el president de l’Institut Menorquí d’Estudis, Jaume Mascaró, la directora i professora de l’Institut del Teatre, Magda Puyo i el coordinador del circuit estatal Danza a Escena de l’INAEM, José Luís Rivero.

La conferència “La gestió dels teatres municipals. Una mirada autocrítica” ha estat a càrrec del vicepresident per a la Expansió de l’empresa Focus S.A., Xavier Marcé, obrint l’apartat sobre Gestió i finançament, i com a ponents el professor d’ESADE, José María Alvarez de Lara, el professor de gestió cultural de la Universitat de Lausana, Xavier Castañer, el director del Palau de la Música Catalana, Joan Oller, i el director artístic del festival Temporada Alta, Salvador Sunyer.

El segon dia de les jornades s’ha tractat la Funció social del teatre amb la conferència inaugural “El retorn social de la cultura” a càrrec del president del Patronat de la Fundació Tàpies, Xavier Antich. Han format el grup de ponents la directora del Teatre Principal d’Olot, Tena Busquets, el professor d’Antropologia de la Universitat de Barcelona, Manuel Delgado, el dramaturg i director escènic, José Sanchís Sinistierra, i el director del Festival Grec de Barcelona, Ramon Simó.

Per a cada temàtica s’ha convidat a agents significatius del sector a formar part de la fila zero de cada sessió.

Primera proposta de Conclusions
Terrassa, 3 desembre de 2013

La cultura en general, i les arts escèniques en particular (teatre, música, dansa), no són només un servei públic, sinó que constitueixen un bé social, l’accés universal al qual per part dels ciutadans ha de ser considerat responsabilitat de totes les institucions publiques, incloses les locals.

El teatre, a més de les seves funcions habituals (política, social, estètica, formativa, cultural, d’entreteniment), esdevé sempre un veritable espai simbòlic en què es representen i des del qual es projecten de manera dialèctica els somnis, conflictes, dubtes i passions tant polítiques com morals de tota la comunitat, propiciant un diàleg continuat i en construcció permanent entre la tradició i la contemporaneïtat.

Aquesta consideració del teatre com a bé social es tradueix a escala local en el reconeixement de la importància dels espais escènics municipals, els quals són alhora el primer graó d’accés de la ciutadania a la cultura escènica i la base del que hauria de ser un veritable sistema territorial d’abast nacional.

En aquest sentit,el veritable “teatre nacional” seria el conjunt d’iniciatives formades pels centres territorials de producció, espais associats, companyies estables, centres de formació i teatres municipals, el funcionament del qual cal que sigui regulat com a servei públic a través del reconeixement de les competències i responsabilitats, tant legals com financeres, de les diverses administracions, incloses les institucions locals. Sense visualitzar clarament aquest sistema nacional de les arts escèniques es fa difícil d’articular polítiques i pressupostos d’inversió en comptes d’un conjunt de despeses.

Els darrers trenta-cinc anys d’ajuntaments democràtics han suposat un exercici normalitzador sense precedents en la historia del nostre país pel que fa a la presència de la cultura al territori. Un veritable esprint, no exempt d’errades i contradiccions. A hores d’ara, tanmateix, i en un context de crisi estructural que afecta particularment a les polítiques publiques per a la cultura, –en el cas espanyol agreujat per mesures irresponsables com l’augment al 21% de l’IVA que s’aplica als espectacles en viu, amb el risc d’erosionar irremissiblement el sector de les arts escèniques–, cal valorar particularment el parc d’equipaments teatrals construïts o rehabilitats al llarg de tots aquests anys com un actiu fonamental, i no pas com una rèmora insalvable, que hem d’aprendre a gestionar no com una amenaça, sinó com una oportunitat.

És en aquest sentit que cal tendir a la creació d’unes veritables condicions per a la sostenibilitat dels diversos elements que conformen el sistema teatral català, i especialment dels teatres municipals. La recerca de formes innovadores de cooperació és una prioritat inajornable que només serà possible a partir de l’exercici reiterat d’una més complexa proposta de concertació: concertació entre els diversos nivells de l’administració pública, concertació per tant territorial, concertació entre els diferents agents públics, privats i socials existents en el sector, i concertació també amb un vector sense el qual el fet teatral no existeix: el públic, els espectadors, veritable raó de ser del fet escènic en tota la seva dimensió cívica i moral.

Un teatre no és només un contenidor, un espai buit que actuï com a caixa de ressonància de l’oferta existent, de demandes del seu públic, de les tendències del sector o de les exigències del territori. Cal que la seva programació respongui a un programa entès com un conjunt d’opcions estratègiques en consonància amb l’encàrrec institucional que rep. Aprofundir en aquestes dimensions, l’encàrrec institucional i el programa com a fonament de la programació, amb objectius clars i una missió ben definida, son condicions indispensables per tal d’avançar cap a contractes-programa entre els gestors de l’equipament i els seus titulars i cap a fórmules d’avaluació de l’impacte social dels teatres municipals i del seu retorn a la ciutadania.

Els espectadors, en conseqüència, no són només aquell públic que cal atreure i retenir a l’oferta de la programació teatral, amb fórmules més o menys efectives, sinó que constitueixen un segment molt significatiu de la ciutadania. Una ciutadania que cal posar al centre del projecte local d’arts escèniques i que cal fer créixer, quantitativament i qualitativament, des del teatre i per tal d’incorporar-la activament a les dinàmiques culturals, a les exigències de la plena llibertat d’expressió pròpies d’una societat democràtica i indirectament, com a veritable tercer sector capaç de incidir en el reequilibri entre l’estat i el mercat.

En aquest exercici de creació de noves condicions per a la sostenibilitat dels teatres municipals com a servei públic cal valorar particularment qüestions com la innovació en matèria de gestió, avançant cap a l’establiment de sistemes complexes de cooperació entre els sectors públic, privat i associatiu sense que això signifiqui la privatització del teatre. Cal tenir en compte de manera preferent l’emergència d’un nou perfil de responsable teatral superador i equidistant dels rols característics del comissari o del programador, capaç de gestionar aquests nous ordres de complexitat.

 Per a la qual cosa són també imprescindibles nous programes de formació, noves eines d’avaluació i indicadors, , en definitiva, “laboratoris”, és a dir llocs per a la recerca, el desenvolupament i la innovació, capaços de complementar i projectar cap al futur la valuosa tasca duta a terme al llarg dels darrers anys en l’àmbit de la normalització de l’oferta escènica per estructures intermunicipals compartides.

Finalment, cal recuperar les arrels etimològiques de la paraula cultura, derivada tant del conreu material, com de la devoció o culte. Aquest moment, en el qual la necessitat de fer front a l’adversitat demana als teatres municipals el desplegament de totes les estratègies possibles, pot ser viscut també com una oportunitat en termes ciutadans, tant a nivell personal com a nivell col·lectiu, és dir, “polític” en el millor sentit del terme, i alhora pot constituir un factor de renovació creatiu i escènic de primer ordre.

SALAFlyHard: EGO de Marc Angelet (a partir del 21 de novembre)


1459838_585225311533422_405992465_n

SALAFlyHard:

EGO de Marc Angelet

A partir del 21 de novembre

DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ: Marc Angelet

REPARTIMENT: Nadina Campàs, Oriol Casals, Xavi Francès i Pablo Lammers.

AJUDANT DE DIRECCIÓ: Artur Rodríguez
ESCENOGRAFIA: Elisenda Pérez
VESTUARI: Iztok Hrga
CONSTRUCCIÓ ESCENOGRAFIA: Elisenda Pérez
IL·LUMINACIÓ i TÈCNIC DE FUNCIÓ: Xavi Gardés

FOTOGRAFIES DE L’ESPECTACLE: Roser Blanch
DISSENY DEL CARTELL: Víctor Duque i Roser Blanch
PREMSA I COMUNICACIÓ: Mònica Gálvez
ADMINISTRACIÓ: Sergio Matamala

PRODUCCIÓ: FlyHard Produccions S.L.

AMB EL SUPORT DE: ICUB, Institut de Cultura de Barcelona

AMB LA COL·LABORACIÓ DE: CEV Escola Superior de Comunicació, Gramona, EdMon Pixels i Nutrexpa.

AGRAÏMENTS: Jordi Calmet i Llàtzer Garcia.

SINOPSI

Ets bo. Només has tingut mala sort.
Ets de puta mare. Només t’ha faltat una mica d’empenta.
Saps que aquella feina havia de ser teva. Que la cambrera que et va mirar dues vegades, hauria d’estar als teus braços. Que aquella idea era genial. Ho saps, oi?
Ara, només et cal donar la primera passa, bip. I després la segona, bip. I després la tercera i la quarta. No necessites pensar, no necessites decidir.
Només necessites seguir les instruccions .
Només necessites ser tu mateix.
Només necessites ego.

Mçes info a http://www.flyhard.org/?page_id=4

IMPROZOO, Club Capitol ( del 21/11/2013 al 12/12/2013)


untitled

IMPROZOO
CLUB CAPITOL SALA PEPE RUBIANES
Del 21/11/2013 al 12/12/2013

Actors:
Gorka Layola, Raquel Loscos, Joan Olivé, Roc Olivé, Sara Sansuan

Durada: 75 minuts

sinopsi

Dels creadors de Comedy ZOO, arriba ImproZOO un espectacle on ningú segueix el guió, simplement perquè no existeix. Ni els actors saben què van a interpretar ni els espectadors què és el que veuran, ni el que pagaran. Cada xou és únic i irrepetible, així que per molt que te li expliquin, mai podràs veure una funció igual. Tu decideixes la història (i també el preu), els actors com fer-la, i junts gaudireu d’una vetllada inoblidable.

Llibert del 20 de novembre al 8 de desembre “Almeria Teatre”


foto_llibert

Llibert

del 20 de novembre al 8 de desembre

Autora Gemma Brió
Direcció Norbert Martínez

Actrius Gemma Brió i Tàtels Pérez
Cantant i actriu Mürfila

Escenografia Lluc Castells
Vestuari Bàrbara Glaenzel
Espai sonor i visual Mar Orfila
So Ramón Ciercoles
Producció executiva Marta Fluvià
Grafisme Laia Montanyès
Fotos Felipe Mena
Ajudant de fotografia Alba Nàjera
Cronista virtual Eduard Molner

SINOPSI

Una mare, relata els 15 dies de la vida del seu fill i com passa, ella i la seva parella, des de l’explosió de felicitat de saber que està embarassada, fins a la conclusió que el millor que li pot passar al seu fill és morir-se. La muntanya russa per la que ha de passar, com va canviant la seva projecció sobre la vida futura, la visió que té de tot el que l’envolta, de la malaltia, de la mort, les decisions que ha de prendre, els dubtes, el dolor, els entrebancs i les contradiccions amb les que s’enfronta.
Sobre l’escenari, la mare, convoca per necessitat, dues còmplices, dos esperits que es materialitzen en una amiga i una cantant de rock, paraula i música, que aniran transmutant-se a mesura que transcorre la història en totes les veus que necessita el relat. Un relat que parteix d’una memòria que a vegades es trenca, i a vegades s’inventa a si mateixa, que barreja realitat i ficció, que vola cap a la fantasia i que toca de peus a terra. Des d’una visió molt personal, LLIBERT, t’arrossega com una tromba d’aigua i et deixa, finalment, el solatge d’uns fets particulars que tenen valor universal. Un còctel d’humor i tragèdia que t’atrapa fins al final.

20 de novembre: Dia Mundial de la Infància


dia_infancia

20 de novembre: Dia Mundial de la Infància

Sant Cugat celebra aquesta efemèride amb la lectura dels Drets dels Infants i la constitució del Consell dels Infants

El 20 de novembre de l’any 1959 es va signar la Declaració universal del drets de l’infant i, també un 20 de novembre, trenta anys més tard, es va adoptar la Convenció dels drets de l’infant a l’Assemblea General de les Nacions Unides

La Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI) va aportar una nova visió dels nens com a subjectes de drets que abans no existia i reconeix que tots els menors de 18 anys han de tenir una protecció especial i no poden ser tractats com a adults.

Els drets de la infància es basen en quatre principis fonamentals:

-La no-discriminació: tots els infants tenen els mateixos drets. Això significa: tots els nens i totes les nenes, en qualsevol cas, en tot moment i sense excepcions. No importa la raça, la religió, la seva procedència o les idees dels seus pares. Cap nen ha de rebre un tracte injust en cap concepte.

-L’interès superior del nen: qualsevol decisió, llei o política que pugui afectar la infància ha de tenir en compte què és el millor per als nens i les nenes. Quan els adults prenguin decisions, han de pensar com aquestes poden afectar els nens.

-El dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament: tots els nens i les nenes tenen dret a viure, a desenvolupar-se i a arribar al seu màxim potencial en la vida. Això implica tenir dret a una alimentació i vivenda adequades, aigua potable, educació, atenció sanitària, lleure i descans, activitats culturals i a la informació sobre els seus drets.

-La participació: els menors de 18 anys tenen dret a ser consultats sobre les situacions que els afecten i el dret a que les seves opinions siguin tingudes en compte. Això no significa que els nens puguin manar sobre els seus pares ni dir-los el que han de fer. El grau de participació ha d’anar augmentant en funció de l’edat.

A Sant Cugat aquesta efemèride se celebra amb la lectura d’un manifest en la representació de “La petita flauta màgica”, una producció del Gran Teatre del Liceu que aquesta setmana els nenes i nenes de les escoles de Catalunya poden veure al Teatre-Auditori Sant Cugat, i la Constitució del Consell dels Infants.

Sant Cugat forma part del programa Ciutat amiga de la infància de la UNICEF

Una ciutat amiga dels infants és una ciutat construïda a la mida dels més petits i de les seves famílies, tenint en compte les seves opinions, necessitats, prioritats i drets. El programa Ciutats Amigues de la Infància és una iniciativa d’UNICEF que té per objectiu vincular la Convenció dels Drets dels Infants amb les polítiques locals d’infància i adolescència. Sant Cugat és una de la ciutats amigues de la infància que hi ha a l’estat espanyol des del 2012.

A Sant Cugat, una ciutat de 85.000 habitants, els nens i nenes i els joves menors de 18 anys representen un 22% del total de la població. És a dir, més d’un quart del global. En concret, la xifra ascendeix als 21.725 menors. De la mateixa manera, Sant Cugat presenta un índex de natalitat del 12,1%, la xifra més alta de Catalunya i la segona de l’Estat espanyol després de Melilla.

Sant Cugat: una ciutat dissenyada per a la infància

Sant Cugat és un municipi que ha dissenyat el seu projecte de ciutat tenint en compte els infants i els joves. De manera transversal, aquests són objecte de les polítiques municipals i així, en base a una estratègia planificada, Sant Cugat s’ha significat com un municipi que promou el benestar de la mainada i de les seves famílies. Alguns dels projectes pensats per als infants i joves:

Consell dels Infants: Precisament el dimecres, 20 de novembre, es constitueix el tercer Consell dels infants El Consell dels Infants és un òrgan consultiu que vetlla per la participació i implicació dels nens i nenes en la presa de decisions de ciutat.

El Pla Educatiu d’Entorn: confeccionat juntament amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i entitats santcugatenques, el Pla Educatiu d’Entorn vetlla per la cohesió social a través de l’educació intercultural, l’equitat i l’ús de la llengua catalana.

L’Escola de Pares i Mares: conferències i cursos que promouen la implicació dels pares i mares a les escoles i que ofereixen eines millorar la tasca d’aquests a l’hora d’educar els seus fills i filles.

El Pla de Dinamització Educativa: més de 130 activitats educatives específiques per a infants i joves que estan a disposició dels centres educatius de Sant Cugat. L’objectiu és complementar la formació que els alumnes ja reben a les escoles.

Programació familiar: la plataforma www.uaala.santcugat.cat recull totes les propostes culturals municipals en format electrònic i estableix vincles de col·laboració amb les associacions de mares i pares de les escoles de Sant Cugat.

Programa d’Esport Escolar de la OMET, que acull vora 2.500 infants i joves durant el curs escolar i que pretén promoure la pràctica de l’activitat física i l’esport com a part del desenvolupament integral dels infants i joves.

En aquest enllaç podeu veure la lectura dels Drets dels Infants que s’ha realitzat, ja aquest matí, al Teatre-Auditori Sant Cugat: http://

DIMARTS MÀGIC / Michael Ammar (19 de novembre) La Seca- Espai Brossa


a_Dimarts_M__gic_adaptat_novembre_copia_134

DIMARTS MÀGIC / Michael Ammar

Un dimarts al mes, un dels millors il·lusionistes del món es passa per la Seca en funció única.

Sala
Joan Brossa
9 de novembre de 2013

L’il·lusionista

Els millors il·lusionistes d’abast internacional arriben a Barcelona actuant a La Seca. Cada mes convidem alguns dels principals mags del mon.

Michael Ammar és considerat un dels millors mags del món! Podriem dir que està entre els 5 millors mags del món en màgia de saló!

Michael Ammar és un expert en la màgia del Close-Up (de prop). Va començar des de ben petit amb la seva afició a la prestidigitació gràcies a la revista 500 trucs per 25 centaus. Al poc temps de pràctica, ja comptava amb un gran repertori màgic amb el qual realitzava representacions a festes d’aniversari i petits esdeveniments. La seva destresa i habilitats manipulatives l’han portat a trepitjar els escenaris més importants de màgia del món. Ammar, a part de mag, ha estat pioner en l’ensenyanment d’aquesta pràctica des de 1982. Fins ara, ha escrit gran quantitat de llibres sobre màgia així com centenars de vídeos didàctics. La seva carrera l’ha portat a ensenyar a més professionals de la màgia que ningú al món i ha obtingut nombrosos premis i reconeixements.

El 1999, Ammar va ser anomenat un dels “100 mags més influents del segle”. Ha guanyat diferents dels premis que atorga l’Academy of Magical Arts, així com el primer premi de màgia de close-up als World Magic Awards i el Premi FISM

Horaris i preus

20.30 hores. Preu 12 €

Acte commemoratiu dels 150 anys del Teatre Romea “Pensem un desig” dirigit per Julio Manrique (18 de novembre)


image006

Acte commemoratiu dels 150 anys del Teatre Romea

Amb invitació

“Pensem un desig” dirigit per Julio Manrique

En el marc de celebració del 150è aniversari del Teatre Romea celebrem l’acte commemoratiu “Pensem un desig”, dirigit per l’actual director artístic del teatre Julio Manrique. Aquesta gran festa d’un dels coliseus de referència del teatre català suposa la cloenda de les activitats programades en motiu de l’aniversari dels 150 anys del teatre del Raval.

La celebració tindrà lloc al mateix Teatre Romea (c/Hospital, 51) el proper dilluns 18 de
novembre a partir de les 20h i comptarà amb la presència i participación d’una quarantena d’artistes i personalitats de l’actual panorama teatral i cultural.

El Teatre Romea ja fa 150 anys que va obrir les seves portes. 150 anys veient desfilar actrius, actors, autors i directors. 150 anys omplint-se d’històries, d’histèries, d’encerts i de fracassos, d’idees, d’emocions, de crits i de silencis, de gestos i de paraules. 150 anys de teatre.

I com que els 150 no es fan cada dia, hem decidit que calia celebrar-ho. I com? Doncs com s’ha fet tota la vida: bufant espelmes i menjant pastís.

El dia 18 de novembre convidarem una llarga llista de companys i companyes del món del teatre que pugin a l’escenari, tanquin els ulls i pensin un desig.
Un desig, no per al Romea, un desig per al Teatre, aquest art, aquest ofici nostre tan antic i efímer com la vida, com el món. I tan necessitat, en aquests temps estranys que ens toca viure, d’energia i bons desitjos. I de
coratge. I d’orgull. I de dignitat.

materia amb què es fan els somnis i la nostra vida breu tanca el seu cercle amb un nou somni”.

Ningú aconseguirà mai que deixem de somiar. Julio Manrique

Jordi Oriol, guanyador del Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta amb ‘Muda muda’


Jordi Oriol guanya el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta amb ‘Muda muda’

El finalista Paco Mir ha sigut amb la comèdia familiar ‘I deien que plouria’

untitled

Jordi Oriol ha sigut el guanyador del Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta amb una obra sobre les transformacions que pateixen les persones durant l’adolescència, amb un còmic gir licàntrop final. Paco Mir ha quedat finalista amb ‘I deien que plouria’, una comèdia familiar amb una mare que li descobreix un passat sorprenent a la filla, que té a veure amb els llits de Miles Davis, Luis Roldan i Mick Jagger. Julio Manrique i Míriam Iscla han llegit el text d’Oriol. Mercè Comas i Àurea Márquez han sigut les protagonistes del text de Paco Mir.

El combat, que aquest any ha coordinat la dramaturga exconcursant Cristina Clemente, va començar la primera eliminatòria el 7 d’octubre. Durant sis duels s’han enfrontat Marc Crehuet, Jordi Casanovas, Mercè Sàrrias, Marc Artigau, Carol López i Marc Rosich, a més dels dos finalistes. El premi per al guanyador és un sopar a El Celler de Can Roca i per als finalistes són un cistell de bolets i un cistell d’embotits.

 

 

DAVID BORRAT

MOSTRA HOP 1er certamen coreogràfic de danses urbanes i fusió 2013 (16 i 22 de novembre)


1374594101_HOP

MOSTRA HOP
1er certamen coreogràfic de danses urbanes i fusió 2013.

De 21h a 22h

Preu: Entrada Gratuïta

El 8 de novembre a les 21h al Centre Cívic Les Corts, el 16 de novembre a les 20h al Centre Cívic Barceloneta i el 22 de novembre a les 21h al Centre Cívic Casa del Rellotge- Sala Pepita Casanelles es presentaran diferents propostes de “solos, duets i grup”.

El dia 1 de desembre a les 19h actuaran i s’entregaran els premis a les 4 millors propostes al Mercat de les Flors.

+ informació a:http://ccivics.bcn.cat/lescorts

Josep Maria Flotats torna als escenaris del TNC amb “Un Rèquiem per a Salvador Espriu” del 15 al 17 de novembre


Josep Maria Flotats torna als escenaris del TNC amb
“Un Rèquiem per a Salvador Espriu”

tnc__191

Josep Maria Flotats torna al TNC sobre l’escenari de la Sala Gran amb Un Rèquiem per a Salvador Espriu a partir de l’obra de Xavier Benguerel, una peça formidable amb una gran presència del cor, que ens demostra que som davant d’un dels compositors més importants d’Europa.

Aquest Rèquiem, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), la Coral Polifònica de Puig-Reig i la Coral Càrmina, no és només la interpretació d’una partitura magistral, sinó un espectacle d’una potent càrrega teatral on la paraula, la música i la llum es fusionen perquè ens endinsem d’una manera extraordinària en la figura i l’obra de Salvador Espriu.
L’espectacle alternarà els números que es conserven de la partitura de Benguerel amb direcció del mestre Miquel Ortega amb recitats de poemes de Salvador Espriu a càrrec de Josep Maria Flotats.

Un Rèquiem per a Salvador Espriu és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i L’Auditori.

Del 15 al 17 de novembre
Sala Gran
Preus: de 15 a 30 €