La Gleva presenta Stabat Mater, l’obra d’Antonio Tarantino dirigida per Magda Puyo i estrenada al TNC del 22 de gener al 9 de febrer



L’espectacle va ser nominat al premi Butaca 2019 de petit format, millor direcció, espai sonor i actriu, i als premis Teatre Barcelona 2019 a millor espectacle de petit format i millor actriu.

L’obra es podrà veure del 22 de gener al 9 de febrer al teatre de Sant Gervasi.

Stabat Mater gira al voltant de la història d’una prostituta que es plany de la desaparició del seu fill, detingut per la policia acusat de terrorisme. 

Barcelona, 20 de gener de 2019 · El Teatre La Gleva porta sobre l’escenari Stabat Mater, l’obra d’Antonio Tarantino que va produir i estrenar el Teatre Nacional de Catalunya l’any passat. L’espectacle es podrà veure del 22 de gener al 9 de febrer al teatre de Sant Gervasi, de dimecres a dissabte a les 20:30, i els diumenges a les 19h.

La protagonista d’aquesta història és la Maria –interpretada per l’actriu Montse Esteve–, una dona misògina, racista, masclista, inculta, que malparla dels “moros” i es busca la vida per sobreviure venent roba de segona mà i fent alguna mamadeta. L’espectacle, com si d’un oratori profà contemporani es tractés, gira al voltant de la desaparició del fill de la protagonista, un jove llibertari que estat detingut per la policia acusat de terrorisme.

La Maria ha intentat tirar endavant amb els ajuts d’assistents socials i de beneficències, alhora  que vigilant perquè el pare, en Giovanni, no se li quedés els lots de menjar de la beneficència.

En Giovanni és el seu amor al que sempre justifica per no assumir la realitat, que passa d’ella. Aquesta realitat li explotarà a la cara al tercer acte, on brolla tota la tragèdia sense poder-la aturar, amb les emocions que sobrepassen a aquesta dona que intenta lluitar, fins al darrer alè, fins al darrer espai abans de la bogeria o el suïcidi per trobar el seu fill segrestat per la policia.

La solitud de la mare davant del dolor, l’eterna dignitat dels desheretats i la memòria soterrada dels mites religiosos, revelaran una xerrameca grollera, irreverent i profundament commovedora. La impotència d’una dona que busca desesperadament el seu fill, contra la societat, al justícia i les lleis.

Stabat Mater és la primera part de la dels Quatre actes profans d’Antonio Tarantino, juntament amb La Passió segons JoanVespres de la Beata Verge i Lluentons. Amb els anys, l’obra ha esdevingut un clàssic del teatre italià contemporani, pel seu magnetisme verbal i la seva força ètica.

Antonio Tarantino (Bolzano, 1938) és una de les veus més originals del teatre italià, amb una llengua pròpia molt particular en què l’oralitat aparentment espontània de la seva escriptura conté una força poètica de gran bellesa i brutalitat. Amb les seves obres s’ha acostat tant a personatges marginals com a alguns dels principals conflictes polítics de la segona meitat del segle XX. Entre els seus títols més destacats, a més dels Quatre actes profans dels quals forma part Stabat Mater, es poden destacar Una tragèdia alemanya, La casa de RamalaGramsci a Turi, Tractat de pau o Verdi a Napols.

FITXA

Autoria: Antonio Tarantino

Versió i direcció: Magda Puyo

Traducció: Albert Arribas

Espai sonor: Lucas Alejo Vallejos

Assessorament en el moviment: Encarni Sánchez amb Montse Esteve

Producció: Cia. Montse Esteve amb la col·laboració del Teatre Nacional de Catalunya

HORARIS I PREUS

COMPRA D’ENTRADES [AQUÍ]