Archivo por meses: octubre 2013

La Capitana:Homenatge a Carmen Amaya (Sala Gran) del 30 d’octubre al 10 de novembre de 2013


LACAPITANA_imatgedescripcio

La Capitana
Homenatge a Carmen Amaya

Sala Gran
Del 30 d’octubre al 10 de novembre de 2013
Si Catalunya ha donat un grapat d’artistes universals inqüestionables, entre aquests s’hi ha de comptar Carmen Amaya, que va aconseguir situar el seu nom al costat dels creadors més importants del segle XX. La Capitana és un viatge a través de diferents disciplines artístiques, que vol beure del dinamisme amb què l’art del flamenc ha ultrapassat tota mena de fronteres creatives, per acostar-nos a aquesta extraordinària dona, gitana, universal.

En ocasió de l’Any Amaya, el TNC ha reunit noms tan destacats de la dansa com Ramon Oller, de la música com Joan Guinjoan, o del flamenc com Rocío Molina, Jesús Carmona o Mayte Martín, en un espectacle que, més que homenatjar Carmen Amaya, el que pretén és descobrir-ne la petja en la nostra creació contemporània, explorant l’imaginari d’aquesta bailaora de personalitat magnètica que arribaria a situar el flamenc a la primera línia artística internacional

Coordinació
Equips artístics del Teatre Nacional de Catalunya

Il·luminació
David Bofarull

So
Jordi Bonet

Producció executiva
ETERI (Montse Prat i Txell Felip)

Producció
Teatre Nacional de Catalunya

Espectacle inclòs dins dels actes de celebració de l’Any Carmen Amaya

Programa

1.
Ramon Oller, coreògraf
Maricarmen García, ballarina

Cor de castanyoles de Barcelona
Raquel Alonso
Fátima Durán
Mónica García
Andrea Jiménez
Adriana Lázaro
Jeanine Mercader
Esther Peig
Vanessa Tello
Directora: Mar Bezana

Escuela de Flamenco La Tani
Sara Domínguez
Sandra López «La Canastera»
Dani Lara
Carlos Martín
Isabel Santiago
Ángel Segura «Ángel el niño»

2. Mandato
Rocío Molina, bailaora i coreògrafa
Eduardo Trassierra, guitarra
José Manuel Ramos «Oruco», palmes
José Vicente Ortega «Cuco», trombó 1
Agustín Orozco, trombó 2

Coreografia i idea original
Rocío Molina

Direcció musical
Rocío Molina
Rosario La Tremendita

Composició per a peça de trombons
David Dorantes

Composició per a guitarra i arranjament de trombons per a soleá
Eduardo Trassierra

Disseny i confecció de vestuari
Rosalía Zahiño

So
Javier Álvarez

Road manager
Gloria Medina

Producció
Compañía Rocío Molina

3.
Grup instrumental Barcelona 216
Interpreta Homenatge a Carmen Amaya, de Joan Guinjoan

Ferran Armengol
Robert Armengol
Sebastià Bel
Ferran Carceller
Ramon Torramilans

4.
Mayte Martín, cantaora
Juan Ramón Caro, guitarra

5. Tres adjetivos a la Capitana
Jesús Carmona, bailaor
Kike Terrón, percussió

LA LENGUA ATOLONDRADA (Teatre Tantarantana) del 30 d´octubre al 10 de novembre



foto_nedant

LA LENGUA ATOLONDRADA

DEL 30 D’OCTUBRE AL 10 DE NOVEMBRE DE 2013
Espectacle en castellà
Durada: 65′
De dimecres a dissabte a les 21h. Diumenge a les 19h

L’Ana és una professora universitària que viu amb la seva filla Helena, una jove de dinou anys a qui ha educat amb tot el seu afecte i la seva atenció. La seva relació és aparentment feliç i equilibrada fins que un intrús s’instal·la amb elles a la casa: el nou company de la noia.

Ara es veu obligada a mantenir-los als dos, i a més, la seva filla cada vegada es distancia més d’ella. Ni l’Helena ni la seva parella tenen ocupació alguna. Passen la major part del temps tancats a l’habitació. D’altra banda, Fernando (l’exmarit d’Ana i pare d’Helena) volgués ajudar a resoldre la situació. A pesar que l’Ana s’oposa, ell aconsegueix tirar-ho al carrer amb un cert grau de violència. El noi desapareix. Helena es pregunta on està, però l’Ana guarda silenci. Què ha de fer? Revelar la veritat o fer com si res? Les conseqüències d’aquest fet resultaran perilloses pels tres.

FITXA TÈCNICq

Cia. Niederungen (Catalunya)

Dramatúrgia i direcció: Ricard Gázquez

Intèrprets:
Anabel Moreno ANA
Ferran Lahoz FERNANDO
Lucía Torres HELENA

Equip de producció
Il·luminació: Sylvia Kuchinow
Espai sonor: Laura Teruel
Fotografies: David Airob
Vestuari: Georgina Viñolo
Assessorament moviment: Ada Vilaró
Vídeo de l’espectacle: Francesc Cases

Amb la col·laboració de Nunart, Teatre del Repartidor, Sala Beckett, Fabra i Coat.

Nedant cap a la mar de la Xina (Teatre Almeria) del 30 d’octubre fins al 17 de novembre


foto_nedant

Nedant cap a la mar de la Xina

del 30 d’octubre fins al 17 de novembre

Direcció i dramatúrgia Paul Berrondo

Interpretació
Maria Ribera
Borja Espinosa
Jordi Busquets

Escenografia, vestuari i ajudant de direcció Jose Novoa
Il·luminació Danuta Beleuchtung
Música Bárbara Granados Simón, Jordi Busquets
Audiovisuals Armando Gascón i Curra Martín
Ajudant de dramatúrgia, assistent de direcció Carla Fajardo
Producció executiva Valenti Closas
Producció Mesteatre

SINOPSI

La Maria és una actriu a l’atur amb tota la fam de triomfar. Al càsting de “La nit de la iguana” es trobarà amb el Borja, un actor reconegut i prestigiós que l’ajudarà a donar sentit i rumb a la seva carrera, mentre que ell, es deixarà portar per la decadència vital que l’abocarà al camí de l’autodestrucció. Dues ànimes que, estimant-se profundament, mai es podran trobar.

“Ens trobem
Ens estimem
Però no et tinc
Perquè no et tens
I sense tu Jo no sóc.”

https://www.facebook.com/mesteatre

Exposició TR<3TZ<3 Homenatge a Joan BROSSA (del 29 d'octubre al 30 de novembre)


c_JO_11

Exposició TR<3TZ<3 Homenatge a Joan BROSSA de Núria L. RIBALTA / Recull de poemes visuals. Sala Josep Palau i Fabre Carrer dels Flassaders, 40. Del 29 d'octubre al 30 de novembre Exposició L'exposició presentarà un recull de peces des de finals dels 80 fins al 2013, dins el món de la poesia visual. Són poemes objecte, la majoria realitzats en esmalt al foc sobre metalls, l'especialitat de l'autora. També hi haurà obra sobre paper o amb collage amb esmalts i fotografia. Hi haurà doncs obra de paret i de vitrina i objectes tridimensionals. L'obra artística de la Núria és variada i s'apropa al surrealisme i al pop art, i sempre ha anat explorant el món del poema objecte, sense que sigui la seva única línia d'expressió. En aquesta exposició ha volgut recollir aquests aspecte, amb obres que conserva, atès que força d'altres són en col·leccions particulars i en museus. A més n'hi haurà de recents, inèdites. Dedica l'exposició a Joan Brossa, que sempre va admirar com a persona i com a artista. Per raons d'amistat d'infantesa amb Mercè Centellas, la filla de la Pepa LLopis, va tenir relació amb ell i va poder conèixer de prop la seva obra. El 1988 el poeta li va presentar una exposició amb objectes-poema, i més endavant va col·laborar realitzant alguna de les seves idees o treballant-les conjuntament. Horaris i preus De dimarts a dissabte de 11 a 20 h. Diumenge de 11 a 18h. Dilluns tancat Entrada gratuïta Artista Núria López-Ribalta, La poètica més enllà de la matèria Si es parla de Núria López-Ribalta cal parlar de la matèria perquè ella és una de les grans mestres de la seva matèria: l' esmalt. No només mestra literalment, perquè fa quasi 40 anys que és mestra a l' escola Llotja on imparteix esmalts i on en les darreres oposicions a càtedra, va obtenir la màxima puntuació, sinó que a més és una mestra amb reconeixement internacional i dels pocs noms destacats en matèria d' esmalts a Catalunya. La poètica del foc, del color lligat al foc, de les textures lligades al foc, són un camí que ella ha recorregut amb una sensibilitat extraordinària al llarg de molts anys. És una poètica de la matèria d' allò concret que parla del que vulgarment s' anomena abstracte però que en realitat és el més concret, el que té una lectura més profunda, més universal, més perenne. Com que la Núria és també una poeta visual des de fa molts anys, aquest gran domini específic de la matèria de l' esmalt, em fa establir un paral·lelisme molt clar amb un altre poeta visual que s' expressa també amb un gran domini d' un altre llenguatge molt concret que és el llenguatge de la llum fotogràfica: Chema Madoz. El profund coneixement en un cas de la fotografia i en l' altre de l' esmalt, no distreu sinó que reforça el discurs poètic que s' estructura amb elements semiòtics, de significat i de lògica. Per exemple, aquest poema visual, és com un manifest artístic sobre una nova mirada, estructurada amb aquesta inversió lògica. És un autèntic privilegi poder gaudir d' aquest discurs tan poètic que fa sentir a qui ho contempla, com un alè que s' adreça tant als nostres sentits com a la nostra intel·ligència, com un somriure. Xavier Canals Artista i teòric de la poesia visual. Professor de Llotja.

Parlem amb… Ian McEwan (29 d´octubre)



Parlem amb… Ian McEwan

Dimarts 29 d’octubre l’escriptor britànic Ian McEwan conversa amb Antonio Lozano a la Biblioteca Jaume Fuster

ianmcewan

Autor de novel·les tan destacades com Amsterdam (guanyadora del prestigiós premi Booker Prize l’any 1998) o Expiació, adaptada al cinema l’any 2007 per Joe Wright i probablement la seva novel·la més coneguda, Ian McEwan s’ha convertit en un dels escriptors britànics més importants de la seva generació.

En les seves històries, els personatges tenen una complexitat psicològica que es transmet sense rodejos, a través de la descripció de les seves accions. Sigui el procés de distanciament i divorci d’un matrimoni (A la platja de Chesil) o l’atac a les torres bessones (Dissabte), el seu estil brillant, sense barroquismes, es caracteritza pels girs argumentals inesperats, que atrauen l’atenció del lector.

Dimarts 29 d’octubre, amb la col·laboració d’Empúries i Anagrama, McEwan ve a la Biblioteca Jaume Fuster per conversar amb Antonio Lozano al voltant de la seva escriptura, i més concretament de la seva última novel·la, Operació Caramel.

Ambientada a l’Anglaterra dels anys setanta, en plena Guerra Freda, la novel·la relata la història de la jove Serena Frames, llicenciada en Matemàtiques per Cambridge, lectora voraç. Serena entra al servei d‘espionatge britànic, l’MI5, amb la missió de reclutar escriptors talentosos que amb els seus escrits puguin generar propaganda anticomunista. L’operació trontolla, però, quan Serena s’enamora del jove escriptor Tom Haley, a qui cada vegada li serà més difícil amagar la seva vida encoberta.

El intérprete (Lliure Montjuïc) 28 d´octubre


33_interprete

El intérprete

dramatúrgia ÁLVARO TATO
direcció ÁLVARO TATO, LAUTARO PEROTTI i SANTIAGO MARÍN
direcció musical TAO GUTIÉRREZ

Montjuïc

28 d’octubre

Temporada 2013 – 2014
.

.

La trobada entre Asier Etxeandia i Tao Gutiérrez ha fet néixer El Intérprete, un viatge musical a través d’aquelles cançons i intèrprets dramàtics i solitaris que avui formen part de les nostres vides, i de les de molts altres abans de nosaltres. Kurt Weill, Héctor Lavoe, Lucho Gatica, Chavela Vargas, La Lupe, Gardel, Talking Heads, David Bowie, Rolling Stones…

intèrpret Asier Etxeandia / percussió i electrònica Tao Gutiérrez / piano Guillermo González / contrabaix Enrico Barbaro / veu en off Ramón Langa

producció Factoría Madre Constriktor

espectacle en castellà

durada aproximada 1h. 50′ sense pausa

dramatúrgia ÁLVARO TATO
direcció ÁLVARO TATO, LAUTARO PEROTTI i SANTIAGO MARÍN
direcció musical TAO GUTIÉRREZ

Montjuïc

28 d’octubre

Temporada 2013 – 2014
.

.

La trobada entre Asier Etxeandia i Tao Gutiérrez ha fet néixer El Intérprete, un viatge musical a través d’aquelles cançons i intèrprets dramàtics i solitaris que avui formen part de les nostres vides, i de les de molts altres abans de nosaltres. Kurt Weill, Héctor Lavoe, Lucho Gatica, Chavela Vargas, La Lupe, Gardel, Talking Heads, David Bowie, Rolling Stones…

intèrpret Asier Etxeandia / percussió i electrònica Tao Gutiérrez / piano Guillermo González / contrabaix Enrico Barbaro / veu en off Ramón Langa

producció Factoría Madre Constriktor

espectacle en castellà

durada aproximada 1h. 50′ sense pausa

Philippe Jaroussky (Gran Teatre del Liceu) 27 d´octubre



image002

El contatenor que ja va conquerir el Liceu amb la seva puresa vocal

Philippe Jaroussky, el gran contratenor francès, torna al Liceu per segona vegada, després del seu debut la temporada 2011-12, acompanyat en aquesta ocasió per l’orquestra Barroca de Venècia i sota la direcció musical d’ Andrea Marcon.

En aquest concert únic interpretarà obres de mitjans dels segle XVIII, la gran majoria de Pórpora, el gran compositor d’òperes que va competir amb èxit amb Haendel.

Philippe Jaroussky, amb la seva meravellosa veu i la facilitat per a la coloratura, s’ha convertit en el contratenor de moda del moment actual.

Tarda de teatre «Pentateatre» 27 d´Octubre «Entrades Exhaurides»


23939_533820176647252_274849792_n

ENTRADES EXHAURIDES

 

Fins el 27 d’octubre (Improrrogable)

Data: Diumenge 27 d´octubre
Teatre: Aquitania (Av Sarrià 33)
Hora:19:30 hores
Preu 5 preus : € 0 – 5 € – 10 € – 15 € -20 €
El preu s’aplicarà a la sortida del teatre en format de taquilla inversa , hauràs de pagar en finalitzar l’espectacle la quantitat que et sembli justa .

Reserves: enviar un mail a info@catacultural.com ( el més aviat posible)
Punt de trobada: 19:00 hores (teatre Aquitania)

Un recorregut per les sensacions humanes : recorre un espai i troba’t amb representacions d’obres de petit format que et deixaran bocabadat . Tot això dins del nou Teatre Aquitània . Pentateatre 5 obres , 5 gèneres , 5 espais –

Una experiència única i inoblidable que et farà volar , Pentateatre Atomic Vol III en el nou Aquitània Teatre. Pentateatre canvia la forma de veure el teatre i també vol canviar la forma de consumir . És el moment de canviar les coses i només tu com a espectador ets qui ha de decidir quina cultura vols. Per això Amaga.

Potser creguis que no val res o que valgui una fortuna . No importa, el que importa és que seràs lliure per decidir-ho. Nosaltres només podem actuar i fer-te viure una magnífica vetllada . I d’això estem segurs que no et penediràs .

Pentateatre no és un espectacle com la resta . D’entrada , no ofereix una obra de teatre , sinó que ofereix cinc . ( abans l’antiga Filmoteca de Catalunya ) . S’ha acabat això d’actuar sobre d’un escenari .

El públic pujarà a la sala de projeccions , al terrat , s’endinsarà en les oficines i es plantarà al hall ia l’entrada del teatre . 5 gèneres : ciència – ficció , tragicomèdia , monòleg , drama i atenció … un documental polític ! Amaga.

Amaga Seràs tu qui posi el preu a aquest espectacle ! Així tot és més sincer , més honest . Honest amb tu com a espectador i amb els actors com artistes . El teu gest final farà que es tanqui el cercle d’una nova manera de viure el teatre i la cultura .

Maria Rosa, amb presentació de Josep Maria Benet i Jornet i Sharon Feldman (Filmoteca de Catalunya) 27 d´octubre


mariarosa005

27/10/2013
19:00 h.

Cicle:
Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual

Maria Rosa, amb presentació de Josep Maria Benet i Jornet i Sharon Feldman
Filmoteca de Catalunya
Sala Chomón
Entrada LLiure

El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet i l’especialista en l’obra d’Àngel Guimerà Sharon Feldman ens presenten aquesta sessió especial amb motiu del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual.

En els inicis de la seva carrera, Cecil B. DeMille va adaptar aquest clàssic d’Àngel Guimerà que narra les tribulacions d’una pagesa catalana causades per la passió amorosa d’un pretendent deslleial. El film inicia la col·laboració del cineasta amb la cantant d’òpera Geraldine Farrar, una de les seves primeres estrelles. La pel·lícula es va rodar per preparar l’actriu abans del rodatge de Carmen, un projecte similar, però de més envergadura i que, seguint els plans de DeMille, es va estrenar abans que Maria Rosa.

Fitxa tècnica

Direcció:
Cecil B. DeMille

Interpretació:
Geraldine Farrar, Wallace Reid, Pedro De Cordoba, James Neill, Ernest Joy

Producció:
EUA

Any:
1916

Versió:
S/D

Durada:
50′

Format:
35 mm

Apta per a tots els públics

Estrena de “Tots volem el millor per a ella”, de Mar Coll (25 d´octubre)


poster_totsvolem_vertical_catlow

La pel·lícula, protagonitzada per Nora Navas, arriba als cinemes el 25 d’octubre

Quatre anys després del gran èxit de crítica i prestigi que va obtenir amb el seu primer film, Tres dies amb la família (millor pel·lícula de parla catalana als premis Gaudí, entre altres, i millor direcció novell als Goya), Mar Coll estrena el divendres 25 d’octubre la seva nova producció, Tots volem el millor per a ella, protagonitzada per Nora Navas.

Després de patir un terrible accident de trànsit, un any més tard la Geni (Nora Navas) està llesta per reprendre la seva vida… o, al menys, així ho veu la seva família. La realitat és que, tot i voler acontentar a tothom, Geni se sent incapaç d’estar a l’alçada de les expectatives, ja que la seva vida anterior a l’accident ha deixat d’interessar-li. Aquest desconcert donarà pas a un comportament erràtic i a una única idea que començarà a créixer al seu interior: marxar de casa.

Amb un to similar al de la seva primera obra, però marcant encara més el seu punt de tragicomèdia àcida, Mar Coll construeix a Tots volem el millor per a ella una pel·lícula sobre la crisi d’identitat que, al mateix temps, analitza l’estament familiar dins un entorn burgès. A més de Navas, completen el repartiment altres intèrprets com Valeria Bertuccelli, Clara Segura, Pau Durà o Àgata Roca.

TONI XUCLÀ I ÀNGELS GONYALONS: L’Auditori 25 de novembre


1376576_545627858847515_117000899_n

Divendres 25/10/2013
21:00
L’Auditori

TONI XUCLÀ I ÀNGELS GONYALONS

Brasil.cat

.
Programació: Temporada L’Auditori Més .Sala:Sala 3 Tete Montoliu.

La música brasilera barreja estils diferents amb una creativitat sorprenent. L’Àngels Gonyalons ens porta petites joies en un recital senzill i directe acompanyada del guitarrista Toni Xuclà. Cançons brasileres que han fet seves, amb el seu toc personal i que ara interpreten junts a l’escenari.

Intèrprets.

Toni Xucla, guitarra
Àngels Gonyalons, veu

Montse Tixé posada en escena-direcció
Ferran González adaptació de les lletres

Obres.

Els seus cabells (Xuclà / Gonyalons)
Rosa (Pixinguinha)
Dansa de soledat (Paulinho Da Viola)
La senyora (Chico Buarque / Joao Bosco
Conversa de bar (Noël Rosa)
poema + instrumental (mús.: Xuclà / poema: Vinicius de Moraes)
Sense ni adonar-me’n (Lenine)
Jocs de foguera (Antonio Barros)
M’enyoro (Peninha)
Carinyós (Pixinguinha)
La teva presència (Caetano Veloso)
Xotis de les nenes (Luis Gonzaga)
Diana dels teus ulls (Adoniran Barbosa)
Mama Àfrica (Chico Cèsar)
Per contemplar les nenes (Paulinho Da Viola)
Gangós enamorat (Noël Rosa)

Més inf o a http://www.auditori.cat/ct/programacio/llistat_ampliat.aspx?proxims=1

L’HONOR ÉS NOSTRE, SR. ESPRIU! Biblioteca de Catalunya 25, 26 i 27 d’octubre


untitled

L’HONOR ÉS NOSTRE, SR. ESPRIU!
Antics alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual
Biblioteca de Catalunya
25, 26 i 27 d’octubre

Organitza:
la perla 29
Amb la col·laboració de:

FITXA ARTÍSTICA
Sota la direcció de Jordi Dodero i Ernest Serrahima
Equip d’ex-alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual: Maria Jesús Andany; Pilar Aymerich; Montserrat Castellvell; Joan Cirera; Josep A. Codina, Jordi Dodero; Francesc Estévez; Carme Fortuny; Anna Frigola; Saskia Giró; Julià de Jòdar; Maria Jesús Lleonart; Maite Lorés; Josep Minguell; Margarida Neyra; Montserrat Ramos; Carme Sansa; Ernest Serrahima; Isabel Torras; i Joan Vallès.

LA PERLA 29 I L’EADAG
Resulta evident que un parla perquè altres han estat “salvant els mots”. I quan un fa teatre avui en dia a Barcelona ha de sentir-se d’alguna manera hereu i descendent de molta gent que porta anys lluitant i treballant. Per a nosaltres el pes d’aquesta història no és gens feixuc, sinó que se’ns fa alegre i necessari. És un honor per La Perla 29, acollir al nostre espai, als antics alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que tantes batalles porten a l’esquena i al cor. I a través d’ells, tot allò que es va fer i que es continua fent amb un autor com Espriu. Tots ells, uns i altres, són els nostres mestres. Oriol Broggi, director de La Perla 29

ON NEIX AQUEST PROJECTE?
Eren els primers anys seixanta. A la Cúpula del teatre / cine Coliseum de la Gran Via de Barcelona hi havia instal·lat el FAD (Foment de les Arts Decoratives), que es composava de diverses seccions. Però, de molt, la més activa va ser una escola d’Art Dramàtic que presidia un director teatral jove, Ricard Salvat, amb l’ajut indispensable de la novel·lista Maria Aurèlia Capmany. I el de la senyora Carme Serrallonga. I encara amb d’altres. Però no tan inoblidables, cadascun a la seva manera, com els tres pilars que acabo de dir. Pel jovent que volia aprendre a fer teatre, principalment com a actors / actrius, però no únicament, a Barcelona ja existia un Institut del Teatre, aleshores, amb perdó, tan ple de teranyines com ho estaven aleshores els teatres de la ciutat, a no ser que vingués des de Madrid alguna representació mig decent. Compte, quan Herman Bonnin, anys més tard, va ser nomenat director de l’Institut del Teatre, tot va canviar-hi, i per bé.

Però tornem on érem. No sé com va córrer la veu, però l’EADAG (Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual) va rebre de seguida una munió d’alumnes que somiava certa mena de teatre diferent del que agonitzava, literalment agonitzava, als pocs teatres de la ciutat que, com deia, encara subsistien. I en aquella Cúpula, no n’hi havia cap, de teranyina. Perquè a la Cúpula (quan ens referíem a l’Escola dèiem la Cúpula i ja està) es van viure uns aires diferents, oberts, moderns, algun cop una mica complicats, sempre plens d’energia, de descobriments, de vida diferent de la que es vivia al carrer. Tots els que vam ser-hi més o menys temps, recordarem sempre vivències de tot ordre, centrades en el teatre, però no únicament, dins d’aquell sorprenent paradís noucentista, d’aquells locals bellíssims i avui, què hi farem, abandonadíssims.

Ser allà dintre era, entre altres coses, viure com si estíguéssim instal·lats en algun lloc
lluny del franquisme. Salvat era més seriós i més cautelós, però arraulits al voltant de la Maria Aurèlia Capmany, o fins de la Carme Serrallonga, amb llibertat, el món se’ns va obrir una mica, el suficient per poder sortir a buscar ja pel nostre compte. Per anar a veure món. Molts de nosaltres, dins dels àmbits teatrals, però també fora d’ells. Perquè sí, perquè era inevitable, perquè després les coses, almenys aquells primers anys seixanta, van canviar de manera inevitable, i tota aquella gent jove vam anar a altres bandes i, és clar, vam viure altres històries. Ara bé, darrere nostre, a la Cúpula, hi va arribar un nou, inquiet jovent. Una nova experiència.
Però mai, mai més, amb el pas dels anys, cap de nosaltres, els dels primers temps, vam poder oblidar aquells dies, aquells moments, aquelles experiències. Mai.

Han passat molts i molts anys des d’aleshores. I ara, Jordi Dodero, un de la nostra colla, de sobte, va tenir el bon acudit de reunir-nos a tots en un dinar. I en Julià de Jòdar, un altre de la nostra colla, va suggerir de participar en les celebracions del centenari de Salvador Espriu oferint al públic un recital dels antics alumnes de l’EADAG que ha rebut l’ajuda del comissariat de l’Any Espriu i l’acollida de Oriol Broggi i la seva companyia de La Perla 29 en aquest Teatre de la Biblioteca. La idea és reviure, d’alguna manera, almenys per un instant, l’olor d’un temps i d’un lloc, la Cúpula. Potser farem una mica el ridícul, però si, en algun instant, el féssim, tant se’ns en dóna. El possible ridícul d’algun moment no tindrà res a fer davant els nostres riures, la nostra alegria, la recuperació de la memòria, potser amb alguna llàgrima inevitable, però mai, en cap cas, amb tristesa. I què farem, exactament? Que ho expliqui, si vol, Jordi Dodero.
Josep Maria Benet i Jornet

QUÈ VEUREM?
Mare meva! En quin embolic m’has posat, Josep Maria.
Aquí va, doncs, aquesta petita sinopsi del que serà l’espectacle que els antics alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) estrenarem al Teatre de la Biblioteca de Catalunya per celebrar, a la nostra manera, el centenari del naixement de Salvador Espriu i contribuir a la difusió de la seva obra.
L’honor és nostre, Sr. Espriu

Aquest títol el suggerí en Pere Salabert per a un projecte de muntatge sobre un argument d’ell que, tard o d’hora, voldríem representar. Era pels volts de març d’aquest any, quan començàvem a posar fil a l’agulla per embastar aquest espectacle.
Dels diversos treballs que vàrem dur a terme de l’obra de Salvador Espriu, a la Cúpula, n’hem fet una tria per donar pas a la dramatització de poemes, algunes proses i monòlegs, tot amanit amb dades històriques i moments que vàrem viure i gaudir al seu costat. Aquest treball s’alimenta d´un altre, que, amb aquest títol, va presentar Ernest Serrahima el 1996.
Una hora amb Salvador Espriu

A la segona part, presentarem un dels sainets d’Espriu més divertits i més representats arreu dels teatres del país.
Conversió i mort de Quim Federal

Una peça que varen estrenar Maria Aurèlia Capmany en el paper de Rosenda; Julià Navarro, en el de Quim Federal; Manel Trilla, que va donar vida al Sagristà; i Lluís Quinquer, que hi feia d’ataconador.
I això és tot. El millor que podem fer és recomanar-vos la vostra assistència, si voleu ser espectadors d’un fet únic. Els antics alumnes tenim l’honor d’haver viscut i après al costat d’un gran poeta i servidor de la llengua dels Països Catalans.

Jordi Dodero i Rodés