Archivo por meses: septiembre 2015

ESTRENA’T 2015 (Del 16 d’octubre al 27 de novembre)


ESTRENA’T 2015
DATES: Del 16 d’octubre al 27 de noviembre

postals mitjans estrena't 2015

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DESCRIPCIÓ: Comença el Festival ESTRENA’T 2015. La quarta edició de la mostra de teatre, dansa i música del Centre Cívic Casa Groga que pretén promoure, fomentar i donar oportunitat als grups emergents de la ciutat de Barcelona, oferint als guanyadors una via d’accés a les sales professionals de la ciutat de Barcelona. Aquest any, les sales que acolliran les companyies i grups guanyadors són: Sala BartsClub, Sidecar, Salamandra, Nau Ivanow, ElMaldà, CCBarceloneta i Teatre Tantarantana-Àtic22.

Ja tenim les companyies seleccionades que participaran a l’ESTRENA’T d’enguany.

Aquesta és la programació.

ESTRENA’T MÚSICA

A partir de les 19h

DIVENDRES 16 D’OCTUBRE

– MALVENIDOS. Funk-Rock-Rap

– Long Ride. Pop-Rock Alternatiu

– MIMETIC THEORY. Rock Alternatiu

DIVENDRES 23 D’OCTUBRE

– The Sick Boys. Swing Rock & Roll

– Dtumbaga. Rumba copla

– Casimiro Funk. Funk

ESTRENA’T TEATRE

A partir de les 19h

DIVENDRES 6 DE NOVEMBRE

– Mayeutics. Caballo negro Caballo blanco

– PURA VIDA. EL PRIMER PASO

– Imprevist Teatre. Peep Show

DIVENDRES 13 DE NOVEMBRE

– Maria La Culpa. Santa Culpa

– Inhabitables. El Ascensor

– La Bufa. Animals enverinats

ESTRENA’T DANSA

A partir de les 19h

DIVENDRES 20 DE NOVEMBRE

– COMPANYIA DE DANSA-JAZZ DE LUTHIER. F.52- BALLA COM SI NO ET VEIÉS NINGÚ

– Dimpro. Kataratas

– Compañía Angela y Koldo. Un cuerpo sinvergüenza

DIVENDRES 27 DE NOVEMBRE

– Williams Castro Companyia de Dansa. Trastorn

– Bea Vergés. Sense títol

– Colectivo lastwins. Twins

Les sales que aquesta edició acolliran a les companyies i grups guanyadors de la mostra son:

Categoria música: Sala BartsClurb/ Sidecar/Salamandra

Categoria teatre: Nau Ivanow / ElMaldà

Categoria dansa: CCBarceloneta/Teatre Tantarantana-Àtic22

ORGANITZA: Centre Cívic Casa Groga
CENTRE CIVIC CASA GROGA
AV.JORDÀ, 27

Més informacó http://ccivics.bcn.cat/casagroga/pagina/10628

TROIANES 15 AL TEATRE AKADÈMIA ( del 14 d’octubre al 8 de novembre de 2015)


TROIANES 15 AL TEATRE AKADÈMIA

Del 14 d’octubre al 8 de novembre de 2015

Foto_destacada_troianes-370x185

 

 

 

 

 

Estrena: dimecres 14 d’octubre, 20.30h

El Teatre Akadèmia presenta l’obra ‘Troianes 15’, una coproducció de La Pell i Vània Produccions, inspirada en ‘Les Troianes’ de Jean-Paul Sartre

Del 14 d’octubre al 8 de novembre es podrà veure al Teatre Akadèmia l’obra Troianes 15, inspirada en Les Troianes de Jean-Paul Sartre, amb dramatúrgia i direcció d’Anna Estrada. L’obra compta amb els actors Ramon Bonvehí, Queralt Casassayas, Anna Estrada, David Ortega, Magda Puig i Lavinia Vila, i també amb la col·laboració de Lluís Soler, Bàrbara Roig i Mercè Estrada.

Troianes 15 ens parla del paper de la dona a la postguerra, del paper que se li adjudica, del lloc on queda relegada. Aquesta producció contemporània trasllada l’acció fins a la societat atenesa del segle V, per mostrar com les dones de Troia són repartides com a trofeus de guerra per a ser esclaves i concubines dels vencedors. No hi ha compassió per a elles, no es podran quedar a refer la seva terra; en canvi, són humiliades i se’ls arrenca la seva llibertat. L’obra, centrada en les dones que pateixen la submissió, permet aprofundir en el seu espai íntim i la relació amb els seus opressors.

L’obra ens explica també l’horror de la guerra, les conseqüències que té per als vençuts, però també per als vencedors. Parla de la por, del dolor, de la venjança, del sacrifici, de l’amor i de la mort. Particularment, se centra en la situació de la dona després d’una guerra, ja que fa una reflexió profunda del que està passant amb la violència de gènere, un comportament massa arrelat i present en totes les societats, sigui en un grau més o menys elevat.

Troianes 15 reflexiona sobre el valor que donem actualment a la dignitat, veu i opinió de la dona al segle XXI. Ens parla sobre el comportament humà en situacions de feblesa, misèria i dolor, com són les guerres, tant presents ara mateix.

Aquesta coproducció de La Pell i Vània Produccions és una adaptació de Les troianes de Jean-Paul Sartre, que es va estrenar durant la guerra d’Algèria. És una condemna de la guerra en general, i de les expedicions colonials en particular. Sartre va saber plantejar el tema de la guerra des d’una visió contemporània que envolta el conflicte a uns personatges clàssics, que alhora s’acosten a la catàstrofe que aquesta suposa.

La Pell és una companyia d’actrius i actors que al setembre de 2010 decideix formar un grup de teatre per investigar i crear un llenguatge expressiu, que connecti i enforteixi la relació entre el teatre i la societat canviant i divers en la que vivim. L’Anna Estrada, a partir de la seva recerca iniciada al 2006, dirigeix i lidera la investigació de la companyia. La Pell va presentar l’any 2012 al Teatre Akadèmia la peça Llàstima que sigui una puta, de John Ford amb molt bona resposta de públic i crítica que destacava la feina dels actors.

Ara, torna com a companyia resident al Teatre Akadèmia. La Pell té un gran coneixement de l’instrument actoral i de dinàmica coral, pel que aporta cohesió de grup com un valor afegit a les seves produccions. D’altra banda, la seva estètica contemporània, que ja apareixia a la seva producció anterior, pot ser un element particularment interessant. Troianes 15 sabrà traslladar el conflicte al públic actual sense perdre els valors del text de Jean-Paul Sartre.

Autor: Inspirat en Les Troianes de Jean-Paul Sartre

Direcció i dramatúrgia: Anna Estrada

Assistència a la direcció: Anna Maria Ricart i Stephane Levy

Producció Executiva: Cristina Raventós

Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas i Adrià Pinar

Il·luminació: Pep Barcons

Vestuari: La Pell

Muntatge musical: Stephane Levy, La Pell

Disseny gràfic: Magda Puig

Producció: La Pell i Vània Produccions

Repartiment:

Ramon Bonvehí

Queralt Casassayas

Anna Estrada

David Ortega

Magda Puig

Lavinia Vila

Col·laboradors:

Lluís Soler

Bàrbara Roig

Mercè Estrada

Luciano Pavarotti (Módena, 12 de octubre de 1935 – ibídem, 6 de septiembre de 2007)


SG_729_Pavarotti-20130804185108186928-620x349

 

 

 

 

 

 

Luciano Pavarotti (Módena, 12 de octubre de 1935 – ibídem, 6 de septiembre de 2007) fue un tenor lírico italiano, uno de los cantantes contemporáneos más famosos de todos los tiempos, tanto en el mundo de la ópera como en otros múltiples géneros musicales. Muy conocido por sus conciertos televisados y como uno de Los Tres Tenores, junto con Plácido Domingo y José Carreras. Reconocido por su filantropía, reunió dinero para refugiados y para la Cruz Roja y fue premiado en varias ocasiones por ello.

Nacido el 12 de octubre de 1935 en las afueras de Módena, Luciano Pavarotti fue hijo de Fernando Pavarotti (1912-2002), panadero y tenor aficionado y de Adele Venturi (1915-1999), trabajadora en una fábrica cigarrera. Su padre estimuló a Luciano para comenzar sus estudios en el mundo del canto lírico, aunque Luciano hablaba con cariño de su infancia, la realidad es que vivió ciertas penurias, aunque la felicidad podría ser interpretada de formas diversas. Su familia tenía escasos recursos económicos; sus cuatro miembros se apiñaban en un apartamento de dos cuartos.

Según Luciano, su padre tenía una fina voz de tenor, pero rechazó la posibilidad de dedicarse a la carrera de cantante debido a sus nervios. La Segunda Guerra Mundial forzó a la familia a salir de la ciudad en 1943 y al año siguiente tuvieron que alquilar una habitación a un granjero en la campiña cercana, donde el joven Luciano desarrolló interés en la agricultura.

Sus primeras influencias musicales provinieron de las grabaciones de su padre, la mayoría de tenores populares de la época como Beniam Gigli, Giovanni Martinelli, Tito Schipa y Enrico Caruso. Sin embargo, el ídolo de Luciano fue el tenor Giuseppe Di Stefano. Cerca de los nueve años comenzó a cantar con su padre en el coro de una pequeña iglesia local. También en su juventud tomó algunas clases de ización con el profesor Dond y su esposa.

Después de una niñez normal con un típico interés por los deportes (en su caso, el fútbol sobre todo), Luciano se graduó en la Scuola Magistrale. Tras ello tuvo dudas en seguir aquella carrera, pues también soñaba con ser portero de fútbol profesional. Su madre le convenció para que siguiera de maestro. Ejerció entonces en una escuela primaria durante dos años, pero finalmente lo arrastró su interés por la música. No sin reservas su padre consintió en que desarrollara su nueva vocación: se acordó que recibiera manutención hasta la edad de 30 años y que, si no triunfaba a esa edad, se ganara el sustento por sus propios medios.

Sus mentores en el arte del bel canto fueron Arrigo Pola y Ettore Campogalliani. Sus primeras apariciones públicas como cantante fueron en el coro del Teatro de la Comuna, en Módena, y más tarde en La Coral de Gioacchino Rossini, donde demostró su talento. Debutó el 29 de abril de 1961, como Rodolfo en La Bohème de Puccini, en el teatro de ópera de Reggio Emilia.

El papel de Rodolfo le deparará grandes satisfacciones, será su carta de presentación y lo grabará junto a su coterránea Mirella Freni dirigido por Herbert von Karajan, lo cantará en La Scala dirigido por el célebre Carlos Kleiber en 1979 y de la primera retransmisión televisiva nacional en 1977 desde ese teatro, acompañado por la soprano italiana Renata Scotto.

La consagración absoluta llegó con Tonio de la ópera La hija del regimiento de Gaetano Donizetti junto a la soprano australiana Joan Sutherland, con su difícil aria de nueve notas do de pecho que le hizo merecedor de la portada del The New York Times. En la celebración del centenario del teatro en 1983 cantó el dúo de Un ballo in maschera con la soprano afroamericana Leontyne Price.

Entre 1968 y el 13 de marzo de 2004, su última aparición en la sala, totalizó 382 funciones metropolitanas.

Con el equipo que integró con Joan Sutherland y la mezzosoprano Marilyn Horne dará a luz las grabaciones que lo muestran en su mejor momento vocal, en especial Lucia di Lammermoor, La fille du régiment, La Traviata, Il Trovatore, Rigoletto, L’elisir d’amore, I Puritani, La sonnambula, Maria Stuarda, Beatrice di Tenda y Turandot (dirigido por Zubin Mehta) donde se lo oye por primera vez cantar Nessun dorma, aria que popularizaría inmensamente.

El célebre director austríaco Herbert von Karajan solicitó sus servicios para las grabaciones integrales de La Boheme, Madame Butterfly y un legendario Réquiem de Verdi desde La Scala junto a Fiorenza Cossotto, Leontyne Price y Nicolai Ghiaurov. También trabajaría y grabaría con el húngaro Georg Solti en el mismo Requiem de Verdi, Un ballo in maschera, el pequeño papel de el tenor italiano en El caballero de la rosa de Strauss y en versión de concierto el rol más temido para un tenor dramático, Otello. Pavarotti, esencialmente un tenor lírico muy esporádicamente cantó papeles de la cuerda dramática para preservar la flexibilidad y frescura de su voz dotada de gran facilidad para los agudos.

Tampoco fue proclive a añadir nuevos papeles ni a aprender otros del repertorio francés o alemán que se avenían a su magnífico timbre de tenor, no obstante en 1982 tuvo un gran triunfo en el Metropolitan Opera como Idomeneo de Mozart, papel que había cantado en el famoso Festival de Glyndebourne en 1964.

El 2 de junio de 1988 le nombran Cavaliere di Gran Croce Ordine al Merito della Repubblica Italiana.

Las actuaciones más comentadas a nivel internacional del gran tenor italiano fueron las que realizó con los españoles Plácido Domingo y José Carreras, con quienes formó el trío Los Tres Tenores (The Three Tenors).

En su acercamiento a la música popular, Pavarotti grabó duetos con Eros Ramazzotti, Sting, Andrea Bocelli, Celine Dion, Liza Minnelli, Elton John, Tracy Chapman, Frank Sinatra («My Way»), Michael Jackson, Barry White, e inéditamente, con el brasileño Caetano Veloso, la argentina Mercedes Sosa y el grupo de rock irlandés U2. Un dueto con Sarah Brightman nunca se pudo concretar, aunque siempre fue deseado por los dos artistas.

Durante varios años seguidos a partir de 1991, Pavarotti respondió al llamado de la organización War Child, para recaudar fondos para la construcción de un centro de musicoterapia en Mostar. De esta forma, anualmente se organizaron conciertos en Módena bajo el título Luciano Pavarotti & friends, donde además participaban otras personalidades de la música internacional, como Anastacia, Mónica Naranjo, Bryan Adams, Bon Jovi, Queen, U2, Dolores O’Riordan, Simon Le Bon, Deep Purple, Stevie Wonder, Eros Ramazzotti, The Corrs, Spice Girls, Zucchero, Andrea Bocelli, Céline Dion, Natalie Cole o Vanessa Williams entre otros artistas de pop y rock de talla mundial, donde se recaudan fondos para diferentes causas y a beneficio de niños y hombres de todo el mundo. Con él colaboraron las más relevantes figuras del panorama musical de la época, lo que demuestra el alto grado de popularidad que alcanzó. Por primera vez un tenor de ópera era conocido como estrella por el gran público.

En 2001, Universal editó un compilado de grandes éxitos titulado «Amore: The Essential Romantic Collection».

Pavarotti fue muy solicitado en teatros de todo el mundo hasta su retiro en la Ópera Metropolitana de Nueva York, el 13 de marzo del 2004, donde interpretó el papel del pintor Mario Cavaradossi en la ópera Tosca, de Giacomo Puccini, al lado de Carol Vaness.

En mayo de 2004, en vísperas de su cumpleaños número 70, el tenor anunció El tour del adiós compuesto por 40 conciertos en todo el mundo, para despedirse de los fieles seguidores de su canto. Pese a este retiro, en febrero de 2006 interpretó el aria Nessun dorma, del Turandot, de Giacomo Puccini, como cierre a la ceremonia de inauguración de los Juegos Olímpicos de Invierno de 2006 en el Estadio Olímpico de Turín.

En su vida personal, Luciano Pavarotti fue un gran aficionado al fútbol, la pintura y los caballos. Unió su destino, durante 34 años, con Adua Verona, con quien tuvo tres niñas, Lorenza, Cristina y Giuliana, pero el 13 de diciembre de 2003 se casó en segundas nupcias con su asistente, Nicoletta Mantovani, 30 años menor que él y con ella tuvo a sus dos hijos menores, Alice y Ricardo, este último fallecido al poco de nacer.

El tour del adiós fue suspendido debido a una intervención en la espalda a principios de 2006 y cuando se preparaba para partir de Nueva York a reanudar su gira mundial de despedida se le descubrió un tumor maligno en el páncreas. Fue operado en un hospital de Nueva York el 7 de julio de 2006 y todos sus conciertos fueron cancelados debido a su muy delicado estado de salud, causado por una neumonía posterior a la operación. El 8 de agosto de 2007 fue hospitalizado víctima de un estado febril y de complicaciones respiratorias. Abandonó la clínica el día 25 de agosto para continuar la convalecencia en su hogar.

El 6 de septiembre de 2007, falleció en su hogar a causa de cáncer de páncreas.

La ceremonia fúnebre se llevó a cabo en su ciudad natal estando presentes en ella junto al primer ministro italiano Romano Prodi, el ministro de Cultura Francesco Rutelli, el director de cine italiano Franco Zeffirelli y el ex secretario general de las Naciones Unidas Kofi Annan. También asistió a la ceremonia el vocalista de U2, Bono, al igual que los cantantes Zucchero Fornaciari y Laura Pausini. La Fuerza Aérea italiana realizó una exhibición de despedida y millares de personas, muchos de ellos jóvenes, se acercaron a la capilla ardiente para dar su último adiós.

La entrada de la misa estuvo acompañada por la soprano búlgara Raina Kabaivanska, que cantó el Ave María del Otello de Verdi. Durante el ofertorio, el flautista Andrea Griminelli tocó el tema del Orfeo y Eurídice, de Gluck. La comunión fue acompañada por la voz de Andrea Bocelli, quien interpretó el Ave verum corpus de Mozart.

El tenor fue sepultado en el cementerio Montale Rangote cerca de su villa, en las afueras de la ciudad, donde están enterrados sus padres y su hijo Ricardo, quien murió poco después de nacer en 2003.

Omar-S, Octave One (live) y Radio Slave encabezan la edición de otoño de Brunch Électronik (11 y 31 de octubre)


Las actividades para los más pequeños en el marco del Petit Brunch, el Market y su apuesta por jóvenes diseñadores, así como una gastronomía 10 cierran el cartel de la edición de otoño

FACEBOOK-POST-BRUNCH-2015-AUTUMN-EDITION-T-415x415

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hace unos días Brunch Électronik anunciaba en sus redes sociales las dos fechas de la primera edición de otoño de su historia, el 11 y el 31 de octubre. Ahora, por fin, el festival también revela el line up que sigue con su habitual línea, en la que se apuesta por los nombres de culto de la escena electrónica internacional y nacional. Omar­S, Octave One (live), Radio Slave, Barnt, Rebolledo, Dj Fra y Maurice Aymard componen un cartel que se divide en dos jornadas que predicen ser históricas. Como en primavera, el emplazamiento escogido sigue siendo el emblemático Poble
Espanyol.

El Brunch Électronik edición otoño dará el pistoletazo de salida el próximo 11 de octubre en una jornada encabezada por el artista alemán Barnt y el live de la pareja Octave One, creadores del himno ‘Blackwater’, directos desde Detroit. La firma local la pone el residente de Nitsa Dj Fra .

El día 31 de octubre traerá alguna que otra novedad, puesto que la velada se presenta como una fiesta especial de Halloween. El Poble Espanyol abrirá sus puertas a las 16:00 horas para dar cabida a las actividades infantiles, pero no será hasta las 20:00 horas cuando los Dj’s empiecen la batalla a los platos, que terminará a las 4 de la madrugada. Esta noche, que promete ser épica, estará capitaneada por el dueño del prestigioso sello Rekid, Radio Slave y Omar­S , uno de los nombres más influyentes del house internacional y un artista con un sobrenatural talento como Dj y productor, respetado y alabado en el mundo entero. El cartel toma completo sentido si decimos que también subirá al escenario el estandarte del house tropical Rebolledo y que el venezolano afincado en
Barcelona Maurice Aymard abrirá una edición terrorífica en la que se predice más de una sorpresa propia del más descalabrado de los Halloweens.

Petit Brunch, la hora de los más pequeños

Como es habitual en los eventos de la casa, no hay Brunch Électronik sin actividades para niños, encargadas de inaugurar cualquier jornada. Una vez más, el line­up infantil iguala en potencia al musical, con un amplio abanico de posibilidades para todas aquellas familias que quieran acercarse al Petit Brunch.
Entre las actividades que se ofrecen este otoño, encontramos las camas elásticas, los juegos de raqueta y de gran formato, el taller interactivo, el de tattoos u otro para decorar pasteles, el siempre infalible pintacaras, así como obras de teatro, que esta edición da protagonismo a El árbol de la vida. Especial mención a todo lo que sucederá el 31 de octubre con motivo de Halloween. Entre ellas, no podían faltar el clásico Truco o Trato, un túnel del terror para pasarlo de muerte, un taller de máscaras monstruosas o un Flashmob de Thriller de Michael Jackson. Obviamente, Petit Brunch siempre deja alguna que otra sorpresa para revelar…

El Market y la gastronomía coronan el otoño

Otro de los clásicos del Brunch Électronik es su Market con una amplia selección de firmas locales que no cesa en el empeño de encontrar nuevos talentos. Haciendo honor a su nombre, el Brunch Électronik Barcelona tendrá también su propio menú de brunch siempre fiel a una filosofía de productos ecológicos y de kilómetro 0, frescos y de calidad para coger fuerzas antes de las sesiones de Djs. El mordisco perfecto para aguantar los beats que hagan falta.

Brunch Electronik edición otoño… Here we go!

Entradas:
Las entradas se pueden comprar en el webshop del festival (http://tickets.piknicelectronik.es/).

También es posible hacerse con tickets en las taquillas Poble Espanyol, y en la web Resident Advisor.
*Precio Brunch Électronik: a partir de 13€
*Precio Petit Brunch: 5€ (acceso a las actividades para niños de
12:00 a 18:00 el 11 de octubre y de 16:00 a 20:00 el 31 de octubre)

Horario:
*11 de octubre de 12:00 a 22:00 (Petit Brunch de 12:00 a 18:00) *31 de octubre de 20:00 a 04:00 (Petit Brunch de 16:00 a 20:00)

Más información: http://brunchelectronik.com/

L’aclamada cinta de terror ‘La Bruja’ inaugurarà Sitges 2015


L’aclamada cinta de terror ‘La Bruja’ inaugurarà Sitges 2015

463ee4_The-Witch

 

 

 

 

 

 

La pel·lícula del debutant Robert Eggers va ser una de les triomfadores del darrer Festival de Cinema de Sundance i serà distribuïda a l’Estat espanyol per Universal Pictures International Spain

Bruixeria, supersticions i fenòmens paranormals es reuneixen a La Bruja (The Witch), títol inaugural de la 48ª edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que tindrà lloc del 9 al 18 de octubre. Sitges reforça així el seu compromís amb els nous talents del gènere i es consolida com el gran aparador del millor i el més nou del gènere fantàstic internacional.

La producció nord-americana La Bruja (The Witch) està dirigida pel debutant Robert Eggers, que es va alçar amb el premi al millor realitzador a Sundance 2015, convertint-se en un dels nous directors amb major projecció dins el panorama del cinema fantàstic actual.

El film, protagonitzat per Anya Taylor-Joy, Ralph Ineson, Kate Dickie i Harvey Scrimshaw, manté a l’espectador en una atmosfera de malson opressiva en el marc de la Nova Anglaterra de mitjan segle XVII. Una família de colons cristiana, formada per un matrimoni i els seus cinc fills, viu a prop d’un bosc que, segons les creences populars, està controlat per un mal sobrenatural. Quan el seu fill nounat desapareix i els cultius fracassen, els membres de la família es rebel·len els uns contra els altres.

La Bruja combina la vocació de cinema de terror clàssic amb l’especulació històrica i el drama familiar, indagant també en les arrels de la religiositat de la societat nord-americana així com també en la naturalesa del Mal. La Bruja ha obtingut crítiques brillants dels principals mitjans de comunicació especialitzats com Variety, que la comparava a clàssics del gènere com El resplandor de Stanley Kubrick amb tocs de La cinta blanca de Michael Haneke, convertint-se en una de les pel·lícules de gènere més esperades de l’any i que arribarà a l’Estat espanyol distribuïda per Universal Pictures International

Només són dones, del 8 d’octubre al 8 de novembre a la Sala Petita del TNC.


dones_585

 

 

 

 

 

 

 

Només són dones, de Carmen Domingo i amb direcció de Carme Portaceli, arriba a la Sala Petita

Text, dansa i música amb directe en un espectacle contra l’oblit, amb Míriam Iscla, Maika Makovski i Sol Picó

Teatre Nacional de Catalunya

Amb: Carmen Domingo, autora, Carme Portaceli, directora, les intèrprets Míriam Iscla, Maika Makovski i Sol Picó i el director artístic del TNC, Xavier Albertí.

L’espectacle és una producció de la FEI (Factoria Escènica Internacional) i es representarà del 8 d’octubre al 8 de novembre a la Sala Petita del TNC.

Cinc històries entrellaçades sobre els sofriments de milers de dones a les presons de l’Estat espanyol durant la Guerra Civil i, posteriorment, durant el franquisme. Esposes, mares, filles i germanes, però també, i sobretot, militants, sindicalistes, guerrilleres i lluitadores incansables per la democràcia i pels drets adquirits durant la República, que han estat les grans oblidades de la nostra història.

OM, els espectadors homenatgem Ovidi Montllor (8 d´octubre) Biblioteca de Catalunya.


OM, els espectadors homenatgem Ovidi Montllor

om

 

 

 

 

 

 

 

 

 

om

Hi ha espectadors que només l’han pogut sentir “digitalment” o enllaunat. Hi ha espectadors que van gaudir-lo “en directe”. A uns i altres, Ovidi Montllor ens ha ajudat a ser més crítics, més compromesos, més fidels, més savis. I ara, que fa 20 anys que va marxar de vacances, són molts els homenatges i records que se li han dedicat.

Des de diferents enfocaments, cantants, actors i escriptors han ofert homenatges molt propers i entranyables, però hi ha una part, que ell no va oblidar mai, que som els espectadors.

El seu art, la seva veu, el seu cos,… ho emprava per portar més enllà la poesia, el teatre, el cinema, el compromís. És per això -si és que calia trobar una excusa- que els espectadors, avui, el volem recordar, el volem tornar a tenir a prop, volem tornar a sentir les seves paraules, compartir amb els seus amics les seves entremaliadures, les seves alegries, les seves angoixes …

Avui els que formem part de l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure i els Amics de La Perla 29, #AsSocPerla, tenim el goig d’estar en “comuna-unió” amb Ovidi Montllor i fer-li un homenatge. Una trobada íntima que, sota la direcció de Ferran Utzet, comptarà amb la presència de Pep Cortés i Isabel Clara Simó, i amb els acompanyaments musicals de Joan Garriga, David Fernández i Marc Serra.

Tot ben senzill i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!

Es tracta d’una activitat exclusiva per a socis dels Amics de La Perla 29, #AsSocPerla, i de l’associació d’espectadors del Teatre Lliure.

Tindrà lloc el dijous 8 d’octubre a les 8 del vespre, a la Biblioteca de Catalunya.

Més información http://assocperla.cat/

Barcelona acull la primera Wonder Photo Shop d’Europa ( 8 d´octubre)


wonder_photo_shop_120

 

 

 

Barcelona acull la primera Wonder

Photo Shop d’Europa

  • El 8 d’octubre obre oficialment les seves portes, a Gran de Gràcia, 1

 

  • La capital catalana és la ciutat escollida per liderar el nou concepte d’espai fotogràfic a Europa

 

  • Wonder Photo Shop revoluciona el sector retail i aspira a capitanejar la reconversió de la botiga de fotografia a Espanya i Portugal

 

  • El nou servei de printing fotogràfic obre innombrables opcions a l’usuari per gestionar el seu món d’imatges

 

  • Aterra a casa nostra després del gran èxit aconseguit amb la recent obertura dels seus centres a Àsia i Amèrica

El 8 d’octubre obrirà les seves portes la primera Wonder Photo Shop d’Europa. Ho farà al cor de la capital catalana, al carrer Gran de Gràcia número 1, i de la mà de Fujifilm. Amb la seva amplíssima gamma de serveis d’impressió i trencant la dicotomia entre fotografia digital i analògica, el nou centre permetrà a la generació smartphone explotar al màxim la seva creativitat personal. En plena reconversió del sector retail, i tal i com ja va fer amb les càmeres instantànies, Fujifilm

 També  aspira a liderar el nou concepte de botiga fotogràfica basada en l’experiència de l’usuari.

L’any 2000, a Espanya cada habitant feia de mitjana 36 fotos a l’any, però actualment gràcies a la tecnologia i l’ocupació continuat dels telèfons mòbils intel·ligents, l’ús de les imatges és constant, tant en l’esfera professional com personal. Retoquem, editem i compartim les nostres imatges virtualment. Però, on les guardem? Què fem després amb elles? Quina vida els podem donar? Wonder Photo Shop obre a Barcelona aquest espai a l’avantguarda del sector retail per descobrir a l’usuari un nou món creatiu, sorprenent, màgic i únic. Aterra a Europa després de l’èxit del seu primer establiment obert a Tòquio, al febrer de 2014, i de les més recents obertures a Xangai, Singapur i Colòmbia.

A la Wonder Photo Shop es troba també un espai destacat per les càmeres analògiques i instantànies INSTAX, amb les últimes novetats i els seus accessoris, a més de productes del sector handmade, com àlbums de fotos, accessoris de scrap-booking i adhesius per clips i marcs .

A més de productes i serveis, en la Wonder Photo Shop es podrà utilitzar un estudi fotogràfic per a la realització de selfies i Photobooth, amb un equip professional, un croma i elements per a les fotos més divertides a disposició dels usuaris.

Els clients poden també, a més de fotos en paper, obtenir les imatges dels seus dispositius en una gran varietat de materials: vidre, fusta, metacrilat, alumini, o forex, així com crear-se àlbums personalitzats i tot tipus d’objectes de regal i decoració.

Finalment, la Wonder Photo Shop també comptarà amb una vitrina d’exposició de la cada vegada més popular gamma de càmeres digitals i òptiques Fujifilm Sèrie X, caracteritzada per la seva atractiva combinació de tecnologia d’avantguarda i disseny retro, i que ja compta amb nombrosos fotògrafs professionals de reconegut prestigi entre els seus usuaris habituals.

NABUCCO’ INAUGURA LA TEMPORADA D’ÒPERA DEL LICEU (dimecres 7 d’octubre )


NABUCCO’ INAUGURA LA TEMPORADA D’ÒPERA DEL LICEU

21630858131_c8d9b69655_b

 

 

 

 

 

 

 

El muntatge compta amb la direcció musical de Daniel Oren, la direcció escènica de Daniele Abbado i la interpretació d’Ambrogio Maestri

El proper dimecres 7 d’octubre el Liceu inaugura la seva temporada 2015/16 amb l’òpera Nabucco de Verdi, un intens drama d’ambició i poder, que compta amb la direcció musical de Daniel Oren i la direcció escènica de Daniele Abaddo. L’espectacle, que es podrà veure del 7 al 22 d’octubre, compta amb un repartiment amb grans veus entre les quals destaquen les dels barítons Ambrogio Maestri -que va cantar el rol d’Scarpia a Tosca la temporada 2013/14- i Luca Salsi en el rol de Nabucco, rei dels babilonis. Completen el repartiment les sopranos Martina Serafin i Tatiana Melnychenko com a Abigaille, Vitalij Kowaljow i Enrico Lori com a Zaccaria, Roberto de Biasio i Alejandro Roy com a Ismaele, i Marianna Pizzolato com a Fenena.

Nabucco és un drama líric en quatre parts amb llibret de Temistocle Solera, basat en l’Antic Testament i l’obra Nabucodonsor de Francis Cornue i Anicet-Bourgeois. L’espectacle ja s’ha pogut veure al Teatro alla Scala i la Royal Opera House Covent Garden, teatres coproductors, conjuntament amb el Lyric Opera of Chicago i el Gran Teatre del Liceu. L’Orquestra del Gran Teatre i el seu Cor juguen un paper clau en aquesta producció. Va pensiero, el cor dels hebreus, és una de les peces més representatives de l’òpera i un dels seus símbols universals.

L’opressió i la manca de llibertat del poble hebreu és el tema central d’aquesta òpera, un dels primers èxits de Verdi. El protagonista Nabuccodonsor conquista Judea mentre que la seva filla Fenena, enamorada d’un hebreu, intenta alliberar el poble oprimit enfrontant-se a la seva germana Abigaille. En aquesta versió, Daniele Abbado reinterpreta l’opressió babilònica dels hebreus situant la trama al segle XX durant els anys de l’Holocaust i el genocidi jueu.

El Teatro alla Scala va acollir l’estrena d’aquesta òpera el 9 de març de 1842. Al Liceu no va arribar fins el 1851 i des de llavors s’hi ha representat 64 vegades. L’última vegada que es va veure al Gran Teatre va ser la temporada 2005/06 en versió concert; en versió escenificada feia més de 20 anys que no es representava al coliseu de la Rambla.

Gran Teatre del Licue :La nova temporada artística 2015/16 arrencarà el proper 7 d’octubre amb Nabucco


EL LICEU APOSTA PER PRODUCCIONS CATALANES

nabucco_cat

 

 

 

 

El Gran Teatre del Liceu aposta per produccions catalanes. És el cas de Quartett, d’Àlex Ollé (La Fura dels Baus), una producció innovadora que ja s’ha pogut veure amb èxit a La Scala i a Buenos Aires i que al Liceu arribarà la temporada 2016/17. Aquella mateixa temporada es podrà veure una òpera dirigida per Jordi Savall, que està en fase de preparació.

Així mateix, per a la següent temporada 2017/18, la directora artística del Teatre, Christina Scheppelmann, ha recuperat el compromís amb Benet Casablancas de produir una òpera del compositor català, un projecte que havia quedat encallat per la crisi. Tot plegat, dins la voluntat de promocionar la producció del país.

La intenció és també recolzar al màxim el talent dels joves cantants catalans i de la resta de l’Estat, principalment en rols secundaris de les produccions, que suposin la porta d’accés en el món de la lírica. En aquest sentit, la nova directora ha realitzat 112 audicions d’aquests cantants des de la seva arriba al càrrec el gener d’aquest any.

Acord amb Abu Dhabi

En la línia de la internacionalització, el Liceu acaba de signar un acord amb l’Abu Dhabi Music & Arts Foundation (ADMAF) per promoure la col·laboració en l’àmbit de la música i l’opera, que permetin l’intercanvi cultural amb els Emirats Àrabs. L’acord es va signar el passat diumenge a Abu Dhabi entre Christina Scheppelmann i H.E. Hoda I. Al Khamis-Kanoo, fundadora d’ADAF.

Aquest acord es materialitzarà en primera instància amb la intervenció de cantants i instrumentistes del Liceu a la temporada artística de l’Emirates Palace. Per a la temporada 2017/18 s’estudia la presència de l’Orquestra Simfònica del Liceu a Abu Dhabi. També està en fase d’estudi la presència d’una producció operística del Liceu a la temporada saudí.

Nova temporada

La nova temporada artística 2015/16 arrencarà el proper 7 d’octubre amb Nabucco, co-producció del Gran Teatre del Liceu, amb La Scala, el ROH Covent Garden i la Lyric Opera de Chicago. Anteriorment, es representarà El llac dels cignes, de l’English National Ballet, que ja registra un sold out a set dies de l’estrena.

La nova temporada reforçarà el paper del Liceu com a referent artístic pel nivell de les seves produccions, moltes d’elles innovadores, i la qualitat de les seves veus, amb una prímicia mundial, el debut de Juan Diego Flórez en el paper d’Edgardo a Lucia di Lammermoor.

En alguns casos, la programació ve a cobrir buits històrics, amb estrenes absolutes. És el cas de l’òpera barroca Serse de Händel, inèdita al Liceu. El març de 2016, hi haurà l’estrena a Espanya de Written on skin (Escrit sobre pell), de George Benjamin, una òpera del segle XXI que ha esdevingut tot un referent a nivell mundial. L’òpera estarà dirigida pel seu propi compositor: George Benjamin.

La nova temporada s’incrementa en número de funcions, que passa de 108 a 114, i es manté en nombre de títols: 24, dels quals 12 corresponen a òpera: 9 escenificades i 3 en versió concert. Es produirà el debut d’alguns grans cantants com John Osborn, Carmen Giannattasio, Julia Lezhneva, Ekaterina Siurina i Tatiana Monogarova.

Hi haurà produccions innovadores, com Benvenuto Cellini, d’Hector Berlioz, una òpera que només s’ha representat un cop al Liceu (1977) i que arriba de la mà de Terry Gilliam, un dels fundadors dels Monty Python, amb una escenografia innovadora. També és el cas de Die Zauberflöte (La flauta màgica) de Mozart, amb una estètica que recorda el cinema mut dels anys 20. La producció prové de la Komische Oper de Berlin.

L’any Shakespeare tindrà la seva presència amb els Otello de Verdi i de Rossini, de la mà dels dos tenors més reputats com a protagonistes: Aleksandrs Antonenko i Gregory Kunde, així com I Capuleti e i Montecchi, de Bellini, una òpera poc representada al Liceu, amb Elina Garança i Patrizia Ciofi.

La temporada acollirà una celebració especial: la dels 50 anys del debut de Plácido Domingo, que actuarà a Simon Boccanegra, de Verdi, amb un repartiment que inclou Leo Nucci i Ramon Vargas. Així mateix, es tanca la Tetralogia de Wagner amb Götterdämmerung (El capvespre dels déus), amb Iréne Theorin, Lance Ryan i les millors veus wagnerianes de Bayreuth. Després de l’èxit de La traviata amb “El Liceu a la fresca”, l’experiència es tornarà a repetir amb La bohème de Puccini, que es podrà tornar a veure a TV3 i a diferents emplaçaments de Catalunya.

La programació d’El Petit Liceu es renova la aquesta temporada, amb l’estrena d’Aria Kadabra, una nova producció del Liceu on s’explicarà la temporada d’adults als nens mitjançant l’il·lusionisme i la màgia. Així mateix, s’estrenarà L’ocell prodigiós, de la companyia La Maquiné, un espectacle de titelles basat en la llegenda de L’ocell de foc d’Igor Stravinsky. I es recupera un espectacle de dansa d’IT Dansa, la companyia de l’Institut del Teatre.

EXCÍTAME – UN THRILLER PSICOLÓGICO (Club Capitol) Del 07/10/2015 al 01/11/2015


EXCÍTAME – UN THRILLER PSICOLÓGICO
CLUB CAPITOL SALA PEPE RUBIANES
Del 07/10/2015 al 01/11/2015

vertic_880_0

 

 

 

 

 

Director:
José Luis Sixto
Actors:
Alejandro de los Santos
David Tortosa
Idioma:
Castellà

sinopsi

«Excítame. El crimen de Leopold y Loebu» és un thriller musical la trama ens submergeix en una relació secreta i un assassinat. Basat en fets reals, és un espectacle musical intens, colpidor, atractiu i provocador que després del seu pas per Nova York ha deixat sense alè a crítica i públic.

Chicago, 1924. Nathan Leopold i Richard Loeb, dos estudiants universitaris, tenen una relació d’amistat una mica especial. Després de participar en diversos delictes menors, Richard convenç al seu amic per cometre un assassinat. La víctima, un nen escollit a l’atzar, és persuadit per donar una volta en un flamant cotxe en què acaba assassinat de manera brutal. La policia trobarà unes ulleres al lloc del crim i l’evidència els conduirà a enfrontar-se a la pena capital amb una feble coartada. Submissió, passió, amor, sexe … i música.

REFUGIADA POÈTICA (del 7 al 25 d’octubre) La Seca- Espai Brossa


LA SECA – ESPAI BROSSA

b21f2910-c4c8-42ff-b350-397be0f7486c

 

 

 

 

 

 

REFUGIADA POÈTICA
del 7 al 25 d’octubre

Creació i interpretació Claire Ducreux
Escultor Eduardo Cuadrado
Músiques originals Jorge Sarraute, David Moreno i Mayte Martin

«Un caminar sense destí…
emocions i vivències d’un rodamón somiador»

SINOPSI
“Un vagabund converteix una plaça en el seu refugi provisional, dues tanques en les portes del seu somni, un pont es torna vaixell i una escultura el seu company de viatge… Aquest espectacle és un poema visual, compasat per la neu que cau de tant en tant, una mica, una mica més… fins a la tempesta.

En aquest espectacle totes les influències artístiques (dansa, mim, clown, teatre visual) que m’han nodrit, es troben i s’uneixen per formar un sol i únic llenguatge que desitjo, més que mai, posar al servei de les emocions i de la relació amb el públic. Vull portar l’escriptura coreogràfica cap a una simplicitat, per dirigir tota l’atenció a l’estat emocional del personatge i al que es crea amb el públic.

Busco un camí encara més senzill i directe entre l’ànima i el gest. El meu personatge és un rodamón, metàfora d’allò que és vulnerable, em porta, com a intèrpret i com a persona, al meu senzill repte artístic i humà: buscar autenticitat i humilitat per compartir emocions i veritables moments de màgia teatral». (Claire Ducreux)

QUÈ HAN DIT…
“La transparente verdad escénica de Claire Ducreux, esta poeta, bailarina y alada alma errante, supera todo lo que yo pueda escribir sobre ella. Busque su Refugiada Poética. Por favor.» (Jordi Jané, revista fiestacultura).

«Feia molt de temps que no gaudia d’una presència i d’una bellesa escènica tant pura, elegant i delicada com la de Claire (…) Claire Ducreux és el més proper a Chaplin que hagi vist mai». (Xavier Cairó, Blog de l’opinió dels espectadors- Arts Escèniques)

«Nadie debe quedarse sin haber visto la belleza que es capaz de crear una mujer menuda de alma exquisita e iluminada, sola en un escenario, sin parafernalia ninguna y con una capacidad excepcional para tocar el corazón de la gente.» (Mayte Martin)

REFUGIADA POÈTICA a la sala Joan Brossa de La Seca – Espai Brossa el dimecres 7 d’octubre a les 21:00h., i estarà en cartell fins al 25 d’octubre.