Archivo por meses: mayo 2016

Festival Pedralbes 2016 (del 11 de juny al 16 de juliol)

 

Cabecera-Web-CAT

 

 

 

 

Festival Pedralbes 2016

The Cranberries

11 Juny
Hazte lapón

Carlos Núñez & Celtic Legends

12 Juny
Pau Figueres

Juan Diego Flórez

14 Juny
Belén Roig i Jaume Gimeno

Milky Chance

15 Juny
Jacobo Serra

James Morrison

17 Juny
Big summer

Indiana Jones LIVE with orchestra

19 Juny
BCN Vocal Quartet

Indiana Jones LIVE with orchestra

20 Juny
Les Fourchettes.

Miguel Bosé

22 Juny
Algora

Charles Aznavour

25 Juny
Santi Careta

The Lumineers

26 Juny
Enric Verdaguer

Paolo Conte

28 Juny
Guillem Roma

Tom Jones

29 Juny
Invisible Harvey

Ara Malikian

30 Juny
Judit Neddermann

George Benson

04 Juliol
Sara Pi

Patti Smith

07 Juliol
Martí Ruiz

Toquinho i Maria Creuza

08 Juliol
Ferran Savall

Joan Baez

10 Juliol
Maria Arnal i Marcel Bagés

M83

11 Juliol
Marion Harper

José González

12 Juliol
Eduard Gener

SoundEat

16 Juliol
 

Conillet (del 19 de juliol al 5 d’agost de 2016) Teatre Romea

v_CONILLET01

Conillet

del 19 de juliol al 5 d’agost de 2016
Autora: Marta Galán Sala
Direcció, traducció i adaptació: Marc Martínez
Intèrpret: Clara Segura

 

 

 

Sinopsi
Una mare rep una carta de l’escola on li diuen que el seu fill no progressa adequadament. Aquest fet dispara l’acció de l’obra i el cor de l’únic personatge de Conillet. Una dona transhumana que, com si fos la justiciera d’una peli d’acció, iniciarà un viatge que l’acabarà conduint a les profunditats del seu interior i la confrontarà amb les pròpies pors i desitjos. Conillet és la selfie d’una dona polièdrica, una dona al límit que ha de fer malabars a diari per combinar totes les seves facetes i mantenir un mínim equilibri entre les seves obligacions i els seus desitjos. Però, a quin preu? Quina d’aquestes cares –mare, amant, treballadora, ser humà, ser social, ser viu…– pesa més que les altres? La protagonista de Conillet divideix el temps i multiplica els dies; ella mateixa es multiplica i es divideix, un cop rere l’altre… Però, per més que s’hi esforça, no li surten els números. Sereu testimonis/voyeurs d’un viatge íntim, tot i que salvatge i amb un particular sentit de l’humor, a través del dia a dia d’una dona d’avui, una superwoman del passat, del present i del futur… que travessa el temps per arribar a tot arreu però que, al contrari dels superherois de pel·lícula, està morta de por: la por pels fills, la por de la soledat, de les mentides, de les ferides… La por de no ser estimada, i sobretot, de no ser entesa…

Conillet diu allò que sempre penses i no fas, o allò què penses i no goses dir. És un retrat íntim però alhora col·lectiu. L’estriptis emocional d’una dona de cap a peus. Una veu femenina desacomplexada. La vida d’aquesta mare apocalíptica és com un remolí, un xuclador, un anar i venir frenètic al ritme d’un timbal de Duracell, que dura i dura i dura… Però què passaria si un dia, a totes les conilletes del món, se’ls acabessin les piles?

Autora: Marta Galán Sala
Direcció, traducció i adaptació: Marc Martínez
Intèrpret: Clara Segura
Escenografia: Alejandro Andújar
Il·luminació: Eusebio Calonge
Vestuari: Nidia Tusal
Espai sonor: Àlex Polls
Edició musical: Fluren Ferrer
Ajudanta de direcció: Daniela Feixas
Coordinació tècnica i tècnic gira: Jordi Thomàs
Regidoria i producció en gira: Macarena Garcia
Fotografia: David Ruano i Paco Amate
Enregistrament de vídeo: Nanouk Films
Direcció de producció: Josep Domènech / Bitò Produccions
Agraïments: Santi Carcasona, Guille Vidal-Ribas, Marcel Borràs, l’Angelita, Caterina Crespo i Catalina Carvajal (mare i àvia de la Clara)
Producció: Bitò Produccions i Teatre Lliure

Esplendor (del 29 de juny al 17 de juliol de 2016) Teatre Romea

 

Esplendor

del 29 de juny al 17 de juliol de 2016

poster_online
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Autora:
Abi Morgan
Directora: Carme Portaceli
Traducció: Neus Bonilla Benages i Carme Camacho Pérez
Intèrprets: Míriam Iscla, Lluïsa Castell, Gabriela Flores i Laura Aubert
Sinopsi

A una sala opulenta del Palau Presidencial d’un tirà europeu quatre dones mantenen una fràgil capa de cordialitat civilitzada mentre fora, amb un clima terrible, una guerra es va apropant cada cop més. Una fotògrafa corresponsal de guerra espera la tornada del tirà, del president. Ella ha vingut per fer-li una foto. La dona del president, la seva millor amiga i una intèrpret l’esperen amb ella. Sabates de Prada, gots de vodka… fan passar el temps d’espera. Ell fa tard, molt tard… Les quatre dones tenen secrets i sospites. Les quatre estan en perill. És el dia que la revolució ha sortit als carrers. Amb aquesta obra tensa i fascinant, Abi Morgan posa en relleu la fragilitat del poder permetent-nos donar un cop d’ull dins dels caps d’aquestes dones mentre el món va donant voltes al ritme dels trets del carrer. Les quatre dones tenen secrets i sospites. Les quatre estan en perill. És el dia que la revolució ha sortit als carrers.

Captives, cap d’elles pot escapar perquè, entre altres coses, minut a minut la ciutat és assetjada i ja no es pot sortir d’ella per enlloc. Micheleine tracta de tapar la desintegració del poder fugint cap a records romàntics inexistents fa molt de temps. La Genevieve sempre mostra una amabilitat massa exagerada per tal de protegir els seus fills. Kathryn, com a fotògrafa de la realitat de la guerra, està condemnada a una soledat total. I, finalment, Gilma, suplantadora d’intèrpret, que roba tot el que pot i s’ho posa tot dins de les seves grans butxaques, representa la naturalesa depredadora del supervivJuny 2016

 
Autora: Abi Morgan
Directora: Carme Portaceli
Traducció: Neus Bonilla Benages i Carme Camacho Pérez
Intèrprets: Míriam Iscla, Lluïsa Castell, Gabriela Flores i Laura Aubert
Espai escènic: Anna Alcubierre
Moviment: Ferran Carvajal
Banda sonora: Jordi Collet
Vestuari: Antonio Belart
Il·luminació: Ignasi Camprodón
Ajudant de direcció: Judith Pujol
Disseny de so: Efrén Bellostes
Caracterització: Toni Santos
Fotografies: Albert Armengol
Fotografia cartell: Arnau Oriol
Suport tècnic: Adrià Pinar
Ajudantes de direcció: Judith Pujol / Magda Puig
Ajudanta d’escenografia: Judit Colomer Mascaró
Realització vídeos promocionals: Arnau Oriol
Producció executiva: Roger B. Sardà
Ajudant de producció: Julio Aparicio
Producció: FEI Factoria Escènica Internacional / Grec Festival de Barcelona

Amb la col·laboració de Teatre Romea.

 
 

Dona no reeducable (del 15 al 22 de juny i del 23 de setembre al 3 d’octubre) Teatre LLiure Gràcia

Dona no reeducable

de STEFANO MASSINI direcció LLUÍS PASQUAL
Gràcia
del 23 de setembre al 3 d’octubre i del 15 al 22 de juny
Temporada 2015 – 2016

 donanoreeducable_esp_2

 

 

 
 
 
 
 
Segon monòleg de l’italià Stefano Massini: Dona no reeducable, que tracta de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006 per anar en contra del posicionament rus en el conflicte txetxè. Les funcions  s’alternen amb CrecEnUnSolDéu, que tracta la vida quotidiana a la franja de Gaza, durant el setembre (consulteu els horaris), i al juny també la podeu veure.


La curiositat per Stefano Massini, aquesta nova veu del teatre europeu, em va portar en molt pocs dies a posar-me en contacte amb ell, a llegir-me els seus textos que no coneixia. L’autor que ha enlluernat els espectadors aquesta temporada amb Lehman Trilogy havia escrit feia tres anys, en homenatge a la periodista russa Anna Politkóvskaia, assassinada per l’anomenat terrorisme d’estat, un text: Dona no reeducable. Em va semblar que amb aquest segon monòleg, també extraordinari, i que també tenia la cara i la veu d’una actriu, Míriam Iscla, podíem enriquir encara més aquest nou diàleg dels nostres espectadors amb l’autor. I així hem fet el que abans se’n deia un programa doble. Decisions gairebé sobre el terreny, tal com semblen escrits els dos textos de Massini. Teatre d’urgència. Urgents. Necessaris. Lluís Pasqual 

intèrpret Míriam Iscla veus en off Miquel Cabal, Xènia Dyakonova, Lluís Marco i Manuel Nuñez Yanowsky

traducció de l’italià Lluís Pasqual / textos en rus Xènia Dyakonova / il·luminació Xavier Clot / vídeo Leo Castaldi / so Igor Pinto ajudant de direcció Juan Carlos Martel Bayod producció Teatre Lliure agraïment especial Lluís Marco els drets de representació d’aquest text són propietat de Zachar International

espectacle en català durada aproximada 1h. 10′ sense pausa NOU! 19/06 col·loqui amb la companyia després de la funció

Setmana de les Terrasses dels Hotels de Barcelona (del 3 al 12 de juny)

Setmana de les terrasses

 semana-de-las-terrazas-barcelona-MesqueHoteljpg
 

 

 

 

 

 

I per fi, un any més, arriba La Setmana de les Terrasses dels Hotels de Barcelona; 10 dies (del 3 al 12 de juny) en els quals, com bé saps, l’ambient estiuenc s’instal·la a l’àtic de Barcelona per fer-te viure llargues tardes de diversió i gaudir, juntament amb amics i familiars, de totes les activitats culturals i d’oci programades a les terrasses dels hotels de la ciutat.  

Sisena edició

Aquesta iniciativa, que va néixer de la voluntat del Gremi d’Hotels de Barcelona de trencar el gel entre ciutadans i hotels, arriba enguany a la seva 6a edició amb 66 hotels participants (rècord històric!) i més de 230 activitats gratuïtes. Música en directe, activitats infantils, zumba, tallers de cuina i tapes gurmet, un d’ells by Nandu Jubany, natació sincronitzada, activitats familiars, tasts gastronòmics, els vins més frescos i estiuencs de Bodegas Torres i molt més t’esperen allà a dalt per celebrar l’arribada de l’estiu… On l’estrès, la calor i l’asfalt es converteixen en relax, en zones de sofàs, en vistes inèdites i rialles entre amics i familiars.  

Anem d’hotels

Anar d’hotels és una moda que ha arribat per quedar-se; Potser perquè són espais on et sents de vacances només trepitjant-los o potser perquè ho veiem en les sèries de més glamur de Nova York, però la veritat és que anar d’hotels és una pràctica que guanya cada vegada més adeptes. Pujar a les terrasses suposa deixar enrere l’estrès del dia a dia de la ciutat, suposa gaudir de teus moments d’oci a l’aire lliure i suposa tenir unes vistes inèdites i espectaculars a Barcelona. És una experiència que no deixa de sumar! Sentir-te VIP a les terrasses dels hotels. Més grans o més petites, amb més o menys vegetació, totes compten amb un encant molt especial. Terres de fusta o delicats tendals blancs, zones Chill Out amb sofàs, puffs i tauletes per gaudir d’un còctel o un aperitiu amb vistes a la ciutat i, de banda sonora, bona música en directe. Sempre ens quedem a peu de carrer quan anem de “terraceo” i ens perdem tota la màgia que habita a l’àtic de Barcelona. Quan ho provis, segur que voldràs repetir!  

Concurs Instagram

Instagram. L’escenari del concurs fotogràfic de #setmanaterrasses16. Què seria dels bons moments si no poguéssim fotografiar-los i compartir-los amb els fantàstics filtres d’Instagram i etiquetar-amb els seus addictius hashtags #? Doncs bé, a través del nostre compte d’Instagram, @mesqhotels, llancem el concurs #setmanaterrasses16. Trobaràs tots els detalls al respecte aquí! A més, enguany hem dotat el concurs d’una vessant solidària: si superem el miler de fotografies etiquetades amb el hashtag #SetmanaTerrasses16, donarem 1.000€ a Hotel Invisible!   La Setmana de les Terrasses dels Hotels de Barcelona et convida a gaudir d’una festa sense igual mentre la ciutat segueix al seu ritme frenètic. ¿Puges?

Festival de Monòlegs & Màgia (2, 3, 4 i 5 de juny) Diagonal Mar

 

Festival de Monòlegs & Màgia

Actuacions de JJ Vaquer, Flipy, Jordi Pota, ReEugenio i molts més.

  monologos-magia-diagonal-mar-ca-740x327

 

 

 

  Arriba el riure intel·ligent a Diagonal Mar els dies 2, 3, 4 i 5 de juny de la mà d’alguns dels millors monologuistes del moment. Han triomfat en els millors xous de televisió i ara estan aquí per fer-te riure en viu i en directe.

A més, entre actuacions podràs gaudir d’espectacles increïbles de màgia de la mà de The Magic Man, Joaquín Matas i Jordi Pota.

 

Data 

 

Horari 

 

Actuació 

 

Artista 

 

2 de juny dijous 20.00h-20.30h Màgia Jordi Pota
  20.30h-21.00h Monòleg JJ Vaquero
  21.00h-21.30h Màgia Jordi Pota
  21.30-22.00h Monòleg JJ Vaquero
  

3 de junio divendres

  

20.00h-20.30h

  

Monòleg

  

Flipy

  20.30h-21.00h Màgia Joaquin Matas
  21.00h-21.30h Monòleg Flipy
  21.30-22.00h Màgia Joaquin Matas
  

4 de junio dissabte

  

18.00h-19.00h

  

Monòleg

  

ReEugenio

  19.30h-20.00h Màgia The Magic Man
  20.00h-20.30h Monòleg Chema Trueba
  20.30h-21.00h Màgia The Magic Man
  21.00h-21.30h Monòleg Chema Trueba
  

5 de junio diumenge

  

18.00h-19.00h

  

Monòleg

  

Edgar Hita

  19.30h-20.00h Màgia Jordi Pota
  20.00h-20.30h Monòleg Juan Amodeo
  20.30h-21.00h Màgia Jordi Pota
  21.00h-21.30h Monòleg Juan Amodeo

 

No et perdis la seva actuació!

Quan? Del 2 al 5 de juny
On? La Terrassa del Mar, Planta 3.

EL SOMNI DE GULLIVER (8, 9 i 10 de juliol) Grec 2016 – Lliure de Montjuïc

EL SOMNI DE GULLIVER

8, 9 i 10 de juliol

Grec 2016 – Lliure de Montjuïc

 
 
 gulliver

Roland Olbeter estrena l’òpera mecànica ‘El somni de Gulliver’, en el marc del Grec 2016 – Festival de Barcelona.

Una òpera mecànica que utilitza les projeccions audiovisuals, els autòmates i la música interpretada per instruments robotitzats per explicar-nos la història d’un viatge universal.

Una delicada posada en escena que, sense actors ni veus damunt de l’escenari, mostrarà el treball de molts creadors: composició musical, veus, escenografia, projeccions, instruments robotitzats i autòmates.

L’univers d’Olbeter hi és present arreu del muntatge i basteix un gran teatre de personatges mecànics on Gulliver, el protagonista, es mou en un món recreat mitjançant la música original d’Elena Kats-Chernin, enregistrada prèviament i interpretada per reconeguts cantants d’òpera (Antoni Comas, Claudia Scheneider, Joan Martin Royo, Carlos Fesser, Jordi Domènech i Toni Gubau, entre d’altres) i instruments electroacústics robotitzats.

El somni de Gulliver és una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona, Miavion S.L., Bayerische i el Teatre Nacional de Catalunya i té com a soci tecnològic a Festo.

Als Viatges de Gulliver, la coneguda obra que Jonathan Swift va publicar el 1726, s’explicava la història fantàstica d’un viatger que descobria tot de països extravagants. Simbolitzaven, de fet, els mals que afecten la humanitat. En ple segle XXI, Roland Olbeter rescata l’autèntica història que amaga l’obra de Swift: la recerca del sentit de la vida.

La fabulosa maquinària que Olbeter posa a escena serveix per explicar-nos la història de Gulliver, un astrònom a punt de morir. El científic somia que construeix una nau que el porta a descobrir quatre mons desconeguts. En cadascun d’aquests planetes coneixerà éssers diversos que il·lustren grans qüestions: des de la submissió al poder fins a la tendència a lliurar-se al plaer sense límit, passant pel desig d’immortalitat o el canvi constant que implica l’existència. Un format diferent per explicar una història on les màquines creen un món paral·lel propulsat per motors i pistons per parlar-nos d’aquelles coses que preocupen.

 

La idea de fer l’òpera mecànica ‘El somni de Gulliver’ va sorgir ara fa 10 anys quan em vaig trobar una preciosa edició il·lustrada d’aquest llibre de Jonathan Swift durant un viatge a Londres. Portava temps amb la idea de fer una obra de titelles automatitzades en la línia de la meva feina de màquines i artefactes robotitzats, i veia en aquest llibre una oportunitat ideal de fer-ho. El seu contingut molts cops surrealista, però també el seu caràcter universal i profundament humanista el predestinaven per a convertir-lo en una ‘òpera mecànica’.

La música, escrita per la compositora Elena Kats-Chernin és un fidel reflex del poc ortodox que ha sigut el caràcter d’aquesta obra fins avui dia. Els instruments que generen la música podrien haver estat inventats pels habitants de l’illa ‘La Putana’ del tercer capítol del llibre de Gulliver. Tot respira el mateix caràcter entre gran i petit, còmic i tràgic, veritat i mentida.

Roland Olbeter

El somni de Gulliver és una òpera mecànica per a marionetes automatitzades i tota l’escenografia està muntada sobre un remolc.

La música, composició original d’Elena Kats-Chernin, ha estat enregistrada prèviament per 10 cantants lírics i 10 instruments robotitzats ideats per Roland Olbeter.

Tots els elements de l’espectacle ─les marionetes, el vídeo, els llums, el so i els efectes especials─ es manipulen mitjançant un show control, un “cervell” que centralitza el moviment de les marionetes amb servomotors i pistons pneumàtics. El resultat és una sincronització i reproducció òptimes.

L’espectacle és autosuficient i només requereix d’una presa de corrent per funcionar.


SINOPSI

En Gulliver és un científic que ha dedicat tota una vida a investigar els misteris de l’espai. Ja vell, mentre el temps se li escola de pressa, té un darrer somni i, desafiant la ciència i la tecnologia, puja a una nau espacial per iniciar un viatge que l’ha de dur fins als confins de l’univers. A partir d’aquest moment Gulliver recorrerà un camí per intentar trobar respostes a preguntes fonamentals formulades al llarg de tota la seva llarga existència.

L’òpera consta de quatre actes que representen les quatre etapes diferents del viatge de Gulliver. La primera etapa transcorre al planeta dels lil·liputencs i és una reflexió entorn de la submissió al poder i les idees imposades arbitràriament.

 Al segon acte descobrim Gulliver al planeta dels sentits, al costat de Glumdalklitsch, una dona fenomenal i bella que es desviu per procurar i rebre plaer, tota ella és pura sensualitat i amb les seves arts intentarà fer canviar el rumb del viatger interestel·lar. 

 Al tercer acte Gulliver arriba a la lluna dels immortals, i és el moment en què es planteja la possibilitat d’existir per sempre i superar així la mort.

En el darrer acte Gulliver aconsegueix ser al centre mateix de l’univers, el lloc on es decideix el destí de tots els éssers i de totes les coses. Allà hi viuen només els corbs, uns ocells que segons la tradició simbolitzen alhora la vida i la mort.

La raó fonamental del viatge de l’heroi és, doncs, aconseguir trobar el sentit de la vida i les accions i és aquest justament l’eix central que travessa tota l’òpera i la idea primera que ha regit la nostra particular lectura de l’obra de Swift Els viatges de Gulliver. 

 
 
 
   

EL SOMNI DE GULLIVER

8, 9 i 10 de juliol de 2016

19:00h

Durada: 73 minuts. Espectacle en català. 18€ 

Grec 2016 Festival de Barcelona. Lliure de Montjuïc

www.gulliversdream.com 

https://www.facebook.com/gulliversdream

https://www.instagram.com/gulliversdream/ 

 
VÍDEO – TEASER: https://www.youtube.com/watch?v=pSUEJcpmvSM

VENDA D’ENTRADES: http://lameva.barcelona.cat/grec/es/programa/el-somni-de-gulliver

Estrenes de teatre del 30 de maig al 4 de juny 2016

30 de maig

Rubèn de Eguía presenta Caer y Volar

Teatre Romea

 

916aa161-fba1-43fe-a43a-df00b850c341

Rubèn de Eguía presenta Caer y Volar
Cançons, poesia i música conformen el projecte més personal de l’artista català
Dilluns, 30 de maig · 20 hores · Teatre Romea (C/ Hospital, 51)

Rubèn de Eguía presenta per primer cop el seu projecte més personal: Caer y volar. Amb lletra i música pròpies, arranjaments d’Antonio Comas i producció de Roger Cantí, Rubèn canta 11 temes personals, que es mouen entre el pop, el folk i la música d’autor. El projecte va nèéxer a l’habitació d’un apartament de Madrid quan, de matinada i com fruït d’una necessitat, les cançons van començar a brollar acompanyades d’una guitarra.
Acompanyen el recital en directe els músics Guillem Arnau (bateria), Roger Cantí (guitarra), Pere Carlos (baix), Oriol Guillén (guitarra), Marta Muñoz (Teclats) i Aina Sánchez (Veus).

http://www.catacultural.com/ruben-de-eguia-presenta-caer-y-volar-30-de-maig-teatre-romea/

 

Dimecres 1 de juny a les 18.30h dimarts 7 de juny a les 18.30h

CAÏM I ABEL , ASSAJOS OBERTS

ENTRADES ANTICIPADES + ASSAJOS OBERTS

 
 
 David Ruano
  
A partir del 15 de juny podreu venir a veure CAÏM I ABEL, al Teatre Biblioteca de Catalunya. 
 
Caïm i Abel no és la història de dos germans. No hi ha bons i dolents. És la història de dues famílies. Una viu en un costat de la tanca –tan semblant a la nostra- i l’altra viu quilòmetres enllà, no sabem on. Caïm i Abel parla de supervivents. Dues generacions, dues maneres d’entendre la realitat. 
 
Escrita i dirigida per Marc Artigau i Queralt
Amb: Jordi Figueras, Berta Giraut, Clara de Ramon, Marc Rodríguez, Sergi Torrecilla i Lluís Villanueva.
 
ASSAJOS OBERTS
Dimecres 1 de juny a les 18.30h Dimarts 7 de juny a les 18.30h Us recordem que un assaig obert permet accedir a veure com treballa l’equip artístic d’un muntatge. No veureu el passi sencer de la funció.
 
Reserveu plaça a:  info@laperla29.cat / 93 217 17 70 (Irene)
ENTRADES ANTICIPADES A 15€ Si compreu les vostres entrades abans de l’estrena de l’espectacle les podreu aconseguir per 15€. Ho podeu fer clicant AQUÍ
 
 
  
 Del 1 al 26 de juny
ANDRÉ Y DORINE
 

phpThumb_generated_thumbnail

En un petit saló, el frenètic clic d’una màquina d’escriure, s’embranca diàriament amb les notes d’un violoncel. Són André i Dorine, una parella d’ancians que, com tantes altres, ha caigut en la desídia, oblidant així el que un dia els va unir. De les parets penja el passat emmarcat, com a únic testimoni del que van compartir. Però un succés, la malaltia, serà l’encarregada de treure la pols de la seva relació, obligant-los a recordar qui van ser, per retrobar-se amb qui són. Recordar com han estimat, per seguir estimant.

Espectacle recomanat per la Fundació Pasqual Maragall i l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Barcelona.

Director: Iñaki Rikarte

Autor: José Dault, Garbiñe Insausti, Iñaki Rikarte, Edu Cárcamo, Rolando San Martín

Repartiment: José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo

http://www.catacultural.com/andre-y-dorine-del-1-al-26-de-juny-teatre-poliorama/

 

– EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents de Barcelona) –

EL PROFETA
La Calòrica (Catalunya)
1915. Una noia ha tingut una aparició de Crist a la capella del seu poble. 1968 Christiaan Barnard decideix fer el primer transplantament de cor a Ciutat del Cap. 2015. Una noia s’ha curat miraculosament després d’abandonar el tractament mèdic per la seva malaltia. Una historia sobre els visionaris i la fe. Què creiem? I què és el que ens porta a creure-ho? Sobre aquestes preguntes reflexiona El Profeta.

El Profeta és el nou espectacle de la companyia La Calòrica (Bluf, Sobre el fenomen de les feines de merda, La Nau dels Bojos, Eddito búlgaro), una obra que reflexiona, o més aviat dissecciona, la nostra manera d’enfrontar-nos a les creences. Per fer-ho, El Profeta visita tres èpoques diferents: una dominada per la fe, una altra per l’explosió de l’avenç tecnològic i una altra per la crisi del raonament científic. A cadascuna d’elles hi trobem tres personatges que encarnen tres postures diferents: el profeta, el creient i l’escèptic. L’objectiu no és altre que posar en contrast els mecanismes que ens fan creure o no en alguna cosa.

 

 Del 2 de juny de 2016 al 3 de juliol de 2016

Grinder, el musical

Eixample Teatre

CARTELLTEATRE-BARCELONA-grinder-el-musical-EIXAMPLE-215x304
Comèdia

Grinder, el musical passa avui. O un diumenge a la tarda. O al matí. O fins i tot ahir. És igual.

Connecta’t i ja els tens a l’abast de la punta dels teus dits. Són cinc nois sota els pseudònims de CULO_TRAGON, EMPOTRADOR, GYMxGYM, BUSCO-NOVIO i DISCRETO. Cadascun d’ells amb els seus fetitxes, els seus desitjos i els seus secrets. Però tots tenen alguna cosa en comú: ho volen tot i ho volen ja.

MISS GRINDER serà la deessa, la mestressa i també l’esclava del públic. Ella et mostrarà sense embuts què fan aquests nois quan ningú els veu.

 http://www.catacultural.com/grinder-el-musical-del-2-de-juny-de-2016-al-3-de-juliol-de-2016-eixample-teatre/

 

Del 3 al 12 de juny

SomRIURES, (Somnis de riures d’Estiu) 

Sala Fènix

Les comèdies són per a l’estiu …

 logotipo-somRiures-700x495

 Durant el mes de juny presentarem els 2 primers espectacles d’un nou cicle teatral: SomRIURES, (Somnis de riures d’Estiu), 4 espectacles de comèdia gestual (juny-juliol), abans de tancar el xiringuito i anar-nos a la platja. La primera estrena arriba el 3 de juny amb l’espectacle DES-CONCERT del genial Gerard Riu, dirigit per la premi nacional de circ MERCHE OCHOA (8A per als amics;). DES-CONCERT és, en paraules del seu autor “… Una oda a la idiotesa, a l’absurd, a l’Fracàs … A pallasso! A continuació, el dia 17 de juny la fènix es vesteix de gala per a l’estrena de huMÔ(r) del nostre SuperStar CARLO MÔ. huMÔ(r) és un nou invent escènic emmarcat dins de la comèdia física, com ja és habitual en els treballs de la factoria DiMô, però en aquesta ocasió el públic passarà a ser una peça fonamental de l’obra. Un teatre en flames, un cap de sala en dificultats i un públic predisposat són els ingredients de la vetllada!
 
del 3 al 5 de juny 2016

El Píndoles – Festival de microteatre fora del teatre

  pindoles

 El Píndoles – Festival de microteatre fora del teatre neix com el primer festival de microteatre de Barcelona. És un festival de periodicitat anual que se celebra el primer cap de setmana de juny a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, al districte de Gràcia. La seva primera edició es va dur a terme els dies 5, 6 i 7 de juny de 2015. El píndoles aposta clarament pels joves creadors i actors alhora que busca ser una plataforma on s’iniciïn sinergies i col·laboracions entre dramaturgs, actors, sales de teatre i indrets únics i excepcionals.

El festival es caracteritza per el concepte “teatre fora del teatre”, és a dir, presentacions fora dels escenaris, en espais singulars. En aquest sentit, la seu del festival, l’alberg (una antiga mansió modernista del 1907) proporciona escenaris tan poc convencionals com un bosc, una bugaderia, una antiga capella o, fins i tot, un dormitori amb lliteres.

Durant 2 dies, el festival programa 12 obres inèdites de microteatre, totes escrites, dirigides i interpretades per professionals de les arts escèniques. Els textos són seleccionats per una comissió formada per reconeguts dramaturgs, com són Marc Rosich, Roger Ribó i Jacobo Julio. Durant els dies del festival, un jurat format pels programadors d’El Maldà, Teatre Tantarantana i Sala Flyhard, escull les tres millors microobres, amb l’objectiu de reestrenar-les. Més enllà d’aquest premi, durant tot l’any la #GiraPindoles volta per teatres i equipaments amb ganes de jugar amb espais no convencionals mostrant les peces del seu catàleg (és a dir, totes aquelles obres estrenades en alguna de les edicions del Píndoles).

El Píndoles vol esdevenir el referent català quan es parli de microteatre de qualitat. Per això, les obres que estrena, totes elles inèdites i dutes a terme per companyies professionals, són seleccionades per una comissió de dramaturgs de reconeguda trajectòria. 

 http://festivalpindoles.cat/

Romy Schneider (Viena, 23 de septiembre de 1938 – París, 29 de mayo de 1982)

imagesCAWA94Q8Romy Schneider

Romy Schneider (Viena, 23 de septiembre de 1938 – París, 29 de mayo de 1982) fue una actriz nacida en Austria, de nacionalidad alemana y francesa. Realizó una carrera artística destacada. Representó el papel de la emperatriz Isabel de Baviera en la trilogía Sissi, Sissi emperatriz y El destino de Sissi, y recibió el premio César a la mejor actriz en dos oportunidades, por sus interpretaciones en las películas Lo importante es amar (1976) y A Simple Story (Una vida de mujer, 1978).

Romy Schneider nace durante la ocupación de la Alemania Nazi en Austria. Poseía también la ciudadanía francesa. Sus padres eran los actores Wolf Albach-Retty y Magda Schneider, que trabajó con ella en algunas películas. Por su lugar de nacimiento y ascendencia paterna, también podría considerarse austriaca, sin embargo nunca solicitó la ciudadanía austriaca y mantuvo la nacionalidad alemana de su madre, Magda Schneider.

Su primera película la realiza a los 15 años junto a su madre en Lilas blancas, asimismo canta el tema musical de la película. Después de esa película toma el apellido de su madre y cambia su nombre a Romy Schneider.

Las películas que siguen son de corte romántico por los que se hizo famosa en toda Europa: Los jóvenes años de una reina, La panadera y el emperador, Christine, Sissi, Sissi emperatriz y El destino de Sissi, la mayoría ambientados en la Viena imperial.

A partir de 1960 comenzó a trabajar en un cine más maduro compartiendo cartel con actores como Alain Delon y Jack Lemmon, y bajo las órdenes de directores como Claude Sautet, Claude Chabrol, Orson Welles y Luchino Visconti. Con este último rodó Ludwig en 1972, en la que vuelve a interpretar a la emperatriz Sissi.

El 5 de julio de 1981, su hijo mayor David, muere trágicamente a la edad de 14 años: trepando las rejas de su casa, resbala y queda atravesado por una de ellas que le perfora los intestinos. La actriz jamás se recuperaría de este golpe.

Al año siguiente termina de filmar su última película – Testimonio de mujer. Romy pide que al final de la película aparezca la dedicatoria: “Para David y su padre”.

2f238990ce16f0ef4d4cb7ab40ed1e38

 

 

 

 

 

 

 

 

Durante toda su vida los medios, sobre todo los oficiales de la España franquista, ocultaron la estrecha relación que sus padres mantuvieron con el entorno de Hitler.
Romy Schneider, gran fumadora, desolada y solitaria, intenta ahogar su pena en el alcohol. El 29 de mayo de 1982 -a los 43 años- la encuentran muerta en su apartamento de París. Como no se practicó la autopsia nunca se supo si murió producto de una crisis cardíaca o de un suicidio con una mezcla de alcohol y barbitúricos. Está enterrada -junto a su hijo David- en el cementerio de Boissy-sans-Avoir (Yvelines, Francia), a 50 km de París.

En 1990 el periódico austriaco Kurier creó los Romy TV Award en honor de la actriz.

En 2003 fue elegida en el puesto 78 de los 100 más grandes personajes de habla alemana de la historia en el programa de televisión Unsere Besten, siendo la segunda actriz elegida tras Marlene Dietrich, que ocupó el puesto 50.

La Warner Bros. comenzó a preparar una película acerca de su vida cuyo título iba a ser Eine Frau wie Romy (‘Una mujer como Romy’), que tendría a la actriz Yvonne Catterfeld como protagonista. El estreno estaba previsto para la primavera de 2009, si bien el proyecto parece haber sido abandonado por problemas de financiación y de gestión de derechos.

Filmografía

Durante su carrera, Romy Schneider recibe dos premios César a la mejor actriz: el primero en 1974 por Lo importante es amar de Andrzej Zulawski y el segundo en 1978 por Una vida de mujer de Claude Sautet.
1953: Lilas blancas, de Hans Deppe.
1953: Fuego de artificio (Feuerwerk) de Kurt Hoffmann.
1954: Los jóvenes años de una reina, de Ernst Marischka.
1955: Mi primer amor (Der letzte Mann), de Harald Braun.
1955: Sissi, de Ernst Marischka.
1956: Kitty (Kitty und die große Welt), de Alfred Weidenmann.
1956: Sissi Emperatriz, de Ernst Marischka.
1957: Monpti, de Helmut Käutner.
1957: El destino de Sissi, de Ernst Marischka.
1958: Eva (Die Halbzarte), de Rolf Thiele.
1958: Scampolo, de Alfred Weidenmann.
1958: Muchachas de uniforme (Mädchen in Uniform), de Géza von Radványi.
1958: Amoríos (Christine), de Pierre Gaspard-Huit.
1959: La panadera y el emperador, de Axel von Ambesser.
1959: Katia, de Robert Siodmak.
1961: Boccaccio ’70, de Luchino Visconti.
1962: El Proceso, de Orson Welles.
1962: Los Vencedores, de Carl Foreman.
1963: El Cardenal, de Otto Preminger.
1964: L’Enfer, de Henri-Georges Clouzot.
1964: Préstame tu marido (Good Neighbor Sam), de David Swift.
1965: ¿Qué tal, Pussycat?, de Clive Donner.
1966: La ladrona, de Jean Chapot.
1965: Las 10:30 de una noche de verano, de Jules Dassin.
1968: La piscina de Jacques Deray.
1970: Las cosas de la vida, de Claude Sautet.
1970: La califa, de Alberto Bevilacqua.
1970: ¿Quién?, de Léonard Keigel.
1970: Mi hijo, mi amor, de John Newland.
1971: Max y los chatarrreros, de Claude Sautet.
1971: Bloomfield, de Richard Harris.
1971: El asesinato de Trotsky, de Joseph Losey.
1972: César y Rosalía, de Claude Sautet.
1972: Luis II de Baviera (Ludwig), de Luchino Visconti.
1973: El tren, de Pierre Granier-Deferre.
1973: El cordero enardecido (Le mouton à 5 pattes), de Michel Deville.
1974: Un amor de lluvia, de Jean-Claude Brialy.
1974: El trío infernal, de Francis Girod.
1974: Lo importante es amar, de Andrzej Zulawski.
1974: Inocentes con manos sucias, de Claude Chabrol.
1975: El Viejo Fusil, de Robert Enrico.
1976: Mado, de Claude Sautet.
1976: Una mujer en la ventana, de Pierre Granier-Deferre.
1978: Una vida de mujer, de Claude Sautet.
1979: Lazos de sangre (Bloodline), de Terence Young.
1979: Una mujer singular (Clair de femme) de Costa-Gavras
1979: La Muerte en directo de Bertrand Tavernier.
1980: La banquera de Francis Girod.
1981: Fantasma de amor de Dino Risi.
1981: Detención provisional (Garde à vue), de Claude Miller.
1982: Testimonio de mujer (La Passante du Sans-Souci), de J. Rouffio.

Festa del Corpus Sitges ( del 28 de maig al 5 de juny)

 

 

img_22151327_1

 

 

 

Programa d’actes

Més de 300.000 clavells serviran per confeccionar les més de 35 catifes de flors que es podran veure a Sitges amb motiu de les Festes de Corpus 2016.

> Programa d’actes a l’Agenda
> Cartell Corpus 2016 (pdf)
> Programa Corpus 2016 (pdf)   
> Programa de mà Corpus 2016 (pdf)   

 

 

 

 

 

 

Concurs de Façanes i Balcons

Concurs de balcons
La Comissió vol agrair la feina que suposa tenir cura especial dels balcons i façanes donat que aquest particular esforç embelleix Sitges i ens fa la vida més agradable.

> Bases del concurs (pdf)

   

Pregó del Clavell

Cèlia Sànchez-Mustich i Florenci Salesas protagonitzaran la lectura del Pregó del Clavell. La cita serà dissabte 28 de maig a les 19.00h als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro.

 

Catifes de flors

Els carrers de la vila van gaudir diumenge 7 de juny de les tradicionals catifes de flors. Més de 300.000 clavells, 100.000 més que l’any passat, van servir per a confeccionar les més de 35 catifes de

flors.

 

Flors, tradició i festa

L’Associació de Guies i Informadores de Sitges AGIS ofereix una visita guiada per la vila amb motiu de la Festa del Corpus, que finalitza amb la confecció d’una catifa de flors al carrer.

> Diumenge 29 de maig / 10h / Des d’El Retiro

http://www.sitges.cat/html/festivitat_de_corpus/

Aperitiu gratuit amb còctel de cava i kit de cervesa, patates xip, olives farcides (29 de maig)

 

 Aperitiu gratuit amb còctel de cava i kit de cervesa, patates xip, olives farcides

13244815_1164558516909228_8054424340796758298_n

 

 

 

La Principal

Sepúlveda 186, 08011 Barcelona

12:00h Concert a La Principal amb el Dixi Band, Taller de Músics, còctel de cava
13:00h Aperitiu popular per a tothom. Jovani & Vins
13:30h Concurs de la croqueta d’or. Entrega de croquetes a La Principal.

Presentació de la festa a càrrec de Monica Luquetti.

Globus, aigua i patates pels més petits

HI SOU TOTS CONVIDATS!!

L’EIXAMPLE TEATRE presenta l’espectacle musical familiar EL LLIBRE DE LA SELVA ( Tots els dissabtes (17:00 hores) i diumenges (12:30 i 17:00 hores) de juny

El llibre de la Selva 1
Tots els dissabtes (17:00 hores) i diumenges (12:30 i 17:00 hores) de juny

L’EIXAMPLE TEATRE presenta l’espectacle musical familiar EL LLIBRE DE LA SELVA

Dissabte 4 de juny, l’EIXAMPLE TEATRE (c/. Aragó, 140 de Barcelona) estrenarà l’espectacle musical familiar EL LLIBRE DE LA SELVA de la companyia Veus-Veus, que estarà en cartell tots els caps de setmana de juny (dissabtes, 17:00 hores; diumenges, 12:30 i 17:00 hores).

EL LLIBRE DE LA SELVA de Rudyard Kipling és considerat un dels llibres d’aventures que més ha emocionat en els últims anys. Les aventures d’en Mowgly, un cadell humà que és capaç de parlar amb els animals, és un somni que a més d’un ens hagués agradat tenir quan érem uns nens.

Hi ha hagut diverses adaptacions d’aquesta obra i en el cinema hi ha més de 20 muntatges sobre el llibre de Kipling, sent la versió més reconeguda per tots la de Walt Disney, responsables també de l’adaptació recentment estrenada als cinemes. Precisament, la pel·lícula animada de 1967, apart de tenir el record de tota una sèrie de cançons inoblidables, també resulta que a grans trets és la versió més fidel al llibre original.

Les aventures de Mowgly, el cadell humà criat a la jungla juntament amb els seus inseparables amics Baghera i Baloo, se situen a finals del segle XIX a la Índia britànica. Aquest cadell té l’habilitat d’entendre i parlar els diferents llenguatges dels animals i, amb el raonament i desenvolupament d’intel·ligència humana, esdevé el senyor de la jungla, protegint a les diferents espècies animals dels perills que comporten la vida a la jungla.

Veus-Veus, intentant ser una mica més fidels del que va ser la Disney en la seva versió, i jugant amb unes màscares que transformen els actors en els diferents animals-personatges que va crear Kipling, presenta el seu particular Llibre de la Selva, al que han afegit cançons noves per poder així traslladar el públic de nou en la jungla índia i gaudir el plaer de representar el conte que ens va marcar una època i esperem que les noves generacions ho facin també.