La Cantada de Calella de Palafrugell
La primera trobada de cantaires a la taverna de Cant Batlle es remunta a l’any 1966, quan Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot van coincidir a la presentació del llibre “Calella de Palafrugell i les havaneres”, el segon recull d’havaneres publicat a Catalunya. L’èxit de la trobada va animar al organitzadors a repetir l’acte l’any següent, amb una Cantada més formal a la platja d’en Calau, a Calella de Palafrugell. L’any 1969, l’Associació d’Amics de Calella, que en aquella primera època organitzava la Cantada, va decidir traslladar-la a la plaça del Port Bo, on encara se celebra actualment.
La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell ha marcat els començaments dels estius a la Costa Brava. Any rere any, cada primer dissabte del mes de juliol ha aconseguit instaurar i consolidar una tradició musical i cultural que ha arrelat a Calella de Palafrugell i s’ha escampat a tot Catalunya.
Després que en les primeres edicions reunís prop de 10.000 persones, en els últims anys La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell ha aplegat més de 30.000 persones, ha esdevingut la trobada de referència del gènere a Catalunya, s’ha convertit en una de les més importants de l’Estat espanyol i és el fenomen mediàtic de cada estiu sobretot de que TV3 la retransmet en directe. A finals dels anys vuitanta del segle passat, l’Associació d’Amics i Veïns de Calella, pionera i organitzadora de la Cantada, va decidir traspassar l’organització d’aquest gran esdeveniment a l’Ajuntament de Palafrugell, a través del Patronat Municipal de Turisme, i, des de l’any 2015, l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell.
NASCUDA A CALELLA, NASCUDA A PALAFRUGELL
L’any 1966 es va editar a Palafrugell el llibre Calella de Palafrugell i les Havaneres. En la primera pàgina hi havia una presentació signada per Francesc Alsius i Frederic Martí, dos regidors palafrugellencs que van impulsar importants iniciatives culturals i eren membres de l’Associació d’Amics de Calella. En aquella presentació, explicaven com s’havien proposat recollir en un llibre les havaneres que es cantaven a Calella i ja que poca gent recordava o coneixia.
La memòria d’Ernest Morató i els coneixements musicals de Frederic Sirés varen ser els dos pilars de l’obra, completada amb textos i dibuixos de Joan Pericot. El llibre, que en realitat era un homenatge als mariners i cantaires calellencs, es va enllestir el 27 d’agost i tot seguit començà a prendre cos la idea de celebrar una cantada d’havaneres a Calella.
La primera va tenir lloc el 2 de setembre de 1967, a les 10’30 de la nit, a les terrasses dels bars de la platja d’en Calau. Hi van intervenir el Grup Port Bo de Palafrugell, el Grup Alba de la Bisbal, i els begurencs Lluís Maneras, Alejandro Ferrer “Tuixa”, Esperança Balil, Salvador Balil i Ricard Balil. Com a primer testimoni documental ha quedat la publicació de la Cantada al vell diari gironí Los Sitios. A la segona edició, ja se’n van fer ressò diaris com Tele/eXprés. I maltres diaris e/eXpr després, a quella presentacitar l’i consolidar un a tradiciés endavant, altres diaris com Diario de Barcelona calculaven que hi havien assistit unes tres mil persones. El creixement era constant i l’organització de la Cantada es va anar adaptant a la quantitat de públic previsible i ampliant el seu espai. Des de 1974 fins l’any 1978, es va celebrar el primer dissabte d’agost de cada any, la quantitat de públic continuava augmentant creixent i ja ultrapassava la capacitat del Port Bo, de Calella i de Palafrugell.
L’any 1979, la Cantada es va replantejar i es va començar a celebrar el primer dissabte de juliol, amb la intenció que l’assistència no fos tan massiva. També es va canviar el lloc on es situa l’escenari (inicialment d’esquenes a can Batlle) i que es va desplaçar sobre les roques del Fesol per guanyar espai per al públic. Tanmateix, la Cantada va continuar creixent. Mentre alguns enyoraven el petit format inicial, d’altres consideraven que era bo donar a conèixer Calella i les havaneres a un públic com més gran millor. La recerca d’equilibris en els criteris de tria de grups i cançons també varen ser complicats, i es va acabar acceptant la inclusió de noves havaneres escrites en català, però mantenint el nivell de qualitat. La constant promoció de l’històric periodista Carles Sentís va aconseguir la presència a la Cantada del president del Govern espanyol, Adolfo Suárez i la del president de la Generalitat, Josep Tarradellas. També va acudir-hi el príncep d’Espanya, Felip de Borbó, entre moltes altres personalitats.
Des de l’inici, la trobada s’acaba cantant La bella Lola i a partir de 1977 s’hi va incorporar El meu avi. La participació popular, que es simbolitza seguint el ritme de la cançó amb el mocador a la mà, és un dels atractius de la festa, així com les barques a la mar. A causa del creixement de públic i de presència mediàtica, que els anys setanta ja quasi superava les deu mil persones, l’any 1987 l’Associació d’Amics de Calella va decidir traspassar l’organització a l’Ajuntament de Palafrugell, donada l’envergadura de l’esdeveniment. L’any 2006, ja es comptabilitzaven prop de dos mil persones amb seien de pagament, més de trenta mil a Calella, més de cent mil oïdors a les ràdios i més de tres-cents mil espectadors a la televisió. I la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell continua creixent.
MÉS ENLLÀ DE LA MAR
La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell és una icona turística internacional de la Costa Brava. Com a conseqüència, l’any 2005 va ser guardonada amb el premi Timó d’Or que atorga la Unió d’empresaris d’hostaleria i turisme de la Costa Brava Centre. Era el reconeixement a una iniciativa que, a escala territorial, mobilitza unes trenta mil persones i aconsegueix que tota la comarca del Baix Empordà i Palafrugell, se’n beneficiïn directament i indirecta d’aquest esdeveniment, a més de ser un dels actes culturals més importants de les comarques gironines.
Un valor intangible afegit és que el gènere de l’havanera i els grups que les canten són una mostra de la cultura popular catalana, malgrat que abans no havien disposat de plataformes de difusió a l’alçada d’una música tan arrelada a la Catalunya que, temps era temps, va anar a Cuba. La Cantada ha estat, també, un escenari de referència per la tasca de prestigiar-ne els seus intèrprets, qualificar-los professionalment i posar a la seva disposició infraestructures per realitzar un espectacle professional.
Durant el cap de setmana de la Cantada d’Havaneres, Calella rep prop de 30.000 persones, les 1.500 localitats s’exhaureixen pocs dies després de sortir a la venda, i l’esdeveniment arriba a més de 300.000 espectadors mitjançant la retransmissió en directe de Televisió de Catalunya. Totes les marques que donen suport a la Cantada són visibles a aquests nombre d’espectadors. I pel que fa al públic, la Cantada s’adreça a totes les edats i cada cop hi acudeix més gent jove per viure en directe aquest gran espectacle. També hi ha famílies senceres que segueixen la Cantada en directe des de les pantalles gegants situades a les platges. Per la qual cosa, no només és un esdeveniment cultural, sinó també social i mediàtic.
Les estadístiques de repercussió i difusió en la premsa escrita de Catalunya assenyalen que la repercussió mediàtica en la premsa escrita suposa una difusió que supera el milió i mig de persones. I que en les versions digitals del mitjans escrits, la xifra supera els onze milions d’usuaris. A aquestes dades cal sumar-hi els alts índex d’audiència a TV3, així com la presència de la Cantada a altres canals de televisió i de ràdio que en fan esment.
El més important, tanmateix, és que la Cantada ha recuperat i salvat de l’oblit el gènere de les havaneres, quan semblava que la cultura popular s’acabava. A més, ha aconseguit fins i tot que l’havanera sigui un fenomen social a Catalunya. Associades abans a només algunes poblacions costaneres de Catalunya, actualment es fan recitals d’havaneres arreu del país i a pràcticament a totes les festes majors, siguin a mar o a muntanya.
L’any 1969 l’Associacio d’Amics de Calella, organitzadora de la Cantada en aquell moment, va decidir traslladar-la a la placa del Port Bo, on se celebra en l’actualitat.
50a EDICIÓ DE LA CANTADA D’HAVANERES
Grups:
Port Bo
Peix Fregit
Bergantí
Sílvia Pérez Cruz
Entrades a la venda a partir del 10 de maig a les 10.00h en aquest enllaç
Programa del cap de setmana
Divendres 1 de juliol
Platja del Canadell:
18.30h DJ Miguelito Superstar – Soul Funk
20.00h Sara Pi – Soul R’N’B
22.00 Union Habanera – Salsa & Son Cubano
Port Pelegrí
18.30h DJ Cyril Torres – World Music
20.00h Les Anxovetes – Havaneres
22.00h Eduard Gener – Cantautor Soul
Dissabte 2 de juliol
Platja del Canadell
19.00h Els Cremats – Cançó de taverna
Port Pelegrí
19.00h Judit Nedderman – Canço Mediterrània
Escenari Principal del Port Bo
22.30h 50a Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell
Diumenge 3 de juliol
Platja del Canadell
18.00h Pau Alabajos – Cançó
19.30h Sanjosex – Cançó
Escenari Principal del Port Bo
21.30h Andrés Calamaro
L’actriu Àngels Bassas ens relata la història d’un desig: els somnis i les frustracions d’una dona que vol viure la vida intensament i sense reserves.
