Festival Cara•B · Festival de cultura musical independent
17 i 18 de febrer · Fabra i Coats · Barcelona
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||
Archivo por meses: enero 2017
El cap de setmana del 20 al 22 de gener, el Gran Teatre del Liceu acollirà la 54a edició del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas
511 CANTANTS DE 62 PAÏSOS PARTICIPEN ENGUANY AL CONCURS INTERNACIONAL TENOR VIÑAS
El Gran Teatre del Liceu acull la 54a edició, que esdevé més internacional que mai
El pregó d’enguany al Consell de Cent anirà a càrrec del director general del Liceu, Roger Guasch
El cap de setmana del 20 al 22 de gener, el Gran Teatre del Liceu acollirà la 54a edició del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, que enguany serà més internacional que mai. En total, participaran 511 cantants de 62 països, que han passat per proves eliminatòries a Londres, Nova York, París, Milà, Berlín, Beijing, Los Angeles, Moscou i Madrid.
Dels 511 participants, 216 són sopranos, 62 mezzosopranos, 1 contralt, 100 tenors, 9 contratenors, 84 barítons, 23 baixos i 16 baix-barítons. Dels 62 països participants en destaquen Corea, amb 148 cantants, i Rússia, amb 50 artistes. Espanya és el tercer país i aporta un total de 48 cantants, dels quals 11 són catalans.
Els dies 11, 12 i 13 de gener tindran lloc les audicions preliminars al Conservatori Superior de Música del Liceu, que donaran pas els dies 15 i 16 a la segona prova eliminatòria. La semifinal tindrà lloc els dies 17 i 18, mentre que el concurs final esdevindrà el divendres dia 20, com es tradició a les 15 hores al Gran Teatre del Liceu. A darrera hora de la tarda, el jurat del premi farà públic el seu veredicte.
La inauguració del concurs tindrà lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el dissabte 14 de gener a les 19 hores, amb un pregó a càrrec del director general del Liceu, Roger Guasch. A continuació s’oferirà un recital a càrrec de la soprano Eva-Maria Westbroek, acompanyada al piano per Ricardo Estrada. El programa inclourà obres de Granados, Barber, Cilea, Puccini i Wagner.
El dia 17 de gener a les 12 hores tindrà lloc la roda de premsa amb la presència del director del concurs, Miquel Lerín; Christina Scheppelmann, presidenta del jurat i directora artística del Liceu; i dos destacats membres del jurat: la soprano Grace Bumbry i el tenor Jaume Aragall.
La tarda del dia 21 de gener a les 18.30 hores tindrà lloc al Foyer del Liceu una conferència a càrrec de Grace Bumbry, dintre de l’activitat ‘Una tarda amb’, que serà presentada per la directora general artística del Liceu, Christina Scheppelmann.
El concurs tindrà com a cloenda el Concert Final el diumenge 22, a les 18 hores, on els guanyadors interpretaran diverses peces acompanyades per l’Orquestra Simfònica del Liceu, dirigida per Daniel Gil de Tejada.
Els sis premis oficials, els tres premis especials i els 4 premis extraordinaris tenen un valor de més de 97.000 euros, als quals cal afegir altres premis com borses d’estudi i contractes per als premiats i finalistes. El Concurs Viñas té com a patrocinador principal el Grup Puig.
U2: THE JOSHUA TREE TOUR 2017 18 JULIO 2017- ESTADI OLÍMPIC – BARCELONA
|
||
|
||
|
|
||
|
||
|
||
|
||
|
||
|
IAIA memòria històrica (del 12 al 29 de Gener de 2017) Sala Fènix
Del 12 al 29 de Gener de 2017.
Djous, Divendres, Dissabtes i Diumenges, 21 hores.
Entrada entre 8€ i 16€
-
Duració: 75 minuts
TRAILER
SINOPSI
Com som de resistents els humans, així ho demostren aquestes dones que encara viuen, desprès de gairebé un segle d’existència. Les dones que van viure la il·lusió d’un estat Republicà, que en poc temps es va convertir en una guerra civil, on amics, germans i cosins es barallaven entre sí.
Una guerra on l’horror, la repressió i l’infortuni acaben guanyant.
Una postguerra marcada per la fam, la por i la incultura. I finalment una vellesa en solitud o en una residència amb una pensió mísera. Amb ganes d’acabar la vida perquè ja no es vol donar més feina als fills.
Elles allà consumint-se a poc a poc, vivint hores, dies i mesos eterns, sense adonar-se que els nets, l’escolten i n’aprenen coses per un cordó umbilical invisible.
Un dia els nets s’aixequen contents perquè poden dir: avui la meva àvia ha fet cent anys!
L’Obra comença amb el personatge de la iaia, asseguda en un balancí, tot mantenint un diàleg amb un interlocutor imaginari, l’Oriol; l’infermer que té cura d’ella. Fent-li preguntes com; quan vindran els meus nets a veurem? Quan mengem? Perquè porto bolquers?
Ens anem situant en l’espai on es troba aquesta àvia i la seva solitud.
A poc a poc, aquesta àvia, va recordant passatges de la seva vida. L’actriu va assumint diferents rols de personatges que van sortint a partir d’aquests records.
En una primera escena, l’actriu es transforma d’àvia a dona jove a través d’un ball mentre sona un bolero de Daniel Santos per la ràdio. Desprès de reviure aquest record, torna a convertir-se en el personatge de l’avia, però aquest cop ha canviat de lloc, es troba davant d’una taula, amb menjar i un pitet sobre el pit. Torna a parlar amb l’Oriol, l’interlocutor imaginari, donant a entendre que és l’hora de dinar.
A mida que avança l’obra es va passant per tots els records; la infantesa es recrea amb titelles que son forquilles ganivets i tovallons. La guerra civil, comença amb un discurs de Dolores Ibárruri, la Passionaria, que realitza l’actriu. El discurs acaba amb l’himne de riego sonant en una petita ràdio que es troba sobre la taula. Amb la roba que està estesa en un fil d’estendre, l’actriu es vesteix de milicianai acaba reproduint passatges de la guerra fent una pantomima.
Finalment l’obra acaba amb la postguerra i la transició espanyola. En aquest punt, l’avia torna aparèixer tenint un diàleg amb l’actriu, jugant la meta teatralitat, fent entendre que el més important és que tot quedi a la memoria col•lectiva.
FITXA ARTÍSTICA
De i amb: Alba Valldaura.
Ajudants de dirección: Jordi Dueso/ Susana Borderia/ Jazmin Olave.
Disseny d’Il·luminació: Joan Grané.
Disseny de so: Arnau Vidal.
Material gràfic (fotografies): Xavi Buxeda / Marta Balaguer.
Escenografia: Alba Valldaura/ Jordi Viñas.
Producció: Xavi Buxeda/ Jordi Dueso.
EL LLAC DELS CIGNES (12/01/17 al 15/01/17) TNC
EL LLAC DELS CIGNES
TXaikovsky – Petipa
Royal Russian Ballet
Sala Gran
12/01/17 al 15/01/17
El Gran Ballet per excel·lència.
Una captivadora història d’amor (un príncep, una bonica jove transformada en cigne pel conjur d’un bruixot, un engany mortal…), el virtuós doble paper d’Odette/Odile, la força de la música de Tchaikovsky, i un dels més grans pas de deux del repertori del ballet, converteix El Llac del Cignes en una experiència única.
Un romàntic entorn, una coreografia espectacular i una inoblidable història d’amor condemnada es combina per fer del Llac dels Cignes un autèntic ballet clàssic, aclamat pel públic de tot el món.
Més de 40 ballarins en escena, aquesta sumptuosa producció del Royal Russian Ballet captura tota la bellesa i el drama de l’autèntic ballet romàntic, un clàssic atemporal que apel·la a qualsevol generació.
Durada: 2 h (amb entreacte inclòs).
Canals de venda: internet, taquilles del TNC i telèfon de grups de Promoconcert (a partir de 10 entrades) 935 878 960.
Care Santos, ganadora del premio Nadal 2017
Care Santos (Mataró, 1970) ganadora del premio Nadal 2017 dotado con 18.000 euros con la novela ‘Media vida’, una historia sobre la culpa y el perdón en la que además rinde, según ha declarado, «un homenaje a la generación de nuestras madres». La escritora catalana todoterreno, fajada en géneros tan dispares como la narrativa infantil y juvenil o la novela sentimental, se hace así con uno de los galardones históricos de las letras españolas según ha hecho público el jurado del sello Destino, del grupo Planeta, en la tradicional velada literaria que tien lugar en el hotel Palace de Barcelona. Por su parte Xavier Theros (Barcelona, 1963) ha obtenido el Josep Pla a la mejor novela en catalán con ‘La fada negra’.
La autora se había presentado al certamen con el título ‘El juego de las prendas’ y el seudónimo de Julia Salas. La novela viaja a febrero de 1981, cuando cinco mujeres se reencuentran tras 30 años sin verse y después de que un hecho terrible de su infancia las marcara para siempre. Con un título que remite al juego de las prendas de la infancia, las protagonistas se encuentran para saber qué ha sido de sus vidas y encontrar el perdón que la madurez y el paso del tiempo les ofrece. La historia ahonda en la vida de una generación de mujeres que tuvieron que reconstruir sus destinos en un momento en el que la hipocresía de los que querían mantener a cualquier precio el ‘statu quo’ se enfrentó a nuevas miradas sobre la amistad, el amor y la libertad.
Seis novelas finalistas se disputaban este viernes el 73 Premio Nadal: ‘Los siete de la puerta’, de Desdelsur (seudónimo); ‘Que te vaya como mereces’, de Gonzalo Lema; ‘Curva’, de Librero (seudónimo); ‘Morderás el polvo’, de A.J.Dalton (seudónimo); ‘El juego de las prendas’, de Julia Salas (seudónimo), y ‘A las puertas de Europa’, de Juan Melena (seudónimo), informó la editorial. A la velada han asistido el presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont; la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau; el delegado del Gobierno, Enric Millo; el conseller de Cultura, Santi Vila; el primer y segundo teniente de alcalde, Gerardo Pisarello y Jaume Collboni, y el delegado de la Generalitat en Madrid y exconseller de Cultura, Ferran Mascarell, entre otros representantes.
El jurado del Premio Nadal está formado por Germán Gullón, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello, Clara Sánchez y Emili Rosales. Este año concurrían un total de 303 originales que reflejan la riqueza de registros del género novelístico, abarcando desde el relato intimista hasta el negro, pasando por las propuestas de corte histórico y con acento social. El premio ha recibido obras de toda España, siendo Madrid la provincia con más originales (26), seguida de Barcelona (16) y de países europeos y americanos como Argentina, Austria, Colombia, Chile, Estados Unidos, Francia, Italia, Puerto Rico, Reino Unido y Singapur. La pasada edición del Premio Nadal la ganó Víctor del Árbol con ‘La víspera de casi todo’, una historia sobre el pasado que siempre vuelve.
En castellano y en catalán
Care Santos escribe tanto en castellano como en catalán. Empezó a los 8 años, a los 14 ganó su primer concurso literario y a los 25 publicó su primer libro, una colección de relatos. Desde entonces, ha publicado diez novelas, seis libros de cuentos, dos libros de poesía (asegura que no piensa repetir) y un gran número de novelas para jóvenes y niños. Su obra ha sido traducida a 22 idiomas, incluyendo el inglés, alemán, italiano, francés, rumano, polaco, sueco, noruego, holandés, coreano, persa y chino.
Entre sus títulos destacan ‘La muerte de Venus’ (finalista del Premio Primavera de Novela 2007), ‘Habitaciones cerradas’ (Planeta, 2011), que fue convertida en una mini-serie de televisión y estrenada en TVE en 2014; ‘Deseo de chocolate’ (Premio Ramon Llull 2014) y ‘Diamante azul’ (Destino, 2015). En la actualidad, imparte talleres literarios, ejerce como crítica literaria y dedica todo el tiempo que puede a cuidar de sus tres hijos que, en sus propias palabras, son «sus mejores obras».
Amor de Don Perlimplín con belisa en su jardín (estrena 11 de gener) La Seca-Espai Brossa
«Cógeme la mano, amor, que vengo muy mal herido, herido de amor huido, ¡herido! ¡Muerto de amor!»
La Seca Espai Brossa en col·laboració amb la Companyia Perlimplín estrenem el clàssic de Federico García Lorca, Amor de Don Perlimplín con belisa en su jardín, dirigit per Genoveva Pellicer i amb Manuel Veiga, Almudena Lomba, Anna Briansó i Jordi Sanosa com a protagonistes.
Don Perlimplín, home madur i inexpert, accedeix a contraure matrimoni amb la jove Belisa perquè així ho exigeixen les convencions socials. S’obre un nou horitzó, el de la passió amorosa, en contemplar el cos de Belisa. És un desig frustrat » que no puede abarcar». Ella busca en els seus amants la passió que no li ofereix Perlimplín, però ell, que no vol reaccionar d’una manera «calderoniana», s’empesca una singular i perversa trama per poder aconseguir el seu objectiu, ser estimat com ell desitja… Aquest serà el «triunfo de su imaginación».
’WERTHER’ TORNA AL LICEU 25 ANYS DESPRÉS (del 15 de gener al 4 de febrer)
’
WERTHER’ TORNA AL LICEU 25 ANYS DESPRÉS
Un dels millors tenors del món, Piotr Beczala, s’alternarà en el rol de Werther amb el tenor català més internacional, Josep Bros, que també celebra els 25 anys del seu debut al Liceu
L’obra mestra de Massenet compta amb la direcció musical d’Alain Altinoglu i la direcció d’escena de Willy Decker, que la doten d’un expressionisme romàntic amb contrastos de color i formes impossibles
Werther de Jules Massenet i basada en la novel·la de Goethe torna al Gran Teatre del Liceu després de 25 anys sense representar-se, concretament des del 19 de juliol de 1992. Aquesta òpera, una de les obres mestres del repertori francès, es podrà veure del 15 de gener al 4 de febrer sota la direcció d’escena de Willy Decker i la direcció musical d’Alain Altinoglu, que dirigirà l’Orquestra Simfònica del Liceu amb la participació del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.
L’òpera Werther és una producció de l’Oper Frankfurt que, després de passar amb gran èxit per teatres d’arreu del món com el Teatro Real o el Teatro dell’Opera di Roma, aterra a Barcelona. Aquesta producció comptarà amb dos habituals i ben coneixedors del personatge de Werther: un dels millors tenors del món, Piotr Beczala, i el tenor català més internacional alhora que un dels intèrprets belcantistes més destacats actualment, Josep Bros, que a més enguany celebra el 25è aniversari del seu debut. Anna Caterina Antonacci, una de les mezzosopranos més importants de la seva generació debuta el paper de Charlotte, rol que alterna amb Nora Gubisch. El repartiment el completen les sopranos Elena Sancho Péreg i Sonia de Munck en el paper de Sophie, Joan Martín-Royo i Carlos Daza com a Albert, Stefano Palatchi com a batlle, Antoni Comas com a Schmidt, Marc Canturri com a Johann.
Werther és un drama líric en quatre actes i llibret d’Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann que ens situa a Wetzlar, Alemanya. El personatge protagonista, Werther, està enamorat de Charlotte, però és un amor impossible, perquè ja està promesa amb un altre home. Després del matrimoni, Charlotte l’aparta del seu costat i la desesperació per aquest amor impossible porta Werther a suïcidar-se i acaba morint a les mans de la seva estimada.
L’òpera de Massenet és una de les peces més belles i encisadores del repertori operístic, recordada per àries tan emblemàtiques com el “Pourquoi me réveiller” de l’acte tercer, que el gran Alfredo Kraus va immortalitzar al Liceu ara fa 25 anys (l’any 1992) per darrera vegada i amb un èxit aclaparador. Es va estrenar per primer cop el 16 de febrer de 1892 a l’Òpera de Viena i tan sols set anys més tard, el 29 d’abril de 1899, arribava al Gran Teatre del Liceu. La darrera representació a Barcelona va ser un 19 de juliol de 1992 i en total s’ha representat 51 vegades al Gran Teatre.
La Bahía (Ma Loute) ESTRENO EN SALAS: 21 DE ABRIL
NUEVE NOMINACIONES A LOS PREMIOS CÉSAR
MEJOR PELÍCULA | MEJOR DIRECTOR | MEJOR ACTOR | MEJOR ACTRIZ DE REPARTO | MEJOR ACTRIZ REVELACIÓN | MEJOR GUIÓN ORIGINAL | MEJOR FOTOGRAFÍA | MEJOR VESTUARIO | MEJOR DISEÑO DE PRODUCCIÓN
FESTIVAL EUROPEO DE SEVILLA
GANADORA DEL PREMIO A LA MEJOR PELÍCULA Y A LA MEJOR ACTRIZ
FESTIVAL DE CANNES
NOMINADA A LA PALMA DE ORO Y GANADORA DEL PREMIO A LA MEJOR BANDA SONORA
PREMIOS LUMIERE
NOMINADA AL PREMIO A LA MEJOR ACTRIZ REVELACIÓN
…
Bruno Dumont vuelve a la comedia disparatada tras El pequeño Quinquin con esta película protagonizada por Juliette Binoche, Fabrice Luchini y Valeria Bruni Tedeschi. La Bahía compitió en sección oficial en Cannes, ganó los premios de Mejor Película y Mejor Actriz en el Festival Europeo de Sevilla y compite con nueve nominaciones a los premios César del cine francés – Mejor película, Mejor director, Mejor actor (Fabrice Luchini), mejor actriz de reparto (Valeria Bruni-Tedeschi), mejor actriz revelación (Raph), mejor guión original, mejor fotografía, mejor vestuario y mejor diseño de producción.
La historia sucede el verano de 1910. Varios turistas han desaparecido mientras descansaban en las hermosas playas de la costa. Los inspectores Machin y Malfon pronto deducen que el centro de las misteriosas desapariciones debe ser la bahía Slack. En ese lugar vive una pequeña comunidad de granjeros y pescadores de ostras, además de la disparatada familia Brufort.
Bruno Dumont nació en 1958 en la región del Norte Bailleul. En la pequeña ciudad de Flanders, entre Lille y Dunkirk, rodó sus dos primeras películas: La vida de Jesús (1997) y Humanity (1999). Ambas fueron reconocidas en Cannes (mención especial Cámara de Oro la primera, Gran Premio del Jurado, Mejor actor y Mejor actriz la segunda), con lo que Dumont se estableció inmediatamente como un talento raro dentro de la escena francesa contemporánea.
El cine es para él otra manera, quizás más divertida, de filosofar, estudios que cursó en la universidad. Tras especializarse en Historia de las Religiones y Estética del Cine, enseñó filosofía en el colegio, mientras emprendía su camino en la dirección.
Memorias de la bahía de Slack
Mientras buscaba una historia cómica que pudiera tener lugar en la Costa Opal (la región en la que he vivido y mejor conozco) me topé con algunas postales antiguas, en partícular unas que mostraban “Los paseantes de la bahía de Slack”, esos locales que acarreaban a gente de clase media de un lado a otro del río Slack a principio del siglo XX. Fue el punto de partida de LA BAHÍA, que impulsó todo lo demás: Los Bruforts en un lado, los Van Peteghems en el otro, la historia de amor y las misteriosas desapariciones. Cuando empecé el guion iba llenando los huecos con esas postales. A diferencia de P’tit Quinquin, que lo escribí sin saber si sería divertido, en este caso lo tenía presente todo el rato, buscaba el poder cómico de cada situación en la que pensaba. La comedia es una máquina, un mecanismo que tiene efecto inmediato, es completamente diferente de crear que el drama y mucho más difícil. BRUNO DUMONT
La prensa ha dicho…
“Maravillosa Binoche” | El Mundo
“Fascinante” | The Guardian
“Deliciosa locura” | El País
“Una obra maestra” | Le Figaro
“Una comedia feroz” | Télégrama
Un film de Bruno Dumont
ESTRENO EN SALAS: 21 DE ABRIL
…
NUEVE NOMINACIONES A LOS PREMIOS CÉSAR
MEJOR PELÍCULA | MEJOR DIRECTOR | MEJOR ACTOR | MEJOR ACTRIZ DE REPARTO | MEJOR ACTRIZ REVELACIÓN | MEJOR GUIÓN ORIGINAL | MEJOR FOTOGRAFÍA | MEJOR VESTUARIO | MEJOR DISEÑO DE PRODUCCIÓN
FESTIVAL EUROPEO DE SEVILLA
GANADORA DEL PREMIO A LA MEJOR PELÍCULA Y A LA MEJOR ACTRIZ
FESTIVAL DE CANNES
NOMINADA A LA PALMA DE ORO Y GANADORA DEL PREMIO A LA MEJOR BANDA SONORA
PREMIOS LUMIERE
NOMINADA AL PREMIO A LA MEJOR ACTRIZ REVELACIÓN
…
Bruno Dumont vuelve a la comedia disparatada tras El pequeño Quinquin con esta película protagonizada por Juliette Binoche, Fabrice Luchini y Valeria Bruni Tedeschi. La Bahía compitió en sección oficial en Cannes, ganó los premios de Mejor Película y Mejor Actriz en el Festival Europeo de Sevilla y compite con nueve nominaciones a los premios César del cine francés – Mejor película, Mejor director, Mejor actor (Fabrice Luchini), mejor actriz de reparto (Valeria Bruni-Tedeschi), mejor actriz revelación (Raph), mejor guión original, mejor fotografía, mejor vestuario y mejor diseño de producción.
La historia sucede el verano de 1910. Varios turistas han desaparecido mientras descansaban en las hermosas playas de la costa. Los inspectores Machin y Malfon pronto deducen que el centro de las misteriosas desapariciones debe ser la bahía Slack. En ese lugar vive una pequeña comunidad de granjeros y pescadores de ostras, además de la disparatada familia Brufort.
Bruno Dumont nació en 1958 en la región del Norte Bailleul. En la pequeña ciudad de Flanders, entre Lille y Dunkirk, rodó sus dos primeras películas: La vida de Jesús (1997) y Humanity (1999). Ambas fueron reconocidas en Cannes (mención especial Cámara de Oro la primera, Gran Premio del Jurado, Mejor actor y Mejor actriz la segunda), con lo que Dumont se estableció inmediatamente como un talento raro dentro de la escena francesa contemporánea.
El cine es para él otra manera, quizás más divertida, de filosofar, estudios que cursó en la universidad. Tras especializarse en Historia de las Religiones y Estética del Cine, enseñó filosofía en el colegio, mientras emprendía su camino en la dirección.
Memorias de la bahía de Slack
Mientras buscaba una historia cómica que pudiera tener lugar en la Costa Opal (la región en la que he vivido y mejor conozco) me topé con algunas postales antiguas, en partícular unas que mostraban “Los paseantes de la bahía de Slack”, esos locales que acarreaban a gente de clase media de un lado a otro del río Slack a principio del siglo XX. Fue el punto de partida de LA BAHÍA, que impulsó todo lo demás: Los Bruforts en un lado, los Van Peteghems en el otro, la historia de amor y las misteriosas desapariciones. Cuando empecé el guion iba llenando los huecos con esas postales. A diferencia de P’tit Quinquin, que lo escribí sin saber si sería divertido, en este caso lo tenía presente todo el rato, buscaba el poder cómico de cada situación en la que pensaba. La comedia es una máquina, un mecanismo que tiene efecto inmediato, es completamente diferente de crear que el drama y mucho más difícil. BRUNO DUMONT
La prensa ha dicho…
“Maravillosa Binoche” | El Mundo
“Fascinante” | The Guardian
“Deliciosa locura” | El País
“Una obra maestra” | Le Figaro
“Una comedia feroz” | Télégrama
La propera pell i Un monstre em ve a veure, grans vencedores dels IX Premis Gaudí
La propera pell i Un monstre em ve a veure, grans vencedores dels IX Premis Gaudí
- La propera pell s’ha endut el guardó a la millor pel·lícula i Un monstre em ve a veure el premi a la millor pel·lícula en llengua no catalana
- Juan Antonio Bayona ha recollit el Gaudí a millor director per Un monstre em ve a veure, que s’ha endut vuit premis Gaudí dels onze als que optava
- El tàndem Isaki Lacuesta i Isa Campo veu reconeguda la seva feina amb els Gaudí a millor guió, millor pel·lícula i millor protagonista femenina per a Emma Suárez a La propera Pell
- Prop de 2.000 assistents han viscut en directe la novena edició dels Premis Gaudí, que ha tornat per segon any consecutiu a l’Auditori CCIB-Fòrum, des d’on TV3 ha emès la gala i la pre-gala “Catifa vermella”
- Eduard Fernández ha recollit el guardó a millor protagonista masculí per El hombre de las mil caras de mans de Belén Fabra i Juan Antonio Bayona
- Alejandra Jiménez y Karra Elejalde s’emporten els Gaudí a millors actriu i actor secundari per 100 metros, els 2 que s’ha endut la cinta dels 11 als que optava
- Sílvia Pérez Cruz rep el Gaudí a la millor música original en el seu debut al cinema en Cerca de tu casa
- Ebre, del bressol a la batalla s’imposa com a millor pel·lícula per a televisió
- El Rei Borni ha marxat amb les mans buides i no s’ha endut cap de les estatuetes a les vuit categories a les que optava
- Josep Maria Pou ha recollit el Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2017 de mans d’Isona Passola
- Els 31 membres de la professió que han traspassat en els darrers dotze mesos també han estat recordats a la cerimònia
- El president de la Generalitat, Carles Puigdemont i el conseller de Cultura, Santi Vila, ofereixen una recepció als guardonats al Palau de la Generalitat, dimarts 31 de gener a les 13h
Barcelona, 30 de gener de 2017.- A monster calls (Un monstre em ve a veure) s’ha alçat com la gran guanyadora de la nit dels IX Premis Gaudí, després de recollir 8 dels 11 guardons als quals optava: millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció per Juan Antonio Bayona, millor direcció de producció, millor direcció artística, millor muntatge, millor fotografia, millor so i millors efectes visuals. Juan Antonio Bayona es disputava el Gaudí amb Albert Serra (La mort de Louis XIV (La mort de Lluís XIV)), Isaki Lacuesta i Isa Campo (La propera pell) i Marc Crehuet (El rei borni).
La propera pell, dirigida per dirigida per Isaki Lacuesta i Isa Campo, escrita per Isa Campo, Isaki Lacuesta i Fran Araújo, ha estat la guanyadora del Gaudí a la millor pel·lícula i al millor guió. Emma Suárez ha recollit de mans de Sílvia Bel i Joaquim Oristrell, el guardó a millor protagonista femenina també per La propera pell, el tercer i darrer dels catorze premis als que estava nominada. Suárez es disputava el premi amb Betsy Túrnez i Ruth Llopis per El Rei Borni i Sílvia Pérez Cruz per Cerca de tu casa, que s’ha endut el Gaudí a millor música original per aquest mateix film.
La interpretació d’Eduard Fernández ha rebut la consideració dels acadèmics per sobre de les d’Alain Hernández i Miki Esparbé per El Rei Borni i Àlex Monner per La propera pell com a millor protagonista masculí. 100 metros s’ha endut dos dels onze premis als que optava en les categories de millor actor i actriu secundaris, per Karra Elejalde i Alejandra Jiménez, respectivament.
El Rei Borni de Marc Crehuet ha marxat amb les mans buides i no s’ha endut cap de les estatuetes a les vuit categories a les que optava, entre elles les de millor pel·lícula, millor guió i millor direcció.
La mort de Louis XIV (La mort de Lluís XIV) d’Albert Serra s’ha alçat amb els Gaudí a millor vestuari per Nina Avramovic i a millor maquillatge i perruqueria per Marion Vissac i Antoine Mancini.
Juanjo Giménez ha recollit el Gaudí a millor curtmetratge per Timecode, nominat als Òscar després de rebre també la Palma d’Or a Canes i Alcaldessa de Pau Faus i Ventura Durall s’ha fet amb el premi a millor pel·lícula documental amb la protagonista present a la platea.
La gala, presentada per Bruno Oro i emesa des de l’Auditori CCIB-Fòrum per TV3 i Catalunya Ràdio, ha acabat amb la tradicional foto de família damunt de l’escenari amb tots els guanyadors dels IX Premis Gaudí. Dimarts 31 de febrer a les 13h, els guardonats seran rebuts al Palau de la Generalitat pel president, Carles Puigdemont, i el conseller de Cultura, Santi Vila.
Josep Maria Pou ha estat distingit amb el Gaudí d’Honor-Miquel Porter a tota la trajectòria, amb un homenatge especial d’Àngels Gonyalons que ha interpretat per ell la versió catalana de «Send in the Clowns» d’Stephen Sondheim del musical A Little Night Music. El Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter anteriorment ha reconegut les carreres de Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015) i Rosa Maria Sardà (2016).
L’Auditori CCIB-Fòrum ha acollit prop de 2.000 convidats en una festa que ha combinat l’optimisme, el to reivindicatiu, i les sorpreses amb moments solemnes, com el record pels 31 membres de la professió que ens han abandonat al llarg dels darrers dotze mesos —la més recent, Bimba Bosé— o el lliurament del Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2017 a Josep Maria Pou.
Guanyadors/es IX Premis Gaudí 2017
Millor Pel·lícula
La propera pell
Dirigida per Isaki Lacuesta i Isa Campo, escrita per Isa Campo, Isaki Lacuesta i Fran Araújo i produïda per Corte y Confección de Películas, La Termita Films, Sentido Films i Bord Cadre Films.
Millor Pel·lícula en llengua no catalana
A Monster Calls (Un monstre em ve a veure)
Dirigida per Juan Antonio Bayona, escrita per Patrick Ness i produïda per A Monster Calls AIE, Telecinco Cinema, Apaches Entertainment i Películas La Trini.
Millor Direcció
Juan Antonio Bayona per A Monster Calls (Un monstre em ve a veure)
Millor Guió
Isa Campo, Isaki Lacuesta i Fran Araújo per La propera pell
Millor Protagonista Femenina
Emma Suárez per La propera pell
Millor Protagonista Masculí
Eduard Fernández per El hombre de las mil caras
Millor Direcció de Producció
Sandra Hermida per A Monster Calls (Un monstre em ve a veure)
Millor Pel·lícula Documental
Alcaldessa, dirigida per Pau Faus, escrita per Pau Faus i Ventura Durall i produïda per Nanouk Films.
Millor Curtmetratge
Timecode, dirigit per Juanjo Giménez, escrit per Juanjo Giménez i Pere Altimira i produït per Nadir Films.
Millor Pel·lícula per a Televisió
Ebre, del bressol a la batalla, dirigida per Roman Parrado, escrita per Eduard Sola i produïda per Setmàgic Audiovisual, Televisió de Catalunya i Enciende TV.
Millor Pel·lícula d’Animació
Ozzy, dirigida per Alberto Rodríguez i Nacho La Casa, escrita per Juan Ramón Ruiz de Somavía i produïda per Arcadia Motion Pictures, Pachacamac Films AIE, Capitán Araña i BD Animation.
Animation.
Millor Direcció Artística
Eugenio Caballero per A Monster Calls (Un monstre em ve a veure)
Millor Actriu Secundària
Alexandra Jiménez per 100 metros
Millor Actor Secundari
Karra Elejalde per 100 metros
Millor Muntatge
Jaume Martí i Bernat Vilaplana per A Monster Calls (Un monstre em ve a veure)
Millor Música Original
Sílvia Pérez Cruz per Cerca de tu casa
Millor Fotografia
Oscar Faura per A Monster Calls (Un monstre em ve a veure)
Millor Vestuari
Nina Avramovic per La mort de Louis XIV (La mort de Lluís XIV)
Millor So
Oriol Tarragó, Peter Glossop i Marc Orts per A Monster Calls (Un monstre em ve a veure)
Millors Efectes Visuals
Félix Bergés, Pau Costa, David Martí i Montse Ribé per A Monster Calls (Un monstre em ve a veure)
Millor Maquillatge i Perruqueria
Marion Vissac i Antoine Mancini per La mort de Louis XIV (La mort de Lluís XIV)
Millor Pel·lícula Europea
Elle, dirigida per Paul Verhoeven, escrita per David Birke i produïda per SBS Productions, Twenty Twenty Vision Filmproduktion, France 2 Cinéma i Entre Chien et Loup. França, Alemanya i Bèlgica.
Recompte certificat per D. Juan A. Andújar Hurtado, Notari de Barcelona, a 25 de gener de 2017
DIUMENGE, 29 DE GENER | DE LES 20.15 A LES 20.50 H. | TV3 LA CATIFA VERMELLA DELS IX PREMIS GAUDÍ
DIUMENGE, 29 DE GENER | DE LES 20.15 A LES 20.50 H. | TV3
LA CATIFA VERMELLA DELS IX PREMIS GAUDÍ
TV3 seguirà en directe l’arribada dels protagonistes a la gran festa del cinema català
L’especial, conduit per Marc Giró i Ana Boadas, explicarà tot el que passi en els moments previs a la gala
Els dissenyadors i els joiers catalans es donen cita a la catifa vermella dels Premis Gaudí abans de l’inici de la 080
- Menchén Tomàs, Tween, Miquel Suay, ZeGarcia, Justicia Ruano, Cortana, Santos Costura, Celia Vela, Massimo Dutti, D’S Damat, Teresa Helbigh, Cristina Tamborero i Zazo&Brull vestiran els nominats i lliuradors de les estatuetes
- Les actrius nominades Betsy Túrnez, Ruth Llopis, Emma Suárez, Sílvia Pérez Cruz, Alexandra Jiménez, Clara Segura i Greta Fernández, així com els actors Alain Hernández, Miki Esparbé, Àlex Monner, Eduard Fernández, Sergi López, Bruno Bergonzini, David Verdaguer i Karra Elejalde passaran per la catifa vermella
- Bruno Oro serà el mestre de cerimònies d’uns premis que tindran com a lliuradors Vicky Luengo, Marcel Borràs, Flora Saura, Joan Dausà, Roger Casamajor, Cristina Brondo, Aina Clotet, Peter Vives, Melina Matthews, Dafnis Balduz, David Verdaguer, Sílvia Abril, Juan Antonio Bayona, Belén Fabra, Sílvia Bel, Joaquim Oristrell, Pere Arquillué, Núria Prims, Alexandra Jiménez, Àlex Brendemühl, Sergi López o Judit Mascó
- El Col·legi de Joiers de Catalunya torna a donar suport al cinema català
Barcelona, 27 de gener de 2017.- Els dissenyadors de la passarel·la 080 Barcelona Fashion tornen a tenir el seu punt de trobada a la catifa vermella dels IX Premis Gaudí, que es celebrarà a l’Auditori Fòrum-CCIB el proper diumenge, 29 de gener. Menchén Tomás, Tween, Miquel Suay, ZeGarcia, Justicia Ruano, Cortana, Santos Costura, Celia Vela, Massimo Dutti, D’S Damat, Teresa Helbigh i Zazo&Brull vestiran les estrelles del cinema que començaran a arribar-hi a partir de les 19.00h. Les actrius nominades Betsy Túrnez, Ruth Llopis, Emma Suárez, Sílvia Pérez Cruz, Alexandra Jiménez, Clara Segura i Greta Fernández, així com els actors Alain Hernández, Miki Esparbé, Àlex Monner, Eduard Fernández, Sergi López, Bruno Bergonzini, David Verdaguer i Karra Elejalde passaran per la catifa vermella.
Bruno Oro serà el mestre de cerimònies d’uns premis que tindran com a lliuradors Vicky Luengo, Marcel Borràs, Flora Saura, Joan Dausà, Roger Casamajor, Cristina Brondo, Aina Clotet, Peter Vives, Melina Matthews, Dafnis Balduz, David Verdaguer, Sílvia Abril, Juan Antonio Bayona, Belén Fabra, Sílvia Bel, Joaquim Oristrell, Pere Arquillué, Núria Prims, Alexandra Jiménez, Àlex Brendemühl, Sergi López o Judit Mascó. Elena Martin, Carla Linares, Marta Cañas i Victòria Serra, protagonistes de Les Amigues de l’Àgata; Raul Arévalo, director de Tarde para la ira; les actrius Macarena Gómez i Itziar Castro, l’actor Oriol Pla, l’actor i director Quim Masferrer i Àngel Llàcer, ex presentador de la gala, també desfilaran pel photocall de la festa del cinema
La prèvia de la gala, en directe a TV3
TV3 emetrà un programa especial des de la catifa vermella, que serà l’aperitiu de la gala per explicar en directe tot el que passi en els moments previs a la cerimònia. Ana Boadas i Marc Giró, els seus presentadors, seran al costat dels nominats de les principals categories. Des de les 20.15h i fins a les 20.50h, poc abans que comenci el TN vespre, intentaran copsar tot el glamur en una nit que aplegarà la concentració més alta de personalitats de la cultura, de la política, però, sobretot, del món del cinema per metre quadrat de la geografia catalana.
Pel set de TV3 passaran també el presentador de la cerimònia, l’actor Bruno Oro, així com Núria Mora, directora de continguts del 080 Barcelona Fashion i Gemma López, presidenta de la Secció d’Artesania del JORGC. Serà un programa farcit de cares conegudes del nostre cinema, amanit amb el sentit de l’humor i comentaris del Marc i l’Ana sobre la moda que lluiran els convidats a la gala i les pel·lícules nominades.
De la passarel·la a la catifa dels Gaudí
Menchén Tomàs tornarà a vestir la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, i serà la firma escollida per Aina Clotet, Clara Segura, Isa Campos i Melina Mathews. Maria Molins ha triat Justicia Ruano, mentre que Belén Fabra i Judit Mascó s’han decantat per estilismes de Cortana. Santos Costura vestirà Betsy Túrnez, Anna Bertran, Alexandra Jiménez, Mònica Sors i Cristina Brondo, que canviarà el vestit després de la gala, una peça de Teresa Heilbig, firma escollida també per Sílvia Abril. Flora Saura lluirà diferents models de Zazo&Brull mentre que Vicky Luengo vestirà una peça ZeGARCIA. Natàlia Sánchez ha posat la seva confiança en una proposta de Cristina Tamborero i Núria Prims en Celia Vela, mentre que Sílvia Sabaté, Aida Flix i Lluïsa Castell s’han posat a les mans de Miquel Suay, que també signa els vestits Dafnis Balduz, Àngel Llàcer, Roger Casamajor i el del presentador de la gala, Bruno Oro.
Massimo Dutti vestirà Juan Antonio Bayona i Tween ha estat la marca escollida per David Verdaguer, Joan Dausà, Pere Arquillué i Lluís Danés. Miki Esparbé i Marcel Borràs lluiran vestits de D’S Damat i Marc Clotet de Bikkembergs.
Joieria catalana als Premis Gaudí
El Col·legi de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC) col·labora amb l’Acadèmica del Cinema per segon any consecutiu. Durant la cerimònia de lliurament dels propers Premis Gaudí, presentadors, actors i membres del sector cinematogràfic lluiran peces de joieria de manufactura o artesania de col·legiats catalans. Cayelles Joiers, Joan Domenech «El Pèndol», Majoral, Elisenda Santacreu Joies, J. Prats, Misui, Lida Joies, Sant. Joieria i Argenteria, Jud Joies, Núria Ruiz, Bagués Masriera, Toni Monés, Fili Plaza, Victor Caparrós i Facet són les firmes seleccionades.
Amb aquesta acció, el JORGC vol establir, un cop més, relacions transversals amb la societat i la cultura. A la vegada, els joiers catalans recolzen i donen visibilitat als artesans del sector de la joieria, i reforcen el rol de la joia com un element viu, cultural i d’actualitat.
La plaça es transforma
El desembarcament dels protagonistes de la festa del cinema català a l’Auditori Fòrum-CCIB transformarà la Plaça Leonardo da Vinci per donar la benvinguda a tots els convidats i nominats, que arribaran bé en els BMW, vehicle oficial dels IX Premis Gaudí, o bé a peu. A tots els rebrà el Gaudí gegant de sis metres que Jean Leon acull des de fa tres anys al seu celler de Torrelavit, al Penedès. Els convidats que arribin a peu ho faran a través del pòrtic, amb dues torres lluminoses, que dóna pas a una zona encatifada amb un primer set on els convidats podran fer-se les primeres fotos. L’espai que separa l’exterior de l’auditori està decorat amb jardineres amb llorers i sis ficus benjamines cortesia de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i banderes de l’Acadèmia del Cinema Català i dels seus col·laboradors.
La festa, abans i després de la gala
A les 19:00h començaran a arribar els convidats al photocall, de prop de 30 metres. Abans d’entrar a l’Auditori podran gaudir d’un refrigeri a peu dret a la zona de nominats, per gentilesa de La Fábrica (empanadas argentinas), Rocambolesc, vermut Dos Déus, bunyols de La Farga, cava Gramona, cervesa Estrella Damm, cafè The Milk & Coffee, sucs Green Shots, vi Jean Leon, Croqueta y Presumida, IGP Pa de Pagès, formatge Cadí, Oleum Flumen, patates Frit Ravich, Avellana de Reus, Caviarioli i Xocolates Valor. FUJI també dóna el seu suport i regala càmeres Instax als premiats.
Després de la gala, els premiats podran dipositar els seus guardons en dues neveres cedides per Smeg i custodiades per un gos de la botiga de mobles Kare, que també ha cedit una barra, un sofà, i les figures d’un cavall i un goril·la que es situaran al photocall i al guarda-roba, respectivament. Tots els convidats podran gaudir d’un còctel ofert per Damm, Croqueta y Presumida, La Vanguardia, Gin Raw, Pastisseria Canal, Jägermeister, Shoko, Mistinguett, Jean Leon, Avellana de Reus, Frit Ravich, IGP Pa de Pagès, Oleum Flumen, Caviarioli, Xocolates Valor, Çukor i Fuji. L’ambientació musical anirà a càrrec de DJ Pater. Els convidats més noctàmbuls podran seguir comentant la jugada a la discoteca Shôko del Maremagnum, un cop el CCIB tanqui les seves portes.
Crèdits Acadèmia del Cinema Català
L’Acadèmia del Cinema Català es va fundar el 2008 amb la finalitat d’atorgar els Premis Gaudí, que varen prendre el relleu dels Premis Barcelona, impulsats i organitzats pel Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya. Actualment l’Acadèmia compta amb 466 socis. La Junta directiva de l’Acadèmia està formada per Isona Passola, presidenta, Sergi López, vicepresident; Elisa Plaza, secretaria; Maria Rosa Fusté, tresorera i els vocals Pep Armengol, Josep Maria Civit, Aina Clotet, Cesc Gay, Edmon Roch i Clara Segura.
L’Acadèmia del Cinema Català rep el suport de: GENERALITAT DE CATALUNYA – DEPARTAMENT DE CULTURA – ICEC / AJUNTAMENT DE BARCELONA / DIPUTACIÓ DE BARCELONA / FUNDACIÓ SGAE / FUNDACIÓ AISGE / EGEDA – FILMOTECH / GREMI D’EMPRESARIS DE CINEMES DE CATALUNYA
Mitjans de comunicació: TELEVISIÓ DE CATALUNYA / CATALUNYA RÀDIO / LA VANGUARDIA
Patrocinador oficial: ESTRELLA DAMM
Perruqueria oficial: L’ORÉAL PROFESSIONNEL
Maquillatge oficial: CAZCARRA IMAGE GROUP
Col·laboradors / amics: COL·LEGI DE DIRECTORS DE CINEMA DE CATALUNYA / GUIONISTES ASSOCIATS (GAC) / PRODUCTORS AUDIOVISUALS ASSOCIATS (PROA) / PRODUCTORS AUDIOVISUALS DE CATALUNYA (PAC) / ASSOCIACIÓ D’ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA (AADPC) / ASSOCIACIÓ CATALANA DE CRÍTICS I ESCRIPTORS CINEMATOGRÀFICS (ACCEC) / MUSEU DEL CINEMA DE GIRONA / PARC AUDIOVISUAL DE CATALUNYA / DDT EFECTOS ESPECIALES / DELUXE / ANTAVIANA FILMS / OVIDE / KINOLUX / MUXART / FUJIFILM OPTICAL DEVICES / ENELMO / BANDE À PART / LIVEMEDIA / FILMIN / ARTYPLAN / FILMOTECA DE CATALUNYA / FUNDACIÓ TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA (TMB) / FUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA / DRAC MÀGIC / INSTITUT RAMON LLULL / FEDERACIÓ CATALANA DE CINECLUBS / CINEMES TEXAS / AVENIR-TINTORERIA ECOLÔGICA / COL·LEGI OFICIAL DE JOIERS, D’ORFEBRES, DE RELLOTGERS I DE GEMMÒLEGS DE CATALUNYA (JORGC) / ESCOLA INTERNACIONAL DE PROTOCOL / RUANO Fotografia / CARDELLACH / NUOVI PIATTI EVENTS / KARE / JEAN LEON / GRAMONA / DOS DÉUS VERMOUTH / FRIT RAVICH / SERCOTEL-ÀMISTER ART HOTEL / CCIB Centre de Convencions Internacional de Barcelona /
I la participació de: CARDELLACH / KARE / FARGA / ROCAMBOLESC / PANÀTICS BOJOS PEL PA / IGP PÀ DE PAGÈS / CADÍ / PASTORET / OLEUM FLUMEN / AVELLANA DE REUS / ÇUKOR / GREEN SHOTS / JÄGERMEISTER / GINRAW / MISTINGUETT / LA CROQUETA Y PRESUMIDA / RODILLA / LLONGANISSA DE VIC / LA FÁBRICA / PASTISSERIA CANAL / BONPREU / THE MILK & COFFEE / ALEMANY / XOCOLATES VALOR / IVS IBÈRICA / SMEG / THE COOL LUXURY / PIMEC / CAVIAROLI / CIRCO RALUY / SHÔKO
Amb la col·laboració del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, del Fons Social Europeu i la Iniciativa d’Ocupació Juvenil, “El Fons Social Europeu inverteix en el teu futur”.
Des d’avui, els amants dels viatges disposaran a Barcelona d’un nou espai d’activitats culturals per descobrir nous destins, expressions culturals del món
|
|
|
|
||
|
||
|