iTime
Time Corporation, reconeguda empresa americana del sector de la cronos-science, presenta en exclusiva mundial una aplicació que canviarà el món. El que Juli Verne ja va imaginar en la seva mítica novel·la, i que més endavant Herbert George Wells també va escriure, i que finalment l’any 1960 George Pal va dur al cine, la fantasia de
controlar el temps, avui és una realitat.

Ningú millor per presentar un esdeveniment d’aquesta transcendència que un comunicador en majúscules. En Peyu, que aparca el seu rol com a humorista, per acostar-nos al producte estrella de Time Corporation.

Preparin-se per fer un viatge inoblidable, un viatge que els canviarà la vida. Gràcies a i-Time i a la feina de molts investigadors de renom al país com el doctors Joan Roura, Ernest Villegas, Anna Bertran, Manel Portomeñe, Gerard Pujol o Dani Tort, entre d’altres; avui podran viatjar en el temps.

Agafin-se a les seves butaques, benvinguts a l’únic lloc del món on veritablement es poden controlar el temps, l’espai i les emocions. Benvinguts al teatre

“TE LO CONTARÉ EN UN VIAJE”

“Una història real. Un pare i una filla enfrontats a la malaltia descobreixen que el camí de la superació i l’ amor va més enllà que el patiment i la desgràcia.

Un testimoni colpidor i ple d’ esperança i humanitat. Basat en el llibre del mateix títol”.

La companyia Teatre de l’Alba prepara el seu primer projecte: “Te lo contaré en un viaje”.

Es tracta de l’adaptació del llibre homònim de Carlos Garrido Torres (Editorial Crítica, 2002). La idea consisteix en un microformat: un monòleg en un escenari buit. Està protagonitzat per l’actor Ferran Terraza i dirigit per l’Alain Chipot. La força de la història s’expressa mitjançant les reflexions, els records i els sentiments d’un pare que evoca la lluita de la seva filla Alba contra una malaltia mortal. L’esforç, de vegades titànic, per continuar essent ella mateixa malgrat tot. A través de les evocacions del pare, l’escenari nu s’omple, a poc a poc, de la geografia d’un pis antic de l’Eixample. Dels problemes de convivència entre una noia de 21 anys i un pare divorciat, escriptor i periodista, que passa per un mal moment econòmic i personal. De vegades, també esdevé el paisatge de Mallorca, l’illa on el pare residia abans de viure amb l’Alba. I que representa un passat més satisfactori que el present. El pare experimenta una profunda transformació personal. Al començament, es queixa i se sent frustrat. Però quan esclata la malaltia de l’Alba, s’adona que ella és el més important de tot. El monòleg expressa aquest canvi decisiu. L’enfrontament amb els problemes de la malaltia, els tractaments, l’economia de l’esperança, els metges, els somnis i presagis, i finalment la imminència de la mort. Com encarar això tot sol? Com ajudar l’Alba? Pare i filla fan junts aquest viatge. Fins al final, quan l’Alba mor. El pare, però, no se sentirà mai vençut. Sabrà que ha estat l’Alba qui ha passat per la malaltia, i no la malaltia per ella. D’ara endavant, l’Alba l’omplirà de força i d’orgull. Malgrat el dolor de la pèrdua. És infreqüent que un personatge masculí despulli sentiments relatius a la paternitat i la tendresa cap a un fill. Aquest és el procés interior que expressa el monòleg. El repte d’aquest format és mantenir l’atenció emocional del públic, escoltant una història que inclou l’humor, les ganes de viure, l’amor, el drama i el sentit del destí.

Actor: Ferran Terraza (cinema: “REC”; teatre: “Tributo Pepe Rubianes”; televisió: “El cor de la ciutat”)

Autor: Carlos Garrido
Direcció: Alain Chipot
Producció: CIA. TEATRE DE L’ ALBA

Espai escènic i Espai sonor: Alain Chipot
Disseny de llums: Dani Gener
Disseny gràfic: Mariona Forteza
Fotografia: Ricard Cambra
Realització Vídeo: Júlia Orbegoso

«Te lo contaré en un viaje» és en castellà. I té una durada de 65 minuts. 

TEATRE GAUDI
DEL 31 DE GENER A L’1 DE MARÇ (2017)
Horari: Dimarts i dimecres 20:30h.
Espectacle en castellà. Durada: 65 min. SALA PETITA

PERE FAURA
SWEET TIRANNY
COPRODUCCIÓ MERCAT DE LES FLORS
Del 27 al 29 de gener i del 3 al 5 de febrer
A les 20 h (dg 18 h).
Sala MAC
Preu 16€

SWEET TIRANNY
Un espectacle macarra, irònic i reivindicatiu sobre les relacions de
poder a la feina i en el lleure.
Una analogia escènica entre la dansa com a evasió i la dansa com a
professió.
A partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals del anys de l’era disco
(70s i 80s), la peça dibuixa una analogia entre la dansa com a èxtasi i evasió i la
dansa com a feina i professió dins d’una estructura palindròmica que funciona
com a mirall deformat que amplia i distorsiona aquesta relació per tal de fer-nos
reflexionar sobre la nostra pròpia realitat laboral i existencial.
Copiant, versionant o destrossant les coreografies de John Travolta o Patrick
Swayze, la peça transcendeix el clixé que representen i desplega reflexions
suades sobre les diferents relacions tiràniques que s’estableixen en la creació
teatral, ja sigui entre entre el coreògraf i els ballarins, entre l’artista i la indústria
de lart, o entre els intèrprets i el públic assistent. I presenta la disco com a
possible espai polític de subversió física i festiva.
Un espectacle grupal, macarra i reivindicativa entre la disco i l’estudi de dansa,
entre la festa i la feina, entre la llibertat individual i la responsabilitat col·lectiva.
Sweet Tyranny forma part de la trilogia que ha concebut el coreògraf com a nou
projecte de companyia.

Esteve Soler sobre Pere Faura
¿Qui és Pere Faura? ¿El coneixem realment? ¿És un ballarí? ¿Un tirà? ¿Un
coreògraf? ¿Un tirà, sí? ¿Un teòric de la dansa? ¿De debò que és un tirà? ¿Un
solitari? ¿Un tirà dolç, potser? ¿Un undergrund amb ànsia de masses? ¿Ànsies
tiràniques? ¿Què són exactament els seus espectacles? ¿Són dolços o amargs?
¿Són amables o tirànics? Respecte qui, ¿eh? ¿Respecte els ballarins? ¿El públic?
¿La professió? ¿Són espectacles de dansa, potser? ¿Són musicals? ¿Són
reflexions teòriques o personals? ¿On acaba la biografia i comença l’espectacle?
¿On hi ha el límit entre la feina i l’ oci? ¿No hi ha límit o què? ¿No és això una
forma de tirania? ¿Vivim en una tirania? ¿A la feina? ¿A la política? ¿En els
teatres? ¿A casa? ¿A tot arreu? ¿Ens porten els temps actuals a actituds cada cop
més despòtiques i deshumanitzades? ¿Com ho hem permès? ¿Quan va
començar el germen d’ aquest desgavell? ¿N’ és la dansa un reflex de tot plegat?
¿Com ha pogut ser possible? ¿Estem rodejats de tirans que amaguen rere el seu
exercici professional una egolatria insuportable? ¿Què és realment un
coreògraf? ¿Què? ¿Hi ha cap possibilitat d’ alliberar-se de tot plegat? ¿Quan?
¿On? Sisplau, ¿Quan? ¿On? ¿Ara? ¿Sí, ara? ¿Ara?
Esteve Soler, director escènic i dramaturg

SWEET SUITES
Trilogia coreogràfica de Pere Faura
Sweet Fever /// Sweet Tyranny /// Sweet Precarity
SWEET SUITES és una trilogia escènica de Pere Faura composta per tres
suites coreogràfiques que giren al voltant de la dansa com a forma d’èxtasi i
evasió social i la dansa com a sistema laboral i professió.
Sweet Fever, Sweet Tiranny i Sweet Precarity són tres peces escèniques
independents que tant poden ser presentades com a espectacles únics com part
de tota la trilogia. Totes tres treballen a partir de coreografies icòniques de
pel·lícules creades entre els 70s i 80s, transformant els clixés del Hollywood més
ranci i tradicional en material escènic poètic i macarra, maltractant
coreogràficament la història de la dansa més cursi i carrinclona per tal de crear
nous espais per a la reivindicació ètica i la fricció estètica.
1.- Sweet Fever. El Fever Night massiu i repetitiu.
Estrena al Festival Temporada Alta (novembre 2016)
Sweet Fever és l’execució en forma de loop d’una única frase coreogràfica,
l’emblemàtica dansa de Fever Night, el número coral que ballen en línia els
protagonistes de Saturday night fever a la discoteca. Interpretada sempre per
un grup nombrós de ballarins, la dilatada repetició de La Macarena dels 70s
transita entre l’execució fidel, la modificació, la deformació o la completa
desfiguració, i al mateix temps entra en diàleg amb els altres elements teatrals,
com ara el vídeo o la música, que re-signifiquen aquesta coreografia icònica,
creant així noves possibles lectures, des de poètiques a polítiques, d’aquest espai
de llibertat anomenat Disco.
Sweet Fever és una partitura escènica flexible creada a partir de la coreografia
del número “Fever night” de “Saturday night fever” per a ser interpretada per un
grup nombrós de voluntaris, que s’aprendran la partitura durant uns dies
d’assaig previ a l’actuació. Preferentment, s’hauria de presentar a la nit i en una
discoteca o sala de festes, tot i que també pot ser presentada tant al carrer i en
espais oberts, com també en espais insòlits o no teatrals. La partitura de la peça
és fàcilment adaptable a qualsevol espai d’exhibició i també permet modificarne
la seva duració, fent-la més llarga o més curta, segons l’ocasió.
2.- Sweet Tiranny
Estrena Mercat de les Flors (gener 2017)

3.- Sweet Precarity. Flashdance as a False Dance.
(en preparació)
Agafant com a punt de partida alguns textos i coreografies que apareixen a la
pel·lícula Flashdance, l’espectacle els compara amb situacions reals i
experiències professionals del propi intèrpret, per tal de general una reflexió
dura, directe i austera sobre les pràctiques econòmiques i les condicions laborals
en el món de la dansa, l’art del temps i del moviment per excel·lència, però quan
aquesta deixa de ser art per ser mercat, quan deixa de ser plaer per ser capital,
quan deixa de ser moviment per ser transacció.
Realització: La peça està pensada com a solo per ser interpretat en un estudi de
dansa, no en un teatre, amb el públic a tres bandes, assegut en cadires o al terra,
sense necessitats tècniques de llum, només amb la presència d’una televisió i
altres petits elements escènics. I preferentment, la peça hauria de ser
presentada en un dia laboral a les nou o les deu del matí, l’hora en què els
ballarins comencen normalment a escalfar.