Kazushi Ono dirigeix la Cinquena de Xostakóvitx i el Doble concert de Brahms amb Abel i Arnau Tomàs com a solistes (24, 25 i 26 de novembre)


Kazushi Ono dirigeix la Cinquena de Xostakóvitx i el Doble concert de Brahms amb Abel i Arnau Tomàs com a solistes

a2d5a001-1692-4327-ab64-1b731a069b05

  • L’obra Tres Interludis de Benet Casablancas obrirà el programa de l’OBC d’aquest cap de setmana a L’Auditori

.- El mestre Kazushi Ono dirigeix aquesta setmana (24, 25 i 26 de novembre) a L’Auditori un programa que farà pujar a l’escenari els germans Abel i Arnau Tomàs, membres del prestigiós Quartet Casals, com a solistes. Plegats presentaran el Concert per a violí, violoncel i orquestra en La menor, més conegut com el Doble concert, de Brahms. Una obra escrita inicialment per a violoncel que requereix una compenetració màxima entre els intèrprets.
Per als germans Tomàs, aquest doble concert «és gairebé un poema simfònic en el sentit que els solistes estan molt integrats en l’Orquestra, ho veiem ja des d’un inici en què el concert comença amb el recitatiu de violoncel i violí que després exposarà el conjunt orquestral».  Una estructura «original, si la comparem amb d’altres concerts clàssics» que demana d’una participació i interacció molt grans per part dels solistes amb la resta de músics de l’Orquestra: «Responem i acompanyem indistintament els vents en passatges més tècnics, que no deixen de ser ornamentals, fins al punt d’establir un diàleg, una relació clarament cambrística». Aquest és per als germans Tomàs el que en bona part dona sentit a què siguin ells, dos germans i membres del quartet de cambra amb major reconeixement i projecció internacional del moment, el Quartet Casals, els solistes escollits per interpretar aquesta obra.

En la segona part del programa l’OBC interpretarà la que és considerada una de les millors simfonies de tot el segle XX: la Cinquena de Xostakóvitx. Les primeres vuit notes representen un “home amb tot el seu patiment” (segons les paraules del compositor), que surt a escena i aixeca la barbeta, clou el puny i mira endavant, tot i la seva por. S’obre llavors al seu interlocutor mut. Divaga sobre la seva vida. La seva força està a punt d’esberlar-se i, de mica en mica, encadena relats de tristesa, d’un amor que ha fugit a terres llunyanes i del terror a la mort que l’envolta. La Cinquena va portar a Xostakóvitx una pluja d’honors i l’inici d’una carrera com a simfonista que ja no s’aturaria mai.
Obrirà el programa del cap de setmana l’obra Tres interludis  del compositor català Benet Casablancas. Una peça on conviuen la forma d’escriptura de la cambra amb la grandesa de la producció simfònica.

Més sobre Abel i Arnau Tomàs
Abel Tomàs (violí)
En la família d’Abel i Arnau Tomàs s’hi acumulen les biografies musicals de les generacions anteriors. El seu besavi tocava el contrabaix en una cobla, la seva àvia era cantant de sarsuela i pianista aficionada, el seu pare és pianista, organista i primer responsable de la formació musical dels seus fills, el seu oncle és violinista i fou l’encarregat de familiaritzar Abel amb el que després seria el seu instrument, mentre que el seu germà gran, David, és un prestigiós fagotista i pedagog.
La música, de fet, va predestinar el naixement dels tres germans, ja que els seus pares es van conèixer cantant al Cor Madrigal: “Tots hem cantat en cors infantils”, sentencia Abel. Abel, que ocupa indistintament amb Vera Martínez Mehner els llocs de primer i segon violí del Quartet Casals, compta amb Serguei Fatkouline i Zakhar Bran com a dos dels seus principals professors, així com Viktor Tretjakov amb qui va estudiar a la Hochschule für Musik de Colònia. Quan es va crear el Quartet Casals, l’Abel tenia només 16 anys. Tot i que confessa que, des de fora, molts van pensar que “estava sacrificant el meu futur com a violinista”, va tenir molt clar, malgrat la seva joventut, que apostava per dedicar-se en cos i ànima al quartet.
Tot i això, Abel Tomàs no renuncia a les col·laboracions com a solista i concertino convidat. Entre les més recents, destaca la col·laboració amb l’ONCA en tant que concertino – director, orquestra a la qual tornarà a dirigir la primavera de 2018 amb motiu dels 25 anys de la formació, amb un programa que inclou Les set darreres paraules de Crist a la Creu de Haydn.

Arnau Tomàs (violoncel)
Arnau Tomàs va ser el principal instigador del naixement del Quartet Casals el 1997, quan tots els seus membres estudiaven a l’Escola de Música Reina Sofía de Madrid. Va començar a estudiar piano amb el seu pare als cinc anys i no va arribar al seu instrument, el violoncel, fins set anys després, a una edat inusualment tardana per a un instrumentista de corda. Al moment de la fundació del grup, amb 24 anys, ja era, no obstant això, un instrumentista madur, que tenia clar que les seves preferències professionals s’inclinaven pel quartet de corda. Així mateix, feia molt temps que no tenia dubtes sobre la seva dedicació a la música ja que, com confessa, “de seguida vaig veure que la música era el que em feia més feliç”.
Igual que els seus companys de Quartet, és professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya, a Barcelona, i professor convidat de música de cambra a la Musikhochschule de Colònia. A més, des del 2009, Arnau forma part, juntament amb el seu germà Abel i la pianista Hyo-Sun-Lim, del Ludwig Trio, amb el qual ha gravat dos discos: l’un amb Trios de piano de Beethoven i l’altre amb el Triple Concert, també del compositor alemany, amb l’Orquestra Simfònica de Galícia, sota la direcció de Víctor Pablo Pérez.
L’any 2015, Arnau va tocar les Suites per a violoncel de Bach en dos concerts matinals de la Schubertíada de Vilabertran. Aquests concerts, que havia portat al disc l’any anterior per al segell Aglae, l’acompanyen des de sempre. El 2016 va enregistrar les obres per a violoncel i piano de Beethoven, utilitzant, com en el cas de Bach, arcs històrics del període de la seva composició. Convidat amb regularitat als festivals i cicles de concerts més prestigiosos dedicats al seu instrument, té ja confirmada la seva participació a la Biennal de Violoncel d’Amsterdam, el 2018.