Archivo por meses: marzo 2015

Robbie Williams porta el seu xou al Palau Sant Jordi (27 de març) Entrades exhaurides

Robbie Williams porta el seu xou al Palau Sant Jordi

robbie_williams_700x324_2_0-760x428

 

 

 

 

 

 

Entrades exhaurides

El cantant britànic torna a la ciutat més d’una dècada després de la seva darrera visita.

Robbie Williams arrenca la nova gira mundial Let Me Entertain You Tour amb un concert a Madrid i un altre al Palau Sant Jordi.

En aquesta gira es presenta el millor Robbie Williams, amb tots els èxits de la seva carrera cantats en un concert, com Bodies, Supreme i Angel, entre molts d’altres. El cantant britànic torna a la ciutat més d’una dècada després del seu darrer concert a la ciutat.

Divendres a les 21:30 h .

La plaça de les Glòries s’estrena amb múltiples activitats (dissabte 28 de març)

La plaça de les Glòries s’estrena amb múltiples activitats

MEET-GLORIES-1900x480500-760x428

 

 

 

 

 

 

La nova plaça de les Glòries s’inaugura dissabte 28 de març amb una jornada lúdica i oberta a tothom.

La nova plaça de les Glòries s’inaugura amb activitats de tot tipus en el seus diferents espais. A la Pèrgola-Umbracle hi haurà actuacions d’animació i, fins i tot, una xocolatada mentre que els voltants del Jardí de les Alzines acolliran el “Van Van Market” amb les tradicionals parades de menjar i actuacions musicals.

Un altre punt important serà l’espai expositiu del Meridià on s’hi inaugurarà la primera exposició que tindrà lloc en aquesta zona: “Prats de Molló: el meridià de la Memòria”. A la zona nord hi ha programades diverses activitats com sessions d’exhibició de futtoc, de formació de patinatge, i de freestyle amb patins en línia.

A més a més, el Museu del Disseny obrirà les seves portes durant el dia de la inauguració. En una jornada de portes obertes, l’exposició “Disseny per viure” es podrà visitar de forma gratuïta.

Ara Malikian – Suite Festival (26 de març de 2015, a les 21 h) Gran teatre del Liceu

Ara Malikian – Suite Festival

0a7c542e12

 

 

 

 

 

 

 

 

 

26 de març de 2015, a les 21 h

Al Gran Teatre del Liceu

Una inesgotable inquietud musical i humana han portat a Ara Malikian a aprofundir en les seves pròpies arrels armènies i assimilar la música d’altres cultures de l’Orient Mitjà (àrab i jueva), Centre Europa (gitana i kletzmer), Argentina (tango) i Espanya (flamenc), tot això dins d’un llenguatge molt personal amb el virtuosisme i l’expressivitat de la gran tradició clàssica europea. Guardonat amb els premis més prestigiosos del món, realitza més de 450 funcions anuals en més de 40 països. Actualment, està de gira amb més de 10 espectacles diferents acompanyat de músics de renom. Té més de 40 discos enregistrats i ha creat la seva pròpia orquestra. La seva qualitat i nivell com a violinista ha estat reconeguda en nombrosos concursos de prestigi mundial.

Festival Suite

Més informació al telèfon 93 240 05 20

La Fundació Antoni Tàpies convoca un concurs públic internacional per a la Direcció del centre

fundacio-antoni-tapies

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Fundació Antoni Tàpies convoca un concurs públic internacional per a la Direcció del centre

La Fundació Antoni Tàpies presenta el concurs públic internacional per escollir la nova Direcció que haurà de conduir la institució en els pròxims anys. La directora actual, Laurence Rassel, qui ocupa el càrrec des de setembre de 2008, va anunciar al mes de desembre que deixaria la Direcció el próxim mes de juliol, després d’haver completat la seva trajectòria al capdavant de l’entitat. La convocatòria té com a objectius primordials perseverar en les línies iniciades i desplegades durant aquests vint-i-cinc anys, afavorir l’adaptació de la Fundació a les noves exigències del moment actual, i contribuir a donar un nou impuls de futur a la institució.

La Fundació Antoni Tàpies, creada el 1984 per l’artista Antoni Tàpies amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani, va obrir les portes el 1990 i té una estructura jurídica de Fundació Privada. Tal com indica la convocatòria, el nou director/ra haurà de vetllar per la preservació, l’estudi i divulgació de l’obra i del pensament d’Antoni Tàpies, i també la promoció, divulgació i defensa de les manifestacions de l’esperit, especialment en l’àmbit de l’art contemporani, en les seves diverses formes. El govern i l’administració de la Fundació corresponen al Patronat, que és l’òrgan que exerceix la representació i la gestió de l’entitat, amb totes les facultats que determinen els Estatuts de la Fundació.

Les sol·licituds presentades seran analitzades i avaluades per una Comissió d’experts formada per Xavier Antich, Toni Tàpies, Manuel Borja-Villel, Catherine David, Pere Portabella, Josep Maria Carreté i Llucià Homs. Aquesta Comissió emetrà el veredicte i elevarà una proposta de candidatura al Patronat de la Fundació per al nomenament.

Entre els requisits exigits al futur director/ra, que exerceix la funció de Direcció artística i executiva de la Fundació, destaquen l’experiència professional en l’àmbit dels museus o centres d’art contemporani; la capacitat de lideratge, comunicació i negociació, així com de representar la Fundació i de desenvolupar xarxes de complicitats per poder articular els seus projectes; la capacitat per dirigir la gestió econòmica i per estimular iniciatives vinculades a l’increment de recursos propis i als projectes de mecenatge i patrocini. Es valorarà el coneixement de l’obra d’Antoni Tàpies, de la trajectòria de la Fundació i del medi cultural i artístic, i es tindran en compte la valoració i el diagnòstic de la situació actual i la capacitat d’articular una programació diversa, innovadora i atractiva per al futur de la Fundació.

Les persones interessades hauran de presentar el seu Curriculum vitae (amb els documents acreditatius dels mèrits exposats) i un informe-memòria (d’extensió màxima de deu fulls) que contingui, en primer lloc, una valoració i diagnòstic de la trajectòria de la Fundació fins al moment i la situació actual, i, en segon lloc, les línies generals del projecte que es proposa per als pròxims anys. El termini per a la presentació de les candidatures finalitzarà el 24 d’abril de 2015.

Bases de la convocatòria

Comissió d’experts

 

Barcelona, 25 de març de 2015

 


 

 

Fundació Antoni Tàpies | Barcelona

 

La Fundació Antoni Tàpies convoca un concurso público internacional para la Dirección del centro

La Fundació Antoni Tàpies presenta el concurso público internacional para escoger la nueva Dirección que deberá conducir la institución en los próximos años. La directora actual, Laurence Rassel, quien ocupa el cargo desde septiembre de 2008, anunció en diciembre que dejaría la Dirección el próximo mes de julio, después de haber completado su trayectoria al frente de la entidad. La convocatoria tiene como objetivos primordiales perseverar en las líneas iniciadas y desplegadas durante estos veinticinco años, favorecer la adaptación de la Fundació a las nuevas exigencias del momento actual y contribuir a dar un nuevo impulso de futuro en la institución.

La Fundació Antoni Tàpies, creada en 1984 por el artista Antoni Tàpies con el objetivo de promover el estudio y el conocimiento del arte moderno y contemporáneo, abrió sus puertas el 1990 y tiene una estructura jurídica de Fundación Privada. Tal y como señala la convocatoria, el nuevo director/ra deberá velar por la preservación, el estudio y divulgación de la obra y del pensamiento de Antoni Tàpies, así como también de la promoción, difusión y defensa de las manifestaciones del espíritu, especialmente en el ámbito del arte contemporáneo, en sus diversas formas. El gobierno y la administración de la Fundació corresponden al Patronato, que es el órgano que ejerce la representación y la gestión de la entidad, con todas las facultades que determinan los Estatutos de la Fundació.

Las solicitudes presentadas serán analizadas y evaluadas por una Comisión de expertos formada por Xavier Antich, Toni Tàpies, Manuel Borja-Villel, Catherine David, Pere Portabella, Josep Maria Carreté y Llucià Homs. Esta Comisión emitirá su veredicto y elevará una propuesta de candidatura al Patronato de la Fundació para su nombramiento.

Entre los requisitos exigidos al futuro director/ra, que ejerce la función de Dirección artística y ejecutiva de la Fundació, destacan la experiencia profesional en el ámbito de los museos o centros de arte contemporáneo; la capacidad de liderazgo, comunicación y negociación, así como de representar a la Fundació y desarrollar redes de complicidades para poder articular sus proyectos; la capacidad para dirigir la gestión económica y para estimular iniciativas vinculadas al incremento de recursos propios y los proyectos de mecenazgo y patrocinio. Se valorará el conocimiento de la obra de Antoni Tàpies, de la trayectoria de la Fundació y del medio cultural y artístico, y se tendrán en cuenta la valoración y el diagnóstico de la situación actual y la capacidad para articular una programación diversa, innovadora y atractiva para el futuro de la Fundació.

Las personas interesadas deberán presentar su Curriculum vitae (con los documentos acreditativos de los méritos expuestos) y un informe-memoria (de extensión máxima de diez hojas) que contenga, en primer lugar, una valoración y diagnóstico de la trayectoria de la Fundació hasta el momento y la situación actual, y, en segundo lugar, las líneas generales del proyecto que se propone para los próximos años. El plazo para la presentación de las candidaturas finalizará el 24 de abril de 2015.

Bases de la convocatoria

Comisión de expertos

 

Barcelona, 25 de marzo de 2015

 


 

 

Fundació Antoni Tàpies | Barcelona

 

The Fundació Antoni Tàpies announces an international open competition for the position of Director of the centre

The Fundació Antoni Tàpies presents an international open competition to select a new Director to lead the institution in the coming years. The current director, Laurence Rassel, who has held the post since September 2008, announced in December that she would be stepping down in July, after completing her term as head of the institution. The aim of the competition is to continue the fundamental objectives and guidelines already deployed over the past twenty-five years, while overseeing the Fundació’s adaptation to the new demands of the moment, and help give fresh impetus for the future.

Created in 1984 by the artist Antoni Tàpies to promote the study and knowledge of modern and contemporary art, the Fundació Antoni Tàpies opened its doors in 1990 and has the legal structure of a Private Foundation. As noted in the announcement, the new Director will ensure the preservation, study and dissemination of the work and ideas of Antoni Tàpies, and the promotion, dissemination and defence of the manifestations of the human spirit, especially in the field of contemporary art in all its various forms. The government and administration of the Fundació correspond to the Board, which is the body that represents and manages it, with all the powers determined by its Statutes.

The applications received will be analysed and evaluated by a Committee of experts: Xavier Antich, Toni Tàpies, Manuel Borja-Villel, Catherine David, Pere Portabella, Josep Maria Carreté and Llucià Homs. This Committee will issue its decision and submit a nomination to the Board of Trustees for appointment.

The requirements of the future Director, who exercises the role of executive and artistic director of the Fundació, include professional experience in the field of museums and contemporary art centres; leadership ability, communication and negotiation skills, as well as representing the Fundació and developing networks of complicity to articulate its projects; the ability to direct the financial management of the centre and stimulate initiatives to increase revenue and sponsorship and patronage projects. He/she will possess knowledge of the work of Antoni Tàpies and the trajectory of the Foundation to date, and be conversant with the wider cultural and artistic environment. Evaluation will take into account the assessment and diagnosis of the current state of affairs and the candidate’s ability to articulate a diverse, innovative and attractive future programme for the Fundació.

Interested persons should submit their Curriculum Vitae (with clear documentation proving their merits) and a detailed statement (maximum of 10 pages) containing, firstly, an assessment and diagnosis of the trajectory of the Fundació to date and at the present time, and, secondly, an outline of the candidate’s proposed project for the coming years. The deadline for submission of nominations is 24 April 2015.

Open competition bases

Committee of experts

 

Barcelona, 25 March 2015

 

 

 

 

 

 

 

 

L’Auditori fa 16 anys i ho celebrem amb 48 hores d’entrades al 50% (25 i 26 de març)

L’Auditori fa 16 anys i ho celebrem amb 48 hores d’entrades al 50%

auditori-de-barcelona1

 

 

 

 

 

 

 

Durant tot el dia de dimecres 25 i dijous 26 de març es poden comprar entrades pels concerts d’aquesta setmana a meitat de preu

Aquesta setmana actuen a L’Auditori Blaumut, el mestre Philippe Herreweghe, Rebekka Bakken, i l’OBC interpreta Mort i Transfiguració d’Strauss

Aquesta setmana estem d’aniversari. Diumenge L’Auditori va complir 16 anys i volem compartir la celebració amb el públic. Per això durant 48 hores tothom qui ho vulgui podrà comprar les entrades pels concerts d’aquesta setmana amb un descompte del 50%. La promoció serà vàlida el dimecres 25 i el dijous 26 de març. És una molt bona oportunitat per gaudir de les diferents propostes musicals que hi ha programades fins diumenge. N’hi ha de tots els estils i per a tots els gustos.

El primer concert que es podrà gaudir a meitat de preu és l’esperadíssim inici de gira dels Blaumut que començaran a cantar en directe les cançons del seu nou disc «El primer arbre del bosc» dijous 26 a la Sala 1 Pau Casals (21h). Divendres L’Auditori ofereix dues propostes que faran les delícies dels amants del jazz i de la música antiga. D’una banda, el mestre Philippe Herreweghe dirigirà una versió única de la Passió segons Sant Joan de Bach amb el Collegium Vocale Gent (Sala 1. 20:30h). I de l’altra, la diva del jazz noruec, Rebekka Bakken, serà la protagonista del tercer concert del Víking Musik BCN amb el seu particular homenatge a Tom Waits (Sala 2 21h). I encara n’hi ha més! Aquest cap de setmana l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ofereix el concert Mort i Transfiguració d’Strauss amb Michel Tabachnik com a director convidat. Completen el programa obres de Wagner, Boulez i Ravel.

L’Auditori, dissenyat per l’arquitecte Rafael Moneo, es va inaugurar el 22 de març del 1999. Amb 42.000 metres quadrats dedicats a la música, l’edifici combina la sòbria modernitat externa amb quatre sales que ofereixen el marc perfecte per a diferents tipus de concerts: la Sala 1 Pau Casals, la Sala 2 Oriol Martorell, la Sala 3 Tete Montoliu i la Sala 4 Alicia de Larrocha. L’acústica de les sales està minuciosament estudiada dintre del projecte per l’enginyer especialitzat Higini Arau. Al mateix complex musical, hi tenen la seva seu l’Escola Superior de Música de Catalunya i el Museu de la Música. Això converteix l’Auditori en un focus de la vida musical de la ciutat en els diferents camps de la divulgació, la docència i la recerca.

https://www.auditori.cat

Krzysztof Warlikowski: Mensaje Día Internacional del teatro 2015

Krzysztof Warlikowski: Mensaje Día Internacional del teatro 2015

untitled

 

 

 

 

 

 

 

Krzysztof Warlikowski
1962

Es uno de los más importantes directores de teatro europeo de su generación, que se ha destacado por el trabajo con sus actores en la exploración de procesos creativos, como también en la composición de contundentes imágenes teatrales para obras de William Shakespeare, del teatro clásico griego y montajes de autores contemporáneos. Purificado de Sarah Kane, fue la obra que en 2002 le dio relevancia internacional, con un trabajo que le ha permitido girar por varios de los principales escenarios y festivales mundiales.

Los verdaderos maestros del teatro se pueden encontrar muy fácilmente lejos del escenario. Y por lo general no tienen interés en el teatro como máquina para reproducir convenciones y clichés. Buscan las fuentes de la pulsión y las corrientes vivas que evitan las salas de representación y a las multitudes que prefieren la copia de un mundo o de otro. Preferimos copiar en vez de crear mundos que inciten al debate con el público, que se centren en las emociones que se acumulan bajo la superficie. En realidad no hay nada que pueda revelar tantas pasiones ocultas como el teatro.

A menudo vuelvo a la prosa como una guía. De vez en cuando me sorprendo pensando en escritores que hace casi un siglo profetizaron el declinar de los dioses europeos, y describieron el crepúsculo que hizo sucumbir a nuestra civilización en una oscuridad que aún espera ser iluminada. Estoy pensando en Franz Kafka, Thomas Mann y Marcel Proust, pero también incluiría hoy a John Maxwell Coetzee en este grupo de profetas.

Su sentido común sobre el inevitable fin del mundo -no del planeta, sino del modelo de las relaciones humanas- y del orden social y el caos, es considerablemente actual para nosotros hoy día. Para nosotros que vivimos después del fin del mundo. Para nosotros que enfrentamos crímenes y conflictos que se encienden diariamente en nuevos lugares más rápido que los ubicuos medios de comunicación. Estos fuegos se vuelven aburridos muy rápidamente y desaparecen de las noticias, para nunca más volver. Y nos sentimos desprotegidos, horrorizados y acorralados. Ya no podemos construir torres, y las murallas que levantamos obstinadamente, no nos protegen de nada -por el contrario, ellas mismas piden protección y cuidado, lo que nos hace consumir una gran parte de nuestra energía vital. Ya no tenemos la fuerza para tratar de mirar lo que hay más allá de las puertas, detrás de los muros. Y es precisamente por eso que el teatro debe existir y donde debe encontrar su fuerza. Mirar más adentro de lo permitido.

“La leyenda busca la explicación de lo inexplicable. Está aferrada a la verdad y debe terminar en lo inexplicable”- así es como Kafka describió la transformación de la leyenda de Prometeo. Siento profundamente que esas mismas palabras deberían describir el teatro. Y ese tipo de teatro que se aferra a la verdad y termina en lo inexplicable, es el que deseo para todos sus trabajadores, para los que están en el escenario y para los que están en el público. Lo deseo con todo mi corazón.

Krzysztof Warlikowski

Traducido por Manolo Garriga

Centro Cubano del ITI

27 de marzo: Día Mundial del Teatro

dia-mundial-teatro

 

 

 

 

 

 

 

 

27 de marzo: Día Mundial del Teatro

 

 

 

 

dia-mundial-teatro

 

 

 

 

 

 

 

En el año 1948, diferentes personalidades del mundo teatral, propusieron, conjuntamente con la UNESCO, la creación de un Instituto Internacional de Teatro (ITI/UNESCO) que, hoy en día, es la ONG más famosa en el campo de las artes escénicas.

En una de las reuniones que anualmente mantiene el Instituto, concretamente en Helsinki y después en Viena en el noveno congreso mundial del ITI en junio de 1961, el presidente Arvi Kivimaa, propuso en nombre del Centro Finlandés y apoyado por los Centros Escandinavos, que fuera creado un Día Mundial del Teatro. Esta propuesta fue aprobada con aclamación.

Se eligió el 27 de marzo porque en esta fecha de 1962, tuvo lugar la apertura de temporada e inauguración del Teatro de las Naciones de París. Desde entonces, personalidades de la talla de Jean Cocteau, Arthur Miller, Laurence Oliver, Jean Louis Barrault, Peter Brook, Edward Albee, Vaclav Havel, Richard Burton, Luchino Visconti, etc… han emitido a todo el mundo sus mensajes; así,

Desde ese 27 de marzo de 1962, todos los teatros pertenecientes al ITI, teatros de otros continentes, teatros del mundo, leen el mensaje escrito por el personaje elegido.

Dimecres dia 25 de març, després de la funció de Selecció es durà a terme un col·loqui sobre l’obra Selecció

image002

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dimecres dia 25 de març, després de la funció de Selecció es durà a terme un col·loqui sobre l’obra amb la participació dels actors Jordi Collet, Alberto Diaz, Albert Prat i Joan Solé; l’autor i director del text Albert Arribas i la col·laboració del director i dramaturg Josep Maria Miró. L’espectacle, coproducció de La Ruta 40 i Centaure Produccions, tracta sobre el viatge a la maduresa de quatre nois suplents d’un equip de taiteitalija.

Una oportunitat de conèixer millor la història dels personatges que formen part d’aquest viatge!

<http://www.laseca.cat/ca/obra/97/seleccio–albert-arribas/&gt;

LA SECA Espai Brossa

Flassaders, 40

08003 Barcelona

 www.laseca.cat

CAP A UN CANVI DE PARADIGMA EN EL TEATRE ESPANYOL? DILLUNS 30 DE MARÇ, 20H – TEATRE ROMEA

CAP A UN CANVI DE PARADIGMA EN EL TEATRE ESPANYOL?

DILLUNS 30 DE MARÇ, 20H – TEATRE ROMEA

image004

 

 

 

 

 

 

 

A

 

 

Amb el suport de l’ Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música
(INAEM) i de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB)

Diàleg amb Guillem Clua i Andrés Lima.

Modera: Borja Sitjà

El teatre i el món. L’autor local en un món global.

Internacionalitzar-se implica fer produccions singulars, innovadores,
d’altra qualitat, però també, i de manera creixent, tractar temes que puguin
interessar arreu.

Una cosa és fer un Ibsen extraordinari, una altra, vendre un text actual.
Artistes i directors són objecte d’un mercat global, però els textos també
ho són.

Com es treballa aquest objectiu, conjuntament amb l’exigència d’una major
implicació en la problemàtica concreta que ens afecta a casa nostra?

GUILLEM CLUA

Llicenciat en Periodisme, inicia la seva formació teatral a la London
Guildhall University. La seva projecció internacional ha estat imparable des
de l’estrena el 2005 de la seva obra La pell en flames a La Villarroel,
Madrid (Centro Dramático Nacional, 2012) i ciutats dels EUA i América del
Sud. També ha estrenat al Spanish Repertoir Theatre de Manhattan Gust a
cendra (2006), Marburg a Caracas (Veneçuela) i Smiley a Xile (2013). El seu
primer musical, Killer, s’ha estrenat a Atenes i Xipre el 2012 i
pròximament s’estrenarà a Nova York.

ANDRÉS LIMA

(Madrid, 1961) Director, actor i dramaturg, fundador de la companyia
Animalario. Reconegut amb quatre premis Max. Ha treballat per a la
Comédie-Française (Les joyeuses commères de Windsor, 2011 i Bonheur, 2009) i
el Stadsteater de Goteborg, Suècia (El caso Danton, 2012 i Blackbird, 2010).
Altres treballs recents: Desde Berlin (Romea, 2014), Viento (es la dicha de
amor), Teatro de la Zarzuela, 2013; Elling, Madrid, 2012 i Urtain (2008).

BORJA SITJÀ

(Barcelona, 1957) Gestor artístic de prestigi internacional. Actual Director
del Teatre Romea i de BIT. Va ser Director artístic de l’Odéon-Théâtre de l’
Europe de París, membre del Consell Assessor de la Biennal de Venècia i
Director Artístic del Parc i Grande Halle de la Villette de París, Conseller
artístic internacional del TNC, Director del Festival Internacional
Barcelona-Grec; Director artístic del Fòrum Universal de les Cultures de
Barcelona 2004 i director de creació de l’ Institut Ramon Llull. Des de
l’any 2000 és Oficial de l’Ordre de les Arts i les Lletres de la República
Francesa

 

Hospital, 51 08001, Barcelona / T 93 318 14 31 – F 93 301 93 18

DILLUNS 30 DE MARÇ, 20H – TEATRE ROMEA

PHILIPPE JAROUSSKY INTERPRETA ‘MÉLODIE FRANÇAISE’ SOBRE TEXTOS DE VERLAINE (25 de març)

PHILIPPE JAROUSSKY INTERPRETA ‘MÉLODIE FRANÇAISE’ SOBRE TEXTOS DE VERLAINE

El contratenor presenta al Gran Teatre del Liceu el seu darrer disc Green

Philippe-Jaroussky_870X390-690x309

 

 

 

 

 

El contratenor Philippe Jaroussky oferirà el proper dimecres dia 25 de març al Gran Teatre del Liceu un recital de mélodie française, en un exercici de sensibilitat i tècnica vocal allunyat del repertori habitual associat als contratenors.

Després del seu primer disc Opium, l’artista ha enregistrat un de més ambiciós -Green- al voltant de la poesia de Paul Verlaine, el poeta francès més musicat. El contratenor s’ha volgut centrar principalment en els poemes més coneguts, oferint tant diverses versions musicals d’un mateix poema (els més famosos de Fauré , Debussy i Hahn, entre d’altres) com petits tresors amagats (Poldowski, Bordes i Szulc).

Amb aquest lligam amb la cançó francesa, l’artista ha volgut mostrar fins a quin punt Verlaine ha inspirat a molts artistes en el decurs de diferents èpoques i que encara ho fa avui dia.

RECITAL PHILIPPE JAROUSSKY
Dimecres 25 de març de 2015, 20.00 h.

Primera part: 50 min . entreacte: 30min . Segona part: 50 min.
Durada total aproximada: 2 hores i 15 minuts

Philippe Jaroussky contratenor
Jérôme Ducros piano

GREEN

PRIMERA PART

Gabriel Fauré

Clair de lune

Green

Reynaldo Hahn

En sourdine

Poldowski

Colombine

Charles Bordes

O triste était mon âme

Claude Debussy

Prélude de la Suite bergamasque (piano sol)

Gabriel Fauré

Mandoline

Déodat de Séverac

Le ciel est par dessus le toit

Ernest Chausson

Écoutez la chanson bien douce

Poldowski

Mandoline

La lune blanche

Emmanuel Chabrier

Idylle de les Pièces pittoresques (piano sol)

Reynaldo Hahn

D’une prison

Claude Debussy

Fêtes galantes I (En sourdine, Fantoches, Clair de lune)

Léo Ferré

Ecoutez la chanson bien douce

SEGONA PART

Jozef Szulc

Clair de lune

André Caplet

Green

Reynaldo Hahn

Chanson d’automne

Camille Saint-Saëns

Le Vent dans la plaine

Léo Ferré

Colloque sentimental

Claude Debussy

Clair de lune de la Suite bergamasque (piano sol)

Ernest Chausson

Apaisement

Gabriel Fauré

C’est l’extase

Claude Debussy

Mandoline

Arthur Honegger

Un grand sommeil noir

Claude Debussy

l’Isle joyeuse (piano sol)

Fêtes galantes II (Les ingénus, Le faune, Colloque sentimental)

Charles Trenet

Chanson d’automne

Exposició de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ‘Antoni Capella, fotògraf de societat. 1955-1980’ (del 26 de març a´4 d´octubr de 2015)

Exposició de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ‘Antoni Capella, fotògraf de societat. 1955-1980’

capella

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El fons fotogràfic d’Antoni Capella Contra (1934-2005) va ingressar a l’AFB l’any 2010. Capella va ser un fotògraf professional ubicat entre Barcelona i Calafell. És l’autor de nombroses fotografies d’estudi i d’actes socials rellevants que van tenir lloc en aquestes ciutats. Va desenvolupar part de la seva activitat com a fotògraf a Ràdio Barcelona, i a partir d’aquí en entitats com El Gran Teatre del Liceu, l’Hotel Ritz o l’Arca de Noé, i sobretot al club Terraza Martini. Les fotografies de l’exposició corresponen al període 1955-1980.

L’exposició presenta 125 fotografies, que són impressions digitals a partir de negatius originals i en una vitrina s’exposa material gràfic de la tasca professional del fotògraf, així com un audiovisual amb 75 fotografies més.

‘Antoni Capella, fotògraf de societat. 1955-1980’ es podrà visitar del 26 de març al 3 d’octubre de 2015.

José Pérez Ocaña fue un pintor naïf, anarquista y activista LGBT español, andaluz afincado en Barcelona, nacido el 24 de marzo de 1947 y fallecido el 18 de septiembre de 1983.

José Pérez Ocaña

untitled

J

 

 

 

 

 

 

osé Pérez Ocaña fue un pintor naïf, anarquista y activista LGBT español, andaluz afincado en Barcelona, nacido el 24 de marzo de 1947 y fallecido el 18 de septiembre de 1983.

No hay mucha información sobre su obra pictórica, y, aunque se pensó en dedicarle un museo con sus obras en su pueblo natal, no se ha llevado a cabo. Fue un personaje polémico de gran importancia en la transición española, representante de la libertad que tanto se ansiaba en aquella época.

Nació en Cantillana, un pueblo perteneciente a la provincia de Sevilla, Andalucía. José Pérez Ocaña, homosexual reconocido y orgulloso de serlo, abandonó en 1971 su pueblo natal debido a la intolerancia y a la marginación, para trasladarse a Barcelona, la ciudad ideal para expresar su arte y sus transgresoras ideas. Se declaraba anarquista (históricos sus perfonmances durante las Jornadas Libertarias Internacionales de CNT de 1977 en el Parque Güell). Allí vivió en la Plaza Real, donde tenía un altar con una imagen de la Virgen de la Asunción llena de flores en el balcón, y conoció a artistas como Nazario y Copi. Vivió humildemente en una buhardilla barcelonesa, ejerciendo el oficio de pintor de brocha gorda para subsistir.

Aunque su arte era apreciado por muchos, Pérez Ocaña destacó por su forma de vivir, por expresarse libremente sin atender a las posibles consecuencias de un país todavía anquilosado en unos valores arcaicos y peligrosos .1 Era un personaje típico de las Ramblas, se travestía sin ningún tapujo a plena luz del día con una mezcla de andaluza y de religiosidad típica de su tierra, y vivía rodeado de los que le querían y entendían. De original vida, Pérez Ocaña también encontró la muerte de la manera más sorprendente. Volvió a Cantillana, para celebrar unas fiestas de carnaval y reunirse con su familia, a la que adoraba. Pérez Ocaña confeccionó un disfraz de sol, con papel, tela y bengalas, que desafortunadamente se quemó, produciéndole quemaduras mortales. El 18 de septiembre de 1983 Pérez Ocaña moriría en el hospital, una semana después de haberse quemado accidentalmente.

]Ventura Pons le dedicó en 1978 su primera película-documental Ocaña, retrato intermitente, en la que se habla de la vida del polémico pintor, y en la que se representa a sí mismo.
Nazario le rindió homenaje en el cómic Alí Babá y los 40 maricones.
Carlos Cano le dedicó la canción «Romance a Ocaña», que también fue grabada por María Dolores Pradera.
María José Magaz Marcos le dedicó el libro de poemas «En tu recuerdo» (Barcelona, 1984) ISBN-10: 84-398-1091-1 / 8439810911
También se le han dedicado obras de teatro, como Copi i Ocaña al Purgatori, de Marc Rosich. y, los que le conocieron, no dudan de la relevancia de este personaje.

El 25 de septiembre de 2009 se le rindió homenaje en un sentido acto en la Plaza Real de Barcelona.
Su familia posee toda su obra pictórica, que expone, en parte, en un bar de su propiedad.
Juan José Moreno y Manuel Huete dirigen el documental, Ocaña, la memoria del sol donde se acercan a través de testimonios, fotografías e imágenes inéditas.(2009)