Archivo por meses: diciembre 2015

L’Acadèmia del Cinema Català nomenarà cinc nous Membres d’Honor

ricardoiii-con-nombre-02-19256L’Acadèmia del Cinema Català nomenarà cinc nous Membres d’Honor

•Els distingits són Narcís Agustí, Asunción Balaguer, Jaume Figueras, Elisenda Nadal i Leopoldo Pomés

•La cerimònia oficial es celebrarà al Palauet Albéniz de Montjuic el 13 de gener de 2016, en un acte presidit per l’Alcaldessa de Barcelona

Narcís Agustí, fundador de la cadena de cinemes OCINE, Asunción Balaguer, actriu de teatre i cinema, Jaume Figueras, degà de la crítica cinematogràfica catalana, Elisenda Nadal, fundadora de Fotogramas i Leopoldo Pomés, fotògraf i publicista, es sumen a la nòmina de Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català, un reconeixement de la institució i els companys de professió a persones que s’han distingit per la seva trajectòria professional i la seva contribució al cinema.

L’homenatge als nous Membres d’Honor es celebrarà al Palauet Albéniz de Montjuic el dimecres 13 de gener de 2016 a les 12 hores, en un acte que presidirà l’Excma. Sra. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, en mostra del suport del govern municipal al cinema català. Cada un dels nous Membres d’Honor serà glossat per una persona propera a l’homenatjat. A l’acte també hi assistiran els nominats i les nominades als VIII Premis Gaudí per fer la tradicional fotografia de família.

 

Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2009-2015)

Els nous Membres d’Honor compartiran aquesta categoria honorífica amb 43 noms propis del cinema català: Josep Miquel Aixalà, Carles Burgès, Jaime Camino, Montserrat Carulla, Carme Contreras, Jordi Dauder, Manel Esteban, Jordi Feliu, Josep Maria Forn, Teresa Gimpera, Macari Gómez, els germans Jordi i Carles Grangel, Román Gubern, A. Isasi-Isasmendi, Anna Lizaran, Antonio Llorens Sanchís, Bigas Luna, Josep Maixenchs, Fermín Marimón, Joan Mariné, Joana Martí, Gregory Nava, Rosa Novell, Josep Mª Nunes, Arnau Olivar, Antoni Padrós, Jesús Pérez, Josep Antoni Pérez, Francesc Pérez-Dolz, Tomàs Pladevall, Paco Poch, Ventura Pons, Pere Portabella, Josep M. Queraltó, Montserrat Salvador, Àngel Santacreu, Carles Santos, Jordi Savall, Marta Selva, Julieta Serrano, Anna Solà, Ramón Martos Vivar i Brian Yuzna.

 

Els nous Membres d’Honor

Narcís Agustí

79anysnacolor-19253

 

 

 

 

 

Narcís Agustí (Olot, 1935) és exhibidor cinematogràfic. Fill de Joan Agustí i Pujol, qui engegà l’empresa amb el Cine Núria d’Olot i l’emblemàtic Teatre Ultònia de Girona, Narcís Agustí va prosseguir obrint nombroses sales a Catalunya. La primera, l’any 1964 i també Olot, va ser el Cine Grido. Després van ser els Cinemes Catalunya 1, 2 i 3 a Girona, multisales pioners a la província que van obrir les seves portes l’any 1978 coincidint amb l’estrena de La guerra de les galàxies. També a Tarragona va obrir-hi nombrosos cinemes, com els Òscar –nom que va esdevenir corporatiu– l’any 1985, incorporant el Comèdia i els Catalunya (1987) i obrint més tard el que serà el seu complex més gran: Les Gavarres (1998), que compta actualment amb 16 sales.

Mentre, a principis de la dècada dels noranta, l’empresa s’expandeix a altres poblacions de Catalunya com Granollers (5 sales) o Roquetes (6 sales) alhora que ho fa cap a la resta d’Espanya, inaugurant cinemes a Guipúscoa (7 sales), Tudela (11 sales), San Sebastián (9 sales), Logroño i Pamplona, i fins i tot fora del territori espanyol, al País Basc francès. Allà, Agustí obre un cinema amb 7 sales a Anglet, entre Birraitz i Baiona i recentment, el 2010, 9 sales més a Béziers a les que s’hi han de sumar les inaugurades a Catalunya com Girona (2000), Platja d’Aro (2002), Vendrell (2003), València, Xàtiva i Vila-Seca (2008), Valladolid (2012) o Blanes (2014).

L’any 1990, Narcís Agustí va rebre el Premi Sant Jordi de Cinematografia que atorga Ràdio Nacional d’Espanya a la indústria del cinema espanyol “pel seu esforç a millorar l’exhibició” a Girona i especialment a Tarragona.

Actualment, i amb el nom d’OCINE, Agustí juntament amb els seus fills Joan, Jordi i Esteve dirigeixen fins a tretze cinemes a Espanya i dos més a França, amb un total de 130 pantalles, 24.000 butaques i més de cinquanta anys d’experiència en l’exhibició cinematogràfica.

Asunción Balaguer

ricardoiii-con-nombre-02-19256

 

 

 

 

 

 

 

 

Asunción Balaguer (Manresa, 1625) és actriu de teatre i cinema. Formada a l’Institut del Teatre, s’inicià professionalment a Barcelona amb l’obra L’alcova vermella de Josep Maria de Sagarra al Teatre Romea. L’any 1948 va entrar a formar part de la companyia madrilenya Lope de Vega de Manuel Tamayo, amb la que va interpretar textos clàssics.

Balaguer es va casar amb el també actor Francisco Rabal el 1951, mateix any que debutava actuant davant de les càmeres sota les ordres de José Luis Gamboa a Perseguidos (1952). Des d’aleshores començà un llarg idil·li amb el setè art que la va portar a participar, com a actriu protagonista o secundària, a més de quaranta llargmetratges d’autors de tan renom com Emilio Martínez-Lázaro, Lulú de noche, (1985), Jaime de Armiñán, La hora bruja, (1985), Juncal (TV), 1989, El palomo cojo, 1995), Fernando Trueba, El sueño del mono loco, (1989), Jaime Camino, El largo invierno, (1992), Pilar Miró, El pájaro de la felicidad, (1993), Pedro Costa, Una casa en las afueras, (1995), Arturo Ripstein, El evangelio de las maravillas, (1998) o Montxo Armendáriz, Silencio roto, (2001). També en televisió ha tingut una llarga i fructuosa trajectòria, participant a tv movies i a multitud de sèries d’èxit com Teresa de Jesús (1984), Polseres vermelles (2011), Gran Hotel (2011) o Merlí (2015).

L’any 1999, Balaguer va rebre el Premi Sant Jordi (ex aequo) per la seva interpretació a Las huellas borradas d’Enrique Gabriel, paper gràcies al qual també va ser reconeguda amb la Biznaga de Plata al Festival de San Sebastián. El 2011 va rebre el Premi Ercilla i el Premi Ciutat de Palència a la Millor Interpretació de Repartiment per El pisito i els darrers anys, la Unión de Actores l’ha guardonat amb fins a quatre premis: Tota una vida –a la seva trajectòria– (2011), Millor Actriu de Repartiment de Teatre per Follies (2012) –paper gràcies al qual es va fer també amb el Premi Max– i Millor Actriu de Repartiment de Televisió per Gran Hotel en dues ocasions, 2013 i 2014.

Jaume Figueras

jaume-figueras---desembre-2015-19254

 

 

 

 

 

 

 

 

Jaume Figueras (Barcelona, 1940) és analista i cronista cinematogràfic. La seva relació professional amb l’audiovisual es va iniciar l’any 1964 ingressant a la distribuïdora CB Films com a cap de publicitat, després de dos any com a redactor publicitari a l’Agència Danis. Aleshores van arrencar també les seves col·laboracions sobre cinema a mitjans com Ràdio Barcelona (actual Cadena Ser), o la revista “Fotogramas”. Sota el nom de “Sessions de Cinema d’Art i Assaig” i posteriorment de “Círculo A”, Figueras, juntament amb Antoni Kirchner i Pere Fages, van fer-se càrrec, a finals dels seixanta, de la programació del Cinema Publi. Convertits en empresaris de l’exhibició cinematogràfica, tots tres van arribar a dirigir fins a deu cinemes barcelonins –el Maldà, el Capsa i el Casablanca, entre d’altres– projectant-hi films aleshores inèdits al país d’autors com Bergman o Antonioni.

Actualment, Jaume Figueras és conegut sobretot com a director i presentador del veterà programa del Canal 33 “Cinema 3”, que l’any 2014 va celebrar les trenta temporades. Per altra banda, ha fet col·laboracions puntuals a diversos programes de la televisió pública catalana, sent també assidu narrador de la nit dels Oscars a Canal+, cadena a on també hi va presentar, durant quatre temporades i juntament amb Ana García Siñeriz, el programa MagaCine. Com a cronista de cinema, ha col·laborat amb columnes d’opinió a edicions com Time Out Barcelona o Guía del Ocio.

Al llarg de la seva trajectòria, Figueras ha entrevistat des de personalitats mítiques com Gregory Peck i François Truffaut fins a grans rostres del cinema actuals com Ben Kingsley, Kim Basinger, Antonio Banderas, Michael Haneke o Juliette Binoche. També ha estat bastament reconegut, amb el Premi Ondas per Cinema 3 i Informatiu Cinema, el Premi Cartelera Turia per Cinema 3, el Premi Ciutat de Barcelona a la categoria d’audiovisuals, el Premi APEI Catalunya a la categoria de televisió i el Premi Ángel Fernández-Santos que concedeix la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya. Jaume Figueras també és el comentarista habitual dels Premis Gaudí pels espectadors del Televisió de Catalunya junt a Àlex Gorina.

Elisenda Nadal

sranadal-medio_ok-19257

 

 

 

 

 

 

 

 

Elisenda Nadal (Barcelona) va ser directora, durant 45 anys, de la revista de cinema més coneguda i venuda de l’Estat espanyol, Fotogramas. Filla del seus fundadors, Antonio Nadal-Rodó i María Fernanda Gañán, responsables també de la revista Garbo, Elisenda Nadal va viure des de molt jove les interioritats del món editorial. Llicenciada en Ciències de la Informació, va començar la seva carrera professional treballant per les publicacions que dirigien els seus pares. Es va fer càrrec de la subdirecció de Fotogramas quan encara era setmanal i el 1970 va accedir al càrrec de directora, sent la gran propulsora de les diverses renovacions que va viure la revista.

A mitjans dels 80, durant 4 anys, dirigí el suplement La Vanguardia Mujer, combinant-ho amb Fotogramas. El 1989, va produir-se una fusió editorial a la revista cinematogràfica entre l’antiga editora i el grup Hachette Filipacchi, sorgint Comunicación y Publicaciones, S.A. Aquest canvi va configurar el que Fotogramas és a l’actualitat, publicació de referència per difusió, circulació i antiguitat. Sota la direcció de Nadal, la revista va comptar amb col·laboracions regulars de personalitats com Ricardo Muñoz Suay, Oriana Fallaci, Sheliah Graham, Enrique Vila-Matas, José Luis Guarner, Terenci Moix, Rosa Montero, Maruja Torres o el mateix Jaume Figueras. Des de l’auge del destape fins al format actual, la revista també va patir sotracs fruit de la censura i un canvi de paradigma que va suposar la seva clausura durant varis mesos l’any 1981, per a ressorgir i consolidar-se, des dels anys 90, com una revista cinematogràfica de referència a nivell internacional amb els seus propis guardons, Fotogramas de Plata.

L’octubre de 2015, Mazda Rebels de Barcelona va presentar l’exposició ‘Fotogramas 1946 -1962: luz, modernidad y rebeldía’ per mostrar, a través de les primeres edicions de la revista, un recorregut pel cinema i el periodisme de l’Espanya de la post-guerra i de la dècada dels 50, que reflectia una realitat complexa i paradoxal: de propaganda i prohibició, però també d’ingeni, rebel·lió i reacció.

Elisenda Nadal va ser, paral·lelament, directora editorial de les revistes Fantastic Magazine, Qué Leer, Clio, l’Anuario Fotogramas de Cine i els llibres de la col·lecció Cuadernos de Cine. La seva figura està vinculada a l’aparició de la gauche divine i l’Escola de Barcelona, de les quals Fotogramas va ser un important actiu i altaveu mediàtic.

Leopoldo Pomés

1425906223215

 

 

 

 

 

Leopoldo Pomés (Barcelona, 1931) és fotògraf i director de cinema i publicitat. La seva inclinació i dedicació a la fotografia va sorgir de manera autodidacta, però aviat es va veure reconegut per l’avantguarda artística barcelonina, exposant a llocs com Galerías Layetanas i publicant en varis llibres fotogràfics. Fruit de la seva amistat amb personalitats del món de l’art com Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies o Joan Brossa, Pomés ha creat un important testimoni fotogràfic, tant des del punt de vista artístic com documental.

En el món de la publicitat, l’any 1961 va fundar el seu propi estudi publicitari juntament amb la seva dona Karin Leiz: l’Studio Pomés. A través d’aquest, Pomés va rodar un gran nombre d’espots i campanyes tan emblemàtiques com la de les bombolles de Freixenet (1966), la de la candidatura olímpica de Barcelona (1986), o la noia i el cavall blanc de Terry, obtenint premis a festivals com Venècia o Canes. Des de l’any 1966 fins el 1969, Pomés va guanyar fins a quatre premis Rizzoli de fotografia consecutius.

Pel que fa al cinema, l’any 1957 va realitzar el curtmetratge Salida de misa, sent també director de fotografia del film Notes sûr l’emigration de Paolo Brunatto i Jacinto Esteva, (1960). Després de diversos projectes no realitzats com un documental taurí produït per Pere Portabella, el 1977 dirigeix el thriller Ensalada Baudelaire, escrit per ell mateix juntament amb Román Gubern i Óscar Tusquets. A partir d’aleshores dirigeix multitud de peces documentals i institucionals relacionades amb la capital catalana com La moda a Barcelona (1987), Inspiring Barcelona (1989) o Barcelona, una passió (1992).

El 1998, Pomés va ser reconegut amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, i un any més tard amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Anteriorment havia rebut, per part de l’Ajuntament de Barcelona, la Medalla d’Or al Mèrit Artístic. La seva obra fotogràfica s’ha publicat en més d’una quinzena de llibres i s’ha exposat arreu, des de Frankfurt fins a Nova York. Aquest mateix 2015 es va fer una exposició retrospectiva –“Flashback”– amb bona part de la seva producció fotogràfica, publicitària i cinematogràfica a La Pedrera i posteriorment a Madrid.

Poemes de Miquel Àngel Riera (del 14 de Gener al 4 de Febrer) Sala Fènix

cartel-Poemes-a-Nai-4-495x700Poemes a Nai és un espectacle de poesía i música, configurat a partir d’una antología de Miquel Àngel Riera que inclou poemes de tots els seus llibres de poesía. Des de Poemes a Nai fins El Pis de l’Abadía, passant per Biografia, La bellesa de l’home o el Llibre deles benaventurances.

L’espectacle fa un ús dramatúrgic de la música. Una música que acompanya els recitats i que ha estat composada per a afavorir els climes i els contrastos de cada un dels poemes.

L’espectacle també inclou 4 poemes musicats i cantats pels intèrprets, amb autoria de Pep Tosar, Lluís Massanet i Joan Bibiloni. Aquestes quatre cançons estructuren l’espectacle, d’una hora de duració, en quatre parts de 15 minuts.

Poemes a Nai va ser dirigit per Pep Tosar i estrenat al Teatre Lliure de Barcelona el 1990. En aquell moment amb el repartiment original: Lluís Massanet, Joan Bibiloni i el propi Pep Tosar.

L’espectacle va ser enregistrat en format de cd/llibre, amb una producció de swing media, dirida per Joan Bibiloni.

Ara, quan es compleixen 20 anys de la mort del poeta mallorquí, Pep Tosar torna a la poesia de Miquel Àngel Riera, el seu primer espectacle de poesia, per a commemorar de nou l’obra poètica d’una de les veus més destacades de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. En aquest cas recitant i cantant en solitari i acompanyat per Joan Arto, a la guitarra.

Direcció: Pep Tosar

Amb Joan Arto i Pep Tosar

Poemes de Miquel Àngel Riera

Del 14 de Gener al 4 de Febrer, els Dijous a les 21:00 hores

Entrada 14 € · Venta anticipada 12 €

Experiències teatrals per a nadons a la 3ª edició del cicle «Babies al CCCB» 9, 10, 16, 17, 23 i 24 de gener

Cartell_A3_babiesCCCB ok BRExperiències teatrals per a nadons a la
3ª edició del cicle «Babies al CCCB»

Viu el Teatre presenta al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) una programació pensada perquè els nens de 0 a 5 anys descobreixin les emocions que desperten les arts escèniques.

La 3a edició del cicle BABIES AL CCCB arrenca el proper gener 2016 amb quatre fascinants propostes per gaudir d’experiències creatives teatrals amb els més petits de la casa. Dansa, música, pintura, gest i titelles són les disciplines artístiques presents en els espectacles que Viu el Teatre ha programat en la 3. edició del cicle “Babies al CCCB”.

En aquesta nova edició, els nadons i els seus acompanyants descobriran el món de les arts escèniques a través de quatre espectacles especialment creats per despertar els seus sentits. Són propostes contemporànies sense complexos:

30 elefants sota un paraigua (gener 2016). Cia. La Petita Malumaluga L’obra narra el viatge d’un vell mariner que descobreix la increïble terra on una trentena d’elefants s’obren camí de matinada per camins enrevessats. Són 35 minuts d’aventura, en què la companyia aposta per un llenguatge no infantilitzat, respectuós, que combina el moviment, la narració i la música per unir adults i nadons en el món de les emocions.

Mans (febrer 2016). Cia Fes-t’ho com Vulguis. Un espectacle visual que juga amb imatges poètiques i diferents llenguatges. Aquesta segona proposta del cicle gira entorn de la idea de les mans i, a través de la música, els colors, les llums i les ombres convida a somiar, a pensar i a riure.

Maüra, Filla de la Terra. (febrer 2016) Cia. Sifó. Espectacle visual que es centra en com la literatura neix per explicar el món i l’origen del sol, la lluna i les estrelles i acompanya l’actuació amb una estètica inspirada en l’obra de Joan Miró.

Pintamúsica! (març 2016) Cia. Únics produccions. La música clàssica i l’art s’uneixen en aquest espectacle per conduir a nadons i pares a través d’un viatge sensorial i relaxant. L’últim espectacle del cicle és una experiència creativa que treballa amb els colors i els sons i convida a tots a escoltar, mirar i crear.

Més informació de cada espectacle a http://www.viuelteatre.com/nadons-al-cccb-0-4-anys/

FUNCIONS. DURADA. SERVEIS VESTÍBUL.

Les funcions tindran lloc els dissabtes a la tarda i diumenges al matí amb aforament limitat perquè les famílies gaudeixin d’un moment íntim i irrepetible amb els infants amb una durada entre 35 i 45 minuts. A més, el vestíbul del Teatre CCCB romandrà obert perquè grans i petits es trobin abans i després de l’experiència teatral en un ambient relaxat i pensat especialment per a ells amb tots els serveis necessaris (Canviador, espai de lactància, espai per a cotxets d’infants, etc).

REGALEU BABIES AL CCCB AQUESTES FESTES!
Información http://www.viuelteatre.com/aquest-nadal-regala-viu-el-teatre-regala-emocions/

12a edició de VIU EL TEATRE

“Babies al CCCB” forma part de la programació familiar VIU EL TEATRE que es va posar en marxa fa dotze anys i actualment ja es programa en diferents espais emblemàtics de la ciutat de Barcelona. En aquesta 12a. edició, VIU EL TEATRE ha reunit 12 espectacles dirigits a infants de 0 a 12 anys que es podran veure al Teatre Poliorama, el Teatre Romea i el CCCB d’octubre 2015 a abril 2016 amb l’objectiu de promoure l’activitat d’anar al teatre en família com un hàbit saludable que aporta beneficis emocionals i comunicatius per a petits i grans.

AGENDA BABIES AL CCCB (primer espectacle gener )
Espectacle: 30 elefants sota un paraigua Recomanat 0 A 5 ANYS
Espai: CCCB (Montalegre, 5 bcn)
Funcions familiars:
Dissabtes 9, 16 i 23 de gener (17 h i 18 h)
Diumenges 10, 17 i 24 de gener (11 h i 12 h)
Preu entrades: 9€ a 12€
Compra d’entrades: Taquilles CCCB i www.viuelteatre.com
Durada: 35 minuts
Més informació: http://www.viuelteatre.com/30-elefants-sota-un-paraigua-2/
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=oXitHSmHAWI&feature=youtu.be

BRODAS BROS CELEBRA 10 ANYS, EN EL TEATRE COLISEUM (del 2 al 24 de gener)

image002BRODAS BROS CELEBRA 10 ANYS, EN EL TEATRE COLISEUM

Un espectáculo de danza y música con lo mejor de la danza urbana (Hip Hop, Breaking, rap improvisado, graffiti y danza contemporánea)

escenarios.

Lo mejor de de la danza urbana de la mano de los Brodas Bros: Berta Pons, Clara Pons, Pol Fruitós y Lluc Fruitós, sus BBoys habituales (breakers).

Graffitis en directo, Dj, Rap Improvisado, Slow Motion, Battles. El escenario del Teatro Coliseum se convierte en un ir y venir de energía y ritmo frenético. Un espectáculo non-stop.

 

La compañía se subirá al escenario, del teatro Coliseum del 2 al 24 de enero de 2016 , para mostrar sus mejores números de esta década y, además, contaran con la participación de 3 artistas de lujo: Kapi, artista multidisciplinar reclamado internacionalmente, amenizará con la elaboración de un graffiti en directo a ritmo del baile de los Brodas Bros; Joanarmand, conocido por ser uno de los máximos exponentes en la disciplina del freestyle (rap improvisado). Su habilidad para el freestyle complementa su destreza a la hora de rapear letras de sus canciones, caracterizadas por rimas complejas, juegos de palabras, metáforas y ritmos vocales que se adaptan a cada colchón musical; y Phax, artista internacional referente del Slow Motion. Se puede decir que hace poseía con el cuerpo a cámara lenta. Phax es un bailarín especialista en el arte de explicar historias con el cuerpo.

La luna llena llegará a su máximo esplendor en la noche del 25 de diciembre

luna-llena-1024x811

La luna llena de diciembre, la última del año, se llama luna llena fría, ya que se produce durante el comienzo del invierno. La fase completa de Luna llena de diciembre este año tendrá lugar a las 6:11 am EST.

Esto no sucede desde 1977 y no volverá a pasar hasta 2034, pero la luna del día de Navidad de este año será totalmente diferente a la de otros años, reporta la NASA.

La Agencia Espacial confirma que en la noche de Navidad tendremos Luna llena fría, un fenómeno que la iluminará totalmente . El fenómeno llegará a su máximo esplendor en la noche del 25 de diciembre, iluminando el cielo el día de navidad y tal vez ilumine también el viaje de Santa Claus.

 

Luna Llena Fría o Luna Llena de las Largas Noches (diciembre): durante este mes el frío del invierno es mucho más intenso y las noches son más largas y oscuras. También se la llama a veces la Luna antes de la Navidad. El término Luna de las Largas Noches es un nombre sumamente apropiado porque la noche del pleno invierno es de verdad larga, y porque la luna está encima del horizonte durante mucho tiempo. La Luna llena de pleno invierno tiene una alta trayectoria a través del cielo porque está de frente a un Sol muy bajo en el horizonte.

Todo preparado para cantar El Gordo de 2015 (22 de diciembre)

loteria3_620x350Todo preparado para cantar El Gordo de 2015

El 21 de diciembre se realiza, de forma pública, el examen y recuento de las bolas de los números y premios que se cantarán al día siguiente.

A las doce de la noche ya no se venderán más números de lotería. La suerte está echada.

El Teatro Real de Madrid, donde se celebra el sorteo, abre sus puertas a las ocho de la mañana, permitiendo la entrada a todo el mundo hasta completar su aforo.

Media hora después se constituye la mesa que autorizará el comienzo del sorteo.

Todo asistente que lo solicite puede comprobar las bolas que van a ser utilizadas, antes de que sean introducidas mecánicamente en las tolvas que las transportarán a los dos grandes bombos.

El presidente de la mesa, comprobará que los bombos están cerrados y a su señal comenzarán a girar y entonces, ya sí, comenzará el sorteo.

Dos parejas de niños y niñas empiezan esa música que tanto nos suena.

Uno extrae la bola del bombo de los números y otro el de los premios, y los dos restantes las cantan y las introducen en los alambres de las tablas, que cuando se completan son comprobadas por la mesa de presidencia.

«13.437», «cuatro millones de euros» -El Gordo del año pasado- no sonó hasta la una del mediodía, pero salga a la hora que salga el sorteo no acaba hasta que los bombos no quedan vacíos.

Y el trabajo no queda ahí. Más de cuarenta personas elaboran mediante un proceso informático las listas de premiados y las poblaciones en las que han recaído.

Sólo cuarenta y cinco minutos después de que acabe el sorteo se envía el fichero de premiados a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, que imprime la lista oficial, que esa misma tarde se edita y distribuye a los Puntos de Venta de la Red Comercial de Loterías y a los medios de comunicación.

Y si por si acaso alguien quisiera comprobarlo en persona, las tablas con las bolas y los premios quedarán expuestas durante siete días al público en la sede de Loterías.

«EL FLORIDO PESIL- NENES» a partir del 11 de febrer ( Teatre Poliorama)

phpThumb_generated_thumbnail
EL FLORIDO PENSIL (NENES)

TANTTAKA

«EL FLORIDO PESIL- NENES» és la història del dia a dia de cinc noies sotmeses a l’absurda i il·lògica brutalitat del sistema educatiu que va dominar l’Espanya de la postguerra. L’escola és el reflex de la societat i de la seva ideologia dominant, i aquesta ideologia havia decidit posar al dia el més profund patriarcat medieval, i portar-lo a les seves últimes conseqüències. La dona va ser el principal objectiu de l’empresa moralitzadora, doncs resultava que estava naturalment destinada al matrimoni i a les labors domèstiques. La seva carrera professional havia de ser la de formar una família i tenir prole, i en això es posaven d’ acord pràcticament totes i tots: la mestra, el capellà, els pares, els moralistes, les cupletistes, les escriptores de novel·les roses, i fins i tot les professores de gimnàstica, si m’apuren. En tots els escenaris de l’acció es veurà reflectit, de vegades a les clares, de vegades mitjançant retorçades marrades, que només existien dos tipus de dones: les decents i les altres.

El Trencanous Ballet Ruso de Barcelona ( dimecres 6 de gener) Teatre- Auditori Sant Cugat

archivo1-espectacles-625

 

 

 

 

El Trencanous

Ballet Ruso de Barcelona
Data
dimecres 6 de gener . 17:30 i 20:30 h

Durada
2 hores

Fitxa artística
Ballet en 2 actes i 7 escenes, basat en el compte de fades
de E.T.A.Hoffman, «El Trencanous i el rei dels ratolins”.

 

Directors de la companyia: Blanca Hartmann i Boris Chepelev
Música de Piotr Illich Txaikovski
Coreografia de Lev Ivanov, revisada por Boris Chepelev
Vestuari i decorat d’Eugenie Yakimenko i Boris Chepelev
Iluminació per Alexey Nikolaev
Direcció técnica per David Pujol

 

Després de l’èxit absolut del públic i de la crítica de la primera edició, Ballet Ruso Barcelona torna a celebrar el Nadal amb un ballet màgic, ideal tant pels més petits com per als adults.
El virtuosisme dels ballarins, les magnífiques coreografies, juntament amb els preciosos decorats i vestuaris, conformen un espectacle únic. Ballet Ruso Barcelona representarà aquesta obra, en un producció moderna i plena d’efectes especials, i a l’hora conservant la tradició més selecta del ballet rus.

 

Més informació http://www.tasantcugat.cat/programacio/index.php?id=625&categoria=1

Mickey’s Music Festival ( de l´1 al 3 de gener) Teatre Auditori-Sant Cugat

archivo1-espectacles-619

 

 

 

 

Disney Live!

Mickey’s Music Festival

Fitxa artística

Direcció
Fred Tallaksen

Direcció musical
Stan Beard

Escenografia
Rick Papineau

Vestuari
Cynthia Nordstrom

Disney Live! Mickey’s Music Festival és un viatge musical a través de diferents estils com el Hip Hop, el Pop, el Swing, el Reggae, el Rock i el Country en què el públic podrà gaudir i cantar les versions de les cançons més conegudes de La Sireneta, Aladdín i Toy Story. Amb Mickey i Minnie Mouse, Donald i Goofy, Ariel, Sebastià, Úrsula, Yasmin, Aladdín i el Geni, Woody, Buzz i Jessi, els espectadors podran vibrar recordant les millors històries de tots els temps.

Data
divendres 1 de gener . 19:00 h
dissabte 2 de gener . 12:00, 16:00 i 19:00 h
diumenge 3 de gener . 12:00, 16:00 i 19:00 h

Durada
2 hores

Més informació http://www.tasantcugat.cat/programacio/index.php?id=619&categoria=1

Concert de Valsos i Danses (27 i 28 de desembre) Teatre Auditori-Sant Cugat

archivo1-espectacles-514

 

 

 

 

Concert de Valsos i Danses

Orquestra Simfònica Sant Cugat

Data
diumenge 27 de desembre . 19:00 h
dilluns 28 de desembre . 21:00 h

Durada
1 hora i 45 minuts (amb intermedi)

Fitxa artística

Director
Josep Ferré

 

Concertino
Geert Krosenbrink

 

“Una cita anual imprescindible per gaudir amb tota la família.”

El concert de valsos i danses ha esdevingut un espectacle ja tradicional en la programació del Teatre-Auditori durant les festes nadalenques. Les obertures, les marxes i les polques de la familia Strauss són la base del programa, que combina la bona música i el bon humor.

Un concert ple de sorpreses, ideal per gaudir-ne en família, que us farà passar una vetllada inoblidable amb els músics de l’OrquestraSimfònica Sant Cugat.