Mont Plans i Annabel Totusaus, obra i direcció de Paco Mir DUES GRANS ACTRIUS A “DE MARES I FILLES” AL POLIORAMA de l’1 al 24 de juliol.


 

phpThumb_generated_thumbnail

 

 

 

 

 

Mont Plans i Annabel Totusaus, obra i direcció de Paco Mir

DUES GRANS ACTRIUS A “DE MARES I FILLES” AL POLIORAMA

Per anar fent boca aquí teniu un text corresponent als primers moments de l’obra:

FILLA: Estàs bé?

MARE-: Sí, molt bé. Per què ho dius? Ah! Perquè estic a un hospital! No, no, estic molt bé, estic a un hospital perquè m’agrada el paisatge, conèixer gent…

FILLA: Estàs connectada?

MARE: Sí, a internet, si et sembla bé.

FILLA: Què tens?

MARE: (la mira. Pausa) Estàs guapa…

FILLA: Gràcies.

MARE: Sí que estàs guapa, sí!

FILLA: Ho dius com amb cara de sorpresa.

MARE: Bé, però tampoc guapa, guapa com per tirar coets. Eh?

FILLA: Ja, ja…

MARE: Ara no et pensis que ets ves a saber què!

FILLA: No, no, mai. Estic en un terme mitjà, no? No sóc un petardo però tampoc estic com per tirar coets.

MARE: Això mateix. «Resultona».

FILLA: Doncs mira que bé!

MARE: Per què?

:FILLA Perquè al final les «resultones» són les que se’n surten millor; les masses guapes es veu que intimiden als homes i no es mengen un rosco.

MARE: I això qui ho diu?

FILLA: Ho he llegit al Marie Claire.

MARE: Ah! Bé, si és un estudi científic d’una revista tan prestigiosa com el Marie Claire no hi tinc res a dir.

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

“De mares i filles” és una seqüela de “I deien que plouria”, l’obra que va quedar finalista als combats teatrals de la Temporada Alta del 2013. Com altres obres finalistes, “I deien que plouria” tenia el potencial per convertir-se en una funció de durada convencional sense perjudicar la trama original. Paco Mir ha fet que la durada actual sigui d’una hora i vint minuts. La temàtica del concurs de Temporada Alta era molt clara: a un dels dos personatges protagonistes havia de passar-li alguna cosa que li canviés la vida, un requisit que en el cas de “De Mares i filles” es compleix rigorosament. Una mare i una filla es retroben a l’habitació d’un hospital després d’haver passat cinc anys sense parlar-se. Una conversa forçada en la qual la filla descobrirà aspectes inversemblants de la seva mare i, sobretot de la seva família. Molts aspectes, molts. Però el principal el descobriment que el seu pare no és el seu pare sinó Mick Jagger.

La voluntat de Paco Mir ha estat aconseguir una mena de muntanya russa d’emocions, un pujar i baixar emocional que porti a l’espectador a riure i plorar des del primer moment

UNA COMÈDIA PLOROSA

Riures i llàgrimes. La combinació més buscada i més rara de trobar en un espectacle.

La posada en escena de “Mares i filles” necessita de dues actrius que tinguin, per descomptat, el do de la comèdia, i que al mateix temps puguin arribar, per descomptat, el to de la comèdia i que al mateix temps puguin arribar al Fons del cor de l’espectador per obtenir la barreja de riures i llàgrimes . Mont Plans i Annabel Totusaus, mare i filla són dues actrius espectaculars, magistrals, dues actrius que des del primer moment ens atrapen dins de les teranyines del seu passat, un “Dragon Khan” emocional que sembla que no s’hagi d’acabar mai.

MONT PLANS

Es podrien dir moltes coses de la Mont Plans però segurament la que més la defineix és ser una mítica «Teresina», el personatge televisiu que va fer amb La Cubana i que l’acompanyarà sempre. Això està bé perquè la converteix en un personatge popular i estimat per tothom i no està bé perquè amaga la immensa i brillant feina teatral que porta fent des de principis dels anys vuitanta en companyies com la mateixa la Cubana, Dagoll Dagom o en espectacles musicals creats per ella mateixa.

Mont Plans va treballar en la primera direcció de Paco Mir al teatre barceloní amb «Políticament incorrecte» que va estar dos anys en cartell. Tornar a treballar junts era una assignatura pendent.

ANNABEL TOTUSAUS

Diu Paco Mir que no pot haver-hi millor actriu per interpretar a la filla de Mont Plans. El seus currículums semblen calcats amb la lògica diferència d’anys. Totes dues han nascut professionalment a La Cubana i són actrius també Dagoll Dagom.

A l’actriu d’El Masnou l’hem vista amb obres com «Sik, sik, y otros»; «Dos familias»; «Fang i setge»; «Confesiones de mujeres de 30», «Per sobre de totes les coses»; «Campanades de boda» amb La Cubana; «Nit de Sant Joan» amb Dagoll Dagom quan va aconseguir el premi Butaca a la millor actriu de musical. «Aloma» (coproducció TNC i Dagoll Dagom); «Boscos endins» amb Dagoll Dagom: «Mummy i wanna be famous» i «Homenaje al Parelelo» amb La Cubana.

PACO MIR

És un Tricicle i això està molt bé perquè arriba a tothom i és molt popular, però Paco Mir és un Tricicle, dit amb orgull, però també és molt més que un Tricicle. Paco Mir té una gran carrera com a dramaturg i director. Ha escrit tretze obres teatrals, amb premis Max inclosos, ha adaptat més de cinquanta obres i gairebé n’ha dirigit la meitat.

El seu mitjà natural és la comèdia però navega amb tranquil·litat entre els clàssics, com demostra les seves adaptacions de Molière, Shakespeare, Rodoreda i Calders. En el terreny musical ha creat sarsueles, òperes i direccions escèniques de concerts simfònics.

Com a director ha col·laborat en produccions alternatives, comercials i monumentals com les que ha fet pel Teatro de la Zarzuela on és el director català amb més produccions fetes, una d’elles «Los sobrinos del Capitán Grant» és l’única que s’ha reestrenat cinc vegades a aquesta institució.

FITXA “ DE MARES I FILLES”

Autor i director: Paco Mir

Ajudant de direcció: Queralt Riera

Actrius: Mont Plans i Anabel Totusaus

Vestuari: Cristina Muñoz

Música: Jaume Vilaseca

Disseny gràfic: Raquel Díaz Reguera

Premsa: Xarli Diego

Comunicació Producció executiva: Mercè Puy

Producció: Mosica mix i Puy&CO

TEATRE POLIORAMA

Dilluns, dimarts i dimecres de l’1 al 24 de juliol.