Archivo por meses: mayo 2014

elhomb,revisible / loscorderos.sc, Sala Joan Brossa (del 5 al 22 de juny) La Seca-Espai brossa


elhombrevisible / loscorderos.sc

imagen_EltiempoinmovilW_341

Sala Joan Brossa

Dates
Del 5 al 22 de juny

Sinopsi

Va haver-hi un temps on creia de veritat tot allò què deia. Però un dia va deixar de veure tan clarament. No va voler donar-li massa importància, doncs pensava que allò era temporal. I així se li anava passant el temps. Fins que va intentar recordar i va adonar-se que ja no recordava res.

Potser era el moment d’intentar redescobrir el seu camí, es va comprar un mapa i una brúixola, va prendre seient a la seva butaca de pensar i va emprendre el camí cap als principis que retornen.

Dedicat a Ramon Batalla

Fitxa artística

Idea, guió i interpretació David Climent

Direcció David Climent i Pablo Molinero

Propostes dramatúrgiques Godofredo Chillida i David Climent

Textos Fernando Pessoa i Oliverio Girondo

Partitures físiques David Climent

Espai escènic i il·luminació Oscar de Paz

Espai sonor Pablo Rega

Vestuari Kike Palma

Management i Producció Pilar López

Durada 1 hora

Horaris i preus

De dimecres a dissabte a les 21.00 h. Diumenge a les 19.00 h.

Preu 18 €. Dimecres, dia de l’espectador, 15

Scents, Anna Moliner Presentació del seu primer disc (dissabte 7 de juny) Circol Maldà


Anna-Moliner-11-300x199

Scents, Anna Moliner Presentació del seu primer disc

Circol Maldà

Dissabte 7 de juny a les 23h.

Scents és una olor que et porta un bon record del passat.
Scents és el meu viatge, la meva veu, la meva essència, els meus somnis, les meves pors i esperances, la meva mirada al món. En definitiva, el projecte més personal i compromès que he afrontat mai.
Ara just fa deu anys que sóc actriu. I mentrestant, en el meu temps lliure, he anat composant cançons. A poc a poc aquestes cançons han anat agafant força i significat, fins arribar un punt en què he sentit que era ara el moment de compartir-les.
Scents és el recull d’aquestes cançons que vaig començar a escriure des de l’adolescència.
Onze cançons per no oblidar els descobriments que he anat fent al llarg d’aquests anys.

Amb: Anna Moliner, veu; Pau Romero, guitarra; Antonio Torres, bateria; Climent Lanaspa, baix, i Adrià González, teclat.

Més info i reserves aquí http://circolmalda.cat/pop-de-prop/

Entrades Catacultural :Tributo a Pepe RUBIANES s’estrena el 8 de juny a Barcelona


tributo-a-pepe-rubianes

Tributo a Pepe RUBIANES s’estrena el 8 de juny a Barcelona

DATA:Diumenge, 8 de juny
Hora: a les 19h
LLoc:Casino de l’Aliança del Poblenou de Barcelona (Rambla del Poblenou, 42)
Preu: 16.50 (seienst platea) Oferta per a tot els socis registrats a Catacultural
Reserves: enviar mail a info@catacultural.com (indicant nom i nº d´entrades)
Forma de pagament: en egectiu el mateix dia
Recollida d´entrades: el mateix dia a les 18:30 h Casino de l’Aliança del Poblenou de Barcelona (Rambla del Poblenou, 42)

Tributo a Pepe RUBIANES és una producció teatral centrada en la recuperació dels monòlegs de Pepe Rubianes. A fi d’assolir aquest repte, comptem amb un actor de primera línia i la direcció d’un director teatral molt vinculat al Pepe.

La presentació està prevista el mes de maig a Barcelona on realitzarà 5 úniques funcions i immediatament farà itinerància per Catalunya, Balears, València….

L’actor que assumeix la personalitat de Pepe Rubianes fa una imitació exacta de la seva dicció, gesticulació i tics, a més de la seva gràcia natural.

Tributo a Pepe RUBIANES, recupera monòlegs dels inicis com Las tapas, Niño feo, Amor joven, etc… D’altres de la darrera etapa com El público, i la incorporació d’alguns textes inèdits.

Tributo a Pepe RUBIANES és una aposta clara per recuperar la seva essència i mantenir viu el seu record damunt l’escenari.



Tu digues que l’estimes arriba als 30.000 espectadors i ho celebra amb una gran festa el proper 9 de maig al Teatre Gaudí Barcelona i prorroga de nou i fins el 8 de juny! Teatre Gaudi


image003

Tu digues que l’estimes arriba als 30.000 espectadors i ho celebra amb una gran festa el proper 9 de maig al Teatre Gaudí Barcelona

· Després d’assolir les 200 funcions i d’una gira per Catalunya plena d’èxits, la comèdia de la temporada i la companyia Apunta Teatre volen
celebrar amb el seu públic aquesta increïble fita

· A la festa brindarem amb cava i comptarem amb la presència de moltes cares conegudes del teatre i la televisió

· Tu digues que l’estimes, a més, prorroga de nou i fins el 8 de juny!

Després de rebre més de 30.000 espectadors i arribar a la seva tercera temporada, l’espectacle escrit i dirigit per Ivan Campillo torna a prorrogar fins el 8 de juny per donar una segona oportunitat a aquells que es varen quedar sense veure-la. L’Ivan Campillo s’ha consolidat ja com a autor de comèdies d’èxit (tasca gens fàcil), després dels quatre espectacles que varen omplir durant mesos tant el Versus com el Gaudí: Sitcom, Salvem les balenes…i el meu matrimoni què, Tu digues que l’estimes i Totes les parelles ho fan.

Intèrprets:
IVAN CAMPILLO / Santi
SÍLVIA FORNS / Eva
FERRAN CASTELLS / Carles
LAURA SANCHO / Anna
RAÜL TORTOSA / Toni

Pep Anton Muñoz / Veu en off

Ajudant de direcció: Miquel Àngel Parra
Dramatúrgia i Direcció: IVAN CAMPILLO

“Tu digues que l’estimes” és la història d’una parella que és a punt de casar-se… I d’una parella que és a punt de separar-se… I d’un amant jove i atractiu… I d’una infidelitat descoberta… I d’una infidelitat per descobrir…

En definitiva, és una comèdia fresca i divertida sobre el món de la parella, on tot un joc d’embolics ens porten a un final sorprenent. Però també és una reflexió sobre les relacions d’amor i d’amistat, que ens ofereix una solució infalible: sempre que tinguis un problema amb la teva parella, “tu digues que l’estimes”.

Més info i reserves aquí ttp://teatregaudibarcelona.com/tu-digues-que-lestimes-tercera-temporada/#more-1085

Milestone Project Girona (DEL 9 AL 21 DE JUNY)


cartell_milestones_af-03_400

Milestone Project Girona arrenca la seva tercera edició potenciant l’Art Urbà i convida de nou la ciutat a proposar localitzacions per les accions pictòriques

•El festival crida a la complicitat de la ciutat per tercer any consecutiu per tal d’obtenir emplaçaments que acullin les obres pictòriques de gran format dels millors artistes del moment

•La organització confia en repetir el mateix èxit de resposta que en les dues edicions anteriors

•El festival tornarà a Girona del 9 al 21 de juny amb la seva proposta singular i tranversal que busca apropar l’art a la ciutadania per generar reflexió sobre la nostra realitat

•Enguany s’incorpora una secció d’acció de carrer que donarà protagonisme a les instal·lacions mòbils i implicarà de manera més directa i activa al públic

Milestone Project Girona es posa en marxa a partir aquesta setmana. La tercera edició tindrà lloc del 9 al 21 de juny a Girona i, amb la col·laboració i el suport de l’Ajuntament de la ciutat, consolidarà la seva proposta singular i transversal que busca fer arribar l’art –de forma directa i sense intermediaris- al ciutadà combinant diverses disciplines de l’art amb la reflexió sobre la nostra realitat.

Enguany Milestone s’enfocarà encara més en les propostes d’art urbà, i a partir d’aquesta setmana s’obre de nou la convocatòria pública de cada edició per la cessió d’espais urbans que vulguin acollir les obres pictòriques de gran format dels millors artistes d’Street Art– tant locals com internacionals- del moment. Milestone Project busca que tothom gaudeixi del millor art pictòric urbà de manera gratuïta, i ho vol fer portant l’art a casa nostra, convertint de retruc Girona en una de les ciutats capdavanteres a nivell mundial en aquest corrent cultural. I per això es fonamental comptar amb la complicitat de la ciutadania en forma de localitzacions que puguin siguin embellides pels artistes convidats a aquesta tercera edició. Es determinant pel projecte poder obtenir permisos de parets, murs i espais (llocs emblemàtics o anònims, parets de cases particulars, portals comercials, edificis públics o privats, etc.) que puguin i vulguin implicar-se de manera activa amb Milestone esdevenint els llenços urbans d’obres tan emblemàtiques com la “Cocollona”, que sens dubte ja forma part del patrimoni artístic de la ciutat.

En les dues ocasions anteriors Girona ja va respondre molt positivament a la crida, i per tant enguany la organització de l’esdeveniment confia en repetir l’èxit de resposta de les edicions precedents, en les quals es va superar amb escreix el nombre d’emplaçaments necessaris per dur a terme les accions pictòriques.

A banda, es pot avançar ja hores d’ara que una de les novetats per aquesta nova edició serà una secció d’acció de carrer que donarà protagonisme a les instal·lacions mòbils i que sens dubte implicarà de manera més directa i activa al públic.

Així, amb la presentació del cartell i l’inici del procés de convocatòria d’espais arrenca la tercera edició de Milestone Project Girona, una iniciativa que es consolida any rere any i es confirma com un agent catalitzador de la societat que sacseja les consciències a partir de l’art.

Ja està oberta la inscripció per a la IV edició d’OjodePez Photo Meeting Barcelona (11,12 i 13 de juny)


Ja està oberta la inscripció per a la IV edició d’OjodePez Photo Meeting Barcelona

ojo_de_pez

La trobada es farà durant els dies 11, 12 i 13 de juny i reunirà fotògrafs com Martin Parr, Joan Fontcuberta, Luis Baylón i Martin Kollar

OjodePez Photo Meeting Barcelona són unes jornades internacionals organitzada per La Virreina Centre de la Imatge i La Fábrica que neixen al voltant de la revista de fotografia documental OjodePez.

L’objectiu d’aquesta trobada és tenir un espai en el que s’afavoreixi el diàleg i el debat entre especialistes, fotògrafs i participants interessats en la fotografia documental. Ofereix una programació que presenta temes específics d’actualitat, treballs fotogràfics i un apartat professional i pedagògic.

Al llarg d’aquests 3 dies, tindran lloc visionats de portfolis, conferències, tallers, projeccions de fotògrafs, converses i conferències obertes al públic, en què els participants i assistents podran compartir noves experiències amb especialistes del mitjà i fotògrafs internacionals com Martin Parr, Txema Salvans, Raphaël Dallaporta, Oscar Monzón, Marloes Krijnen, Mauro Bedoni i Jim Casper.

Més info a http://photomeeting.ojodepez.org/apuntate/

La IV edició d’OjodePez Photo Meeting Barcelona girarà al voltant de la fotografia de l’inconformisme. Utilitzant com a punt de partida l’exposició de Martin Parr Els inconformistes, la trobada comptarà amb un seguit d’autors que aborden la fotografia documental des d’una perspectiva centrada en l’individu, fotògrafs amb visions molt personals, de vegades iròniques, altres contestatàries. El programa es completa amb la presència de mitjans com COLORS i GUP, festivals internacionals i activitats professionals.

L’obra VARIACIONS, de Montserrat Butjosa, inaugura el V Cicle de Lectures Dramatitzades PRIMAVERA VACA 2014 (19 de juny)


image001

En el marc del programa del V Cicle de Lectures Dramatitzades PRIMAVERA VACA, organitzat per l’Associació de Creadores Escèniques Projecte Vaca i la Fundació SGAE, el dilluns 19 de maig, a les 19 hores, a la seu de la SGAE a Catalunya tindrà lloc la primera de les tres lectures dramatitzades previstes.

Serà amb l’obra Variacions, de Montse Butjosa Roca, que dirigirà Sílvia de la Rosa. La història gira al voltant d’una mare, dedicada al seu fill i tancada en ella mateixa i en la música barroca que escolta gairebé obsessivament. El seu fill s’enamora d’una noia àrab i decideixen marxar junts. Malgrat els dubtes i els temors, la mare els dóna suport, sabent que actua en contra de la família de la noia i dels seus propis pressentiments. Tot d’una, el fill retorna, sol, i les pors de la mare ressorgeixen com un malson. Tem que la vida del seu fill sigui com una mena de variació musical d’allò que ella va viure fa una vintena d’anys.

Montse Butjosa

Nascuda a Montmeló, combina la dramatúrgia amb l’exercici professional de la medicina. La seva formació dramatúrgica s’inicia a l’Obrador de la Sala Beckett i, actualment, a l’Institut del Teatre cursa Tercer de Direcció i Dramatúrgia. A nivell professional, ha estat ajudant de Direcció amb El Replà Produccions amb els espectacles No passa res, de Marc Rosich (2009), I per què, de Marc Rosich (2011), Ñaque o de piojos y actores, de JM Sanchis (2013) sota la direcció de Joan Sors, i amb la companyia Pàrking Shakespeare, l’espectacle Woyzeck, de Büchner, adaptat i dirigit per Marc Rosich (Fundació Palo Alto, desembre 2013).

Fitxa lectura

Activitat: Lectura dramatitzada VARIACIONS, de Montse Butjosa. Un cop feta la lectura, hi haurà un col·loqui obert al públic amb l’autora, la directora i els/les intèrprets.
Direcció:
Sílvia de la Rosa.
Intèrprets:
Elena Gómez, Sergi Princet, Margarita Ponce i Cristina Serrat.
Pianista:
Salva Monzó Almirall
Dia i hora:
Dilluns, 19 de juny, a les 19 hores.
Lloc:
Seu de la SGAE a Catalunya (Passeig de Colom, 6, Barcelona).
Entrada lliure.

EL GUARDIÁN DEL DIARIO SECRETO”: LA INCLASIFICABLE HISTORIA DE LEONARDO LUCATTO


imagesCA48DJQF

 

 

 

 

 

El autor y el personaje protagonista de la novela se llaman de la misma forma: Leonardo Lucatto.

 

Y es un personaje irrepetible.

 

Qué será más verdad o menos verdad en la novela? Sólo el Lucatto autor lo sabe. Nacido en el sur de Brasil, en Porto Alegre, es un auténtico self-made-man, un hombre hecho a sí mismo. Un ejemplo de superación en lo suyo. De las calles tristes y sucias de algunas ciudades de Brasil al “escort” que acude a las fiestas de moda más importantes de Paris como acompañante de lujo de hombres y mujeres.

 

Leonardo Lucatto es un personaje que seduce, en la novela y en la vida. Y nadie le discute que ha sido. Aunque el sexo ha sido su forma de vida, los valores como justicia, amor, generosidad, amistad no le son ajenos. El libro es un final de etapa y un cambio de dirección. Hace dos años que ya no trabaja en lo que le ha dado tanto dinero.

 

Personas de lo más común han sido seducidos por las artes de Lucatto pero también… ese político que ocupa la portada de los periódicos; ese futbolista que aclaman los estadios; ese sacerdote que desde el púlpito alecciona a sus fieles; ese profesor universitario que transmite conocimiento a sus alumnos; esa mujer que llena de “glamour” la pasarela….

 

Los más normales y estos son el tipo de personajes que pueblan el universo del BDSM de Leonardo Lucatto (Bondage, Disciplina y Dominación, Sumisión y Sadismo, Masoquismo), verdad como la vida misma! Todos tienen su lado oculto, su forma sexual de disfrutar y muchas veces es políticamente incorrecta. No nos podemos llegar a imaginar las perversiones sexuales de los personajes protagonistas de los medios de comunicación pero Lucatto las ha conocido bien y aunque él no diga los nombres y apellidos, nosotros lo daríamos todo para que compartiera lo que él sólo él sabe. Por eso es “El guardián del diario secreto”.

Y, claro, la novela atrapará al lector porque rezuma a verdad, a historia verdadera, porque significa autenticidad. Así es Leonardo Lucatto, apellidado así como homenaje al pueblo italiano de Lucca, ciudad de donde procede su familia.

 

En el libro “El Guardián del diario secreto” Leonardo, exprostituto de lujo, nos cuenta de una forma directísima los trucos y artimañas que tuvo que utilizar para aprender a crear la marca “ Leonardo Lucatto” y obtener un prestigio en el sector inalcanzable para los demás. Inteligente como pocos, culto, con un gran espíritu de superación, Leonardo va marcándose metas que va consiguiendo en toda Europa: Madrid, Barcelona, París, Cannes, Mónaco, Viena, Roma, Milán, Bruselas, Londres, Berlín, Hamburgo, Estambul… y muchas ciudades más! Sí, Leonardo Lucatto ha trabajado en multitud de países y habla cinco idiomas y conoce muchas culturas distintas. Desde Sudamérica a Europa.

 

El libro arranca con los orígenes de su familia, muy introducida en la prostitución, y liderada por su abuela que primero fue prostituta y luego madame. También pronto adivinamos su afán por la superación personal, las mejores anécdotas de sus «amigos», nombre con el que solía el personaje llamar a sus clientes, hasta llegar al increíble mundo al descubierto del sadomasoquismo, las mazmorras y sus prácticas. Hay unos primeros capítulos que nos muestran de dónde procede Leonardo, y luego el libro se centra más en Europa y todas sus aventuras en las principales capitales europeas.

 

El libro tiene dos “tempos”: uno más de situación y el otro más concreto, más de historias de BDSM.
“El guardián del diario secreto” es un manual de seducción relleno de jugosos consejos y curiosidades de un mundo desconocido hasta ahora.

 

Leonardo Lucatto abre el diario más secreto entre todos, la sexualidad humana y sus límites. Seguramente por eso ha decidido editar el libro por su cuenta, porque algunos editores querían que suavizara el libro, ya que lo veían demasiado duro u otros que justamente querían incidir en su contenido y cambiar el enfoque. Leonardo Lucatto no ha permitido nada de eso, y ha conseguido un libro totalmente independiente, que ha tenido unas primeras reacciones entusiastas.

 

Vamos a pararnos brevemente en algunos pasajes del libro que nos sirven como referencia:

El arranque:

En estas páginas voy a contar lo que me pasó y lo que hubiese querido que pasara. Será el relato de millones de inmigrantes que van por el mundo en busca de oportunidades. En mi caso, yo mismo era la oportunidad. Solo pretendía cambiar las reglas del juego.

Quizás parezca una historia irreal y absurda. Pero si te atreves, tal vez podrás aprender algo de este exprostituto de lujo. A partir de aquí conocerás lo que nunca has podido saber de los clientes de un experto en sadomasoquismo, contado en primera persona. ¿Te atreves a leerlo?.”

Los duros comienzos trabajando en una peluquería:

“Cobraba un sueldo de mierda, pero hice algunas amistades. A los tres meses de aterrizar, me tiré al encargado, y eso me trajo un aumento de sueldo, y pasé de barrer los pelos que dejaban los demás a ser el asistente personal del dueño. Poco a poco fui aprendiendo a golpes cómo era en realidad la vida.

Aunque todo iba un poco mejor, solo me alcanzaba para vivir en una pensión cutre cercana a la peluquería, en la que las cucarachas eran mi única compañía. Subían por la pequeña ventana que estaba a los pies de la cama y allí se quedaban sin que yo pudiera echarlas. Semanas después, pude comprar una cocina de esas de camping, y me permitía el lujo de preparar de vez en cuando una majestuosa cena que comía mientras contemplaba a través de la pequeña ventana las impresionantes millones de luces de la ciudad, un enorme puente, una autopista… y unos vecinos borrachos y drogados que no cesaban de hacer un ruido infernal.”

 

Los diez mandamientos de Leonardo Lucatto explicados en el libro, manual para sobrevivir.

 

“ 1º Acepta la muerte de todos los principios de tu esencia:

– Olvida el nombre que tu padres te han dado, tendrás otro a partir de ahora.
– Lo que no haya funcionado con tu anterior personaje no tendrá una segunda oportunidad, la razón la tendrá siempre tu nuevo personaje.
– Utiliza tus antiguos principios solamente cuando tengas que traicionar a alguien.

2º El dolor, el hambre, el frío y todo lo que pueda hacerte más débil, son solo producto de tu cerebro, no te despistes y sigue mirando siempre en línea recta:
– Todo está en tu cabeza, sabes cuidarte. No dejes que ninguna de estas sensaciones te despisten de tu objetivo.

3º No tengas amigos ni confidentes, te podrían traicionar:
– La regla es sencilla: no confiar en nadie, solamente en ti mismo.

4º Sigue tus instintos. Escucha los consejos que te den, pero no los utilices si tu instinto no te da el visto bueno:
– Sigue tu propio camino, no te dejes influenciar por quienes no saben dónde quieres llegar y lo que estás dispuesto a hacer para conseguirlo.

5º Cuida tu salud, pero arriésgate:
– Protégete de las enfermedades que puedan surgir. Pero si hay que arriesgarse, no dudes en hacerlo.

6º El mundo está hecho para los fuertes y tú eres uno de ellos:
– Recuerda que todos los pensamientos contrarios al tuyo serán de gente menos favorecida que tú. Sigue adelante, no te compares.

7º Podrás llorar siempre que estés fuera del escenario y solo.

8º Jamás mires hacia atrás.

9º No te emociones por ninguna razón.

10º Camina hacia adelante siempre: eres un guerrero y no puedes detenerte hasta conseguir tu objetivo.

Una vez internalizado este decálogo, solo quedaba seguir adelante con mi plan.”

 

 

Un fragmento de una de las muchas historias narradas en “El guardián del diario secreto”:

 

Margaret, la chica de la cera en los pezones. “ Estaba aún en Alemania y me faltaban todavía algunos días para volver a España cuando recibí un mail de una chica española diciéndome que tenía pareja pero que no sabía cómo decirle que le gustaba ser dominada.

Margaret, como aquí la llamaré, concertó entonces una cita conmigo para el mismo día de mi llegada. Era muy joven, apenas 28 años, pero estaba clara en lo que deseaba.

-Quiero mucho a mi chico, pero no sé cómo decirle las cosas que me excitan más, y tampoco sé si él estaría dispuesto a hacerlo. Me gusta que me toquen los pezones con fuerza. Él ya lo ha hecho alguna vez que se lo comenté, pero me muerde y no es eso lo que me mola -dijo nada más sentarse en mi casa de Madrid.

En ese preciso instante la interrumpí, le pedí que se quitase la ropa y se quedase en braguitas. La até con unas cuerdas de sisal muy ligeras y le puse un suave antifaz de seda. Le pedí que no me dijera ni una palabra más y que se dejara llevar por la música que sonaba, que entrara en mi mundo, que conmigo estaría segura.

Empecé a apretarle los pezones con las manos, y fui intercalando pinzas de ropa, con pinzas de metal lights, hasta que llegué a las pinzas eléctricas, que descargan un pequeño corrientazo y vibran a la vez.
Además, fui derramando sobre sus pezones y sus pechos un poco de cera caliente, pero muy poco a poco… En ese momento vi que sus piernas temblaban, y que por ellas resbalaba un poco del líquido que mojaba sus braguitas… Apenas había pasado media hora desde que comenzamos.

-¡Esto es genial! ¡Me encanta! ¿Qué me has hecho? –empezó a hablar excitadísima mientras ella misma se iba desatando y se quitaba el antifaz-. Ni siquiera me has penetrado… no sé qué decir…

Yo le comenté que no tenía que decir nada y que lo único que tenía que hacer era abrir la relación con su chico y plantearle lo que realmente le gustaba, ser dominada con cariño. Añadí que no se asustara por la cera, le expliqué que eran velas especiales para no dañar la piel y que las pinzas las podría comprar ella misma en un sexshop y proponerle a su chico que aprendiese a usarlas.”

 

 

Ficha técnica del libro:

Autor: Leonardo Lucatto. 35 años. Nacido en Porto Alegre (Brasil).
Título: El guardián del libro secreto
Número de páginas: 252
Editado por: Edítalo-contigo.
Género: Novela, casi autobiográfica.
A la venta a partir: 25 febrero 2014

 

Sinopsis libro:

El libro narra la vida de Leonardo Lucatto, sus peripecias desde Brasil hasta Europa. Cómo se inicio en la prostitución masculina, cómo ha terminado siendo un acompañante de lujo especializado en BSMD considerado el mejor de Europa. Su instinto de superación. Su lucha por conseguir objetivos. Sus experiencias con políticos, sacerdotes, futbolistas, profesores universitarios…todos ellos seguidores del BSMD.

Algunas ciudades en las que Leonardo Lucatto ha trabajado como escort: Barcelona, Madrid, Valencia, Bilbao, Granada, Marbella , Palma de Mallorca, Menorca, Paris, Cannes, Mónaco, Niza, Viena, Lins, Múnich, Hamburgo, Colonia, Roma, Milán, Florencia, Venecia, Nápoles, Torino, Atenas, Ámsterdam, Copenhague, Ginebra, Bruselas, Londres, Birmingham, Dublín, Ankara, Estambul, Porto Alegre, Sao Paulo, Rio de Janeiro, Buenos Aires…

Companyia Hongaresa de Teatre, ACRT Associació Cultural per la Renovació Teatral i La Calòrica són les finalistes del VIII del Premi Quim Masó


show_foto

 

 

 

 

 

Companyia Hongaresa de Teatre, ACRT Associació Cultural per la Renovació Teatral i La Calòrica són les finalistes del VIII del Premi Quim Masó

 

És l’any que s’han presentat més propostes a la convocatòria amb 48 projectes

 

El veredicte del jurat es donarà a conèixer el proper 12 de maig

 

L’obra guanyadora s’estrenarà a Temporada Alta 2014

 

Uritorco un text de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso de la Companyia Hongaresa de Teatre, La tortuga de Califòrnia de Daniela Feixas i Bluf de Joan Yago per la companyia La Calòrica han estat les obres finalistes d’aquesta edició del Premi Quim Masó a projectes de producció teatral.

 

Un total de 48 noves produccions teatrals (11 més que l’any passat) optaven al premi d’enguany, un guardó que finançarà el projecte guanyador amb prop de 50.000 euros i el programarà en el marc del Festival Temporada Alta 2014 i al Grec 2015 – Festival de Barcelona. Enguany és l’edició en la que s’han presentat més projectes, fet que anima a les entitats organitzadores a seguir apostant per a la creació catalana i les consolida com a pioneres en la promoció, no només de textos teatrals, sinó també de la seva producció.

 

El jurat que ha avaluat els projectes presentats està format per Sergi Belbel (director i autor teatral), Ramon Simó (director teatral i director del Festival Grec), Andreu Gomila (crític i periodista teatral), Pere Puig (director teatral i de la Sala La Planeta), Jep Sánchez (director del Teatre Municipal de Girona), Josep Maria Miró (guanyador de la setena  edició del Premi Quim Masó), Josep Domènech (director de produccions de Bitò Produccions) i Guillem Terribas (Llibreria 22), actuant com a secretari.

 

El veredicte final es donarà a conèixer el proper 12 de maig en un acte que es farà a la Sala la Planeta de Girona que estarà conduit per l’escriptor Josep Maria Fonalleras i comptarà amb l’actuació de la cantant i actriu Nina acompanyada dels músics Jaume Fulcarà (guitarra), Pere Martínez (contrabaix) i Adrià Bauzó (saxofonista). Ramón Simó, director del Grec-Festival de Barcelona, intervindrà com a membre del jurat i portaveu per anunciar el projecte guanyador.

 

El guardó s’atorga amb periodicitat anual i és l’únic amb retribució econòmica al nostre país per a la producció i exhibició de muntatges de text en llengua catalana no estrenats. El guanyador de la darrera edició va ser l’espectacle Nerium Park , dirigit i escrit per Josep Maria Miró, que es va estrenar el passat 18 d’octubre al Festival Temporada Alta i es podrà
veure a l’edició del Grec 2014 – Festival de Barcelona.

 

Aquest premi va ser creat el 2006 per la família Masó, Bitò Produccions, la Llibreria 22 i el Grup Proscènium – Sala La Planeta amb la voluntat de formalitzar un reconeixement en record de l’actor, director i productor de teatre Quim Masó, que va ser un dels fundadors de la Llibreria 22, el Grup Proscènium, la companyia El Talleret de Salt i, posteriorment, de  Bitò Produccions, juntament amb Josep Domènech i Salvador Sunyer. El premi està patrocinat per l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, l’Assessoria Ribas-Alvarez i Bitò Produccions, amb el suport de l’Obra Social de “La Caixa”, el Festival Temporada Alta i el Grec – Festival de Barcelona.

 

 

Els projectes finalistes

 

Uritorco , un text de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. L’obra, de la Companyia Hongaresa de Teatre, transcorre al llarg de seixanta anys en quatre escenes. La primera passa al 1980, la segona a l’actualitat, la tercera al 20450 i la quarta és una escena que tant podria passar a l’actualitat com ser un somni que recull les èpoques de l’obra. L’acció té lloc en un hotel
amb vistes a l’ Uritoco, una muntanya misteriosa i força coneguda pels seus nombrosos albirament d’ovnis, centre de peregrinatge d’ufòlegs i curiosos, una muntanya enmig d’una illa que ha fascinat i pertorbat fa milers d’anys als primers aborígens i als viatgers ocasionals que la visiten ara. En tres escenes separades per algunes dècades, l’obra acompanya als membres d’aquesta família en els seus anhels i frustracions, mentre l’illa roman aparentment igual, com fa milers d’anys.

 

La tortuga de califòrnia de Daniela Feixas i l’A.C.R.T Associació Cultural per la Renovació Teatral parla de la família, un thriller que narra com la xarxa familiar passa de ser el referent o el refugi a convertir-se en teranyina i fantasma. L’Àngela, la protagonista de l’obra, creu que la seva família va ser partícip d’uns fets terribles i aquesta sospita la fa
tornar boja. Els seus parents creuen que està malalta i en la seva bogeria ha creat una història delirant sobre el passat. Un projecte sobre els dubtes i les pors, les estratègies individuals i col·lectives per sobreviure.

 

Bluf de Joan Yago per La Calòrica és un compendi d’històries entrecreuades sobre personatges que decideixen canviar de vida i sortir a buscar la felicitat. Persones que desitgen viure la vida d’un heroi de pel·lícula però que comencen a fer-se grans i s’adonen que la vida que ells havien somiat no és la que tenen. Un muntatge on apareixen molts
personatges, tots ells representats per cinc actors, que estan a la frontera entra la realitat i l’extravagància. En Ninot, l’Albert, la Rut, l’Olga, una abella que dirigeix una multinacional i unes moteres lesbianes que atraquen bancs conviuen dins el cosmos d’aquesta proposta de La Calòrica.

El guanyador es farà públic el dilluns 12 de maig a les 20:00h a la Sala La Planeta en el marc de lliurament de premis de la VIII Edició del Premi Quim Masó a projectes de producció teatral.

Brams participaran a CanetRock 014


logo_canetrock_damm_400

•La veterana formació s’imposa amb 2.806 vots com a guanyador de l’enquesta “… I qui més” que per vot popular a través del web de CanetRock 014 permetia incorporar a un artista o grup al cartell del gran esdeveniment d’aquest estiu

•Èxit aclaparador de participació el procés de selecció, amb un total de 111.926 vots

•Els 10 finalistes que optaven a actuar al festival eren: A contra Blues, Marta Aguilera, Brams, Cybee, Filippo Landini, Lax’n’Busto, Leds, Maia, Ramon Mirabet i Strombers

Els guanyadors de l’enquesta “… I qui més” han estat Brams. El grup s’ha imposat als altres nou finalistes amb un total de 111.926 vots, en un procés de votació popular a través del web oficial de (www.canetrock.cat) que ja ha finalitzat

Aquesta veterana formació, en actiu des del 1990, va presentar el passat 22 d’abril el seu 12è disc, anomenat Anem tancant les portes a la por. El grup sempre s’ha definit per un estil marcat pel compromís nacional i social. www.brams.cat

Brams serà doncs la formació afortunada que per votació popular rubricarà l’espectacular cartell de més de 15 artistes que representa la millor música de factoria catalana del moment i que actuaran el proper 5 de juliol a Canet: Els Amics de les Arts, Blaumut, Caïm Riba, Delafé y las flores azules, Gerard Quintana & Xarim Aresté, Gossos, Joan Dausà, Love of Lesbian, Manel, Mishima, Els Pets, The Pinker Tones i Txarango -a més de la col·laboració especial de Sisa-.

El procés de selecció de l’enquesta ha estat un èxit aclaparador, comptant amb una enorme participació per part del públic que, amb un total de 111.926 vots, han anat decidint els guanyador mitjançant cinc rondes eliminatòries:

Del 2 al 9 d’abril – 1a fase amb 196 grups, dels quals en van passar 150 (38.144 votacions)

Del 9 al 16 d’abril – 2a fase amb 150 grups, dels que en van passar 100 (17.354 votacions)

Del 16 al 23 d’abril – 3a fase amb 100 grups, dels quals en van passar 50 (17.353 votacions)

Del 23 al 30 d’abril – 4a fase amb 50 grups, dels quals en van passar 10 (28.553 votacions)

Del 30 d’abril al 7 de maig: Última fase per escollir el guanyador (10.522 votacions)

La relació de vots dels 10 finalistes ha estat la següent:

Brams – 2.806 vots

Marta Aguilera – 2.745 vots

Leds – 1.393 vots

Maia – 1.137 vots

Strombers – 782 vots

Ramon Mirabet – 479 vots

Cybee – 381 vots

Lax’n’Busto – 327 vots

Filippo Landini – 317 vots

A contra Blues – 155 vots

Incidències

* Els Catarres van ser exclosos de la llista de finalistes per decisió pròpia. Fidels al seu públic i a l’anunci que van fet d’acomiadar la gira aquest mes de maig, van decidir desestimar una possible actuació al CanetRock 014.

* La formació Àpeiron va caure de la llista ja que va haver un problema amb el recompte de vots i finalment no obtenien prou votacions per figurar entre els 10 aspirants finals. En el seu lloc van entrar Lax’n’Busto, el següent grup en número de vots.

* La Pegatina, que també tenia vots suficients per poder estar a la darrera ronda, també van ser descartats de la llista de finalistes ja que finalment no haguessin pogut participar al festival per tenir compromisos professionals previs.

“Paisatges de Txèkhov” (Viatges de l’ànima) 6 i 13 de maig, Antic Teatre


maria_0

 

 

 

 

 

 

 

13 Maig 13 Mayo 13 May 13 Mai ★

MARIA STOYANOVA

“Paisatges de Txèkhov” (Viatges de l’ànima) / “Paisajes de Chejov” (Viajes del alma) (2a etapa)

durada / duración / duration / durée: 7h

Performance de llarga durada
Performance de larga duración
Long-term performance
Performance à long terme

HORARIS
DIMARTS: 11:00 fins 18:00
Taquilla inversa

HORARIOS
MARTES: 11:00 hasta 18:00
taquilla invertida

SCHEDULES
TUESDAY: 11:00 to 18:00
inverted box office

HORAIRES
MARDI: 11:00 à 18:00
box-office inversé

reserva // reservation // réservation →

Concepte, creació i execució: Maria Stoyanova

Dramatúrgia i acompanyament en la creació: Karel Mena
Audiovisuals: Toni Alonso (EastSideConnection)
Il · luminació: Toni Alonso
Assessorament: Eva Isolde Balzer

Amb el suport del OSIC i de La Seca Espai Brossa

CALENDARI SESIONS:
2a etapa ( 6, 13 de maig, a l’Antic Teatre)
Performance #8 Paisaje de injuticias
Performance #9 Paisaje de soledad compartida
Performance #10 Paisaje de éxitos y fracasos
Performance #11 Paisaje de confesiones
Performance #12 Paisaje inmóvil
Performance #13 Paisaje de la muerte
Performance #14 Paisaje del esfuerzo

 

22 Performances de llarga durada entorn de l’obra d’Antón Txèkhov

«La vida podria ser meravellosa si sabéssim viure-la i aprofitar-la»
A. Txèkhov

L’obra de Txèkhov m’ofereix un viatge i tot viatge necessita un mapa. Un viatge subtil cap al món interior de l’ésser humà. Desconstrueixo les obres, desvesteixo els personatges, desarmo les situacions. Amb el meu imaginari, amb el meu cos i en relació amb l’espai i el temps, crec 22 paisatges humans que presento en forma de 22 performances de llarga durada. Convido als espectadors a observar i contemplar aquests paisatges i també a intervenir, relacionar-s’hi, participar activament, a viure aquestes experiències escèniques a un nivell íntim i personal.

 

Maria Stoyanova

«La vida podria ser meravellosa si sabéssim viure-la i aprofitar-la»
A. Txèkhov

L’obra de Txèkhov m’ofereix un viatge i tot viatge necessita un mapa. Un viatge subtil cap al món interior de l’ésser humà. Desconstrueixo les obres, desvesteixo els personatges, desarmo les situacions. Amb el meu imaginari, amb el meu cos i en relació amb l’espai i el temps, crec 22 paisatges humans que presento en forma de 22 performances de llarga durada. Convido als espectadors a observar i contemplar aquests paisatges i també a intervenir, relacionar-s’hi, participar activament, a viure aquestes experiències escèniques a un nivell íntim i personal.

 Maria Stoyanova

Vaig néixer el 1974 a Sofia, Bulgària. Resideixo a Barcelona des de fa 20 anys. Sóc creadora escènica, actriu i performer.
Em vaig formar durant anys en diferents centres i escoles de Catalunya, Espanya, Polònia i Anglaterra. Alhora em considero autodidacta. Aprenc de les experiències i de les persones. Cada projecte és un repte, em posa en estat d’alerta i interroga la meva existència. Treballo des del material autobiogràfic i des de les meves inquietuds més íntimes i busco crear sempre el pont entre el món personal i l’universal.

Més info http://www.anticteatre.com/programa2014/mayo/mariastoyanova_0.html