La Banda Municipal de Barcelona inaugura una mostra per commemorar el seu 130 aniversari coincidint amb el concert que dedica a Granados
La mostra s’instal·larà al Foyer de la Sala 1 de L’Auditori i repassarà la història de la Banda a través de documents històrics, objectes i fotografies
La Banda Municipal de Barcelona celebra aquest 2016 el seu 130è aniversari, una efemèride que la converteix en una de les bandes més antigues d’Europa. La història de la Banda sempre ha estat lligada a la història de la ciutat de Barcelona i és per això que aquest diumenge s’inaugura una mostra on es recullen els fets més rellevants que la formació ha protagonitzat al llarg d’aquests 130 anys. A través de documents històrics, objectes i partitures s’ofereix un recorregut que va des de la seva creació en el ple municipal del 2 de març de 1886 fins l’actualitat. Les persones que visitin aquesta exposició podran recordar episodis històrics tant emblemàtics com el concert que el compositor Richard Strauss, en persona, va protagonitzar a la plaça Sant Jaume el 19 de març de 1925 dirigint el seu poema Mort i Transfiguració interpretat per la Banda o l’actuació del 15 d’abril de 1931 a la plaça Sant Jaume i a la plaça Catalunya per celebrar la proclamació de la República, entre d’altres. La mostra produïda pel Museu de la Música de Barcelona s’instal·larà al Foyer de la Sala 1 Pau Casals de L’Auditori i es podrà visitar fins a final de temporada (15 de maig).
L’exposició de celebració dels 130 anys de la Banda s’inaugurarà coincidint amb el concert que la formació dedica aquest diumenge (31 de gener, 18.00h) a Enric Granados en motiu de la commemoració del centenari de la seva mort. Les Danzas Españolas i l’intermezzo de Goyescas sonaran al costat de l’estrena del Concert per a piano i banda simfònica de Thierry Huillet que serà el solista convidat i els espectaculars Pins de Roma, de Respighi.
La Banda Municipal de Barcelona ha dedicat tota la seva temporada a celebrar aquest aniversari i per això s’ha proposat grans reptes com la interpretació del ballet Petruixka d’Igor Stravinsky (21 de febrer). També tindran presència aquest 2016 grans noms de l’escena de les bandes simfòniques europees, com per exemple el trombó de la Royal Concertgebouw, Jörgen van Rijen o el compositor i director Johan de Meij, de qui s’interpretarà la Simfonia núm 3 (13 de març). El pianista i compositor català Albert Guinovart tindrà un gran protagonisme en un concert dedicat als musicals en què s’interpretaran melodies de Mar i Cel i Gaudí (8 de maig). Un altre dels plats fort d’aquest 2016 serà el concert de cloenda de la temporada dedicat a la cobla i als compositors catalans en què la banda tocarà, entre d’altres, Empúries de Josep Maria Ruera.
Una breu història de la Banda Municipal de Barcelona
La creació i els inicis de la Banda
L’any 1886, responent a la decidida política de professionalitzar el món musical i dotar-lo d’estabilitat, el ple municipal del 2 de març va aprovar la creació d’una Banda-Orquestra Municipal, alhora que es va crear la Escuela Municipal de Música; en va assumir la doble direcció el mestre Josep Rodoreda.
La nova formació va ser molt ben rebuda per la ciutadania. Oferia concerts d’estiu al Parc de la Ciutadella i, a l’hivern, a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Gran Via. Eren concerts curts, amb peces de brillant orquestració dels compositors de moda: Wagner, Mendelssohn i Massenet, entre d’altres. També va participar en festivals de beneficència amb altres agrupacions de la ciutat com l’Orfeó Català i l’Escola Municipal de Música.
Després de Rodoreda van assumir el càrrec de Músic Major Antoni Nicolau, Celestí Sadurní i Cristòfol Casañé. El 1914, després d’un període de picabaralles internes dels partits representats a l’Ajuntament de Barcelona, va arribar el nomenament de Joan Lamote de Grignon.
Sota la seva batuta es va encetar l’etapa daurada de la Banda, al front de la qual va estar
vint-i-quatre anys, aconseguint un nivell tècnic i artístic excepcional. Lamote va introduir millores en l’organització, va augmentar la plantilla de músics i va millorar les condicions laborals, a més d’aconseguir l’autonomia respecte de l’Escola de Música.
L’esplendor i el silenci de la postguerra
Durant els anys 20, les cròniques de l’època parlaven de ressorgiment, d’excel·lència i d’orgull de la ciutadania per la seva Banda. Testimoni d’aquest gran moment artístic va ser el concert del compositor i director Richard Strauss a la plaça Sant Jaume el 19 de març de 1925 dirigint el seu poema Mort i Transfiguració. El compositor alemany va convidar la Banda a l’Exposició Internacional de Música de Frankfurt de 1927, on va oferir vuit concerts amb un notable èxit de crítica.
El 15 d’abril de 1931 la Banda va actuar a la plaça Sant Jaume i a la plaça Catalunya per celebrar la proclamació de la República; l’11 de desembre, va realitzar un concert per solemnitzar la proclamació del seu president. La Banda era un agent social i dinamitzador present en la Barcelona dels anys trenta.
De la mà de Lamote de Grignon, la Banda va encetar els Concerts Simfònics Populars a l’Exposició del 1929, alguns dels quals es van dedicar als joves estudiants de les escoles municipals de música, una iniciativa pedagògica i educativa pionera a la ciutat. La famosa pianista catalana Alicia de Larrocha va tocar-hi com a solista, el 1934, amb només dotze anys.
El 1939, amb la guerra civil i la pèrdua del govern de la República, molts funcionaris de l’Ajuntament, entre ells 89 músics, van ser expedientats. Joan Lamote de Grignon va ser destituït, jutjat i condemnat a estar deu anys fora de Catalunya, i es va donar pas a un període d’austeritat i poca presència de la formació. Com a institució pública va patir els retalls i l’escassetat de recursos de l’època autàrquica del franquisme.
L’any 1943, l’Ajuntament va començar un procés per convertir la Banda Municipal en Orquestra Municipal: el 1944 es va crear l’actual Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Malgrat això, la Banda va aconseguir mantenir-se gràcies al treball de músics i directors com Ramon Bonell, Ricard Lamote de Grignon, Joan Pich, Josep González i Enric Garcés.
La consolidació: dels anys setanta a l’actualitat
Des de finals dels anys setanta fins al 2007, va ser dirigida per Francesc Elias, Albert Argudo i Josep Mut i va reprendre una notable presència a la ciutat, oferint concerts i continuant amb l’activitat protocol·lària del consistori, malgrat les adversitats polítiques i institucionals.
Des del 2007, la Banda és resident a L’Auditori de Barcelona on ofereix una temporada estable de concerts amb la col·laboració de directors i solistes convidats, tant del panorama internacional com de l’àmbit català. Aquell any, pren la batuta el compositor i director català Salvador Brotons i Soler. Des de la seva direcció s’ha reforçat el compromís amb la creació contemporània, encomanant obres a compositors en actiu, i amb la difusió de la música catalana, a més d’ampliar el repertori propi per a banda.
La Banda ha esdevingut part indissoluble de la música de la ciutat, amb la participació continuada a La Mercè i el Festival Grec de Barcelona i, puntualment, en altres esdeveniments públics. S’ha involucrat, també, en projectes de caràcter social i educatiu.
La Banda Municipal de Barcelona és una agrupació compromesa amb la societat que l’envolta, partícip del seu temps i protagonista activa de l’escena musical barcelonina.
