Cicle simfònic «El Liceu al Palau» Richard Strauss, poemes simfònics (12 de gener)


Cicle simfònic «El Liceu al Palau»
Richard Strauss, poemes simfònics

full_inner_page_fixed_height

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, amb el seu director musical Josep Pons, oferirà el proper diumenge 12 de gener a les 18 h un concert dins el Cicle Simfònic «el Liceu al Palau», que tindrà lloc a la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana.

Aquest concert és el primer d’una sèrie sobre la integral dels poemes simfònics de Richard Strauss, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement.

En aquesta ocasió s’interpretarà Així parlà Zaratustra (Also sprach Zarathustra) i es comptarà, també, amb la participació de la jove i aclamada violoncel·lista Sol Gabetta, que interpretarà el Concert per a violoncel i orquestra d’ A. Dvorák. Com en tots els altres concerts del cicle, completarà el programa una obra d’un compositor català. En aquesta ocasió serà l’Intermezzo, de Jaume Pahissa.

Programa

I

Jaume Pahissa (1880-1969) Intermezzo (de la Suite intertonal)
Antonin Dvorák (1841-1904) Concert per a violoncel i orquestra en
Si menor, op. 104
Allegro
Adagio ma non troppo
Finale . Allegro Moderato

II

Richard Strauss (1864-1949) Així parlà Zarathustra, op 30
Introducció (Albada)
Dels homes del més enllà
Del gran anhel
De les alegries i les passions
Cançó del sepulcre
De la ciència
El convalescent
Cançó de la dansa
Cançó del viatger de la nit

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Solista: Sol Gabetta, violoncel
Director: Josep Pons

Biografies

Sol Gabetta (Violoncel)
La violoncel·lista francoargentina d’origen rus Sol Gabetta sedueix el públic per la seva plenitud i passió de les interpretacions i per una personalitat carismàtica i comunicativa. El seu perfil artístic es caracteritza per la gran versatilitat d’estils i repertoris, des d’un concert de Vivaldi interpretat amb un violoncel barroc fins als concerts de violoncel de Xostakóvitx, Martinu i Samuel Barber i els compositors actuals.
Després d’haver estudiat durant deu anys amb Ivan Monighetti a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía i a l’Acadèmia de Música de Basilea, finalitzà els estudis com a solista amb David Geringas a la Hans Eisler Musikhochschule de Berlín, molt aviat guanyà el Premi Natalia Gutman i fou guardonada en el Concurs Txaikovski de Moscou i en el Concurs Internacional ARD de Munic. Nominada a un Premi Grammy, el 2008 va esdevenir l’artista més jove a rebre l’Aargau Kulturpreis suís. A més, el 2010 guanyà el Premi Gramophone com a jove artista de l’any.
El 2004 va debutar amb la Filharmònica de Viena i Valeri Gergiev, i el 2008 amb la Simfònica Nacional de Washington i Yo-Yo Ma per oferir l’estrena de Diàleg per a dos violoncels de Leonard Slatkin. Ha actuat amb nombroses orquestres, com la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt, Filharmònica de Radio France, Filharmònica Txeca, Kammerorchester Basel, Nacional de Rússia, Orquestra de Filadèlfia, Simfònica de Detroit, Concertgebouw, Gulbenkian de Lisboa, filharmòniques d’Israel, Munic i Rotterdam, Royal Philharmonic de Londres, simfòniques de Viena i de Sant Petersburg, Tonhalle de Zuric, etc, sota la direcció de Neeme Jarvi, Andris Nelsson, Mikhaïl Pletnev, Christoph Eschenbach, Charles Dutoit, etc.
Convidada habitual dels festivals de Verbier, Gstaad, Rheingau, Schwetzingen,Bonn Beethovenfest i Schleswig-Holstein, ha actuat a Alemanya, Àustria, Espanya, Itàlia, França, Benelux, Regne Unit, els Estats Units i el Japó.
El 2005 va començar a impartir classes a l’Acadèmia de Música de Basilea. Toca amb un violoncel G.B Guadagnini del 1759, per generositat de la Fundació Rahn Kultur.

Josep Pons (Director musical)
És el Director musical del Gran Teatre del Liceu.
Nascut a Puig-reig, es va formar a l’Escolania de Montserrat. Ha estat director titular i artístic de l’Orquesta y Coro Nacionales de España (2003-2012) i actualment n’és director honorari, de l’Orquesta Ciudad de Granada (1994-2004). Fou fundador i director artístic de l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure (1985-1997) i de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (1993-2001). El 1999 va rebre el Premio Nacional de Música. Col·labora habitualment amb les orquestres de París, Nacional de Dinamarca, Suisse Romande, Staatskapelle de Dresden, Gewandhaus de Leipzig, BBC de Londres, Nacional de França, Deutsche Kammerphilharmonie i filharmòniques de Radio France, Tòquio, Rotterdam i Estocolm, entre d’altres. Ha gravat més d’una vintena de títols per a Harmonia Mundi France i una desena per a Deutsche Grammophon.
Va debutar al Liceu el 1993 on hi ha dirigit molts títols, els més recents, Das Rheingold (2012-13) i L’Atlàntida aquesta temporada. És el director musical del Gran Teatre del Liceu.

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu es va crear el 1847, essent la primera orquestra simfònica de l’Estat.
Durant els seus més de 160 anys d’història ha estat dirigida per Giovanni Bottesini, Arturo Toscanini, Richard Strauss, Pietro Mascagni, Joan Lamote de Grignon, Bruno Walter, Otto Klemperer, Fritz Reiner, Serge Kussevitzki, Max von Schillings, Pau Casals, Albert Coates, Ottorino Respighi, Felix Weingartner, Hans Knapperstsbusch, Igor Stravinsky, Antal Dorati, Manuel de Falla, Alexandre Glazunov, Erich Kleiber, Clemens Krauss, Hans Swarowsky, Eduard Toldrà, Vittorio Gui, André Cluytens, Gianandrea Gavazzeni, Rudolf Kempe, János Kulka, Antoni Ros-Marbà, Václav Neumann, Peter Schneider, Gerd Albrecht, Jesús López Cobos, Riccardo Muti, Andrew Davis i Fabio Luisi, entre d’altres.
El seu primer director titular fou Marià Obiols, nomenat en aquest càrrec el 1847. Després de l’última reconstrucció del Teatre, n’han estat directors musicals Bertrand de Billy (1999-2003), Sebastian Weigle (2004-2008) i Michael Boder (2008-2012). Des del setembre de 2012, Josep Pons n’és el director titular.
Ha acompanyat les veus més importants dels darrers 200 anys i ha estat protagonista de l’estrena a l’Estat de la major part de títols del repertori operístic: tota l’obra de Verdi, Wagner i Mozart, així com el gran repertori del s. XIX i també del XX.