Consell familiar : Sala Beckett – Gràcia (del 21/11/13 al 04/01/14)


cf apli v1

Consell familiar
de Cristina Clemente
Direcció: Jordi Casanovas

Sala Beckett – Gràcia

del 21/11/13 al 04/01/14

de dimecres a dissabte a les 21.30h
diumenge a les 18.30h

SINOPSI

Els pares han volgut que la seva unitat familiar sigui una autèntica democràcia. En aquesta família s’hi escull un president, se segueixen unes estrictes normes electorals i es disposa d’un regulat sistema econòmic amb hisenda pròpia i autèntiques estructures d’estat. Quan l’Aina s’assabenta que no totes les famílies funcionen com la seva, quan descobreix que altres sistemes d’organització són possibles, comença a reclamar-ne un de nou. Els pares d’aquest estat familiar, però, no estan disposats a canviar la seva constitució. Faran tot el que estigui a la seves mans per apaivagar la dissidència.

PRESENTACIÓ DE L’AUTORA

Fa una mica més d’un any, en Toni Casares em va trucar per convidar-me a participar en el projecte En Residència, que organitzen anualment l’Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona. Recordo que, quan m’ho va explicar, em costava entendre en què consistia exactament. Em deia que havia d’anar a l’Institut Príncep de Girona cada divendres i compartir el procés d’escriptura d’una obra de teatre amb un grup d’alumnes de 2n d’ESO. “Però he de fer una obra per a adolescents?” “No. Només has de compartir el teu procés perquè coneguin la teva feina”. Vaig pensar: “Els ensenyaré moltes coses, m’apassiona la meva feina!” Però ara, després d’haver estat amb ells tot un curs, tinc la sensació que m’han ensenyat més ells a mi que no pas jo a ells. Potser jo els he transmès la part més tècnica de la meva feina, però ells, segurament sense ser-ne conscients, m’han impregnat d’una actitud, d’una manera de veure el món. Parlo amb els meus pares i ells senten que el que tenim ara està bé perquè és millor que el que tenien abans. Parlo amb aquests nois i noies, que han nascut fa només 13 anys, i posen en qüestió tot el sistema, no tenen un model anterior per comparar i no els serveix el discurs d’“abans les coses eren pitjors”. Aquestes dues maneres oposades de veure el món són la base del conflicte de Consell Familiar. Cristina Clemente

A PROPÒSIT DE CRISTINA CLEMENTE

Cada vegada que conec més la Cristina, amb qui tinc el plaer i el privilegi de treballar des de fa anys, em sorprèn més. És fascinant poder assistir als processos de creació dels companys i dels amics quan ets a prop seu. És la millor escola, el millor aprenentatge. La Cristina s’està fent una personalitat, un estil propi, a mida que va escrivint obres de teatre. Quan va escriure Vimbodí vs. Praga per al projecte T6 del TNC vaig parlar d’una mena d’inclinació natural de la Cristina a tractar temes i personatges sorgits de la quotidianitat. I les seves obres posteriors, Nit de ràdio 2.0, La nostra champions particular i ara Consell familiar (tot i que aquesta és una revisió o reescriptura d’una obra anterior), així ho confirmen. Però no és una quotidianitat pura i simple. Hi ha alguna cosa més. Una cosa difícil d’expressar. Una mena de mirada sobre la realitat irònica, sorneguera, especial, que fa que l’autora vagi teixint, amb el pas del temps, una mena de marca que li és pròpia. La marca «clementiana.» (O «clementina»… Però no, que sona a mandarina… tot i que potser a ella aquesta li agradaria més.) Els que, a més, en som amics, podem comprovar com d’honestes i de sinceres són totes i cadascuna de les seves propostes, dels seus textos.
He de dir, però, que em fa l’efecte que, si ho volgués, si s’ho proposés, la Cristina podria escriure qualsevol altra cosa en qualsevol altre estil. Ella té prou recursos, en sap prou de dramatúrgia i sap dialogar prou bé per fer obres menys properes. Podria escriure perfectament obres dramàtiques més «centreeuropees», o més «pinterianes», no tan populars i amb situacions i personatges no tan recognoscibles. Podria, fins i tot, si s’ho proposés, escriure obres sobre samurais o inuit. Però ha decidit no fer-ho. Ha decidit parlar del seu barri, de la seva ciutat, dels seus amics, dels seus enemics, de la seva família, d’ella mateixa. I sense caure mai en el populisme ni en l’acudit fàcil. Escriu amb rigor, amb humilitat i amb una gran passió pel teatre, pels personatges, per la vida, per l’amor, per l’amistat. N’hi ha que es pensen que no hi ha res més senzill. Doncs, segons la meva opinió, van errats. Ella fa servir el més petit, el més immediat, el que té més a prop seu per fer comèdia i drama, però ho fa amb una ambició i amb una profunditat que no tenen res per envejar a, segons la meva opinió, altres propostes amb una càrrega de transcendència i d’exquisidesa més evidents.
Consell familiar, com he assenyalat abans, és la reescriptura d’una de les seves primeres obres. Els que en vam llegir la primera versió, fa anys, i ara hem llegit aquesta nova versió, podem constatar que, si bé aleshores la llavor del seu gran talent ja hi era latent, el pas del temps li ha servit per afilar la ploma i disseccionar cada cop millor, superant-se cada vegada més, uns personatges i unes situacions que reconeixerem fàcilment, que ens faran passar una molt bona estona i que, de ben segur, ens endurem també a casa en el nostre record.
Esperem àvidament la seva pròxima obra. El pròxim planeta de l’univers «clementià». (O «clementí».) Sergi Belbel

L’autora

Autora: Cristina Clemente
Direcció: Jordi Casanovas

Intèrprets:

Aina: Georgina Latre

Roc: Pep Ambròs

Ramon: Pere Ventura

Mariona: Lluïsa Castell

Mark: Marc Rius

Escenografia: Enric Planas

Vestuari: Albert Pascual

Il·luminació: David Bofarull

So: Jordi Casanovas

Maquillatge i perruqueria: Cristina Cortés (Escuela Thuya)

Ajudanta d’escenografia: Marta Soto

Assistent so: Jordi Agut

Alumna en pràctiques de l’Institut del Teatre: Sílvia Navarro

Ajudant de direcció: Israel Solà

Agraïments: Hans Ritcher

Durada: 1h 20 minuts

Una producció de la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia en col·laboració amb Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya, Girona / Salt.

Aquesta obra és fruit de la participació de Cristina Clemente en el projecte En Residència, que organitzen cada any l’Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona i que des de l’any passat compta amb la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia com un dels equips de mediació cultural i educativa. Més informació sobre el projecte a www.enresidencia.org