Foguerons de Sa Pobla a Gràcia (27 i 28 de gener)


Foguerons de Sa Pobla a Gràcia
Un model de festa mallorquina importat amb èxit
Vila de Gràcia (el Barcelonès), Darrer cap de setmana de gener

image
El fogueró de la Plaça de la Virreina


La cercavila dels grups de cultura…


… i música tradicional


Torrant els botifarrons

 

  L’any 1993, Toni Torrents, un apotecari mallorquí va tenir la idea de traslladar a les places del barri barceloní de Gràcia l’essència d’una de les festes populars més importants del seu municipi d’origen: la revetlla de Sant Antoni, els foguerons de Sa Pobla.

Sa Pobla és una petita vila situada al nord de l’Illa de Mallorca on cada any, per Sant Antoni se celebra una gran festa que té com a principals elements els “foguerons”, fogueres petites escampades per diversos indrets de la vila, les glosses o cançons picants fruit de l’improvització, i els botifarrons, la menja més típica de Mallorca en aquestes dates. 

Història de la festa 

L’any 1993, en Toni Torrents, un pobler que tenia dos fills estudiant a Barcelona, va pensar que si ells estaven lluny i en plena època d’exàmens, mai no podrien gaudir de la màgia de la festa de Sa Pobla i va impulsar la importació del ritual poblenc al barri de Gràcia. Any rere any la festa ha anat guanyant pes al si del calendari barceloní i ha creat una celebració on es barregen elements característics d’ambdues costes. 

La festa, pas a pas 

L’estructura de la festa a Gràcia té la mateixa que l’original de Sa Pobla. La vigília, i habitualment sense haver dormit, el jovent surt a aplegar llenya per construir els foguerons al bell mig de diverses places del barri. Al vespre, s’inicien les «completes», una cercavila on surten tots els entremesos populars que surt des de l’ajuntament i que va fins a les diferents places on hi ha els foguerons. Hi participen grups de cultura popular vinguts de Sa Pobla (Dimonis d’Albopàs, els Caparrots, i xeremeiers) juntament amb els grups de cultura popular de la vila (Geganters de Gràcia, Trabucaires de Gràcia, Bastoners de Gràcia, Castellers de la Vila de Gràcia, Bastoners de Barcelona, Colla Vella de Diables de Gràcia, Drac de Gràcia, Diabòlica de Gràcia, Malèfica del Coll). 

Una vegada acabada la cercavila comença la celebració gastronòmica. Quan s’encenen els primers foguerons, comença a sonar la ximbomba i les xeremies i la gent comença a treure les viandes, tot esperant les primeres brases on coure el menjar, normalment botifarrons i llonganisses. La musica dura gairebé tota la nit i al voltant del foc purificador l’ambient és del tot especial. 

Els escenaris més utilitzats a Gràcia són la plaça de la Vila (abans Rius i Taulet), punt de partida de les cercaviles i indret on habitualment es fa una primera sonada de xeremiers i les places de la Virreina, el Nord i el Diamant. Cada any són més els graciencs i barcelonins en general que s’apropen als foguerons atrets per les encisadores veus dels cants i l’irresistible olor de les carns a la brasa. 

Text: Redacció festes.org 

Fotografies: Valentí Viñas, Districte de Gràcia