Estrenes de teatre del 7 al 10 de setembre 2016


 

 El bon pare, una de les comèdies del Grec, torna el 7 de setembre al Borràs per fer temporada

  0151-21703_400-300x200

  • Després d’estrenar-se en el marc del Grec, El Bon Pare torna al Teatre Borràs el 7 de setembre, per fer-hi una segona temporada
  • David Plana, creador de La Riera, torna a la direcció teatral amb aquest muntatge d’autoria pròpia
  • Lluís Soler, Teresa Vallicrosa, Georgina Latre i Jaume Madaula formen el repartiment d’aquesta coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona, Bitò i Vania Produccions 

  El protagonista d’El bon pare és un home que es pensa que és admirat, estimat i respectat i que descobreix que només és un observador, impotent i ridícul, d’uns fets dels quals només n’ha conegut una part.

                                                                       DAVID PLANA

 Després de la seva estrena en el marc del Grec, El Bon pare torna al Teatre Borràs el 7 de setembre, per fer-hi una segona temporada. David Plana, creador de La Riera, ha reprès la seva carrera com a director amb aquesta comèdia, un text propi que parla sobre la figura masculina i l’ofici de la paternitat, en una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona, Bitò i Vania Produccions. 

La vida de Roger Denís, interpretat per Lluís Soler, es desmunta de la manera més insospitada de la nit al dia. En Roger Denís és com un heroi de tragèdia grega que hagués ofès els déus i aquests el castiguessin fent caure totes les certeses de la seva vida.  Una anècdota inesperada desencadenarà un malson que farà descobrir al protagonista que ha viscut absent dels fets més rellevants que han afectat la seva pròpia família. El bon pare és una comèdia inquietant que farà riure l’espectador i que el confrontarà amb temes transcendentals: la paternitat, la renúncia als propis ideals, la necessitat humana de crear un relat vital coherent per trobar un sentit a l’existència.

Des de la magnífica casa que s’ha construït, metàfora d’ell mateix, de la seva necessitat de control, de la seva obsessió per l’aparença, l’home haurà de trencar el mur que ha aixecat, sense adonar-se’n, entre ell i la resta del món.

 http://www.catacultural.com/el-bon-pare-una-de-les-comedies-del-grec-torna-el-7-de-setembre-al-borras-per-fer-temporada/

 del 8 a l’11 de setembre, 4 únics dies!

Cambuyón torna a Barcelona després de triomfar a Broadway SALA BARTS ::

 

 torre__jonatan_rodriguez_400

 Un espectacle català de danses urbanes i percussives nominat als The Bessies 2015, els premis de dansa de Nova York 
 
Els intèrprets han format part de companyies reconegudes, com Brodas Bros, Mayumana, Camut Band i Terekitetap 
 
Cambuyón torna a Barcelona del 8 a  l’11 de setembre, amb cinc úniques funcions a la Sala Barts

  ·Del 8 a l’11 de setembre l’espectacle Cambuyón torna a la Sala Barts de Barcelona –ja va fer una estada amb 4 funcions el mes de març- després d’haver triomfat a grans ciutats com Nova York o Edimburg. Cambuyón és un espectacle de danses percussives i urbanes on se segueix el recorregut cultural dels ritmes, les seves trobades, fusions i mestissatges.

A Cambuyón, set personatges viatgen en un vaixell a través del temps i l’espai intercanviant coneixements, experiències i sobretot ritmes. Ballarins de claqué, hip-hop i percussió corporal, cantants i músics ens porten de la mà en aquest recorregut actual per la recent història del ritme occidental.

La diversitat del càsting amb 2 ballarins de claqué, 2 ballarines de hip-hop, 2 percussionistes i un cantant (i tots a més percussionistes corporals) té molt a veure amb la intenció inicial d’explicar una història. L’ampli ventall de possibilitats expressives dels artistes ha estat crucial per aconseguir una peça en què la barreja i la fusió són un senyal d’identitat. Les intèrprets Berta i Clara Pons són conegudes per formar part de la companyia Brodas Bros, amb la qual han actuat en diferents teatres del país, així com en esdeveniments assenyalats de Barcelona. Jep Melendez i Néstor Busquets van formar part de Camut Band, companyia de claqué també molt coneguda a la ciutat. Al seu torn, Melendez també va treballar amb Mayumaná en els seus començaments. Pel que fa a la posada en escena, és obra de Carlos Belda, que ha treballat com a actor i co-autor en Lypsinch, dirigit per Robert Lepage.

 http://www.catacultural.com/cambuyon-torna-a-barcelona-despres-de-triomfar-a-broadway-sala-barts-del-8-a-l11-de-setembre-4-unics-dies/

  Del 8 de setembre al 2 d’octubre de 2016)

Sobre els contes d’ “El cafè de la Granota” de Jesús Moncada

 
c2a489f1-7fa5-4c63-8a18-ca37267e672f
 
 SALA

Leopoldo Fregoli

FITXA ARTÍSTICA

Dramatúrgia Mª Àngels Largo i Armand Villén
Direcció d’escena i espai escènic Xisco Segura
Interpretació Mª Àngels Largo i Armand Villén
Assessorament lingüístic Hèctor Moret

Agraïments Rosa Maria Moncada, Gemma Nadal, Ajuntament de Mequinensa i als habitants de l’antiga Vila: Paquito Copons, Paquita Sancho, Tere Borbón, Eduardo Sanjuan, Antonio Algueró, l’Araceli Godia, Enriqueta Moncada, Pepita Godia, Paquita Sancho, Pepe Nicolau i Joan Manuel Arbiol, entre d’altres.

SINOPSI

Mequinensa 1971. Pràcticament ja no queda cap casa en peus al poble. Falten pocs dies perquè les aigües del pantà inundin els carrers.

L’Adelaida i el Fernando, propietaris del Cafè de la Granota, es disposen a entrar per darrera vegada al seu establiment. Abans, però, hi ha un aldarull entre l’Adelaida, que està força encesa, i les forces de l’ordre. Un cop a dins, comencen a rememorar a través de records, fotografies, anècdotes, objectes… diferents situacions i personatges que al llarg del temps han passat pel Cafè de la Granota. Poc després, hauran d’abandonar per sempre el seu cafè, que serà enrunat per les màquines i colgat sota les aigües.

Amb aquesta comèdia, inspirada en els contes d’El Cafè de la Granota de Jesús Moncada, reviurem el darrer dia de totes i cada una de les famílies que varen deixar l’antic poble de Mequinensa per començar una nova vida, amb l’humor, la ironia i la sornegueria tan pròpies de Moncada. Un paisatge mític, ple d’humanitat i de riquesa.

 Del 8 al 25 de setembre

Blanca Desvelada 

Sala Fènix

 CARTEL-Blanca-Desvelada2--495x700

De i amb: Alejandra Jiménez-Cascón // Direcció: Montse Bonet

 http://www.salafenix.com/teatre/blanca-desvelada

 T exto humano. Crudo. Honesto. Lleno de feminidad, de ternura y de realidad.

Seres humanos desnudos mostrando su parte más íntima embaucarán a un espectador que quedará atrapado conociéndoles, seducido por su autenticidad y su fuerza.

Un relato que camina entre el miedo y el perdón, entre la desesperación y la sonrisa, entre la incredulidad y el deseo, entre el humor y la lucha contra nuestros propios monstruos.

Blanca Desvelada es una dramaturgia basada en dos historias entrelazadas, la vida de dos mujeres:

Una de ellas es Carmen, una presa política que da a luz en una cárcel diez días antes de ser fusilada en época de la Guerra Civil Española.

Y la otra es Blanca, una joven actriz, en la época actual, que sobrevive haciendo monólogos cómicos en bares mediocres y que hace años que no se habla con su madre.

Sin saber por qué ni quién es, Blanca empieza a soñar con Carmen. Y, a pesar de su escepticismo, la desesperación la lleva a visitar a una mujer sanadora cubana que le dice que para resolver el conflicto con su madre tendrá que descubrir quién es Carmen.  A partir de ese momento aparecerán 12 personajes en el camino de esta búsqueda por conocer la identidad de Carmen y el por qué aparece en las horas de sueño de Blanca.  Los 12 personajes (todos ellos interpretados por Alejandra Jiménez Cascón) implicaran flashbacks en el tiempo, cambios de edad, de nacionalidad, de época, personalidades distintas, necesidades dispares… que harán de Blanca Desvelada un viaje emocional hipnotizante.

 
De i amb: Alejandra Jiménez-Cascón

Direcció: Montse Bonet

Disseny de llums: Natàlia Ramos

Disseny de Vestuari i escenografia: Mònnica Gálvez

Producció: Natàlia Boronat

Composició de la Banda Sonora: Enric Espinet i Miquel Ferré

Estilista: Marisol Balsas

Grabació d’imatges i fotografía: Silvina Kleinrok i David Cuní

http://www.catacultural.com/blanca-desvelada-del-8-al-25-de-setembre-sala-fenix/

 Del 8 al 11 de setembre)

Xile, país convidat de FiraTàrrega 2016

20160714163920384_300_422_1_0

  FiraTàrrega comptarà en aquesta edició amb el Focus Xile, on es podrà veure el treball de 4 companyies convidades

A més, hi haurà diverses activitats professionals que serviran per a conèixer l’estat de les arts escèniques del país llatinoamericà 

 
 
FiraTàrrega convida en aquesta edició 2016 a Xile, un país interessant en tant que mercat i potència creativa. Un país convidat de luxe que comptarà amb tres companyies xilenes presents a la secció Oficial de la Fira i una quarta, que ha format part del Programa de Suport a la Creació i que es podrà veure a la secció Plataforma.  

El Focus Xile d’aquesta edició ha estat possible gràcies al suport i l’acompanyament del Consejo Nacional de la Cultura y las Artes del Gobierno de Chile, institució que ja va estar present a La Llotja en la passada edició de la Fira i del recolzament de la Dirección de Asuntos Culturales del Ministerio de Relaciones Exteriores del país.

La selecció artística de les companyies xilenes convidades està centrada en joves companyies que realitzen el seu treball en l’àmbit de les arts de carrer i que representen 4 maneres diferents d’entrendre la relació entre les arts escèniques i l’espai públic: teatre comunitari, dansa, teatre, teatre de l’experiència…

Durant els dies de la Fira podrem gaudir del teatre comunitari La cocina pública de Teatro Contáiner, una vivència a la recerca de receptes i d’aromes que fan aflorar històries, que rememoren personatges i que revelen moments íntims carregats de sabors i d’humanitat. Una saborosa trobada social que permetrà el reconeixement dels diversos costums culinaris dels habitants d’un territori.

L’espectacle Frames de La Licuadora és una peça per a cinc ballarins que va néixer com una intervenció de l’espai públic concebuda per inaugurar el festival Vertientes de Santiago de Xile. Una seqüència infinita que experimenta amb la individualitat i la multiplicitat a través del temps i de l’espai. Els ballarins performers s’expandeixen i es contrauen mentre despleguen una dansa efímera i persistent. 

 
 
També comptarem amb el compromès Viaje nº 9 de Teatro del Sonido, l’opera prima d’aquesta jove companyia xilena on es convida els espectadors a embarcar-se en un viatge imaginari cap a la naturalesa i la memòria, però és la natura la que acaba envaint la ciutat a través d’una banda sonora 5.1. Un espectacle itinerant i participatiu que transforma l’espai públic en diversos espais naturals, com una cova, un bosc o un riu i que culmina amb una catarsi col·lectiva carnavalesca.  

Dins de la secció Plataforma s’estrenarà Fulgor, una peça de la companyia Teatro Niño Proletario que aborda el fenomen de la immigració i la supervivència en el context d’un món desigual i entestat en un creixement sense límits. Aquesta coproducció de FiraTàrrega és un mosaic d’històries íntimes que invoca un paradís de mons imaginaris on tothom podria ser allò que desitja. 

Pel que fa a l’activitat professional, dins del Focus Xile, s’ha organitzat una Jornada Professional que, sota el nom de ‘Les arts escèniques a Xile’, servirà per a conèixer la realitat escènica del país des de múltiples punts de vista, com l’estat actual de les arts escèniques xilenes, els seus espais d’exhibició i creació i la dramatúrgia xilena contemporània. Hi haurà converses amb professionals de referència i serà un espai d’intercanvi entre els ponents i el públic assistent. 

La relació de FiraTàrrega amb el continent americà és llarga i productiva. L’any 2011 es va dedicar una vitrina a Iberoamèrica i el 2013 se’n va realitzar una altra dedicada a Mèxic. Fruit d’aquestes dues accions el mercat català actual és més conegut i valorat en aquest context del globus i també la producció americana al circuit europeu.

http://www.catacultural.com/xile-pais-convidat-de-firatarrega-2016-del-8-al-11-de-setembre/

 
   
   

  A partir del 9 de setembre

LES MALES PERSONES

El Maldà

 LES-MALES-PERSONES_-horitzontal1

 LES MALES PERSONES.

Teatre de text.

90 min.

Català. 

A Els bandits, Schiller dibuixa un món on els homes es revolucionen davant d’un entorn que no els obre prou les portes. I en aquest retrat, l’autor passa clarament per diversos universos: la família, les lleis, la religió i les passions humanes. A Les males persones, la versió que n’hem fet amb els Parking Shakespeare, els personatges sobretot es revolucionen contra ells mateixos.

Karl es troba immers en una lluita que no és clarament la seva i buscarà forces d’on pugui per convertir-se en un bandit, en un terrorista, en un home que pot canviar el món, malgrat mai no hagués dit que ho faria. El seu germà Franz, fins i tot, que no té por d’erigir-se com un destructor implacable, sense moral, sense fre, s’acaba adonant que sota la seva cuirassa també hi ha un cor que el fa dubtar, que el fa estimar, cosa que no s’esperava, cosa que el fa feble. Potser només en l’amor d’una dona, en Amàlia, hi ha la llavor d’una veritable evolució, d’un veritable canvi. Allò pel que realment et compromets és de totes totes el germen de la lluita aferrissada. Ningú s’hi deixarà la pell, si no creu fermament que les dificultats del camí valen la pena.

Carles Mallol

Companyia Parking Shakespeare

Versió i direcció: Carles Mallol – Versió lliure d’Els Bandits de F. Schiller
Intèrprets:
Òscar Bosch, Ester Cort, Pau Ferran,
José Pedro García Balada, Pep Garcia-Pascual,
Carles Gilabert i Santi Monreal
Ajudant de direcció: Marta Corral
Espai escènic: Anna Tantull
Disseny d’il·luminació: Xavi Gardés
Producció, comunicació i premsa: Aina Bujosa
Fotografia Pòster: Ricard Sadurní
Fotografies: Xavi Gil
Direcció artística: Pep Garcia-Pascual

http://www.catacultural.com/les-males-persones-a-partir-del-9-de-setembre-el-malda/

 

Dissabte 10 de setembre de 2016

Homo tecnologicus

 Nau Ivanow

 
 
  homo4

Un retrat de l’home en l’era digital. Internet i les xarxes socials han transformat l’essència mateixa de la societat i han creat illes narcisistes de jos. L’individu s’exhibeix a la Xarxa com en un aparador per capturar l’atenció, perquè se li reconegui un valor. Avui l’única cosa que dóna valor al ser és l’aparèixer, l’exhibir-se. El rostre humà esdevé, així, un rostre que es dissol completament en el seu valor d’exposició.

La Xarxa amb prou feines ha aconseguit que l’abundància camufli la fragilitat dels vincles socials que genera. La comunicació universal té el seu correlat en una solitud universal. I l’amor apareix, amb les tecnologies de l’elecció, com un producte del capitalisme de mercat on la trobada amb l’altre es converteix en una elecció extremament racional. La tecnologia ens fa més humans?

Creació, direcció i interpretació: Jordi Soler i Gisela Riba
Música: Alva Noto, Max Richter, Ólafur Arnalds, Ari Ann Wire, Sigur Rós, Chopin i Roy Orbison
Text: Jordi Soler i Gisela Riba

http://www.catacultural.com/homo-tecnologicusdissabte-10-de-setembre-de-2016/

10 de setembre

Camí de festa

idea i coordinació JOAN FONT
Montjuïc
10 de setembre
Temporada 2016 – 2017

camidefesta_esp_nou

 El 2 de desembre del 1976 aquest teatre va obrir les portes per primera vegada a la sala de Gràcia, amb l’estrena de Camí de nit, 1854. Aquest desembre, doncs, al Lliure fem 40 anys. Aclaparats per la dimensió artística i emocional que signifiquen quatre dècades d’espectacles, de records i de vivències compartides en comunitat, volem celebrar-ho amb els espectadors i artistes del futur i us proposem  una festa infantil!

plànol d’activitats

El tret de sortida el marcarà dissabte 10 de setembre un desplegament interactiu, mig taller, mig instal·lació i mig espectacle, que ha ideat per a l’ocasió en Joan Font de Comediants.
De les 4 de la tarda a les 8 del vespre, tots els espais de Montjuïc i la plaça Margarida Xirgu es veuran ocupats per tallers, laberints, jocs d’escacs de mida natural, sales de maquillatge, jocs d’expressió escènica, espais de creació escenogràfica, una banda per fer música en directe, Dj’s per obrir ball…
Serà un Camí de festa, una fira a l’entorn del fet escènic, un nou ritual d’inici per a la temporada que comença, amb el qual volem portar petits i grans pels viaranys de la creació teatral en el seu vessant més lúdic. La tarda culminarà, com totes les festes d’aniversari, amb un pastís molt especial…
Celebrarem doncs que en fem 40, que som vius i que fem teatre. I molt especialment, que en fem amb i per a vosaltres, i que la voluntat del Lliure es manté inalterada en el propòsit d’arribar a tothom.