| El Gran Teatre del Liceu posa punt final a la seva temporada de dansa amb un dels ballets més icònics i emocionants: Nijinsky, una obra dirigida i coreografiada pel prestigiós John Neumeier i interpretada pel Hamburg Ballett. Del 12 al 15 d’abril, aquesta producció arriba per primera vegada a Barcelona, oferint als espectadors una immersió en la vida i obra d’un dels herois més enigmàtics de la història de la dansa, Vaslav Nijinsky. Aquest esdeveniment no només destaca pel seu valor artístic sino també perquè marca el debut de Jonathan Nott com a futur director musical del Liceu. El reconegut mestre assumirà la direcció de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu per primera vegada, presentant un programa musical d’una exigència artística elevada. Amb composicions magistrals de Rimski-Kórsakov i Dmitri Xostakóvitx, incloent-hi joies com *Scheherazade* i la *Simfonia núm. 11*, el repertori promet ser un desafiament apassionant que posarà de manifest el mestratge de Nott i les habilitats interpretatives de l’orquestra.  All photos: © Kiran West Els protagonistes d’aquest viatge són el solista ucraïnès Alexandr Trusch i el ballarí principal del Hamburg Ballett, Aleix Martínez, nascut a Barcelona. Tots dos alternaran en el paper del llegendari Nijinsky, l’artista que va revolucionar el món de la dansa moderna al principi del segle XX. Estrenada originalment al Hamburg Ballett l’any 2000, l’obra de Neumeier, plena d’elements autobiogràfics i retrospectives emocionals, és un homenatge captivador a aquesta figura única. Vaslav Nijinsky és conegut no només pel seu talent incomparablement tècnic i emocional dins dels Ballets Russos de Serge Diaghilev, sinó també per la seva innovadora manera d’entendre i crear coreografia. Malgrat el seu èxit precoç, la seva carrera va ser tràgicament interrompuda per una greu malaltia mental que el va apartar dels escenaris amb poc més de 29 anys. L’obra transita pels moments més brillants i foscos de la seva existència, jugant constantment entre llum i ombra. Neumeier, director del Hamburg Ballett des del 1973, ha explorat a fons la figura de Nijinsky amb una sensibilitat única. Segons el coreògraf, els seus ballets reflectien una coherència entre història, emoció i moviment que transcendia el llenguatge habitual del ballet clàssic. En aquesta obra, aconsegueix capturar l’essència profunda del ballarí rus a través d’evocadors records, somnis i emocions desenfrenades. Al mateix temps, construeix un viatge íntim dins una narrativa expansiva que convida l’espectador a explorar els límits entre realitat i fantasia. Ambientada en els luxosos escenaris parissencs de principis del segle XX, Nijinsky brilla gràcies a una producció rica en textures visuals: decorats fastuosos i vestuari d’una delicada opulència que reflecteixen l’esperit vibrant d’aquella època. Però més enllà de l’estètica impecable, aquesta obra destaca per trencar amb les convencions tradicionals del ballet narratiu, oferint un espectacle emfàtic que no només és drama sinó també introspecció emocional i una celebració de l’essència humana. La història s’articula al voltant de l’esdeveniment crucial que va marcar el final de la carrera escènica de Nijinsky: la misteriosa actuació en un hotel de Saint Moritz l’any 1919, que ell mateix va anomenar «les seves noces amb Déu». Aquest episodi es converteix en l’eix central d’una narrativa que barreja passat i present per explorar la màgia de l’escenari i els records més personals d’aquest geni inigualable. Amb la companyia de dansa d’Hamburg al complet oferint cada matís d’aquesta complexa creació coreogràfica i musical, Nijinsky promet ser més que un simple espectacle; és una experiència única capaç de transportar-nos al cor d’un home que va redefinir per sempre el significat de ballar. Sobre l’obra Vaslav Nijinski (1889-1950), ballarí i coreògraf rus d’origen polonès, és considerat un dels artistes més brillants i influents de la història de la dansa. Com a solista del Teatre Mariïnski, convidat al Bolxoi i primera figura dels Ballets Russos dirigits per Serge Diaghilev, va destacar pel seu virtuosisme impressionant, la meticulositat tècnica i la profunditat emocional de les seves interpretacions. Les seves actuacions memorables el van elevar al rang de figura icònica en el panorama artístic, mentre que les seves atrevides i evocadores coreografies van sacsejar l’escena parisenca amb controvèrsia i fascinació. Sobre l’obra Vaslav Nijinski (1889-1950), ballarí i coreògraf rus d’origen polonès, és considerat un dels artistes més brillants i influents de la història de la dansa. Com a solista del Teatre Mariïnski, convidat al Bolxoi i primera figura dels Ballets Russos dirigits per Serge Diaghilev, va destacar pel seu virtuosisme impressionant, la meticulositat tècnica i la profunditat emocional de les seves interpretacions. Les seves actuacions memorables el van elevar al rang de figura icònica en el panorama artístic, mentre que les seves atrevides i evocadores coreografies van sacsejar l’escena parisenca amb controvèrsia i fascinació. L’enigmàtica figura de Nijinski ha estat motiu d’inspiració per l’aclamat coreògraf i director de l’Hamburg Ballett durant cinc dècades. La seva creació, *Nijinsky*, és un retrat fascinant de l’artista, revestit de la seva gran complexitat personal i professional. A través d’un relat no linial construït amb records, emocions, visions i associacions, el ballet trena un diàleg entre allò mític i allò íntim: entre l’esplendor dels escenaris que el van immortalitzar i les ombres que van marcar la seva existència. Amb escenografies i vestimentes que recreen el fastuós ambient del París de principis del segle XX, l’obra genera un univers oníric i visualment captivador que transcendeix les convencions del ballet narratiu tradicional. El resultat és una experiència escènica apoteòsica i, alhora, un merescut homenatge a una llegenda que va redefinir l’essència del ballet, transformant-lo per sempre. Sinopsi Una de les figures més fascinants i misterioses del ballet, Vaslav Nijinski, és el centre d’una obra carregada de simbolisme i emoció, que s’endinsa en els racons més profunds de la seva ment i trajectòria. Aquesta creació de Neumeier pren com a inspiració el moment culminant i definitiu de la seva carrera: la seva darrera aparició sobre l’escenari, el 1919, en un hotel de Saint Moritz. Allà, immers en una experiència inclassificable que ell va descriure com les seves “noces amb Déu”, es va viure una fusió entre art, bogeria i espiritualitat que marca el punt de partida d’aquesta obra. El ballet «Nijinsky» es divideix en dos grans actes, cadascun amb una força narrativa que explora fragments significatius de la seva vida i carrera. En el primer acte, la història gira al voltant dels records nostàlgics d’un temps gloriós al costat dels Ballets Russos. Nijinski reviu moments icònics com els seus papers magistrals en «Le Carnaval» o «Le Spectre de la Rose», així com episodis més íntims i personals, com la relació amb la seva família i l’amor per Romola Pulszky, que es convertiria en la seva futura esposa. El segon acte, més fosc, s’endinsa en el laberint de la seva bogeria, una espiral que combina fragments de la seva infantesa amb escenes marcades pels horrors de la Primera Guerra Mundial, la traïció sentida envers el seu entorn i el dolor per la pèrdua del seu germà estimat, Stanislav. A mesura que avança l’acte, la tensió emocional augmenta fins arribar al moment en què Nijinski recrea la seva última actuació al Suvretta House. Aquest esdeveniment final, tenyit per visions bèl·liques i una dansa que simbolitza tant el desenllaç de la seva carrera com l’intensitat de la seva vida, clou una obra d’una profunditat artística extraordinària. Un ballet que no només il·lumina el geni creatiu de Nijinski sinó que a través d’una coreografia poderosa i evocadora ens convida a submergir-nos en un viatge emocional que transcendeix el moviment per explorar les complexitats d’un cor trencat i una ment brillant. Un tribut commovedor a l’artista que va canviar per sempre la història del ballet. Un ballet que no només il·lumina el geni creatiu de Nijinski sinó que a través d’una coreografia poderosa i evocadora ens convida a submergir-nos en un viatge emocional que transcendeix el moviment per explorar les complexitats d’un cor trencat i una ment brillant. Un tribut commovedor a l’artista que va canviar per sempre la història del ballet. John Neumeier, el visionari darrere del Ballet d’Hamburg John Neumeier va néixer l’any 1939 a Milwaukee, Wisconsin, on va iniciar els seus primers passos en el món de la dansa. Va prosseguir la seva formació a Chicago i a la Marquette University, espai en el qual també va crear les seves primeres coreografies. Posteriorment, va perfeccionar els seus coneixements de ballet a Copenhaguen i a la Royal Ballet School. El 1963, John Cranko el va convidar a unir-se al Stuttgart Ballet, on va destaca com a solista i va consolidar les seves habilitats coreogràfiques. El 1969, Ulrich Erfurth li va confiar la direcció del Ballet Frankfurt, un càrrec que Neumeier va aprofitar per reinterpretar clàssics com *El Trencanous* i *Romeu i Julieta*. L’any 1973, August Everding li va proposar dirigir i ser el coreògraf principal del Ballet d’Hamburg. Sota el seu lideratge, aquesta companyia es va elevar com una de les més prestigioses d’Alemanya, aconseguint un èxit rotund a escala internacional. Les seves creacions han destacat per conjugar amb mestria la tradició del ballet amb una narrativa dinàmica i moderna. La seva obra inclou versions renovades de títols clàssics, musicals, ballets simfònics —particularment inspirats per les composicions de Gustav Mahler— i coreografies sobre música sacra. Entre les seves produccions recents per al Ballet d’Hamburg destaquen *La bella dorment* (nova versió estrenada el 2021), *Hamlet 21* (2021), *Beethoven Project II* (2021) i *Dona Nobis Pacem* (2022). A més de la seva prolífica tasca amb el Ballet d’Hamburg, Neumeier ha col·laborat com a coreògraf convidat amb moltes companyies reconegudes internacionalment. Entre aquestes s’inclouen el Royal Ballet, les òperes estatals de Viena, Munic i Dresden, el Stuttgart Ballet, el Royal Danish Ballet, el Ballet de l’Òpera de París, el Tokyo Ballet, l’American Ballet Theatre, el San Francisco Ballet, el Joffrey Ballet, el Boston Ballet, el National Ballet of Canada, així com els emblemes russos com el Teatre Mariïnski i el Bolxoi de Moscou. També ha treballat amb altres institucions prestigioses com el Stanislavski Ballet i el Ballet Nacional de la Xina. Al llarg de la seva carrera, John Neumeier ha rebut nombrosos reconeixements pel seu impacte en l’art del ballet. Entre aquests hi ha el *Dance Magazine Award* (1983), l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya, l’Orde de les Arts i les Lletres de França i la Legió d’Honor. El 2006, li van atorgar el prestigiós *Premi Nijinsky* per la seva trajectòria. Altres guardons inclouen el *Herbert von Karajan Musikpreis* (2007), el *Deutscher Jubiläums Tanzpreis* (2008), així com la declaració com a ciutadà honorari d’Hamburg (2007). A més, el 2012 va rebre l’Orde de l’Amistat de la Federació Russa i, el 2015, la Fundació Inamori li va concedir el Premi Kyoto per les seves contribucions al món de les arts i la filosofia. Posteriorment, fou reconegut amb el prestigiós *Prix Benois de la Danse* a la trajectòria (2016) i altres distincions recents com el Premi a la Trajectòria del Prix de Lausanne, el *Premi Erich Fromm* i l’Orde de l’Amistat de la República Popular de la Xina. Amb la seva tasca d’arrelament cultural i conservació patrimonial en ment, Neumeier va crear el febrer del 2006 la John Neumeier Foundation. La fundació té com a finalitat principal preservar i posar a disposició pública la vasta col·lecció d’objectes relacionats amb la dansa i el ballet que l’artista ha reunit al llarg dels anys. Així mateix, garanteix que tot el patrimoni coreogràfic i els materials associats romanguin vinculats a Hamburg. Música Frédéric Chopin, Preludi Núm. 20 Robert Schumann, Faschingsschwank aus Wien, op. 26, 1. Fantasiebild Nikolai Rimski-Kórsakov, Scheherazade, op. 35, 1. Satz Dmitri Xostakóvitx, Sonata per a viola i piano, op. 147, 3. Satz Nikolai Rimski-Kórsakov, Scheherazade, op. 35, 3., 4. Satz Dmitri Xostakóvitx, Simfonia Núm. 11 en Sol menor, any 1905, op. 103 Amb el suport de:  Benefactor del Cercle de la Dansa:  | |