A partir del 8 de gener obrim una nova sala, la sala blanca de La Seca, la Sala Palau i Fabre.


9b22d726-66d9-43b5-a592-9b9a7b6224b6
TOT S’AMAGA DARRERA EL BLANC»

No et parlarem de Nadal, res de White Christmas, volem parlar de somnis, de noves il·lusions, d’un nou començament, de noves cares, noves sensibilitats i el volem compartir amb tu.

Comencem el 2016 amb una nova aventura. A partir del 8 de gener obrim una nova sala, la sala blanca de La Seca, la Sala Palau i Fabre. Fins ara, aquest nou espai havia acollit les residències de creació de La Seca Espai Brossa. A partir del gener comptarà amb programació regular de divendres a diumenge.

El primer trimestre de la Sala Palau i Fabre estarà protagonitzat per:

 

Del 8 al 20 de gener
LA BOHEMIA
Direcció i dramatúrgia Agustí Humet
Intèrprets Xuel Díaz Úrsula Garrido Víctor Vela

La Bohèmia és un petit concert teatralitzat, condimentat amb algun toc de poesia i un xic d’opinió. Un viatge despullat a l’essència d’un repertori d’una sensibilitat extraordinària i una immensa bellesa. Perquè, de bohemis, tots n’hem estat en algun moment o altre. D’alguna manera o altra.
Un petit esbós d’una època, d’un estil, d’una música i d’una manera de fer que han quedat als nostres cors i ens fan frisar per mostrar el que tenim per dir sobre tot el que tantes vegades hem sentit.

 

Del 5 al 21 de gener
EXACTE, EL MÓN COM ÉS
Autoria i direcció Lara Sendim
Intèrprets Gemma Martínez i Paula Sendim
Música Paula Sendim

Ella, la protagonista, s’ha proposat fer un viatge en el temps. Creu que ho aconseguirà escrivint una car­ta pel seu jo futur. Aspira a obrir la carta en el futur per viatjar en el temps. Per viatjar al passat. Al passat del futur, que és el present d’ara. Per què ara? Perquè s’ha fomut una patacada còsmica.
No és un monòleg a seques, sinó un monòleg musicat (que no musical), és perquè la música hi juga un paper essencial. El juga des de la musicalitat del text, però també, i sobretot, des de la banda sonora en directe. El piano, la pianista, vocalista i percussionista, i tots els altres elements sonors, són els secundaris de luxe. Interactuen amb la protagonista en un monòleg gens mono. Perquè allà on no arriben les paraules arriba la música. Allà on les paraules no ens agraden, ens agrada la música.

Text, direcció i interpretació: Lola López
Ajudant de direcció: Fèlix Vilata

 

MARÍA LA JABALINA és un espectacle creat a partir de la vida de la miliciana anarquista Maria «La Jabalina», nascuda en el Puerto de Sagunto i va ser la darrera dona afusellada pel franquisme.
Durant la seva vida va ser considerada com un àngel lluitador, generosa i entregada a la causa anarquista per la construcció d’un món on tots fossin tractats iguals. Altres la van veure en l’extrem oposat, com un monstre assassí i sense principis morals, entregada a una orgia de mort i sexe.

A MARÍA LA JABALINA es produeix una fragmentació a partir dels diferents desitjos bons i dolents: per una banda les imatges que la veuen com un monstre, com les creades per Rebollo; i per una altra banda les imatges que la veuen com una àngel, creades per la seva mare, Isabel, i la seva germana, Carmen.