La dramatúrgia catalana s’inspira en Samuel Beckett a ‘Textos per no res’. 4, 11 i 18 de desembre


La dramatúrgia catalana s’inspira n Samuel Beckett a Textos per no resEn el marc del cicle
Samuel Beckett, la Sala oferirà durant tres dimecres de desembre lectures de diversos autors
catalans que presenten escenes inspirades en Samuel Beckett

Els dramaturgs participants són Marc Artigau, Lara Díez i Marilia Samper (04/12), Denise
Duncan, Josep Maria Miró i Victoria Szpunberg (11/12) i Iván Morales, Marc Rosich i
Mercè Sarrias (18/12)

La proposta ha estat dissenyada i coordinada per Llàtzer Garcia i tindrà lloc al Menjador de
la Beckett

La Sala Beckett proposa des de principis de novembre i fins al mes de gener el cicle Samuel Beckett,
que commemorarà un doble 30è aniversari: la mort de l’autor i l’obertura de la Sala. Així, la Beckett
homenatja l’autor que li va donar nom i va fer néixer el teatre contemporani en la cultura occidental.

La programació del cicle, que va arrencar a principis de novembre, compta amb tres espectacles,
cinc conferències, un assaig obert organitzat conjuntament amb el festival de filosofia Barcelona
Pensa, diverses lectures dramatitzades com un recital de poesia, un laboratori i un curs.

El cicle ha impulsat Textos per no res, escenes de diversos dramaturgs catalans als quals se’ls ha
demanat escriure una escena inspirada en Samuel Beckett. Els dies 4, 11 i 18 de desembre es podran escoltar les propostes de Marc Artigau, Lara Díez, Denise Duncan, Josep Maria Miró, Iván Morales,
Marc Rosich, Marilia Samper, Mercè Sarrias i Victoria Szpunberg. La proposta ha estat dissenyada i
coordinada per Llàtzer Garcia.Textos per no res: Beckett passat pel sedàs de la dramatúrgia
catalana

“Aquests Textos per no res també es podrien aixoplugar sota el títol de La nit que Samuel Beckett va fer una cervesa amb…”, afirma Llàtzer Garcia, coordinador de la proposta.

A Beckett sovint se’l podia trobar als bars de París o de Dublín a certa hora de la nit i era amant de la
cervesa negra i de la conversa. O, si més no, això és el que diuen els seus biògrafs.

Enguany, quan fa trenta anys de la seva mort i trenta anys del naixement de la sala barcelonina que
porta el seu nom, hem volgut beure cervesa al seu costat i escoltar aquestes converses llunyanes.
És una de les grans possibilitats que ens dona el fet teatral: ressuscitar els morts i tornar-los la veu.

Per això la Sala Beckett ha encarregat a diferents dramaturgues i dramaturgs vinculats d’alguna
manera a la sala i/o a l’autor irlandès que escriguin peces breus sobre aquestes trobades imaginàries que ben pot ser que passessin. L’encàrrec ha estat molt senzill: escriure una conversa entre Beckett
i un altre (o altres) personatge(s) que succeeixi al bar del teatre i que tingui una durada d’entre deu
i quinze minuts. I que es pugui llegir públicament amb només dos lectors.
A partir d’aquí, via lliure.

D’aquesta manera, Samuel Beckett torna a beure i a conversar mentre a les sales del teatre ressonen
les paraules que pronuncien Vladimir i Estragó, les tres dones que van i tornen o la boca que no pot
fer silenci. I els interlocutors que s’ha trobat Beckett han estat d’una gran varietat: una sabata vella,
com imagina Marc Rosich, ell mateix, com li fa fer Lara Díez, un gat, gentilesa de Marilia Samper, una
jove Valerie Solanas, com descriu Iván Morales, el lleó del Mag d’Oz, com fabula Josep Maria Miró…
o vells amics com James Joyce, un principiant Harold Pinter, Tennessee Williams, amants, Suzannes, alter egos o fins i tot el Rei Lear! I el mateix Beckett té diferents cares: un nen, una dona, un jove
nerviós…

Aquestes peces breus s’escenificaran al bar de la Beckett i els mateixos autors en seran els lectors.
Qui millor que ells per dirigir-se a l’autor que ens observa sense mirar-nos a la gran foto que d’ell
penja al bar? Qui millor que ells per donar veu a aquell que va dir que ja no hi ha res a dir?
Esperem no haver-li desvetllat gaire el son etern tot convocant-lo al bar perquè torni a beure i a
parlar, un altre cop, de nou un altre cop, paraules, paraules, paraules. Esperem que entengui que és
una forma de declarar-li el nostre amor i agraïment a ell, l’autor d’Esperant Godot.

 Les activitats restants del cicle Samuel Beckett

A part d’Esperant Godot Beckett’s ladies, els dos espectacles que formen part del cicle, un dels
recitals del festival Alcools també estarà dedicat a Beckett i s’hi inclou: Aina Clotet i Jordi Oriol
recitaran Poemes i mirlitonades, un recull de textos de Beckett escrits en francès abans de 1940
(els poemes) i d’altres forjats a finals dels anys 70 (les mirlitonades). La poesia de Beckett es podrà
sentir el 10 de desembre a la Sala de baix.  

Tancarà el cicle la mostra del Laboratori Catàstrofes, projecte en què un grup d’actors/creadors estan treballant a partir de l’obra de Samuel Beckett, centrant-se especialment en les peces per ràdio i
televisió. La proposta és dirigida per Llàtzer Garcia i es podrà veure el 10, 11 i 12 de gener.
El laboratori comptarà amb Marina Congost, Lluís Marquès, Marta Ossó i Joan Solé.

A més a més, del 27 de gener a l’1 de febrer, Ferran Utzet proposa un curs d’interpretació centrat en l’obra de Samuel Beckett que durà per títol Esgotament i lluita (Entrenament actoral a partir de l’obra de Samuel Beckett).TEXTOS PER NO RES
Coordinador: Llàtzer Garcia
Lectura de textos breus a partir de l’obra i la figura de Samuel Beckett
 
Dimecres 04/12/2019
De com Suzanne no esperava ningú de Marc Artigau i Queralt
Beckett a la Samuel de Lara Díez Quintanilla
Birra amb Beckett de Marilia Samper
El Menjador de la Beckett · A les 18:30h
 
Dimecres 11/12/2019
Poseído por los genios deDenise Duncan
Desenfocat deJosep Maria Miró
Trobada gremial de Victoria Szpunberg
El Menjador de la Beckett · A les 18:30h
 
Dimecres 18/12/2019
Ens direm adeu algun dia? d’Iván Morales
Irresolució de Marc Rosich
El dia que Beckett va quedar per fer una cervesa amb un actor jove
de Mercè Sarrias
El Menjador de la Beckett · A les 18:30h

www.salabeckett.cat