| En el marc del Cornellà Creació Fòrum, la cineasta Mabel Lozano i la periodista experta en tecnologia Marta Peirano han protagonitzat una trobada titulada *No se mueve, no habla*, on han abordat temes crítics sobre la cosificació de les dones, la impunitat en les xarxes socials i la creixent problemàtica de la pornografia sintètica no consentida. Aquesta sessió, que ha reunit més de 140 representants d’organitzacions i empreses, ha tingut lloc el passat divendres 6 de març a L’Auditori de Cornellà, en la 16a edició d’aquest fòrum tan consolidat. a jornada ha començat amb una sacsejada emocional: el tràiler del curtmetratge de Mabel Lozano, *Abril, hoy no es invierno*, una obra que reconstrueix una història real d’explotació sexual. Els assistents han quedat visiblement impactats, un silenci profund ha envaït la sala, marcant l’inici d’una reflexió imprescindible sobre el rol clau que juga la demanda en perpetuar aquestes pràctiques aberrants.  Durant la seva intervenció, Lozano ha posat l’accent sobre una realitat ineludible: sense demanda, no hi hauria explotació. La cineasta no ha dubtat a assenyalar els homes que consumeixen serveis sexuals com a base d’aquest sistema i ha denunciat que la cosificació de les dones segueix sent estructural, infiltrada en cada racó de la societat. Han destacat que els casos de violència sexual no són fets aïllats, sinó episodis d’un problema profundament arrelat. De la seva banda, Marta Peirano ha analitzat com les xarxes socials i les plataformes digitals s’han convertit en escenaris idonis per a la proliferació massiva de contingut pornogràfic. Mentre els documentals que denuncien aquestes realitats troben escassos espais per difondre’s, els clips pornogràfics circulen sense fre a internet, reflectint una crua impunitat digital. Peirano ha explicat que aquests continguts eviten l’empatia i fomenten un consum immediat i sense reflexió. A més, ha advertit que vivim immersos en un ecosistema digital que manipula la nostra atenció amb efectes gairebé anestèsics.  Un dels eixos més controvertits del debat ha estat la pornografia sintètica no consentida, alimentada per tecnologies com la intel·ligència artificial. Peirano ha fet memòria de casos recents a Espanya, com el d’Almendralejo, on imatges falses de menors generades digitalment van ser distribuïdes sense cap control. Aquesta situació exposa nous reptes en matèria de privacitat i protecció. Peirano ha destacat amb preocupació que ni tan sols amb prudència les persones poden blindar-se davant aquestes amenaces tecnològiques. Ambdues ponents han coincidit en destacar que aquests continguts no es limiten a un ús sexual, sinó que també es converteixen en instruments de control, humiliació col·lectiva i perpetuació de dinàmiques de dominació patriarcal. Lozano ha afegit que aquesta impunitat en l’espai digital agreuja el problema. A tall d’exemple, des del 2010 s’han judicialitzat més de dues-centes agressions en grup a Espanya, moltes de les quals troben cobertura i amplificació a través de les xarxes socials. El debat també ha abordat qüestions com el tràfic humà, l’explotació sexual i com l’art i el cinema es posicionen com eines poderoses per denunciar injustícies i generar consciència. Precisament aquest diàleg profund posava sobre la taula el poder transformador de la cultura i l’educació: elements indispensables per combatre la violència digital i resoldre l’alienació social. La sessió va tancar amb un missatge rotund i inspirador. Lozano i Peirano van instar als assistents a mirar de cara aquesta realitat incòmoda i actuar amb determinació per transformar-la. L’aprofitament conscient de la tecnologia, sumat al foment cultural i educatiu, representa un camí possible cap a la deshumanització zero en l’entorn digital. Amb valentia i sensibilitat, van deixar clar que fer front al problema és el primer pas per construir solucions reals i duradores. Castellano En el marco del Cornellà Creació Fòrum, la cineasta Mabel Lozano y la periodista experta en tecnología Marta Peirano han protagonizado un encuentro titulado «No se mueve, no habla», donde han abordado temas críticos sobre la cosificación de las mujeres, la impunidad en las redes sociales y la creciente problemática de la pornografía sintética no consentida. Esta sesión, que ha reunido a más de 140 representantes de organizaciones y empresas, ha tenido lugar el pasado viernes 6 de marzo en L’Auditori de Cornellà, en la 16ª edición de este foro tan consolidado. La jornada ha comenzado con una sacudida emocional: el trailer del cortometraje de Mabel Lozano, *Abril, hoy no es invierno*, una obra que reconstruye una historia real de explotación sexual. Los asistentes han quedado visiblemente impactados, un profundo silencio ha invadido la sala, marcando el inicio de una reflexión imprescindible sobre el rol clave que juega la demanda al perpetuar estas prácticas aberrantes. Durante su intervención, Lozano ha hecho hincapié sobre una realidad ineludible: sin demanda, no habría explotación. La cineasta no ha dudado en señalar a los hombres que consumen servicios sexuales como base de este sistema y ha denunciado que la cosificación de las mujeres sigue siendo estructural, infiltrada en cada rincón de la sociedad. Destacaron que los casos de violencia sexual no son hechos aislados, sino episodios de un problema profundamente arraigado. Por su parte, Marta Peirano ha analizado cómo las redes sociales y las plataformas digitales se han convertido en escenarios idóneos para la proliferación masiva de contenido pornográfico. Mientras los documentales que denuncian estas realidades encuentran escasos espacios para difundirse, los clips pornográficos circulan sin freno en internet, reflejando una cruda impunidad digital. Peirano ha explicado que estos contenidos evitan la empatía y fomentan un consumo inmediato y sin reflexión. Además, advirtió de que vivimos inmersos en un ecosistema digital que manipula nuestra atención con efectos casi anestésicos.  Uno de los ejes más controvertidos del debate fue la pornografía sintética no consentida, alimentada por tecnologías como la inteligencia artificial. Peirano ha hecho memoria de casos recientes en España, como el de Almendralejo, donde imágenes falsas de menores generadas digitalmente fueron distribuidas sin control alguno. Esta situación expone nuevos retos en materia de privacidad y protección. Peirano ha destacado con preocupación que ni siquiera con prudencia las personas pueden blindarse ante estas amenazas tecnológicas Ambas ponentes coincidieron en destacar que estos contenidos no se limitan a un uso sexual, sino que también se convierten en instrumentos de control, humillación colectiva y perpetuación de dinámicas de dominación patriarcal. Lozano ha añadido que esa impunidad en el espacio digital agrava el problema. A modo de ejemplo, desde 2010 se han judicializado más de doscientas agresiones en grupo en España, muchas de las cuales encuentran cobertura y amplificación a través de las redes sociales. El debat també ha abordat qüestions com el tràfic humà, l’explotació sexual i com l’art i el cinema es posicionen com eines poderoses per denunciar injustícies i generar consciència. Precisament aquest diàleg profund posava sobre la taula el poder transformador de la cultura i l’educació: elements indispensables per combatre la violència digital i resoldre l’alienació social. La sessió va tancar amb un missatge rotund i inspirador. Lozano i Peirano van instar als assistents a mirar de cara aquesta realitat incòmoda i actuar amb determinació per transformar-la. L’aprofitament conscient de la tecnologia, sumat al foment cultural i educatiu, representa un camí possible cap a la deshumanització zero en l’entorn digital. Amb valentia i sensibilitat, van deixar clar que fer front al problema és el primer pas per construir solucions reals i duradores. | |