El Festival Internacional de Curtmetratges al Raval ‘La mida no importa-Size doesn’t matter’ celebrarà la seva vuitena edició del 23 al 25 de gener. L’Ateneu del Raval (23/01 a les 19h) i l’Auditori Meier del MACBA (24 i 25/01 a partir de les 17,30h) acolliran la projecció de les 48 obres finalistes, pertanyents a autors d’una vintena de nacionalitats.
Durant cinc sessions es programaran obres d’una gran varietat de gèneres que tracten temes molt diversos, fent palesa la multiplicitat i varietat d’interessos, de punts de vista i sensibilitats característiques del món actual. Històries sorprenents, punyents, vitals, agosarades i sempre necessàries.
Enguany s’han presentat a concurs més de 450 curtmetratges de 35 països.
Aquest festival està organitzat per SLOWCUrT i pel Casal de Barri Folch i Torres, amb la col·laboració de l’Ateneu del Raval, el MACBA i la Fundació Tot Raval
Les entrades son gratuïtes i l’aforament limitat. Podeu consultar el programa sencer a www.lamidanoimporta.cat
El Festival de Cinema Asiàtic de la Mostra de CineBaix presenta la seva programació
Serà del 23 al 27 de gener als cines CineBaix de Sant Feliu de Llobregat
S’han programat 17 pel·lícules de 12 països (4 estrenes a Catalunya) i 3xerrades amb periodistes especialitzats
La Mostra de CineBaix és una referència cultural en l’àmbit cine matogràfic del Baix Llobregat i c omença l’any amb el Festival de Cinema Asiàtic, una cita essencial per a t otes aquelles persones que vulguin reviure els èxits de la cinematografia asiàtica de l’any passat i avançar -se a estrenes que marcaran el 2020. Però La Mostra no és només un espai dedicat al setè art, sinó que també proposa espais de debat sobre situaci ons con flictives del continent asiàtic que estan marcant el ritme del món contemporani. El Festival de Cinema Asiàtic forma part de la 13a edició de la Mostra de CineBaix , que va donar el tret de sortida el passat mes de novembre amb el Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant amb més de 1.200 espectadors. Després del Festival de Cinema Asiàtic, la Mostra continuarà amb les programacions llatinoamericana (del 26 al 30 de març) i africana (el mes de maig).
Seccions del Festival de Cinema Asiàtic
El Festival de Cinema Asiàtic de CineBaix està format per quatre seccions : Secció Oficial, R ecull de l’ Any, Animació J aponesa i La Mostra.Educa.
La Secció Oficial del festival , que opta al premi del Públic , està formada per 8 llargmetratges entre els quals destaquen títols com El huevo del dinosaurio (Öndög) de Wang Quan’an , premiada amb l’Espiga d’Or del Festival de Valladoli; Una tierra imaginada de Siew Hua Yeo , millor pel·lícula a la passada edició del Festival de Locarno o ALPHA, The Right tKill de Brillante Mendoza , que va guanyar el Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastià. Quatre de les peces que es presentaran a la secció Oficial són estrenes a Catalunya.
Amb l’objectiu de reviure les pel·lícules asiàtiques més destacades del 2019, la secció Re cull de l’Any oferià quatre grans films : The Farewell de Lulu Wan ; Largo viaje hacia la noche de Bi Gan ; Hasta siempre, hijo mío de Wang Xiaoshuai , premiada al Festival de Berlín per les seves brillants interpretacions actorals; i Parásitos de Bong Jon -ho , una de les grans revolucions del 2019, nominada a 6 premis Oscars
La secció La Mostra. Educa va dirigida específicament a centres escolars i enguany la formen tres títols : Mi vecino Totoro de Hayao Miyazaki , la divertida i musical Made in India: Sui Dhaaga de Sharat Katariya , i la romàntica Tanna de Bentley Dean i Martin Butler .
La Mostra de Cinema A siàtic també inclou la secció d’ Animació Japonesa amb dues propostes: El tiempo contigo de Makoto Shinkai i The Wonderland de Keiichi Hara , adaptació del llibre de Sachiko Kashiwaba de temàtica fantàstica.
Xerrades
Els debats proposats són : Filipinas: los muertos ya no caben. Un recorrido por la guerra contra las drogas en Filipinas , a càrrec de Maribel Izcue , redactora en cap i fundadora de la Revista 5W; Secularisme vs Nacionalisme: la batalla pel futur de l’ Índia , a càrrec de Javier Borràs Arumí , periodista especialitzat en Àsia ; Hong Kong, un pulso contra su destino , a càrrec de Monica G. Prieto , periodista especialitzada en política internacional i conflictes bèl·lics i col·laboradora en mitjans com La mar ea oea o Revista 5W
Inauguració: dijous 23 de gener
La sessió inaugural del Festival de Cinema Asiàtic serà dijous 23 de gener amb la pel·lícula The
Farewell de Lulu Wang , un film de l’any 2019 que explica el retorn d’una dona
xinesoamericana al seu país nat al que ha rebut grans crítiques i ha estat distingida amb
diversos premis.
La projecció serà a les 19.30h al CineBaix i l’entrada serà gratuïta.
La debutant Belén Funes corona el palmarès amb La hija de un ladrón i s’endú el Gaudí a la Millor pel·lícula en llengua no catalana, a Millor direcció i a Millor guió
El tercer llargmetratge de Carlos Marques-Marcet, Els dies que vindran, rep els guardons a Millor pel·lícula, Millor protagonista femenina per a Maria Rodríguez Soto i Millor muntatge
L’actor Karra Elejalde, Millor protagonista masculí per la seva interpretació d’Unamuno a Mientras dure la guerra
7 raons per fugir aconsegueix el Premi especial del públic a la Millor pel·lícula, únic guardó atorgat pels espectadors
El cineasta Francesc Betriu ha recollit el Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2020 de mans de Lluís Homar
Barcelona, 19 de gener de 2020.- La gran nit del cinema català conclou amb un palmarès molt repartit que ha donat estatuetes a quinze produccions i ha coronat amb tres Gaudís els dos títols que partien amb més nominacions: Els dies que vindran, de Carlos Marques-Marcet, i La hija de un ladrón, de Belén Funes. La directora s’ha endut amb el seu bateig cinematogràfic, una rotunda òpera prima que va tenir la seva llavor el 2015 amb el curt Sara a la fuga, tres dels guardons de més pes de la nit: el Gaudí a la Millor pel·lícula en llengua no catalana, el de Millor direcció i el de Millor guió, compartit amb Marçal Cebrian. L’altra gran triomfadora de la dotzena edició dels premis de l’Acadèmia catalana, Els dies que vindran, aconsegueix les estatuetes de Millor pel·lícula, Millor protagonista femenina per a Maria Rodríguez Soto i Millor muntatge per a Carlos Marques-Marcet, Óscar de Gispert i Ana Pfaff.
També brilla entre les guanyadores Lo que arde, d’Oliver Laxe, Premi Gaudí a la Millor pel·lícula europea. El seu treball, i el de fotografia de Mauro Herce que també s’endú premi, retrata la lenta desaparició de la civilització rural a partir de les poderoses imatges del bosc i la Galícia més salvatge. El lluminós retaule de personatges que habiten un oasi de plàstics al mig del Nova York més hipster, El cuarto reino. El reino de los plásticos, d’Adán Aliaga i Àlex Lora, es fa amb el Gaudí a la Millor pel·lícula documental. L’adaptació televisiva de la novel·la d’Ildefonso Falcones La catedral del mar, ambientada al segle XIV, s’imposa com a Millor pel·lícula per a televisió a Cançó per a tu, L’enigma Verdaguer i La dona del segle. I Suc de síndria, curtmetratge d’Irene Moray protagonitzat per Elena Martín i Max Grosse Majench, també ha estat guardonat en una gala produïda per Dagoll Dagom, dirigida per Jordi Prat i Coll i presentada per Anna Moliner, que ha aplegat més de 2.000 convidats a l’Auditori del Fòrum – CCIB de Barcelona. L’Acadèmia de Cinema Català ha tornat a obrir els guardons a la votació popular amb el Premi especial de públic a la millor pel·lícula, que enguany ha recaigut en 7 raons per fugir, àcida comèdia negra amb set històries quotidianes i personatges portats a l’extrem.
Duels interpretatius
El tercer llargmetratge de Marques-Marcet, crònica de l’embaràs real de Maria Rodríguez Soto, li ha donat a l’actriu el seu primer Gaudí, que es disputava amb Aina Clotet, Carmen Arrufat i Greta Fernández. La votació dels acadèmics i acadèmiques atorga el Premi Gaudí al Millor protagonista masculí a Karra Elejalde, que interpreta a Mientras dure la guerra l’escriptor i pensador Miguel de Unamuno en els seus últims anys de vida. L’actor, nascut a Vitòria i instal·lat a Catalunya des de fa anys, s’ha imposat a David Verdaguer, Eduard Fernández i Sergi López. Laia Marull, per La innocència, i Enric Auquer, per Quien a hierro mata, Premis Gaudí a actriu i actor secundaris, completen l’apartat interpretatiu.
Paritat a les nominacions, no al palmarès
La nombrosa presència de dones a les nominacions no s’ha traduït en un palmarès paritari en aquesta edició. Als oficis del cinema amb més tradició masculina tornen a imposar-se els homes. Gaudí al Millor so per a Sergio Bürmann i Marc Orts per Dolor y gloria; als Millors efectes visuals per a Mario Campoy, Irene Río, Iñaki Madariaga per El Hoyo. En direcció de producció s’ha reconegut la feina d’Oriol Maymó al capdavant del thriller de Paco Plaza Quien a hierro mata, i el Gaudí a la Millor música ha estat pel compositor Pau Vallvé per la banda sonora de La vida sense la Sara Amat.
Ficcions d’època
Tres ficcions històriques entren enguany al palmarès. La directora d’art Sylvia Steinbrecht ha vist de nou reconeguda la seva tasca amb un Gaudí, aquest any per recreació de la Galícia vuitcentista a Elisa y Marcela, l’èpica història d’amor entre dues mestres que van aconseguir casar-se a A Coruña, una d’elles fent-se passar per home. Liberté, la provocadora cinta d’Albert Serra ambientada al segle XVIII, s’endú els guardons de Vestuari, per a Rosa Tharrats, i de Millor maquillatge i perruqueria, per a Armande Monteiro, Laurence Abraham Yaeger i Antoine Mancini.
Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2020
L’Acadèmia ha volgut distingir el cineasta Francesc Betriu (Organyà, 1940) amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2020 “per la seva consistent i dilatada trajectòria com a director, guionista, productor, distribuïdor i crític, així com pel seu ferm compromís social i per la diversitat de la seva producció, que inclou curtmetratges, documentals, sèries de televisió i sobretot llargmetratges, entre els que destaquen pel seu nivell d’exigència crítica i artística Furia española, Los fieles sirvientes, La plaça del Diamant, Réquiem por un campesino español i Sinatra”.
PALMARÈS XII PREMIS GAUDÍ
MILLOR PEL·LÍCULA ELS DIES QUE VINDRAN. Dirigida per Carlos Marques-Marcet, escrita per Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz i produïda per Lastor Media i Avalon Productora Cinematográfica, amb la participació de TV3.
MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA LA HIJA DE UN LADRÓN. Dirigida per Belén Funes, escrita per Belén Funes i Marçal Cebrián GAC i produïda per Oberon Cinematogràfica i Bteam Pictures, amb la participació de TV3.
MILLOR DIRECCIÓ Belén Funes, per LA HIJA DE UN LADRÓN
MILLOR GUIÓ Belén Funes i Marçal Cebrián GAC, per LA HIJA DE UN LADRÓN
MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA María Rodríguez Soto, per ELS DIES QUE VINDRAN
MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ Karra Elejalde, per MIENTRAS DURE LA GUERRA
MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ Oriol Maymó, per QUIEN A HIERRO MATA
MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA Laia Marull, per LA INNOCÈNCIA
MILLOR ACTOR SECUNDARI Enric Auquer, per QUIEN A HIERRO MATA
MILLOR MUNTATGE Ana Pfaff, Carlos Marques-Marcet i Oscar de Gispert, per ELS DIES QUE VINDRAN
MILLOR FOTOGRAFIA Mauro Herce, per LO QUE ARDE
MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA Sylvia Steinbrecht, per ELISA Y MARCELA
MILLOR MÚSICA ORIGINAL Pau Vallvé, per LA VIDA SENSE LA SARA AMAT
MILLOR VESTUARI Rosa Tharrats, per LIBERTÉ
MILLOR SO Sergio Bürmann i Marc Orts, per DOLOR Y GLORIA
MILLORS EFECTES VISUALS Mario Campoy, Irene Río i Iñaki Madariaga, per EL HOYO
MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA Laurence Abraham Yaeger, Armande Monteiro i Antoine Mancini, per LIBERTÉ
MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL EL CUARTO REINO. EL REINO DE LOS PLÁSTICOS. Dirigida i escrita per Adán Aliaga i Àlex Lora i produïda per Jaibo Films, Àlex Lora i Isa Feliu.
MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA LO QUE ARDE. Dirigida per Oliver Laxe, escrita per Oliver Laxe i Santiago Fillol i produïda per Miramemira, 4A4 Productions, Kowalski Films i Tarantula.
MILLOR CURTMETRATGE SUC DE SÍNDRIA. Dirigit i escrit per Irene Moray, i produït per Distinto Films.
MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ LA CATEDRAL DEL MAR. Dirigida per Jordi Frades, escrita per Antonio Onetti, Sergio Barrejón i Rodolf Sirera i produïda per Diagonal Televisió, Catedral del Mar Producciones i TV3.
PREMI ESPECIAL DEL PÚBLIC A LA MILLOR PEL·LÍCULA 7 RAONS PER FUGIR. Dirigida per Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras, escrita per Gerard Quinto i produïda per Producciones del Interior A.I.E, No Hay Banda i Compacto, amb la participació de TV3.
La nit més paritària de la història dels guardons de l’Acadèmia es podrà seguir en directe a TV3, Catalunya Informació i iCat
La cerimònia és una producció de la companyia Dagoll Dagom, dirigida per Jordi Prat i Coll i conduïda per Anna Moliner
La hija de un ladrón, Els dies que vindran i La innocència, les produccions més nominades de les 33 que competeixen pel palmarès
Barcelona, 14 de gener de 2020.- La gala de lliurament dels XII Premis Gaudí, una producció de Dagoll Dagom per a l’Acadèmia del Cinema Català, reconeixerà aquest diumenge 19 de gener les millors pel·lícules de l’any 2019 en 21 categories. La cerimònia es podrà veure en directe i en prime time a TV3, després del Telenotícies Vespre (21.50 hores), amb els comentaris d’Ismael Martín i Carolina Rosich per als telespectadors. També serà retransmesa en directe per Catalunya Informació i iCat, amb un programa especial conduït per Àlex Gorina, Pep Vila i Marc Ruiz.
L’Acadèmia ha confiat enguany la producció de la cerimònia a Dagoll Dagom, una de les companyies amb més història de Catalunya; a l’actriu badalonina Anna Moliner, la presentació; al dramaturg Jordi Prat i Coll, la direcció artística; a Marc Artigau,acompanyant Jordi Prat i Coll, el guió, i a David Pintó Codinasaltas, l’adaptació de les lletres. Tots cinc formen un equip de consolidada tradició teatral i experiències comunes que han compartit en la gestació de la gran nit del cinema català. En paraules Prat i Coll, “serà una gala musical, amb ironia, emotiva, amb convidats que guardem en secret… i amb una mirada que pretén fer protagonista la professió del cinema”.
La gala farà seu el lema “M’agrada més el cine que la realitat” de la cançó de Marie Belle, per anar bastint un imaginari comú del nostre cinema amb números musicals d’Anna Moliner, peces audiovisuals i actuacions en directe d’Albert Pla, Àngels Gonyalons, Nèvoa i Xavier Sabata.
Agustí Villaronga, Àlex Brendemülh, Bruna Cusí, Carme Elias, David Solans, David Verdaguer, Elena Martin, Gerard Quintana, Jan Cornet, Judit Mascó, Mag Lari, Maria Molins, Mireia Oriol, Nora Navas, Pablo Derqui i Rosa Cadafalch lliuraran les estatuetes de les 21 categories d’aquesta edició, i el guardó del Premi Especial del Públic, que per tercer any obre el vot als espectadors al web premidelpublic.premisgaudi.cat, serà recollit de mans deGeorgina Amorós i Júlia Creus, actrius de la ‘Generació Merlí’.
Després del parlament de la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, arribarà un dels moments més emotius de la nit, quan el gran cineasta lleidatà Francesc Betriu rebi de Lluís Homar el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2020 per la seva trajectòria de més de sis dècades. El també guionista, productor, distribuïdor i crític ha signat una filmografia pionera, inclassificable i censurada durant el franquisme que inclou títols emblemàtics, com Furia española o La plaça del Diamant. Mestre de les adaptacions literàries, ha portat al cinema clàssics contemporanis d’autors com Segarra, Rodoreda, Sender o Marsé.
Les primeres nominacions paritàries en la història dels Gaudí
Els Premis Gaudí recullen per primer cop en els seus 12 anys d’història unes nominacions paritàries amb un equilibri inèdit en el gènere dels professionals finalistes. En les categories individuals han passat a la segona volta una quarantena d’homes i la mateixa quantitat de dones, que també per primer cop són majoria en les nominacions a Millor direcció. Dues realitzadores debutants, Belén Funes amb La hija de un ladrón i Lucía Alemany amb La innocència, competiran per aquesta estatueta amb dos cineastes que ja l’han recollit en anteriors edicions, Carlos Marques-Marquet, que opta ara per Els dies que vindran i Neus Ballús, que ho fa per El viatge de la Marta(Staff only). La segregació per gènere es manté en categories com el So o els Efectes visuals, oficis que continuen fortament masculinitzats, o el Vestuari, la Direcció artística i el Maquillatge i perruqueria, amb una històrica presència de dones que, un any més, persisteix.
La catifa vermella de l’Auditori del Fòrum – CCIB obrirà el diumenge les seves portes a les 19.30 hores i els primers en trepitjar-la seran la presentadora, Anna Moliner, vestida de Yolancris, i Jordi Prat i Coll, director de la gala, que ha escollit Llamazares i De Delgado. Els acompanyaran els membres de la Junta de l’Acadèmia i els lliuradors i lliuradores de les estatuetes, amb dissenys d’Inku Atelier, Avellaneda, Xeviot, Tween, Cristina Tamborero, Cortana, Victoriano Simón i Alicia Rueda. Els ballarins i músics portaran peces de Josep Abril i de Moda Sostenible Barcelona – Orgànic Cotton Colours, Swim Against, Atelier Spritz, Miu Sutin i Art AND Seams – i aniran calçats de Munich. El contratenor Xavi Sabata vestirà de Loewe.
Actors i actrius seran també protagonistes a la catifa vermella. La trepitjaran directors i directores comBelén Funés, Carlos Marques-Marcet, Neus Ballús, Lucía Alemany, Carla Simón, Oliver Laxe, Judith Colell o Albert Serra. També hi passaran actors i actrius com Nora Navas, Karra Elejalde, Greta Fernández, Sergi López, Julieta Serrano, Àlex Monner, Maria Rodríguez, David Verdaguer, Laia Marull, Carmen Arrufat, Elena Martín i Enric Auquer. Un cop acabi la gala, a les 00.30 hores, els guanyadors i guanyadores es faran la tradicional foto de família a l’escenari.
En el capítol institucional, han confirmat la seva assistència el president del Govern de Catalunya, Quim Torra; el vicepresident, Pere Aragonés; les conselleres de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i Presidència, Meritxell Budó; el conseller d’Acció Exterior i Relacions Institucionals, Alfred Bosch; el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats; el president delegat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, i la directora de l’ICAA, Beatriz Navas, entre d’altres.
Un any més, el Col·legi oficial de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC) col·labora amb els Premis Gaudí amb joies de manufactura o artesania de col·legiats catalans, tant a la catifa vermella com a la gran cerimònia del cinema català.
XII PREMIS GAUDÍ Diumenge 19 de gener de 2020 Auditori del Fòrum – CCIB
Converses de l’Acadèmia XII Premis GaudíTrobada amb els nominats a Millor direcció Dimarts 14 de gener a les 18.30 h
Trobada amb els nominats a Millor muntatge Dijous 16 de gener a les 18.30 hSGAE (Passeig de Colom, 6. Barcelona) Accés lliure prèvia inscripció. Aforament limitat. Segueix-la en directe / Facebook LiveL’Acadèmia del Cinema Català, sota el segell Converses de l’Acadèmia, continua amb la iniciativa d’acostar els professionals del cinema català al públic amb dues sessions protagonitzades pels nominats i nominades a Millor direcció i Millor muntatge els dies 14 i 16 de gener a les 18:30h a la seu de l’SGAE a Barcelona (Passeig de Colom, 6). En els dos casos, són xerrades obertes al públic amb confirmació prèvia escrivint a confirmacions@academiadelcinema.cat fins a completar aforament, indicant si es vol assistir a una de les sessions o a les dues.
La sessió sobre direcció del dimarts 14 de gener, una categoria on enguany predomina el talent femení, comptarà amb la presència de:
Belén Funes, directora i co-guionista de La hija de un ladrón. Carlos Marques-Marcet, director i co-guionista de Els dies que vindran. Lucía Alemany, directora i co-guionista de La innocència. Neus Ballús, directora i co-guionista de El viatge de la Marta (Staff only).
La taula rodona estarà moderada pel periodista i crític de cinema Àlex Gorina, membre de l’Acadèmia del Cinema Català.
Com a cloenda del cicle Converses de l’Acadèmia de trobades amb nominats i nominades als XII Premis Gaudí, l’AMMAC – Associació de Muntadores i Muntadors Audiovisuals de Catalunya i l’Acadèmia del Cinema Català organitzen la trobada amb els muntadors i muntadores nominats. La sessió comptarà amb la participació de:
Ana Pfaff, co-muntadora de Els dies que vindran. Bernat Aragonés AMMAC, muntador de La hija de un ladrón. Juliana Montañés, muntadora de La innocència
Yelmo Cines estrena el aclamado documental sobre la vida y carrera del mítico cantante de ópera italiano Luciano Pavarotti gracias a +Que Cine, su ventana de contenidos alternativos. Durante una semana, del 10 de enero hasta el 16 de enero se podrá ver el documental Pavarottien las pantallas de 11 salas seleccionadas de Yelmo Cines en 11 ciudades de nuestra geografía.
Ron Howard, el director dos veces ganador del Oscar y responsable de grandes éxitos como Han Solo: Una historia de Star Wars, El desafío: Frost contra Nixon, Una mente maravillosa, El código Da Vinci y Apolo 13, presenta la voz, al hombre y a la leyenda: Luciano Pavarotti, uno de los cantantes contemporáneos más famosos de las últimas décadas. El galardonado equipo del éxito mundial The Beatles: Eight days a week y el reputado director estadounidense se reúnen de nuevo para celebrar la vida del aclamado genio de la música.
Apodado «El tenor del pueblo”, Pavarotti era una singular combinación de personalidad, genio y celebridad, y empleó sus dotes prodigiosas para extender el género de la ópera como entretenimiento y como algo que disfrutar por todos los amantes de la música. A través de la fuerza pura de su talento, Pavarotti dominó los grandes escenarios del mundo y se hizo con el corazón de los públicos de todas partes.
El documental está creado a partir de una combinación de actuaciones personales de Pavarotti, el documental también cuenta con algunas sus perfomances antológicas y el acceso a metraje inédito y entrevistas especiales con los familiares del cantante. Se trata de un gran homenaje y retrato íntimo del cantante de ópera más querido de todos los tiempos, donde además de su talento musical también se muestra la exuberante personalidad del tenor, su carácter optimista y apasionado.
En el documental de Ron Howard, el excepcional Luciano Pavarotti se muestra como nunca antes: en un primer plano encantadoramente íntimo que hurga detrás de la gloria de su música y su cálido carisma para desvelar sus luchas, esperanzas y humor. Haciéndose eco de los temas universales que han mantenido la ópera en lugar preeminente en el siglo XXI (amor, pasión, felicidad, familia, pérdida, riesgo, belleza), la película teje la historia de un hombre que descubre, se pelea con, y finalmente aprende a sacarle provecho a su monumental don.
“Entendí el film como una oportunidad para explorar la vida de Pavarotti por medio de metraje nunca antes visto y entrevistas íntimas con el hombre mismo, así como con su círculo familiar y de amistades más estrecho”, reconoce el director de Pavarotti, Ron Howard. Y añade: “Primero, me cautivó la forma de su trayecto, esa destacada carrera sin nada menor que las altas cotas, el vasto éxito. Pero cuando miré más adentro, también vi que cargaba con el embate de asumir muchos riesgos artísticos. Ese drama no me lo esperaba, y me pareció extremadamente humano”.
El 10 de enero la voz dorada de este titán musical volverá a resonar en todo su esplendor a través de la gran pantalla de Yelmo Cines. El documental Pavarotti podrá verseen 11 salas Yelmo Cines de 11 ciudades seleccionadas: Álava (Boulevard), Alicante (Puerta de Alicante), Barcelona (Icaria), Gijón (Ocimax), Las Palmas (Las Arenas), Oviedo (Los Prados), Madrid (Ideal), Málaga (Vialia Málaga), Pontevedra (Vigo), Santa Cruz de Tenerife (Meridiano) y Valencia (Mercado de Campanar).
Sobre +Que Cine de Yelmo Cines +Que Cine es una ventana de Yelmo Cines dedicada especialmente a concentrar bajo un mismo paraguas todos los contenidos alternativos a la cartelera convencional.
Agrupa contenidos tan diversos como: ópera, teatro, ballet, arte, musicales, conciertos, documentales, anime, películas emblemáticas y muchos más contenidos que deben ser vistos en pantalla gigante.
Yelmo Cines, empresa líder del sector de la exhibición en España, es parte de Cinépolis, segunda cadena a nivel mundial con presencia en México, Estados Unidos, Guatemala, Honduras, El Salvador, Costa Rica, Panamá, Perú, Colombia, Chile, Brasil, India, España, Argentina, Arabia Saudí, Emiratos Árabes e Indonesia. Yelmo cuenta con los más avanzados sistemas de proyección y sonido, sus salas ofrecen una gran espectacularidad y la mejor experiencia de ocio y cine posible
Cuenta con 509 pantallas, todas ellas 100% digitales, y 49 complejos repartidos entre Madrid, Barcelona, Tarragona, Canarias, Asturias, Álava, A Coruña, Cádiz, Vigo, Albacete, Alicante, Almería, Málaga, Sevilla, Valencia, Valladolid, Zaragoza, Vizcaya y Navarra. Yelmo continúa innovando con nuevos conceptos de confort y calidad en sus salas como: la Proyección Digital, salas Junior, Yelmo Cines Premium, Yelmo Cines Luxury, Plaza Norte II y Palafox así como retransmisiones en directo vía satélite.
El dijous 9 de gener a les 9 del matí farem públic l’anunci promocional dels Premis Gaudí 2020, una producció de Canada per a l’Acadèmia del Cinema Català, basada en una idea original de Folch, que es podrà veure a partir d’aquell dia a TV3, les sales del Gremi de Cinemes de Catalunya, el canal MouTV i les xarxes socials de l’Acadèmia.
L’anunci, protagonitzat per Eduard Farelo i Bad Gyal, té al darrere una peça de 3 minuts dirigida per Marçal Forés, que es podrà veure al web dels Premis Gaudí (premisgaudi.cat), i que aprofundirà en la història que protagonitzen l’actor i l’artista, pare i filla en la vida real i ara també en la ficció.
Bauhaus, una nueva era Conmemorando el centenario de la célebre Escuela Bauhaus, esta gran producción alemana recuerda a los maestros y estudiantes que inspiraron nuestro estilo de vida moderno, mientras nos narra una historia de amor, traición y pérdida del paraíso.
Sinopsis
Alemania, 1919. La I Guerra Mundial ha terminado y los viejos imperios se han derrumbado. Las viejas estructuras de pensamiento no han traído nada más que destrucción, y Europa se ve ahora envuelta en una nueva ola de ideas modernas. Durante esta época de confusión, una joven llamada Dörte Helm, estudiante de Bellas Artes, escucha el primer discurso de Walter Gropius en la recién fundada escuela Bauhaus. Su punto de vista innovador es demasiado provocativo para muchos, pero emocionante para Dörte, que decide seguir su llamamiento. Como tantos otros, se convierte en una verdadera discípula del nuevo movimiento, pero para Gropius, será algo más. Ambos son jóvenes, obstinados y radicales. La escuela se convierte en un hervidero de modernidad, jazz, arquitectura vanguardista y feminismo. Pero mientras en la Bauhaus evoluciona una nueva forma de vida, y con ella nuevas esperanzas, la inflación deja a muchos alemanes hambrientos y preocupados por el futuro
Ficha técnica
Título original (país y año de producción): “Bauhaus – Die Neue Zeit” (Alemania, 2019).
Duración: 270 minutos.
6 episodios de 45 minutos.
Dirección: Lars Kraume.
Guion: L. Kraume, Judith Angerbauer y Lena Kiessler.
Dirección de fotografía: Jens Harant.
Música: Christoph Kaiser y Julian Maas.
Ficha artística
August Diehl: Walter Gropius.
Anna Maria Mühe: Dörte Helm.
Trine Dyrholm: Stine Branderup.
Valerie Pachner: Gunta Stölz.
Ludwig Trepte: Marcel Breuer.
Sven Schelker: Johanes Itten.
Alexander Finkerwirth: Johannes Auerbach.
Sobre la serie
La televisión alemana se ha volcado este año con el centenario de la Bauhaus, la célebre escuela de arte, diseño y arquitectura fundada por Walter Gropius en la República de Weimar; y Filmin ha aprovechado la efeméride para estrenar dos de las principales producciones estrenadas allí en los últimos meses. Si el pasado 1 de abril lanzábamos “Bauhaus”, película de Gregor Schnitzler inspirada en la figura de Alma Siedhoff-Buscher, ahora llega “Bauhaus, una nueva era”, miniserie de 6 episodios sobre la fundación de la escuela, también inspirada en una figura femenina, en este caso la artista Dörte Helm. Y es que si para algo ha servido este centenario ha sido para reivindicar todo el talento femenino que surgió en la Bauhaus y que los libros de Historia habían relegado a una nota al pie de página.
Nuestra primera idea fue crear una protagonista femenina ficticia, recuerda el director Lars Kraume (“El caso Fritz Bauer“, “La revolución silenciosa”). Siguiendo el consejo de su esposa, historiadora de arte, Kraume pensó que la naturaleza contradictoria de la Bauhaus, aparentemente una institución progresista pero regida por estructuras profundamente machistas, podía ser un gran material dramático para desarrollar la serie. En nuestra investigación, descubrimos la figura de Dörte Helm, que se mudó a la Escuela Bauhaus en 1919. No se sabe mucho de su obra ni de su vida privada, aunque se la suele describir como una persona testaruda, y se sabe que se le permitió abandonar las clases de tejido a las que debían acudir todas las mujeres por el simple hecho de ser mujeres
El otro gran hecho real que inspira la serie es el tribunal de honor al que tuvieron que enfrentarse la propia Dörte Helm y el fundador de la Bauhaus, Walter Gropius, acusados de mantener una relación sentimental. La pianista y compositora Alma Mahler, que estuvo casada con Gropius, llegó a definir la escuela como una fábrica de “jovencitas para satisfacer deseos patriarcales”, y es que se conoce que Gropius mantuvo relaciones con varias estudiantes de la Bauhaus. Su romance con Dörte Helm, no obstante, no está confirmado y la serie especula con ello para construir la trama romántica de la historia (algo que, por cierto, no ha gustado a los descendientes de la artista). “Bauhaus, una nueva era” concursó en el joven pero prestigioso Festival de Series de Cannes, donde ganó el Premio a la Mejor Música. Está protagonizada por Anna Maria Mühe (“Mi vida empieza hoy”) y August Diehl (“Si no nosotros, ¿quién?”).
El material dramático que encontramos en esta serie es digno de Shakespeare.
— Neue Zürcher Zeitung
Una serie equipada, organizada y ejecutada de manera brillante.
— Frankfurter Allgemeine Magnífica […]
Una emocionante y fascinante pieza de historia contemporánea.
