Sants Innocents
28 de desembre (catòlics, anglicans, luterans); 27 de desembre (esglésies siríaques i maronita); 29 de desembre (ortodoxos)
El dia dels sants innocents o dels innocents, és la commemoració de l’anomenada matança dels innocents (un episodi de l’Evangeli segons Mateu (Mt 2,1-16), segons el qual Herodes el Gran, rei de Judea, va ordenar matar tots els nens menors de dos anys per matar també Jesús). Herodes s’havia assabentat del naixement de Jesús a Betlem pels Reis d’Orient quan van anar a adorar-lo. Segons el relat evangèlic, Jesús va poder-ne escapar quan un àngel va avisar en somnis Josep i li va dir que fugissin a Egipte. Només després de la mort d’Herodes, Josep i la seva família van tornar i es van establir a Natzaret (Galilea).
Molts historiadors moderns neguen la historicitat de l’episodi, ja que no es troba en cap altra font, ni als altres evangelis ni a l’obra de Josep Flavi, principal font per a la història jueva de l’època.
En la tradició cristiana la narració va esdevenir un topos cultural que ha originat moltíssimes representacions artístiques.
Les esglésies cristianes veneren aquests nens morts com els primers màrtirs del cristianisme, amb el nom de Sants Innocents. La festivitat litúrgica és el 28 de desembre a l’Església Catòlica Romana, que la commemorava ja el 485, l’Església d’Anglaterra i l’Església Luterana. Les esglésies Siríaca Ortodoxa, Maronita, Catòlica Caldea, i Catòlica Siro-Malabar commemoren la festivitat el 27 de desembre. L’Església Ortodoxa els recorda el 29 de desembre.
El dia dels sants innocents, el 28 de desembre, se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra arreu d’Espanya i a diferents països hispanoamericans, i és semblant a l’anglosaxó Dia dels Folls o el francès Peix d’abril tot dos celebrats l’1 d’abril. Per altra banda, la relació entre les bromes i burles generalitzades i la llegenda dels infants degollats s’estableix a partir de les enganyifes que els pares dels infants es van haver d’empescar per tal de protegir els seus petits de l’assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.
Es pot relacionar aquest episodi amb les antigues tradicions burlesques de riure’s de la gent amb tota mena de bromes, des de la família o el veïnatge fins a la feina, al club, a l’associació o a l’entitat de lleure on cadascú pertany. Al dia d’avui també es fa a través dels missatges electrònics o de la telefonia mòbil. La broma tradicional, avui relativament en recessió, consistia a «penjar la llufa», -ninot retallat de paper o drap- a l’esquena de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot els infants. Antigament les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones
A Catalunya es una festa important a la localitat de Tremp (Pallars Jussà) on l’entitat cultural i recreativa La Casa del Sol Naixent s’encarrega d’organitzar l’esdeveniment. Es penja una llufa gegant al campanar de la ciutat i després d’una cercavila es crema el ninot.
Una altra característica de la festa és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades, les innocentades, a determinades persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”: trucades telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents, llançament de bombes fètides en indrets com cinemes i l’interior dels transports públics i altres bromes de tot tipus, com tapiar la porta de la casa d’algú amb totxanes, llençar detergent a les fonts públiques, etc. Actes sense malícia que un dia qualsevol serien condemnats, eren socialment admesos aquest dia amb el convenciment de que es tracta d’un moment d’excepcionalitat.
També és tradicional que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa que la gent ha de descubrir
L’endemà l’emissor revela la «innocentada».
Alguns grups socials alternatius utilitzen la «llufa» -qualsevol dia de l’any- per a protestar o advertir el públic de qüestions que es creuen perjudicials per a la societat
