Limbo és el nou espectacle de l’Era de les Impuxibles, amb lletres de Marc Rosich (estrena 5 de febrer) Teatre Gaudí


Limbo és el nou espectacle de l’Era de les Impuxibles, amb lletres de Marc
Rosich i música de Clara Peya

limbo

El Teatre Gaudí torna a produir aquesta prometedora companyia que ha
desenvolupat un segell únic en la fusió de música, dansa i teatre

Clara Peya és ja una peça clau dels escenaris barcelonins. Jove compositora
i intèrpret que ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria en les arts
escèniques. No és pas cap sorpresa que dins les seves col·laboracions es
trobin ja noms consagrats com el de Marc Rosich, que per a l’estrena de
Limbo ha posat les lletres i la dramatúrgia, o Nina, que recentment ha
participat a Mares i filles al Círcol Maldà.

El proper 5 de febrer s’estrena el quart espectacle de la companyia L’Era de
les Impuxibles, LIMBO, que torna a comptar amb la música de Clara Peya, la
coreografia d’Ariadna Peya, la direcció de Miriam Escurriola, els textos de
Marc Rosich i les interpretacions de Mariona Castillo i Tatiana Monells. Una
nova exploració dins el territori de la dansa-teatre i jugant amb la
potència de la música en directe. Aquest és el llenguatge de la companyia i
el que té continuïtat en aquesta nova creació. I alhora, el diàleg de
creació entre dansa, música i teatralitat és més profund o fa una passa més:
la composició de tots els temes originals especialment per la peça.

L’espectacle

A partir de les experiències del Miquel i del Pol, a partir de les seves
pàgines viscudes des de petits fins avui, la companyia pretén fer un
espectacle de reflexió sobre què vol dir ser transgènere, sobre els seus
reptes quotidians i sobre la seva lluita en la recerca de la identitat
pròpia i la seva reafirmació davant les etiquetes, molt sovint inútils, que
la societat els ofereix. A partir de les seves reflexions, estirant els
punts de vista reflectits en les seves vivències, s’aixeca una dramatúrgia
on la paraula vol ser un element d’expressió més, en constant diàleg i
equilibri amb música, posada en escena i dansa.

La dramatúrgia se centrarà en la plasmació del joc de miralls que viu el cos
de la veu protagonista, en el seu limbo incert entre la masculinitat i la
feminitat… un cos que no vol saber d’etiquetes i que, en un món on els
calaixos acostumen a ser estancs i les classificacions gens proclius a
acceptar les excepcions, lluita per entendre’s i reafirmar-se en la seva
singularitat.

La peça parteix d’una excusa argumental prou significativa: el protagonista,
encarnat per l’actriu Mariona Castillo, no pot pujar a un avió perquè el
control de seguretat detecta que al seu carnet d’identitat hi figura un nom
femení i la fotografia d’una noia. Mentre és retinguda a la zona del duty
free de l’aeroport, atrapada en aquest limbo que dóna títol al muntatge, el
protagonista anirà desgranant els capítols més importants de la seva vida,
de manera que les tensions entre la seva part femenina i la seva part
masculina acabaran amb un pacte d’entesa i acceptació.