Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir (París, 9 de enero de 1908-París, 14 de abril de 1986) fue una escritora, profesora y filósofa francesa. Escribió novelas, ensayos, biografías y monográficos sobre temas políticos, sociales y filosóficos. Su pensamiento se enmarca dentro del existencialismo y algunas obras, como El segundo sexo, se consideran elementos fundacionales del feminismo. Fue pareja del también filósofo Jean Paul Sartre.

Nacida en una familia burguesa, Simone de Beauvoir fue educada según la sólida moral cristiana vigente en la época. Cuenta en sus memorias la fuerte impresión que le causó, en su juventud, descubrir el ocaso de la religión: dejar de creer en Dios era asumirse plenamente responsable de sus propias elecciones. En 1929, después de conocer a Jean Paul Sartre en la Sorbona, donde ambos estudiaban filosofía, se unió estrechamente al filósofo y a su círculo (en el que se encontraba Paul Nizan, autor de Adén, Arabia). Con el tiempo, crearon entre ambos una relación que les permitía compatibilizar su libertad individual con la vida en común.

Simone de Beauvoir fue profesora de filosofía hasta 1943 en escuelas de diferentes lugares de Francia, como Ruan y Marsella. Durante la Segunda Guerra Mundial y la ocupación alemana de París vivió en la ciudad tomada escribiendo su primera novela, La invitada (1943), donde explora los dilemas existencialistas de la libertad, la acción y la responsabilidad individual, temas que aborda igualmente en novelas posteriores como La sangre de los otros (1944) y Los mandarines (1954), novela por la que recibió el Premio Goncourt y que se considera la más importante de todas sus obras.

Las tesis existencialistas, según las cuales cada uno es responsable de sí mismo, se introducen también en una serie de obras autobiográficas, cuatro en total, entre las que destacan Memorias de una joven de buena familia (también conocida como Memorias de una joven formal) (1958) y Final de cuentas (1972). Sus obras ofrecen una visión sumamente reveladora de su vida y su tiempo. Entre sus ensayos escritos cabe destacar El segundo sexo (1949), un profundo análisis sobre el papel de las mujeres en la sociedad y la construcción del rol y la figura de la mujer; La vejez (1970), centrada en la situación de la ancianidad en el imaginario occidental y en donde critica apasionadamente su marginación y ocultamiento, y La ceremonia del adiós (1981), polémica obra que evoca la figura de su compañero de vida, Jean Paul Sartre.

Se suele inscribir la obra de Simone de Beauvoir, exclusivamente, en la evolución del feminismo. Con ello se corre el riesgo de olvidar sus reflexiones sobre la creación literaria, sobre el desarrollo de la izquierda antes y después de la Segunda Guerra Mundial, sobre el dolor y la percepción del yo, sobre los linderos del psicoanálisis y, por supuesto, sobre las premisas profundas del existencialismo.[cita requerida]

En 2008 se creó en su honor el Premio Simone de Beauvoir por la Libertad de las Mujeres, más conocido simplemente como Premio Simone de Beauvoir.

Bibliografía

Novelas
La invitada. (1943)
La sangre de los otros (1945)
Todos los hombres son mortales (1946)
Los mandarines (1954, ganadora del Premio Goncourt).
Las bellas imágenes (1966)
La mujer rota (1968)
Cuando predomina lo espiritual (1979)

Ensayos
Para qué la acción (1944)
Para una moral de la ambigüedad (1947)
El existencialismo y la sabiduría de los pueblos (1948)
America al día (1948)
El segundo sexo (1949)
El pensamiento político de la derecha (1955)
La larga marcha (Ensayo sobre China) (1957)
La vejez (año 1970)

Memorias y diarios
Norteamérica día a día (1948)
Memorias de una joven formal (1958)
La plenitud de la vida (1960)
La fuerza de las cosas (1963)
Una muerte muy dulce (1964)
Final de cuentas (1972)
La ceremonia del adiós (1981)
Diario de guerra: septiembre 1939-enero 1941 (edición póstuma a cargo de Sylvie Le Bon de Beauvoir) (1990)
Cahiers de jeunesse, 1926-1930. Edición a cargo de Sylvie Le Bon de Beauvoir. Gallimard, 2008. (Inédito en español)

Teatro
Las bocas inútiles (1945)

Correspondencia
Cartas a Sartre (1990)
Cartas a Nelson Algren: un amor transatlántico (1998)
Correspondance croisée avec Jacques-Laurent Bost (1937-1940). Edición, presentación y notas de Sylvie Le Bon de Beauvoir. Gallimard, 2004. (Inédito en español)

Aquest 2014 la Fundació Antoni Tàpies explorarà l’art nord-americà amb exposicions d’Allan Kaprow i Kerry James Marshall

La Fundació Antoni Tàpies presenta el seu sumari d’exposicions pel 2014, d’entre les quals destaquen les que tractaran dues de les grans figures de les arts visuals nord-americanes. D’una banda, l’exposició Allan Kaprow. Altres maneres, que dedica a l’artista Allan Kaprow (1927 – 2006), pioner en l’establiment dels conceptes d’art de performance i un dels impulsors en el desenvolupament de les instal·lacions artístiques i els happenings cap a finals dels anys cinquanta i seixanta del segle XX.

De l’altra, Kerry James Marshall. Painting and other stuff, centrada en la figura del creador d’Alabama Kerry James Marshall (1955), artista conegut per les seves pintures de gran format, escultures i altres objectes que tracten la vida i la història afroamericana com a objecte d’estudi. El seu treball sovint s’ocupa dels efectes del moviment de drets civils a la vida domèstica, a més de treballar amb elements de la cultura popular.

Les dues exposicions aniran acompanyades de les mostres Antoni Tàpies. Col·lecció, # 7 i Antoni Tàpies, Col·lecció, # 8 que presentaran una selecció renovada d’obres de l’artista català pertanyents al fons de la Col·lecció de la Fundació.

Sumari d’exposicions 2014 a la Fundació Antoni Tàpies:

15 novembre 2013 – 9 febrer 2014
FAQ: ZONA DE PREGUNTES FREQÜENTS

15 novembre 2013 – 27 febrer 2014
ANTONI TÀPIES. COL·LECCIÓ, # 6

6 març – 30 maig 2014
ALLAN KAPROW. ALTRES MANERES

6 març – 30 maig 2014
ANTONI TÀPIES. COL·LECCIÓ, # 7

11 juny – 26 octubre 2014
KERRY JAMES MARSHALL. PAINTING AND OTHER STUFF

11 juny – 26 octubre 2014
ANTONI TÀPIES. COL·LECCIÓ, # 8

Crèdits de les imatges adjuntes:

Kerry James Marshall, Believed to be a Portrait of David Walker (Circa 1830), 2009 Courtesy The Deighton Collection, London.

Detail of a poster for Fluids (with score), Allan Kaprow, 1967. Research Library, The Getty Research Institute. Allan Kaprow papers (980063)

Palau Alfons XIII *Pavelló 6 – Jornada de portes obertes dels Tallers Reials dels Reis d’Orient

Fira Barcelona
04/01/2014
Adreça:Pl Josep Puig i Cadafalch,

Un dels grans èxits de les celebracions de Reis dels últims anys ha estat l´obertura al públic dels Tallers Reials, és a dir, l´espai on es fan els preparatius de la Cavalcada. La iniciativa permet afegir un element al ritual de Reis i, amés, fer créixer l´aura màgica que, per als més petits, té aquesta festivitat.

En aquets tallers, les famílies poden veure les carrosses guarnides que posteriorment participaran a la Cavalcada i assistir als preparatius previs de l´arribada a la ciutat de Ses Majestats d´Orient.

Dissabte d’11:30 h a 15:00 h

Preus

Entrada Gratuïta.

Se celebra a: Fira Barcelona. Organitzat per: Institut de Cultura de Barcelona. (Direcció de Cultura de Proximitat. Departament de Festes i Tradicions)

70.000 persones han quedat bocabadades per la cerimònia de 45 minuts de durada que s’ha celebrat a la zona de la Font Màgica de Montjuïc. L’espectacle ha combinat castells, l’Ésser del Mil·lenni, un emocionant compte enrere i un espectacular piromusical que ha esclatat per celebrar l’arribada del nou any.

Ningú s’ha quedat indiferent després de presenciar l’espectacle de Cap d’any, ideat per la Fura dels Baus. Molts minuts abans de l’hora d’inici, milers de persones ja omplien l’avinguda de la Reina Maria Cristina. Agents cívics han estat els encarregats de bescanviar les ampolles de vidre per gots de plàstic amb l’objectiu d’evitar incidents i també s’han repartit unes 20.000 bosses de raïm facilitades pels comerciants de Mercabarna.

Puntualment a dos quarts de dotze de la nit ha arrencat la celebració amb els Castellers de Sants, que han carregat quatre pilars a l’escenari central. Tot seguit s’ha alçat el campaner i l’Ésser del Mil·lenni, el gegant de ferro que la Fura ja va fer servir pel Cap d’Any del 2000, i que des de llavors ha descansat en el Parc del Mil·lenni de Gavà.

Al seu interior, diverses persones vestides de vermell, han simulat el seu cor, que ha començat a bategar quan s’ha acostat el moment de les campanades que han arribat acompanyades del foc i la música de Parsifal de Wagner soroll de dotze ‘volcans en erupció’ repartits en unes torres a banda i banda de l’avinguda de la Reina Maria Cristina. Un compte enrere projectat en dues pantalles gegants ha ajudat a poder complir amb la tradició.

El colofó de la celebració ha estat un piromusical de cinc minuts de durada, que s’ha combinat amb els salts d’aigua de les fonts i amb missatges de benvinguda de l’any nou en diverses llengües que s’han projectat a les pantalles gegants.

La especialidad de lalala toys son los retratos en forma de amigurumi

Cuando en el 2008 lalala toys empezó a tomar forma como proyecto profesional, Mariale le regaló a Jorge un retrato en forma de amigurumi. Era una miniatura del mismo Jorge confeccionada en ganchillo, hilos de algodón y mucho, pero mucho amor. No quedaba fuera ni un detalle, e incluso daba la sensación de que el muñeco transmitía la personalidad de su dueño.
Cinco años después, lalala toys se ha convertido en empresa y marca registrada de la pareja. Su especialidad son los muñecos hechos a mano, entre los cuales destacan los retratos en amigurumi. Confeccionados con la técnica del ganchillo en espiral, sus peluches pueden representar personas, seres imaginados o personajes inspirados en la ficción, rindiendo tributos a series de televisión o de cine, grupos musicales y todo aquello que caiga en la gracia de sus creadores – o que les sea amorosamente encargado.

“No reproducimos ningún patrón y los personalizamos como el cliente quiera. También los productos que no son hechos por encargo son originales, hechos con cuidado y con excelentes materiales”, destaca Mariale. A día de hoy, lalala toys ha confeccionado aproximadamente 500 amigurumi y softies (juguetes hechos con calcetines, guantes y ropa reciclada), 300 de los cuales son retratos. Y las manos de Mariale y Jorge son las únicas detrás de cada muñeco.
A partir de fotografías y de una breve descripción de las características de la persona o idea a ser retratada, Mariale crea los muñecos, seleccionando cada hilo que será utilizado en su confección. Entre los pedidos más solicitados destacan los retratos de personajes reales – familias, parejas de novios, padrinos y los retratos de mascotas. Estos últimos suelen ser encargados desde la web SrPerro, con quien lalala toys mantiene una colaboración desde hace un año.
Además de los retratos, lalala toys crea colecciones limitadas de amigurumi y softies a partir de las cuales desarrolla productos, juegos y contenido visual para distintos soportes. Un ejemplo es su colección XXL, muñecos de grandes dimensiones y que han sido el primer producto estrella de la marca. La empresa también realiza proyectos especiales para tiendas, marcas y para el mercado editorial.

Filosofia

Confeccionados com mucho cariño y cuidado, cada juguete entregado por lalala toys es irrepetible y ha sido previamente catalogado. Los pedidos de retratos salen del taller con un número de serie y todos sus muñecos llevan un certificado de garantía para toda la vida. Con este procedimiento, la empresa se compromete a mantener ‘vivo’ cada lalala que hace, asegurando su reparación en caso de desperfectos, incluidos los ocasionados por el paso del tiempo. Para los socios, esta es una manera justa de ofrecer un juguete único de por vida.
La idea tiene sus raíces en la filosofía del decrecimiento, una apuesta por la sostenibilidad que pasa por construir un proceso de producción sin prisas, continuado y que avanza a paso de caracol – lento, pero sin parar. Creada en el 2008, lalala toys cuenta hoy con el aval de la incubadora empresarial Barcelona Activa y se ha convertido en un proyecto vital, en donde Mariale y Jorge se han recreado profesionalmente.
Las manos y corazones de lalala toys

Jorge Penny (Porto Alegre, Brasil) y Mariale Montero (Maracaibo, Venezuela) se conocieron en Barcelona y se casaron en el 2011, tres años después de haber empezado lalala toys. Para ellos el handmade es una forma de expresión que les permite aprender y crear constantemente, sin tener que estar pegados a los ordenadores.
Mariale, que se dedicaba a proyectos gráficos en una editorial, ahora desarrolla amigurumis – pequeños y también gigantes – y proyectos especiales con técnicas tradicionales de ganchillo. Jorge, diseñador gráfico e ilustrador, es colaborador del Estudio Mariscal y cada vez se dedica más a los softies, a los cuadros de madera y al diseño gráfico de los libros y de la web de lalala toys.

Más información? Para conocer de cerca a los personajes retratados por lalala toys, te invitamos a visitar su página de retratos. Allí, Jorge y Mariale publican casi que a diario las nuevas historias de amor y amistad que expresan a través de su trabajo. También encontrarás las informaciones prácticas sobre los encargos, incluyendo precios, características de los pedidos, envíos y descuentos especiales: www.lalalatoys.com/portraits

El Palau Robert presenta, del 19 de desembre al 6 de gener de 2014, l’exposició itinerant “Dones i cançons”, que, a través d’una mostra de fotografies de vint-i-cinc dones que canten i fan cançons, representatives del panorama musical català, vol reflectir la continuïtat, diversitat i riquesa de la tradició musical de les cantants catalanes.

La mostra, que es podrà visitar a la Sala d’Actes de les Cotxeres, és una iniciativa duta a terme gràcies a la col·laboració entre l’Institut Català de les Dones del Departament de Benestar Social i Família, i la revista Enderrock.

“Dones i cançons» mostra el treball fotogràfic del cap de la secció de fotografia d’Enderrock, Juan Miguel Morales, que va retratar vint-i-cinc dones que canten i fan cançons per al monogràfic sobre aquesta temàtica que la revista va publicar el mes de gener, juntament amb un CD, per commemorar l’Any de les Dones a la Cançó i els 50 anys de la mítica cançó “Se’n va anar”, popularitzada per Salomé, la primera dona de la cançó en català.

Les vint-i-cinc cantautores són: Andrea Motis, Anna Roig, Beth, Big Mama, Bikimel, Carme Canela, Clara Andrés, Esther Condal, Franca Masu, Guillermina Motta, Ivette Nadal, Joana Serrat, Lídia Pujol, Maria Cinta, Maria Coma, Maria del Mar Bonet, Maria Rodés, Marina Rossell, Marta Rius, Meritxell Gené, Montse Castellà, Névoa, Núria Feliu, Rosa Pou i Sílvia Pérez Cruz.

foto
©Juan Miguel Morales

Aquesta mostra s’ha pogut veure a Girona, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, Lleida i Vilanova i la Geltrú gràcies a la col•laboració del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.

El Pla estratègic de polítiques de dones 2012-2015 del Govern de la Generalitat de Catalunya té entre els seus objectius la visibilització del talent, l’emprenedoria i les carreres professionals de les dones en diferents àmbits.

Sants Innocents

28 de desembre (catòlics, anglicans, luterans); 27 de desembre (esglésies siríaques i maronita); 29 de desembre (ortodoxos)

El dia dels sants innocents o dels innocents, és la commemoració de l’anomenada matança dels innocents (un episodi de l’Evangeli segons Mateu (Mt 2,1-16), segons el qual Herodes el Gran, rei de Judea, va ordenar matar tots els nens menors de dos anys per matar també Jesús). Herodes s’havia assabentat del naixement de Jesús a Betlem pels Reis d’Orient quan van anar a adorar-lo. Segons el relat evangèlic, Jesús va poder-ne escapar quan un àngel va avisar en somnis Josep i li va dir que fugissin a Egipte. Només després de la mort d’Herodes, Josep i la seva família van tornar i es van establir a Natzaret (Galilea).

Molts historiadors moderns neguen la historicitat de l’episodi, ja que no es troba en cap altra font, ni als altres evangelis ni a l’obra de Josep Flavi, principal font per a la història jueva de l’època.

En la tradició cristiana la narració va esdevenir un topos cultural que ha originat moltíssimes representacions artístiques.

Les esglésies cristianes veneren aquests nens morts com els primers màrtirs del cristianisme, amb el nom de Sants Innocents. La festivitat litúrgica és el 28 de desembre a l’Església Catòlica Romana, que la commemorava ja el 485, l’Església d’Anglaterra i l’Església Luterana. Les esglésies Siríaca Ortodoxa, Maronita, Catòlica Caldea, i Catòlica Siro-Malabar commemoren la festivitat el 27 de desembre. L’Església Ortodoxa els recorda el 29 de desembre.

El dia dels sants innocents, el 28 de desembre, se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra arreu d’Espanya i a diferents països hispanoamericans, i és semblant a l’anglosaxó Dia dels Folls o el francès Peix d’abril tot dos celebrats l’1 d’abril. Per altra banda, la relació entre les bromes i burles generalitzades i la llegenda dels infants degollats s’estableix a partir de les enganyifes que els pares dels infants es van haver d’empescar per tal de protegir els seus petits de l’assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.

Es pot relacionar aquest episodi amb les antigues tradicions burlesques de riure’s de la gent amb tota mena de bromes, des de la família o el veïnatge fins a la feina, al club, a l’associació o a l’entitat de lleure on cadascú pertany. Al dia d’avui també es fa a través dels missatges electrònics o de la telefonia mòbil. La broma tradicional, avui relativament en recessió, consistia a «penjar la llufa», -ninot retallat de paper o drap- a l’esquena de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot els infants. Antigament les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones

A Catalunya es una festa important a la localitat de Tremp (Pallars Jussà) on l’entitat cultural i recreativa La Casa del Sol Naixent s’encarrega d’organitzar l’esdeveniment. Es penja una llufa gegant al campanar de la ciutat i després d’una cercavila es crema el ninot.

Una altra característica de la festa és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades, les innocentades, a determinades persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”: trucades telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents, llançament de bombes fètides en indrets com cinemes i l’interior dels transports públics i altres bromes de tot tipus, com tapiar la porta de la casa d’algú amb totxanes, llençar detergent a les fonts públiques, etc. Actes sense malícia que un dia qualsevol serien condemnats, eren socialment admesos aquest dia amb el convenciment de que es tracta d’un moment d’excepcionalitat.

També és tradicional que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa que la gent ha de descubrir
L’endemà l’emissor revela la «innocentada».

Alguns grups socials alternatius utilitzen la «llufa» -qualsevol dia de l’any- per a protestar o advertir el públic de qüestions que es creuen perjudicials per a la societat

El naixement, la mort i tot el que hi ha entre mig són els grans temes que, fins al dia 4 de gener, tracta el CCCB en un cicle de tres documentals sota el títol Històries de vida, amor i mort. Unes obres que tenen en comú la reflexió dels seus autors per les circumstàncies de l’existència, per aquelles situacions que acaben marcant el nostre futur i, en definitiva, per tot el que pot donar sentit a la vida i a la mort.

El primer documental, que ja es va projectar en primícia el passat 20 de desembre i que es pot tornar a veure el dia 28, porta per títol Welcome to the World. Born poor, die poor (Benvingut al món. Néixer pobre, morir pobre) i ha estat dirigit per Brian Hill. El film fa un retrat de diversos països del món, narrant com la pobresa afecta al naixement i a la resta de la vida i recordant-nos que el lloc i les condicions d’aquest naixement acaben determinant de manera irremeiable el nostre futur.

La segona pel·lícula, Constantin y Elena, capta d’una forma honesta i emocionant la història d’amor sense edat d’un matrimoni que porta més de mig segle junt, vivint en un poble del nord-oest de Romania. Un documental dirigit pel jove Andrei Dascalescu que es pot tornar a veure al CCCB el dia 3 de gener.

Per últim, Saving 10.000: Winning a War on Suicide in Japan (Salvant 10.000: Guanyar una guerra contra el suïcidi a Japó) qüestiona l’alta taxa de suïcidis al país nipó, el qual té un índex de morts voluntàries de 80 persones per dia. Al film, Rene Duignan intenta conèixer les causes i veure si hi ha solucions viables mitjançant entrevistes a més de 40 persones. Es projecta els dies 27 de desembre i 4 de gener.

Divendres, 27 de desembre a les 17.30 h, comencen les jornades de portes obertes de la Factoria dels Reis Mags a la Fabra i Coats (c. Sant Adrià, 20). La Fàbrica de Creació Fabra i Coats acollirà, per segon any i durant vuit dies, la Factoria dels Reis d’Orient. Es podrà visitar del 27 al 31 de desembre, i del 2 al 4 de gener, entre les 17.30h i les 20.30 h.

Diverses naus de la Fabra i Coats es transformaran aquests dies en el centre d’operacions de ses majestats des d’on els regals es distribuiran per totes les cases de Barcelona. Qui visiti la Factoria aquests dies podrà comprovar com els operaris ajudants dels reis treballen per acabar de recollir totes les cartes a l’oficina central de correus, continuen fabricant joguines a la cadena de muntatge i empaquetant-les perquè tots els regals estiguin a punt per la nit de reis. Els finestrals dels tres pisos de la façana d’accés a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats s’il·luminaran de colors per deixar entreveure els milers de regals del magatzem reial. Enguany també es podrà visitar l’interior de la Factoria on els operaris ajudants dels Reis d’Orient explicaran als nens i nenes com fan aquesta feina; arribaran els carregaments de carbó, tota la fàbrica es mobilitzarà per trobar algun regal extraviat…

Aquesta proposta artística que l’any passat va guanyar dos Premis FAD és obra de l’artista Xevi Bayona, i el col·lectiu Las Gardenias. Un projecte de l’Institut de Cultura de Barcelona en col·laboració amb el districte de Sant Andreu.

Xevi Bayona (Olot, 1982), va guanyar dos premis FAD 2013 amb El Magatzem dels Reis Mags. És professor d’arquitectura a la Universitat de Girona (UdG) i compagina el treball de projectista amb les intervencions efímeres, la fotografia i el disseny gràfic.

El col·lectiu Las Gardenias treballa entorn de l’espai i les tècniques expositives, desenvolupant i col·laborant en projectes que fomenten la difusió de la cultura i l’art. Han signat projectes pel Museu FC Porto a Portugal, per ‘Món Llibre’ a Barcelona i pel Magatzem del Reis Mags del 2013.

Als Palaus núm. 1, 2 i 3 (Plaça de l’Univers) Recinte de Montjuïc.

Fira Barcelona
Del 27/12/2013 al 04/01/2014
Adreça: Av Reina Maria Cristina, 2*16
Web de venda d’entrades: www.festivalinfancia.com

Infants. Activitats musicals, esportives, solidàries… n’hi ha un munt i per a tota la família. I és que cal celebrar aquest gran aniversari com es mereix!

Com ja és tradició des de fa 50 anys, els més menuts tenen una trobada imprescindible durant els dies de Nadal: el Festival de la Infància. Del 27 de desembre al 4 de gener, s’han programat moltes activitats per fer gaudir els més petits i les seves famílies en uns dies que no hi ha escola.

Dins el gran pastís hi ha preparats concerts amb artistes com ara Gossos, Els Catarres o Macedònia; activitats temàtiques d’alimentació saludable, tecnologia, animals, esports o civisme; la mascota Fun Festival; tallers de manualitats i fins i tot es podran fer fotos amb els seus personatges preferits, com ara la Dora l’Exploradora, la PeppaPig, el Pocoyó i el Mickey Mouse!

Programa d’activitas destacades:

Cultura, Espectacles i Música

– Minimúsica:
CANDELA Y LOS SUPREMOS 01/01
Concert matí: 12h
Concert tarda: 17h
MINIMÚSICA I ELS ANIMALS 02/01
Concert matí: 12h
Concert tarda: 17h

– Petits Camaleons:
Us acostem la música d’una manera natural per aconseguir que tant els nens com els pares, o acompanyants, gaudeixin per igual de la mateixa proposta. Per aconseguir-ho ens basem en tres eixos: qualitat artística, concerts a mida i funció pedagògica.

Concerts 3 de gener
– RAMON MIRABET
2 sessions: 16.30h i 17.30h
– GOSSOS
2 sessions: 13.30h i 14.03h
– ANDREU RIFÉ + JOAN DAUSÀ + QUART PRIMERA (Espectacle Polseres Vermelles)
2 sessions: 11.30h i 12.30h
– CATARRES
2 sessions: 18.30h i 19.30h

Animals, Terra i Medi Ambient
– Mascota Fun Festival
– La granja
– L’Hort Ecològic

Av. Marquès d’Argentera – Av. Rius i Taulet

La festa arrencarà a les 16.30h quan comenci l’animació per als nens i nenes que hagin arribat més d’hora a esperar l’arribada dels reis. Els Reis arribaran al Moll de la Fusta a bord del pailebot Santa Eulàlia a les 17h, i els rebran els ciutadans i les ciutadanes, i l’alcalde de Barcelona.

Recorregut i horaris de pas estimats:

– Avinguda del Marquès de l´Argentera (18:00 h), Passeig Isabell II, Plaça Antonio López (18:25 h), Via Laietana – Plaça Antoni Maura (18:45 h), Plaça Urquinaona (19:05 h), Fontanella – Plaça Catalunya (19:10 h), Pelai, Plaça Universitat – Ronda Sant Antoni (19:30 h), Sepúlveda, alçada Urgell (19:45 h), Avinguda Paral·lel, Plaça Espanya – Avinguda Reina Maria Cristina (20:15 h), Avinguda Rius i Taulet (20:30 h). És previst que la cua de la cavalcada arribi al punt final del recorregut a les 21:30 h.

Hi haurà dos espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda: a la Plaça d´Antonio López i davant de l´escenari del Moll de la Fusta.

Es retransmetrà per RTVE i aquesta passarà senyal a BTV.

Els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona podran consultar per quin carrer estan passant els Reis entrant al web www.bcn.cat/recorregut